Diferencies ente revisiones de «Bagdag»

Coordenaes: 33°18′55″N 44°21′58″E / 33.3153°N 44.3661°E / 33.3153; 44.3661
De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Limotecariu (alderique | contribuciones)
Sin resumen de edición
m iguo testu: dió-y => dio-y
Llinia 4: Llinia 4:
'''Bagdag'''{{cartafueyu|países}} o '''Bagdad''' <ref>''Gramática de la Llingua Asturiana'', Academia de la Llingua Asturiana, 3a edición, 2001. Páx. 61, apartáu IV.4.9.d).</ref> (n'[[árabe]]: '''بغداد''', ''Baġdād'') ye la [[Capital (política)|capital]] d'[[Iraq]], y tamién la de la provincia [[provincia de Bagdag|que lleva'l so nome]]. La so población, en [[2016]], estimábase que yera de 7.180.889 habitantes, que fain d'ella la mayor del país, la segunda del mundu árabe dempués d'[[El Cairu]] y la segunda mayor d'Asia occidental dempués de [[Tehran]].
'''Bagdag'''{{cartafueyu|países}} o '''Bagdad''' <ref>''Gramática de la Llingua Asturiana'', Academia de la Llingua Asturiana, 3a edición, 2001. Páx. 61, apartáu IV.4.9.d).</ref> (n'[[árabe]]: '''بغداد''', ''Baġdād'') ye la [[Capital (política)|capital]] d'[[Iraq]], y tamién la de la provincia [[provincia de Bagdag|que lleva'l so nome]]. La so población, en [[2016]], estimábase que yera de 7.180.889 habitantes, que fain d'ella la mayor del país, la segunda del mundu árabe dempués d'[[El Cairu]] y la segunda mayor d'Asia occidental dempués de [[Tehran]].


Asitiada a la vera'l [[ríu Tigris]], la ciudá fundóse nel [[sieglu VII]]I y foi la capital del [[califatu abbásida]]. En perpocu tiempu dempués de la so fundación convirtióse nún centru cultural, comercial ya intelectual de primer orde dientru del mundu islámicu. Esto, xunto a la fundación nella de delles instituciones académiques destacaes, dió-y a la ciudá sonadía mundial como centru del conocimientu. Na [[Alta Edá Media]] Baghdad yera considerada, colos sos 1.200.000 habitantes, la mayor ciudá del mundu. La ciudá foi destruyida polos mongoles en [[1258]], y esto provocó l'entamu la so decayencia, que siguió por dellos sieglos por culpa de les plagues y de les lluches pol so control ente distintos imperios. Col reconocimientu, a partir del antiguu mandatu británicu de Mesopotamia, d'Iraq como un país independiente en [[1938]] la ciudá recuperó della de la so antigua importancia como centru cultural del mundu árabe.
Asitiada a la vera'l [[ríu Tigris]], la ciudá fundóse nel [[sieglu VII]]I y foi la capital del [[califatu abbásida]]. En perpocu tiempu dempués de la so fundación convirtióse nún centru cultural, comercial ya intelectual de primer orde dientru del mundu islámicu. Esto, xunto a la fundación nella de delles instituciones académiques destacaes, dio-y a la ciudá sonadía mundial como centru del conocimientu. Na [[Alta Edá Media]] Baghdad yera considerada, colos sos 1.200.000 habitantes, la mayor ciudá del mundu. La ciudá foi destruyida polos mongoles en [[1258]], y esto provocó l'entamu la so decayencia, que siguió por dellos sieglos por culpa de les plagues y de les lluches pol so control ente distintos imperios. Col reconocimientu, a partir del antiguu mandatu británicu de Mesopotamia, d'Iraq como un país independiente en [[1938]] la ciudá recuperó della de la so antigua importancia como centru cultural del mundu árabe.


Nel [[sieglu XXI]] la ciudá tien sufrío importantísimos daños como resultáu de la invasión de [[2003]] y la guerra que la siguió y que duró hasta avientu de [[2011]]. La firma de la paz, por embargu, nun traxo la tranquilidá a les sos cais, porque los opositores al gobiernu iraqí tienen el vezu de perpetrar nella los sos atentaos, de forma que nel [[2012]] foi considerada una de les ciudaes menos acoyedores pa vivir<ref>[http://edition.cnn.com/2012/12/04/business/global-city-quality-life/index.html What city has world's best quality of life?, reportaxe de Ramy Inocencio pa la CNN]</ref> y como la peor d'ente 221 megaciudaes no que cinca a la so calidá de vida.
Nel [[sieglu XXI]] la ciudá tien sufrío importantísimos daños como resultáu de la invasión de [[2003]] y la guerra que la siguió y que duró hasta avientu de [[2011]]. La firma de la paz, por embargu, nun traxo la tranquilidá a les sos cais, porque los opositores al gobiernu iraqí tienen el vezu de perpetrar nella los sos atentaos, de forma que nel [[2012]] foi considerada una de les ciudaes menos acoyedores pa vivir<ref>[http://edition.cnn.com/2012/12/04/business/global-city-quality-life/index.html What city has world's best quality of life?, reportaxe de Ramy Inocencio pa la CNN]</ref> y como la peor d'ente 221 megaciudaes no que cinca a la so calidá de vida.

Revisión a fecha de 14:50 1 avi 2020

Bagdag
Alministración
País Iraq
Gobernaciones Gobernación de Bagdag
Tipu d'entidá capital
Cabezaleru/a del gobiernu Manhal Al habbobi
Nome oficial بغداد (ar)
Nome llocal بغداد (ar)
Códigu postal 10001–10090
Xeografía
Coordenaes 33°18′55″N 44°21′58″E / 33.3153°N 44.3661°E / 33.3153; 44.3661
Bagdag alcuéntrase n'Iraq
Bagdag
Bagdag
Bagdag (Iraq)
Superficie 673 km²
Altitú 34 m
Demografía
Población 8 126 755 hab. (2018)
Porcentaxe 100% de Gobernación de Bagdag
21.23% de Iraq
Densidá 12 075,42 hab/km²
Más información
Fundación 762
Estaya horaria UTC+03:00
Llocalidaes hermaniaes Amán, Beirut, El Cairu, Damascu, Sana'a, Teḥrán, Yeda, Concord, Rabat, Pavlodar, Pyong Yang y Dubái
amanatbaghdad.gov.iq
Cambiar los datos en Wikidata

Bagdag[1] o Bagdad [2] (n'árabe: بغداد, Baġdād) ye la capital d'Iraq, y tamién la de la provincia que lleva'l so nome. La so población, en 2016, estimábase que yera de 7.180.889 habitantes, que fain d'ella la mayor del país, la segunda del mundu árabe dempués d'El Cairu y la segunda mayor d'Asia occidental dempués de Tehran.

Asitiada a la vera'l ríu Tigris, la ciudá fundóse nel sieglu VIII y foi la capital del califatu abbásida. En perpocu tiempu dempués de la so fundación convirtióse nún centru cultural, comercial ya intelectual de primer orde dientru del mundu islámicu. Esto, xunto a la fundación nella de delles instituciones académiques destacaes, dio-y a la ciudá sonadía mundial como centru del conocimientu. Na Alta Edá Media Baghdad yera considerada, colos sos 1.200.000 habitantes, la mayor ciudá del mundu. La ciudá foi destruyida polos mongoles en 1258, y esto provocó l'entamu la so decayencia, que siguió por dellos sieglos por culpa de les plagues y de les lluches pol so control ente distintos imperios. Col reconocimientu, a partir del antiguu mandatu británicu de Mesopotamia, d'Iraq como un país independiente en 1938 la ciudá recuperó della de la so antigua importancia como centru cultural del mundu árabe.

Nel sieglu XXI la ciudá tien sufrío importantísimos daños como resultáu de la invasión de 2003 y la guerra que la siguió y que duró hasta avientu de 2011. La firma de la paz, por embargu, nun traxo la tranquilidá a les sos cais, porque los opositores al gobiernu iraqí tienen el vezu de perpetrar nella los sos atentaos, de forma que nel 2012 foi considerada una de les ciudaes menos acoyedores pa vivir[3] y como la peor d'ente 221 megaciudaes no que cinca a la so calidá de vida.

División alministrativa

Palaciu Presidencial de Bagdag.

Bagdag ta xebrada en estos nueve distritos alministrativos que vienen darréu:

Referencies

Enllaces esternos