Diferencies ente revisiones de «Estrella variable»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m +{{control d'autoridaes}}
Llinia 24: Llinia 24:
{{PR|Astronomía}}
{{PR|Astronomía}}
{{CieluWD}}
{{CieluWD}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Tipos d'estrelles]]
[[Categoría:Tipos d'estrelles]]

Revisión a fecha de 12:15 15 xun 2020

Eta Carinae, na nebulosa Homúnculu, ye una estrella variable azul superxigante, tamién denomada Tipu S Doradus.
La estrella superxigante colorada, Betelgeuse, vista dende una distancia de 8 unidaes astronómiques

Les estrelles variables son estrelles qu'esperimenten una variación nel so rellumu nel trescursu del tiempu. Dalgunes son bien conocíes y son el "prototipu" d'una clas de variables, como Algol (Beta Persei), algólides, Mira (Omicron Ceti), tipu Mira, Delta Cephei, cefeides.

La mayoría de les estrelles tien una lluminosidá práuticamente constante. El Sol, la nuesa estrella más cercana, ye un bon exemplu d'esos astros qu'esperimenten poca variación (usualmente namái un 0.1% dientro del so ciclu solar, que dura 11 años). Sicasí, munches otres estrelles esperimenten variaciones significatives de lluminosidá, polo que conócense como estrelles variables.

Les estrelles variables d'una constelación denómense pel orde de descubrimientu si nun tienen nome propiu. Si nun ye asina se van nomase col alfabetu dende la R a Z, y si hai más va asitiase doble lletra: RR, RS, RT... ZZ. Si estes resultaren curties, fadríase'l procedimientu de doble lletra dende a l'A a P, desaniciando J. Esto fai un total de 334 estrelles, si hubiera más, llamaríase V, siguíu del númberu de descubrimientu y el xenitivu de la constelación.

Clasificación de les estrelles variables

Éstes pueden ser intrínseques o estrínseques.

  • Estrelles variables intrínseques: son aquelles nes que la variabilidá ta causada por cambeos nes propiedaes físiques de les mesmes estrelles. Esta categoría puede estremase en tres subgrupos:
    • Variables pulsantes: aquelles que'l so radio espándese y contráise como parte del so procesu evolutivu natural.
    • Variables eruptives: aquelles qu'esperimenten erupciones nes sos superficies, como fogarales o eyeiciones de materia.
    • Variables cataclísmiques: aquelles qu'esperimenten dalgún cambéu cataclísmicu de les sos propiedaes físiques, como les noves y les supernoves.
  • Estrelles variables estrínseques: son aquelles nes que la variabilidá ta causada por propiedaes esternes, como la rotación o eclises. Esisten dos subgrupos dientro d'esta categoría:
    • Binaries eclipsantes: aquelles nes que, según vense dende la Tierra, una estrella del par clisa a la otra dacuando por cuenta de la so trellaciones orbitales.
    • Variables rotantes: aquelles que la so variabilidá ta causada por dalgún fenómenu rellacionáu cola so propia rotación. Danse casos d'estrelles con manches solares de proporciones estremes, qu'afeuten el so rellumu aparente, o estrelles que, por tener una velocidá de rotación bien elevada, tienen forma elipsoidal.

Estos subgrupos pueden estremase en dellos tipos más específicos, que xeneralmente llogren la so designación del nome de la estrella prototípica. Por casu, les noves nanes son denomaes estrelles O Geminorum, pos la primer estrella d'esti tipu en ser identificada foi O Geminorum.

Enllaces esternos