Diferencies ente revisiones de «Órbita»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
VolkovBot (alderique | contribuciones)
m robot Añadido: az:Orbit
Llinia 32: Llinia 32:
[[af:Wentelbaan]]
[[af:Wentelbaan]]
[[als:Umlaufbahn]]
[[als:Umlaufbahn]]
[[az:Orbit]]
[[bg:Орбита]]
[[bg:Орбита]]
[[bn:কক্ষপথ (গ্রহ)]]
[[bn:কক্ষপথ (গ্রহ)]]

Revisión a fecha de 13:09 28 och 2008

Esti artículu ye sobro órbita en física. Pa sinificaos alternativos, ver órbita (matemátiques) y órbita (anatomía).


Animación de dos oxetos orbitando alredor d'un centru de mases común.

La órbita ye la trayeutoria que percuerre un cuerpu alredor d'otru baxu la influyencia de dalguna fuercia. Sigún les lleis del movimientu planetariu de Kepler, les órbitas son xeneralmente elíptiques, anque los planetes interiores (cercanos al Sol alredor del cualu orbiten) tienen órbites cásique circulares. Con posterioridá, Newton amosó que delles órbites como les de ciertos cometes son hiperbóliques y otres parabóliques. Dientru d'un sistema solar, los planetes, asteroides, cometes y otros oxetos de menor tamañu percuerren órbites elíptiques al rodiu del Sol, demientres que les llunes y otros satélites faen lo propiu alredor de los planetes. Seya cuala seya la órbita siguida pol oxetu, el cuerpu alredor del que describe la so trayeutoria alcuentrase asitiáu nel focu de la cónica descrita, de mou que siempres puen definise dos puntos singulares, como son el de mayor alloñamientu o afeliu, y el de mayor aprosimación o periheliu.

Elementos d'una órbita

Seyes cantidaes describen la órbita d'un cuerpu nel espaciu:

Otru valir d'interés ye'l períodu de la órbita.

Menes d'órbita

Les órbites puen clasificase d'alcuerdu a la so rellación col cuerpu qu'orbiten.