Pronome débil en catalán

En catalán, úsase'l términu tradicional «pronomes débiles» (o pronoms febles) pa referise a un conxuntu de proformas átones monosílabes. El fechu de ser átones significa que siempres se pronuncien formando grupu fónicu col verbu al que complementen. Morfolóxicamente son clíticos verbales, polo que s'asitien darréu delantre o detrás del verbu, nunca solos o acompañando a dalgún otru elementu de la oración.

Llista de pronomes débiles

Los pronomes débiles de la llingua catalana inclúin proformas nominales o pronomes:

• em / me / m' / 'm: similar al pronome me del español.

  em fa mal 'faime dañu', non vol ajudar-me 'nun quier ayudar', '''me''n vaig 'voi [d'equí]', Ajuda 'm! '¡Ayudar!'

• et / te / t' / 't: similar al pronome te del español.
• ens / nos: similar al pronome nos del español.
• us / vos: similar al pronome vos del español.
• ye / se / s' : similar al pronome se del español.
• el / lo / l' : similar al pronome lo del español.
• la / l' : similar al pronome la del español.
• li: complementu indireutu singular, similar al pronome -y del español.
• els / los / 'ls : puede corresponder al los o al -yos del español, según si ye objecto direutu masculín plural, o bien objecto indireutu plural de cualesquier de los dos xéneros.
• -yos: similar al pronome les del español.
• ho: complementu direutu neutru (esto, aquello) o proposiciones subordinaes sustantives de complementu direutu.

Y proformas non nominales como:

• en / ne / n' / 'n : pronome partitivu similar al ne del italianu o al en del francés. Tamién puede funcionar como un alverbiu d'orixe que correspondería a "dende ellí".
• hi: similar al pronome ci del italianu o al y del francès. Funciona como un alverbiu de llugar o direición que correspondería a "ellí" o "hacia pa ellí".

Variantes posicionales

La mayoría d'estos pronomes débiles pueden presentar hasta cuatro formes distintes, según la posición en rellación al verbu y la manera en que s'enllacen. Estes formes denominar asina:

• Forma plena: la consonante va siguida de la vocal.
• Forma reforzada: la vocal va siguida de la consonante o consonantes.
• Forma elidida: namái la consonante siguida del apóstrofu.
• Forma amenorgada: namái l'apóstrofu siguíu de la consonantes o consonantes.

De siguío amuésase la tabla coles formes esistentes per cada pronome:

Plena [enclíticu]	Reforzada [proclíticu]	Elidida [proclíticu]	Amenorgada [enclíticu]
me	em	m'	'm
te	et	t'	't
yese	s'	's
lo	el	l'	'l
la	-	l'	-
los	els	-	'ls
les	-	-	-
ne	en	n'	'n
ho	-	-	-
li	-	-	-
hi	-	-	-
nos	ens	-	'ns
vos	us	-	-

Cuando se combinen dos pronomes débiles, la forma resultante difier de la qu'apaez na tabla cimera. Vease Combinación de pronomes débiles en catalán. Estes formes son bien similares a los pronombre átonos del occitanu (me, te; lo, la, los, les, ne, o, li...).

Combinaciones de pronomes débiles

El siguiente cuadru resume les distintes combinaciones de pronomes débiles, apurriendo detalle sobre los pronomes del catalán na gramática catalana.

El catalán presenta un patrón complexu de combinaciones de pronomes débiles. El siguiente diagrama representa esti patrón refechamente. En cada cuadru del diagrama preséntense les distintes formes nesti orde:

1. Forma usada antes d'un verbu qu'empieza por vocal o h
2. Forma usada antes d'un verbu qu'empieza por consonante (en negrina)
3. Forma usada dempués d'un verbu que termina nuna vocal que nun sía o (en cursiva)
4. Forma usada dempués d'un verbu que termina en consonante o en o (en negrina y cursiva)

	EM	ET	EL	LA	HO	LI	YE	HI	EN	ENS	US	ELS	-YOS
EM			me l' me'l -me'l -me'l	me l' me la -me-la -me-la	m'ho m'ho -m'ho -m'ho	me li me li -me-li -me-li		m'hi m'hi -m'hi -m'hi	me n' me'n -me'n -me'n			me'ls me'ls -me'ls -me'ls	me les me les -me-les -me-les
ET			te l' te'l -te'l -te'l	te l' te la -te-la -te-la	t'ho t'ho -t'ho -t'ho	te li te li -te-li -te-li		t'hi t'hi -t'hi -t'hi	te n' te'n -te'n -te'n	te'ns te'ns -te'ns -te'ns		te'ls te'ls -te'ls -te'ls	te les te les -te-les -te-les
EL								l'hi l'hi -l'hi -l'hi	el n' l'en -l'en -l'en
LA								la hi la hi -la-hi -la-hi	la n' la'n -la'n -la'n
HO								l'hi l'hi -l'hi -l'hi
LI	m'hi m'hi -m'hi -m'hi	t'hi t'hi -t'hi -t'hi	li l' li'l -li'l -li'l	li l' li la -li-la -li-la	li ho li ho -li-ho -li-ho			li hi li hi -li-hi -li-hi	li n' li'n -li'n -li'n			li'ls li'ls -li'ls -li'ls	li les li les -li-les -li-les
YE	se m' se'm -se'm -se'm	se t' se't -se't -se't	se l' se'l -se'l -se'l	se l' se la -se-la -se-la	s'ho s'ho -s'ho -s'ho	se li se li -se-li -se-li		s'hi s'hi -s'hi -s'hi	se n' se'n -se'n -se'n	se'ns se'ns -se'ns -se'ns	se us se us -se-us -se-us	se 'ls se'ls -se'ls -se'ls	se les se les -se-les -se-les
HI
EN								n'hi n'hi -n'hi -n'hi
ENS			ens l' ens el 'ns-el -nos-el	ens l' ens la 'ns-la -nos-el	ens ho ens ho 'ns ho nos ho	ens li ens li 'ns li -nos-li		ens hi ens hi 'ns-hi nos-li	ens n' ens en 'ns-en -nos-en			ens els ens els 'ns els -nos-els	ens les ens les 'ns-les -nos-les
US	us m' us em -us-em -vos-em		us l' us el -us-el -us-el	us la us la -us-la -vos-la	us ho us ho -us-ho -vos-ho	us li us li -us-li -vos-li		us hi us hi -us-hi -vos-hi	us n' us en -us-en -vos-en	us ens us ens -us-ens -vos-en		us els us els -us-els -vos-els	us les us les -us-les -vos-les
ELS	m'hi m'hi -m'hi -m'hi	t'hi t'hi -t'hi -t'hi	els l' els el 'ls el -los-el	els l' els la 'ls-la -los-la	els ho els ho 'ls ho -los-ho			els hi els hi 'ls-hi -los-hi	els n' els en 'ls en -los-en	ens hi ens hi 'ns hi -nos-hi	us hi us hi -us-hi -vos-hi	els els els els 'ls-els -los-els	els les els les 'ls-les -los-les
-YOS								-yos hi -yos hi -les-hi -les-hi	-yos n' -yos en -les-en -les-en

Referencies

Notes

Úsase frecuentemente pa substituir el complementu direutu ya indireutu.

Enllaces esternos

• Criteris, Universitat de Barcelona, en catalán.
• Pronomes personales débiles y fuertes, Universidá d'Alicante, en catalán.
• Pronomes débiles, Portal ésAdir, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en catalán.