Diferencies ente revisiones de «Economía de Paquistán»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m igües estándares
actualización de la tabla de contenidos
Llinia 4: Llinia 4:
| Moneda = [[Rupia paquistanina]]
| Moneda = [[Rupia paquistanina]]
| Organizaciones_comerciales = [[OMC]], [[Organización de Cooperación Económica|OCE]], [[Asociación de Naciones del Sureste Asiáticu|ASEAN]], SAARC, [[Organización Mundial de la Propiedá Intelectual|OMPI]]
| Organizaciones_comerciales = [[OMC]], [[Organización de Cooperación Económica|OCE]], [[Asociación de Naciones del Sureste Asiáticu|ASEAN]], SAARC, [[Organización Mundial de la Propiedá Intelectual|OMPI]]
| PIB_U$ = 574.1 mil millones
| PIB_U$ = 1061 mil millones
| Añu_PIB= 2013
| Añu_PIB= 2017
| Ranking_PIB = 27
| Ranking_PIB = 25
| Crecimientu_PIB = 3.6
| Crecimientu_PIB = 5,4
| PIB_per_capita = $ 3 100
| PIB_per_capita = $ 5 400
| PIB_per_capita_añu = 2013
| PIB_per_capita_añu = 2017
| PIB_por_sector_y_añu = [[agricultura]] 25.3%, [[industria]] 21.6%, [[servicios]] 53.1% (2013)
| PIB_por_sector_y_añu = [[agricultura]] 24,4%, [[industria]] 19,1%, [[servicios]] 56,5%
| Inflación = 7.7
| Inflación = 4,1
| Inflación_añu = 2013
| Inflación_añu = 2017
| Probeza = 22.3
| Probeza = 29,5
| Probeza_añu = 2006
| Probeza_añu = 2013
| Fuercia_de_trabayu = {{formatnum:59210000}}
| Fuercia_de_trabayu = {{formatnum:63890000}}
| Fuercia_de_trabayu_añu = 2012
| Fuercia_de_trabayu_añu = 2017
| Fuercia_de_trabayu_por_sector_y_añu = agricultura 45.1%, industria 20.7%, servicios 34.2% (2010)
| Fuercia_de_trabayu_por_sector_y_añu = Agricultura 42,3%, industria 22,6%, servicios 35,1%
| Desemplegu = 6.6
| Desemplegu = 6
| Añu_desemplegu = 2013
| Añu_desemplegu = 2017
| Industries = testil y ropes, procesamientu d'alimentos, fármacos, materiales de construcción, productos de papel, fertilizantes, camarón
| Industries = testil y ropes, procesamientu d'alimentos, fármacos, materiales de construcción, productos de papel, fertilizantes, camarón
| Esportaciones = 25.05 mil millones
| Esportaciones = 32,88 mil millones
| Esportaciones_añu = 2013
| Esportaciones_añu = 2017
| Productos_d'esportación = testiles (ropes, llinu de cama, tela d'algodón, filos), arroz, pieles, equipamientos deportivos, sustances químiques, manufacturados, alfombres
| Productos_d'esportación = testiles (ropes, llinu de cama, tela d'algodón, filos), arroz, pieles, equipamientos deportivos, sustances químiques, manufacturados, alfombres
| Socios_esportación = [[Estaos Xuníos]] 13.6%, [[República Popular de China]] 11.1%, [[Emiratos Árabes Xuníos]] 8.5%, [[Afganistán]] 7.8%
| Socios_esportación = [[Estaos Xuníos]] 17,7%, [[Reinu Xuníu]] 7,7%, [[República Popular de China]] 6%, [[Alemaña]] 5,8%, [[Afganistán]] 5,2%, [[Emiratos Árabes Xuníos]] 4,5%, [[España]] 4,1%
| Socios_esportación_añu = 2012
| Socios_esportación_añu = 2017
| Importaciones = 39.27 mil millones
| Importaciones = 53,11 mil millones
| Importaciones_añu = 2013
| Importaciones_añu = 2017
| Productos_d'importación = petroleu y derivaos, máquines, plásticos, equipamientos de tresporte, aceites comestibles, papel y cartón, [[fierro]] y [[aceru]], [[té]]
| Productos_d'importación = petroleu y derivaos, máquines, plásticos, equipamientos de tresporte, aceites comestibles, papel y cartón, [[fierro]] y [[aceru]], [[té]]
| Socios_importación = [[República Popular de China]] 19.7%, [[Arabia Saudita]] 12.3%, [[Emiratos Árabes Xuníos]] 12.1%, [[Kuwait]] 6.3%
| Socios_importación = [[República Popular de China]] 27,4%, [[Emiratos Árabes Xuníos]] 13,7%, [[Estaos Xuníos]] 4,9%, [[Indonesia]] 4,3% [[Arabia Saudí]] 4,2%
| Socios_importación_añu = 2012
| Socios_importación_añu = 2017
| Débida_esterna_y_añu = 52.43 mil millones ([[2013]])
| Débida_esterna_y_añu = 82,19 mil millones (2017)
| Recetes_y_añu = 29.71 mil millones ([[2013]])
| Recetes_y_añu = 46,81 mil millones (2017)
| Desembolsos_y_añu = 47.97 mil millones ([[2013]])
| Desembolsos_y_añu = 64,49 mil millones (2017)
| Páxina_CIA = <ref name=CIA>{{Cita web|url =https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/pk.html |title =The World Factbook|author=CIA |accessdate= 9 de marzu de 2015 }}</ref>
| Páxina_CIA = <ref name=CIA>{{Cita web|url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/pk.html |title= South Asia::Pakistan - The World Factbook|author=CIA|accessdate= 1 de mayu de 2020|language={{en}}}}</ref>
}}
}}
[[Archivu:IICROAD.jpg|thumb|left|250px|Cai I. I. Chundrigar, nel centru financieru de [[Karachi]].]]
[[Archivu:IICROAD.jpg|thumb|left|320px|Cai I. I. Chundrigar, nel centru financieru de [[Karachi]].]]
La [[economía]] de [[Paquistán]] ta en rápida crecedera. Asemeyáu al qu'asocede a los [[BRICS]] el país tien un grande potencial de crecedera mientres el [[sieglu XXI]]. A pesar d'eso, décades de disputes polítiques internes y amenorgaes inversiones estranxeres llevaron a una baxa crecedera y al [[subdesarrollu]] del país.<ref name=CIA/>
La [[economía]] de [[Paquistán]] ta en rápida crecedera. Asemeyáu al qu'asocede a los [[BRICS]] el país tien un grande potencial de crecedera mientres el [[sieglu XXI]]. A pesar d'eso, décades de disputes polítiques internes y amenorgaes inversiones estranxeres llevaron a una baxa crecedera y al [[subdesarrollu]] del país.<ref name=CIA/>



Revisión a fecha de 00:49 2 may 2020

Plantía:Infotabla Economia país

Cai I. I. Chundrigar, nel centru financieru de Karachi.

La economía de Paquistán ta en rápida crecedera. Asemeyáu al qu'asocede a los BRICS el país tien un grande potencial de crecedera mientres el sieglu XXI. A pesar d'eso, décades de disputes polítiques internes y amenorgaes inversiones estranxeres llevaron a una baxa crecedera y al subdesarrollu del país.[1]

Los testiles representen la mayoría de los productos esportaos, y el fracasu de Paquistán en diversificar les sos esportaciones dexen el país vulnerable a les flotaciones de los mercaos esternos.[1] N'años recién una baxa crecedera económica y una inflación elevada aumentaron el númberu de probes del país.[1] El desemplegu ye 6.6% según les estadístiques oficiales, pero esti númberu nun representa la realidá, pos la mayor parte de la economía ye informal, y el subemplegu sigue eleváu.[1]

Referencies

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes CIA