Diferencies ente revisiones de «Reinu de Llión»
m iguo testu: class="wikitable" => {{tablaguapa}} |
→Emperadores llioneses: quienes > que |
||
Llinia 104: | Llinia 104: | ||
== Emperadores llioneses == |
== Emperadores llioneses == |
||
{{AP|Imperiu Llionés}} |
{{AP|Imperiu Llionés}} |
||
Esti títulu adoptárase de magar el [[sieglu X]] polos monarques llioneses, como espresión duna idea hespánica xunitaria, qu'implicaba la supremacía |
Esti títulu adoptárase de magar el [[sieglu X]] polos monarques llioneses, como espresión duna idea hespánica xunitaria, qu'implicaba la supremacía política de Llión énte los demás reinos peninsulares que taben encadarmándose. Los reis llioneses aspiraron a restaurar l'estáu hispanogodu, creyéndose herederos direchos del últimu monarca [[Visigodos|visigodu]], [[Don Rodrigo]]. Yá nes Asturies del [[sieglu IX]] tuvo aceutación la idea emperial, especialmente baxo'l reináu d'[[Alfonsu III d'Asturies|Alfonsu III]], llamáu ''magnus imperator'' o ''imperator noster''. |
||
[[Ordoñu II de Llión|Ordoñu II]] (''imperator legionense''), [[Ramiru II de Llión|Ramiru II]] (''magnus basileus''), [[Ramiru III de Llión|Ramiru III]], [[Alfonsu V de Llión|Alfonsu V]], [[Bermudu III de Llión|Bermudu III]] y [[Sancho Garcés III de Navarra|Sanchu III ''el Mayor'']] de Navarra, (esti últimu tres heriedar Castiella y Llión), adoptaron el títulu d'emperador. |
[[Ordoñu II de Llión|Ordoñu II]] (''imperator legionense''), [[Ramiru II de Llión|Ramiru II]] (''magnus basileus''), [[Ramiru III de Llión|Ramiru III]], [[Alfonsu V de Llión|Alfonsu V]], [[Bermudu III de Llión|Bermudu III]] y [[Sancho Garcés III de Navarra|Sanchu III ''el Mayor'']] de Navarra, (esti últimu tres heriedar Castiella y Llión), adoptaron el títulu d'emperador. |
||
[[Fernandu I de Llión|Fernandu I]] foi nomáu ''rex imperator'', y [[Alfonsu VI de Llión]] llegó a titulase ''[[Imperator totius Hispaniae]]''. Escontra [[1135]], [[Alfonsu VII]] foi coronáu solemnemente emperador en Llión. Ente los sos vasallos cuntábense los reis d'[[Reinu d'Aragón|Aragón]], [[Reinu de Navarra|Navarra]] y [[Portugal]], el conde de [[Condáu de Barcelona|Barcelona]] y dellos monarques musulmanos, |
[[Fernandu I de Llión|Fernandu I]] foi nomáu ''rex imperator'', y [[Alfonsu VI de Llión]] llegó a titulase ''[[Imperator totius Hispaniae]]''. Escontra [[1135]], [[Alfonsu VII]] foi coronáu solemnemente emperador en Llión. Ente los sos vasallos cuntábense los reis d'[[Reinu d'Aragón|Aragón]], [[Reinu de Navarra|Navarra]] y [[Portugal]], el conde de [[Condáu de Barcelona|Barcelona]] y dellos monarques musulmanos, que a la muerte del Emperador, refugaron la teórica supremacía política del títulu. |
||
== Ver tamién == |
== Ver tamién == |
Revisión a fecha de 18:55 28 abr 2020
Plantía:Ficha estáu desapaecíu El Reinu de Llión foi ún de los reinos medievales de la península Ibérica, socesor del antiergu Reinu d'Asturies, que tuvo un papel protagonista na Reconquista y formación de los socesivos reinos cristianos del occidente peninsular.
Reis de Llión
Dinastía astur-llionesa
- García I (910 - 914)
- Ordoñu II (914 - 924)
- Fruela II (924 - 925)
- Alfonso Froilaz (925)
- Alfonsu IV (925 - 931)
- Ramiru II (931 - 951)
- Ordoñu III (951 - 956)
- Sanchu I (956 - 958) y (960 – 966)
- Ordoñu IV (958 - 960)
- Ramiru III (960 - 984)
- Bermudu II (984 - 999)
- Alfonsu V (999 - 1028)
- Bermudu III (1028 - 1037)
- Fernandu I (1037 - 1065)
Casa de Borgoña
- Alfonsu VII (1126 - 1157)
- Fernandu II (1157 - 1188)
- Alfonsu IX (1188 - 1230)
- Juan (1296 - 1301)[1]
- Autoproclamáu Rei de Llión, Galicia y Sevilla en 1296, gobierna'l territoriu de xeitu independiente hasta entregar la Corona llionesa a Fernandu IV.
Emperadores llioneses
Esti títulu adoptárase de magar el sieglu X polos monarques llioneses, como espresión duna idea hespánica xunitaria, qu'implicaba la supremacía política de Llión énte los demás reinos peninsulares que taben encadarmándose. Los reis llioneses aspiraron a restaurar l'estáu hispanogodu, creyéndose herederos direchos del últimu monarca visigodu, Don Rodrigo. Yá nes Asturies del sieglu IX tuvo aceutación la idea emperial, especialmente baxo'l reináu d'Alfonsu III, llamáu magnus imperator o imperator noster.
Ordoñu II (imperator legionense), Ramiru II (magnus basileus), Ramiru III, Alfonsu V, Bermudu III y Sanchu III el Mayor de Navarra, (esti últimu tres heriedar Castiella y Llión), adoptaron el títulu d'emperador.
Fernandu I foi nomáu rex imperator, y Alfonsu VI de Llión llegó a titulase Imperator totius Hispaniae. Escontra 1135, Alfonsu VII foi coronáu solemnemente emperador en Llión. Ente los sos vasallos cuntábense los reis d'Aragón, Navarra y Portugal, el conde de Barcelona y dellos monarques musulmanos, que a la muerte del Emperador, refugaron la teórica supremacía política del títulu.
Ver tamién
Referencies
- ↑ JUAN JOSÉ SÁNCHEZ BADIOLA Tierras de León, nᵘ114, 2002, pp. 73-94
Enllaces esternos
Estáu predecesor: Reinu d'Asturies 718 – 925 |
Reinu de Llión 910 – 1230 |
Estáu socesor: Corona de Castiella y de Llión 1230 – 1479 |