Diferencies ente revisiones de «Hetmanatu cosacu»
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-de Chernihiv +de Cherníhiv) |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-n'Ucrania +n'Ucraína, -d'Ucrania +d'Ucraína) |
||
Llinia 56: | Llinia 56: | ||
== Historia == |
== Historia == |
||
En [[1654]] pasó a la soberanía de los zares de Rusia, como resultancia del [[Tratáu de Pereyáslav]] (Pereyáslavska Rada), y pol [[Tratáu de Andrusovo|Tratáu de Andrúsovo]] (Andrúsiv) en [[1667]], nel que s'estrema'l territoriu ente [[Rusia]] y [[Polonia]]. Esta división causó la guerra civil n' |
En [[1654]] pasó a la soberanía de los zares de Rusia, como resultancia del [[Tratáu de Pereyáslav]] (Pereyáslavska Rada), y pol [[Tratáu de Andrusovo|Tratáu de Andrúsovo]] (Andrúsiv) en [[1667]], nel que s'estrema'l territoriu ente [[Rusia]] y [[Polonia]]. Esta división causó la guerra civil n'Ucraína, ente los distintos partíos cosacos, que termina a la fin del [[sieglu XVII]]. Nel [[sieglu XVIII]] el territoriu del Hetmanato taba llindáu a [[Marxe esquierdu d'Ucraína|Ucraína del marxe esquierdu]]. En [[1764]] l'autonomía del estáu cosacu y el cargu de ''[[Hetman]]'' foi abolíu por [[Catalina II de Rusia|Catalina la Grande]]. La so capital foi [[Chihirin (Raión de Chihirin)|Chihirin]], depués [[Baturin]] y [[Hlújiv]].<ref name="Гетьманщина"/> |
||
El Hetmanato como estáu estender na mayor parte de la Ucraína central<ref name="Гетьманщина">[[Orest Subtelny]]. [http://books.google.es/books?id=HNIs9O3EmtQC Ukraine History]. [[University of Toronto Press]]. 2000. ISBN 0-8020-8390-0. páx. 141 y 159. ''Situated en the left bank, this land was called Hetmanate for Ukrainians, while Russians referred to it as Malorossiia. It included ten regimental districts: Starodub, Chrnihig, Nizhin, Pryluky, Kiev, Haidach, Lubny, Pereiaslav, Myrhorod y Poltava.''</ref> y una pequeña parte de Rusia, incluyendo los actuales óblast ucraínos de [[óblast de Cherníhiv|Cherníhiv]], [[Óblast de Poltava|Poltava]] y [[Óblast de Sumy|Sumy]] (ensin la porción sureste), los territorios de la vera oriental del [[óblast de Kiev]] y [[Óblast de Cherkasy|Cherkasy]], según les partes occidentales del rusu [[óblast de Briansk]]. |
El Hetmanato como estáu estender na mayor parte de la Ucraína central<ref name="Гетьманщина">[[Orest Subtelny]]. [http://books.google.es/books?id=HNIs9O3EmtQC Ukraine History]. [[University of Toronto Press]]. 2000. ISBN 0-8020-8390-0. páx. 141 y 159. ''Situated en the left bank, this land was called Hetmanate for Ukrainians, while Russians referred to it as Malorossiia. It included ten regimental districts: Starodub, Chrnihig, Nizhin, Pryluky, Kiev, Haidach, Lubny, Pereiaslav, Myrhorod y Poltava.''</ref> y una pequeña parte de Rusia, incluyendo los actuales óblast ucraínos de [[óblast de Cherníhiv|Cherníhiv]], [[Óblast de Poltava|Poltava]] y [[Óblast de Sumy|Sumy]] (ensin la porción sureste), los territorios de la vera oriental del [[óblast de Kiev]] y [[Óblast de Cherkasy|Cherkasy]], según les partes occidentales del rusu [[óblast de Briansk]]. |
Revisión a fecha de 10:21 1 mar 2020
| |||||
---|---|---|---|---|---|
estáu | |||||
| |||||
Alministración | |||||
Capital |
Chihirín (es) (de 1649 (Xulianu) a 1668 (Xulianu)) Baturin (es) (de 1669 (Xulianu) a 1707 (Xulianu)) Hlújiv (es) (de 1708 (Xulianu) a 1764 (Xulianu)) Haidach (es) | ||||
Forma de gobiernu |
monarquía eleutiva estratocracia (es) | ||||
Hetman de la hueste de Zaporiyia (es) | Kyrylo Rozumovskyi (es) (dende 18 xunetu 1750 (Xulianu)) | ||||
Relixón oficial | cristianismu ortodoxu | ||||
División |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Superficie | 200000 km² | ||||
Demografía | |||||
Población | 1 500 000 hab. (sieglu XVIII) | ||||
Densidá | 7,5 hab/km² | ||||
El Hetmanato (ucraín: Гетьманщина, Hetmánschyna Військо Запорозьке) foi un estáu cosacu alcontráu nes rexones centrales y noroccidentales de l'actual Ucrania mientres 1649 y 1775. Establecióse como resultáu de la rebelión de Jmelnytsky, mientres 1648-1654, dirixiendo a los reximientos cosacos del Sich de Zaporozhia y a tropes compuestes por población ucraniana contra Polonia-Lituania. El primera Hetman foi Bogdán Jmelnitski, que gobernó ente 1648 y 1657.
Historia
En 1654 pasó a la soberanía de los zares de Rusia, como resultancia del Tratáu de Pereyáslav (Pereyáslavska Rada), y pol Tratáu de Andrúsovo (Andrúsiv) en 1667, nel que s'estrema'l territoriu ente Rusia y Polonia. Esta división causó la guerra civil n'Ucraína, ente los distintos partíos cosacos, que termina a la fin del sieglu XVII. Nel sieglu XVIII el territoriu del Hetmanato taba llindáu a Ucraína del marxe esquierdu. En 1764 l'autonomía del estáu cosacu y el cargu de Hetman foi abolíu por Catalina la Grande. La so capital foi Chihirin, depués Baturin y Hlújiv.[1]
El Hetmanato como estáu estender na mayor parte de la Ucraína central[1] y una pequeña parte de Rusia, incluyendo los actuales óblast ucraínos de Cherníhiv, Poltava y Sumy (ensin la porción sureste), los territorios de la vera oriental del óblast de Kiev y Cherkasy, según les partes occidentales del rusu óblast de Briansk.
Ver tamién
- Sich de Zaporozhia
- Sich del Danubiu
- Guvernia de la pequeña Rusia (1764–81)
Referencies
- ↑ 1,0 1,1 Orest Subtelny. Ukraine History. University of Toronto Press. 2000. ISBN 0-8020-8390-0. páx. 141 y 159. Situated en the left bank, this land was called Hetmanate for Ukrainians, while Russians referred to it as Malorossiia. It included ten regimental districts: Starodub, Chrnihig, Nizhin, Pryluky, Kiev, Haidach, Lubny, Pereiaslav, Myrhorod y Poltava.
Enllaces esternos