Diferencies ente revisiones de «Hetmanatu cosacu»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- sumíu + desapaecíu)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-de Chernihiv +de Cherníhiv)
Llinia 58: Llinia 58:
En [[1654]] pasó a la soberanía de los zares de Rusia, como resultancia del [[Tratáu de Pereyáslav]] (Pereyáslavska Rada), y pol [[Tratáu de Andrusovo|Tratáu de Andrúsovo]] (Andrúsiv) en [[1667]], nel que s'estrema'l territoriu ente [[Rusia]] y [[Polonia]]. Esta división causó la guerra civil n'Ucrania, ente los distintos partíos cosacos, que termina a la fin del [[sieglu XVII]]. Nel [[sieglu XVIII]] el territoriu del Hetmanato taba llindáu a [[Marxe esquierdu d'Ucrania|Ucraína del marxe esquierdu]]. En [[1764]] l'autonomía del estáu cosacu y el cargu de ''[[Hetman]]'' foi abolíu por [[Catalina II de Rusia|Catalina la Grande]]. La so capital foi [[Chihirin (Raión de Chihirin)|Chihirin]], depués [[Baturin]] y [[Hlújiv]].<ref name="Гетьманщина"/>
En [[1654]] pasó a la soberanía de los zares de Rusia, como resultancia del [[Tratáu de Pereyáslav]] (Pereyáslavska Rada), y pol [[Tratáu de Andrusovo|Tratáu de Andrúsovo]] (Andrúsiv) en [[1667]], nel que s'estrema'l territoriu ente [[Rusia]] y [[Polonia]]. Esta división causó la guerra civil n'Ucrania, ente los distintos partíos cosacos, que termina a la fin del [[sieglu XVII]]. Nel [[sieglu XVIII]] el territoriu del Hetmanato taba llindáu a [[Marxe esquierdu d'Ucrania|Ucraína del marxe esquierdu]]. En [[1764]] l'autonomía del estáu cosacu y el cargu de ''[[Hetman]]'' foi abolíu por [[Catalina II de Rusia|Catalina la Grande]]. La so capital foi [[Chihirin (Raión de Chihirin)|Chihirin]], depués [[Baturin]] y [[Hlújiv]].<ref name="Гетьманщина"/>


El Hetmanato como estáu estender na mayor parte de la Ucraína central<ref name="Гетьманщина">[[Orest Subtelny]]. [http://books.google.es/books?id=HNIs9O3EmtQC Ukraine History]. [[University of Toronto Press]]. 2000. ISBN 0-8020-8390-0. páx. 141 y 159. ''Situated en the left bank, this land was called Hetmanate for Ukrainians, while Russians referred to it as Malorossiia. It included ten regimental districts: Starodub, Chrnihig, Nizhin, Pryluky, Kiev, Haidach, Lubny, Pereiaslav, Myrhorod y Poltava.''</ref> y una pequeña parte de Rusia, incluyendo los actuales óblast ucraínos de [[óblast de Chernihiv|Cherníhiv]], [[Óblast de Poltava|Poltava]] y [[Óblast de Sumy|Sumy]] (ensin la porción sureste), los territorios de la vera oriental del [[óblast de Kiev]] y [[Óblast de Cherkasy|Cherkasy]], según les partes occidentales del rusu [[óblast de Briansk]].
El Hetmanato como estáu estender na mayor parte de la Ucraína central<ref name="Гетьманщина">[[Orest Subtelny]]. [http://books.google.es/books?id=HNIs9O3EmtQC Ukraine History]. [[University of Toronto Press]]. 2000. ISBN 0-8020-8390-0. páx. 141 y 159. ''Situated en the left bank, this land was called Hetmanate for Ukrainians, while Russians referred to it as Malorossiia. It included ten regimental districts: Starodub, Chrnihig, Nizhin, Pryluky, Kiev, Haidach, Lubny, Pereiaslav, Myrhorod y Poltava.''</ref> y una pequeña parte de Rusia, incluyendo los actuales óblast ucraínos de [[óblast de Cherníhiv|Cherníhiv]], [[Óblast de Poltava|Poltava]] y [[Óblast de Sumy|Sumy]] (ensin la porción sureste), los territorios de la vera oriental del [[óblast de Kiev]] y [[Óblast de Cherkasy|Cherkasy]], según les partes occidentales del rusu [[óblast de Briansk]].


== Ver tamién ==
== Ver tamién ==

Revisión a fecha de 09:37 1 mar 2020

Hetmanatu cosacu
(de 30 xineru 1648 (Xulianu) a 21 payares 1764 (Xulianu))
Imperiu Rusu
[[Sich del Danubio (es) [[Sich del Danubio (es) Traducir|→]]
[[Sich de Zaporozhia (es) [[Sich de Zaporozhia (es) Traducir|→]]
estáu
cosaco con mosquete (es) Traducir
Alministración
Capital Chihirín (es) Traducir (de 1649 (Xulianu) a 1668 (Xulianu))
Baturin (es) Traducir (de 1669 (Xulianu) a 1707 (Xulianu))
Hlújiv (es) Traducir (de 1708 (Xulianu) a 1764 (Xulianu))
Haidach (es) Traducir
Forma de gobiernu monarquía eleutiva
estratocracia (es) Traducir
Hetman de la hueste de Zaporiyia (es) Traducir Kyrylo Rozumovskyi (es) Traducir (dende 18 xunetu 1750 (Xulianu))
Relixón oficial cristianismu ortodoxu
División
Xeografía
Superficie 200000 km²
Demografía
Población 1 500 000 hab. (sieglu XVIII)
Densidá 7,5 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

El Hetmanato (ucraín: Гетьманщина, Hetmánschyna Військо Запорозьке) foi un estáu cosacu alcontráu nes rexones centrales y noroccidentales de l'actual Ucrania mientres 1649 y 1775. Establecióse como resultáu de la rebelión de Jmelnytsky, mientres 1648-1654, dirixiendo a los reximientos cosacos del Sich de Zaporozhia y a tropes compuestes por población ucraniana contra Polonia-Lituania. El primera Hetman foi Bogdán Jmelnitski, que gobernó ente 1648 y 1657.

Historia

En 1654 pasó a la soberanía de los zares de Rusia, como resultancia del Tratáu de Pereyáslav (Pereyáslavska Rada), y pol Tratáu de Andrúsovo (Andrúsiv) en 1667, nel que s'estrema'l territoriu ente Rusia y Polonia. Esta división causó la guerra civil n'Ucrania, ente los distintos partíos cosacos, que termina a la fin del sieglu XVII. Nel sieglu XVIII el territoriu del Hetmanato taba llindáu a Ucraína del marxe esquierdu. En 1764 l'autonomía del estáu cosacu y el cargu de Hetman foi abolíu por Catalina la Grande. La so capital foi Chihirin, depués Baturin y Hlújiv.[1]

El Hetmanato como estáu estender na mayor parte de la Ucraína central[1] y una pequeña parte de Rusia, incluyendo los actuales óblast ucraínos de Cherníhiv, Poltava y Sumy (ensin la porción sureste), los territorios de la vera oriental del óblast de Kiev y Cherkasy, según les partes occidentales del rusu óblast de Briansk.

Ver tamién

Referencies

  1. 1,0 1,1 Orest Subtelny. Ukraine History. University of Toronto Press. 2000. ISBN 0-8020-8390-0. páx. 141 y 159. Situated en the left bank, this land was called Hetmanate for Ukrainians, while Russians referred to it as Malorossiia. It included ten regimental districts: Starodub, Chrnihig, Nizhin, Pryluky, Kiev, Haidach, Lubny, Pereiaslav, Myrhorod y Poltava.

Enllaces esternos