Diferencies ente revisiones de «Aśoka»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: Mariña Esti => Mariña Este
m preferencies llingüístiques: '/\b(re(l))(atu|atos)\b/i' => '$1$2$3'
Llinia 31: Llinia 31:


== El redescubrimientu d'Aśoka nel sieglu XIX ==
== El redescubrimientu d'Aśoka nel sieglu XIX ==
Hasta'l [[sieglu XIX]], Aśoka yera a cencielles un nome más nes xenealoxíes inventaes de los reis indios del periodu budista. Dellos eruditos europeos de la dómina tamién traducieron relatos budistes de la lliteratura india. Estos relatos amosaben les doctrines budistes, según les hestories y biografíes llexendaries de la doctrina. Nestes fontes budistes —procedentes de [[Sri Lanka|Ceilán]], [[Tíbet]] y [[República Popular China|China—]] presentes en relatos como'l ''Divia avadana'', l'Aśoka avadana, el ''Maya-vamsa'' y otros, apaecía la figura d'un gran rei ''Aśoka.'' Por causa de la esistencia de delles hestories d'esti tipu consideraes de poco rigor histórico, yá que se creíen procedentes de la cultura popular, #tomar a la figura d'Aśoka como llexendaria y nun se-y dio credibilidá. La hestoria davezu #describir como un príncipe cruel qu'asesinó a los sos hermanos pa xubir al tronu, pero que tres la so sangrienta conquista de Kalinga (na mariña este de la [[India]], anguaño nel estáu de Orissa), Aśoka #convertir nun budista pacifista, y contribuyó al espardimientu del [[budismu]], reinando dende esi momentu d'una manera xusto y pacífico.
Hasta'l [[sieglu XIX]], Aśoka yera a cencielles un nome más nes xenealoxíes inventaes de los reis indios del periodu budista. Dellos eruditos europeos de la dómina tamién traducieron rellatos budistes de la lliteratura india. Estos rellatos amosaben les doctrines budistes, según les hestories y biografíes llexendaries de la doctrina. Nestes fontes budistes —procedentes de [[Sri Lanka|Ceilán]], [[Tíbet]] y [[República Popular China|China—]] presentes en rellatos como'l ''Divia avadana'', l'Aśoka avadana, el ''Maya-vamsa'' y otros, apaecía la figura d'un gran rei ''Aśoka.'' Por causa de la esistencia de delles hestories d'esti tipu consideraes de poco rigor histórico, yá que se creíen procedentes de la cultura popular, #tomar a la figura d'Aśoka como llexendaria y nun se-y dio credibilidá. La hestoria davezu #describir como un príncipe cruel qu'asesinó a los sos hermanos pa xubir al tronu, pero que tres la so sangrienta conquista de Kalinga (na mariña este de la [[India]], anguaño nel estáu de Orissa), Aśoka #convertir nun budista pacifista, y contribuyó al espardimientu del [[budismu]], reinando dende esi momentu d'una manera xusto y pacífico.
[[Ficheru:Maurya_Dynasty_in_265_BCE.jpg|miniaturadeimagen|400x400px|Mapa del Imperiu Mauria: La Dinastía Mauria nel 265 a. C.Color azul escuru: Territoriu del Imperiu MauriaColor celeste: Territorios tributarios۞ Ciudá capital■ Otres ciudaes● Edictos d'Aśoka▲ Sitios relixosos budistes<br />
[[Ficheru:Maurya_Dynasty_in_265_BCE.jpg|miniaturadeimagen|400x400px|Mapa del Imperiu Mauria: La Dinastía Mauria nel 265 a. C.Color azul escuru: Territoriu del Imperiu MauriaColor celeste: Territorios tributarios۞ Ciudá capital■ Otres ciudaes● Edictos d'Aśoka▲ Sitios relixosos budistes<br />
<br />
<br />

Revisión a fecha de 11:03 5 feb 2020

Aśoka
Mauryan Emperor (en) Traducir

268 edC - 232 edC
Bindusara (es) Traducir - Dasaratha Maurya (es) Traducir
Vida
Nacimientu Patna304 de edC
Nacionalidá Imperiu Maurya
Bandera de India India
Llingua materna Sánscritu
Muerte Patna232 de edC (71/72 años)
Familia
Padre Bindusara
Madre Subhadrangi
Casáu con Tishyaraksha
Kaurwaki (es) Traducir
Asandhimitra
Padmavati (es) Traducir (265 edC – )
Devi (es) Traducir (285 edC – )
Fíos/es
Hermanos/es Vitashoka
Familia
Pueblu Maurya dynasty (en) Traducir
Estudios
Llingües falaes Prácritu[1]
Alumnu de Upagupta
Oficiu políticu, emperadorbhikkhu (es) Traducir
Influyencies Buda Gautama
Creencies
Relixón budismu
Cambiar los datos en Wikidata

Aśoka o Ashoka Vardhana (304-232 a. C.) foi'l tercer emperador mauria. Yera fíu del rei Bindusara y nietu de Chandragupta.

Aśoka reinó sobre la mayor parte del subcontinente indiu dende circa 269 e.C. hasta 232 e.C.[2] del actual Afganistán hasta Bengala y tamién escontra'l sur, hasta l'actual Mysore.

Alredor de 260 e.C., Asoka entamó una destructiva guerra contra l'estáu de Kalinga, y conquistólo, cosa que nun llograra nengunu de los sos antecesores.[3] Dempués de guardar les matances de la guerra, Asoka convirtióse gradualmente al budismu.[4]

Nome y etimoloxía

  • aśokavardhana, nel sistema AITS (alfabetu internacional pa la treslliteración del sánscritu).
  • अशोकवर्धन, n'escritura devanagari del sánscritu.
  • Pronunciación: /ashóka vardhána/ o (menos avezáu) /ashoká várdhana/.[5]
  • Etimoloxía: ‘el qu'aumenta l'aliviu de l'aflicción', siendo:
    • aśoka: ‘que nun causa murnia'
* a: partícula negativa
* śoká: ‘ardor, calor' o ‘resquemor, sufrimientu, desconsuelu, afuego, frayo, apulmonamientu, disgustu, dolor, desasosiegu, reconcomió, reconcomiu', yá nel Rig-veda (el testu más antiguu de la India, de mediaos del II mileniu a. C.). Nos Puranas, Shoká tamién ye la personificación del pesar, fíu de la Muerte, o fíu de Drona y Abhimati.
    • várdhana: ‘qu'aumenta'.

Ascensu al poder

La muerte de Bindusara llevó a una guerra de socesión. Según el Divyavandana, Bindusara quería que-y asocediera los so fíu Susima, pero Asoka llogró'l sofitu de los ministros del so padre, qu'atopaben a Susima demasiáu sobeyosu.[6] Un ministru llamáu Radhagupta paez xugar un importante papel nel accesu altrono de Asoka. La coronación tuvo llugar en 269 e.C.

Conquista de Kalinga

Kalinga yera un estáu de la mariña este de la India, de monarquía parllamentaria. Asoka entamó la guerra de conquista, ocho años dempués de la so coronación. La guerra causó más de 100.000 muertos, y 150.000 deportaos. Cuando Asoka celebraba la so victoria, pasiando polos xardinos de Kalinga, quedó trescaláu ante'l númberu de cadabres, y los llamentos de los familiares de los muertos.

Conversión al budismu

Capitel de lleones de Asoka

L'edictu XIII de los Edictos de Asoka reflexa'l gran reconcomiu que sintió'l rei en reparando la destrucción de Kalinga:

Su Majestad siente remordimientos a causa de la conquista de Kalinga, ya que durante la subyugación de un país previamente invicto, se produjeron masacres, muertes y deportaciones, por las que su Majestad siente profunda tristeza y dolor.

La letal guerra con Kalinga tresformó al vengatible emperador Asoka n'estable y pacíficu mecenes del budismu. Si se convirió o non al budismu nun ta esclariáu, a pesar de la tradición #budista que la afirma.[7] Acordies con l'eminente indologista, A. L. Basham, la relixón personal de Asoka aportó a el budismu, siquier dempués de la guerra con Kalingal, pero'l Dharma arrobináu por él nun yera budismu.[8]

Sicasí, el so patrociniu condució a la espansión del budismu mientres el so mandatu nel Imperiu Maurya, n'otros reinos, y nel mundu enteru escontra'l 250 a. C.[9]

El redescubrimientu d'Aśoka nel sieglu XIX

Hasta'l sieglu XIX, Aśoka yera a cencielles un nome más nes xenealoxíes inventaes de los reis indios del periodu budista. Dellos eruditos europeos de la dómina tamién traducieron rellatos budistes de la lliteratura india. Estos rellatos amosaben les doctrines budistes, según les hestories y biografíes llexendaries de la doctrina. Nestes fontes budistes —procedentes de Ceilán, Tíbet y China— presentes en rellatos como'l Divia avadana, l'Aśoka avadana, el Maya-vamsa y otros, apaecía la figura d'un gran rei Aśoka. Por causa de la esistencia de delles hestories d'esti tipu consideraes de poco rigor histórico, yá que se creíen procedentes de la cultura popular, #tomar a la figura d'Aśoka como llexendaria y nun se-y dio credibilidá. La hestoria davezu #describir como un príncipe cruel qu'asesinó a los sos hermanos pa xubir al tronu, pero que tres la so sangrienta conquista de Kalinga (na mariña este de la India, anguaño nel estáu de Orissa), Aśoka #convertir nun budista pacifista, y contribuyó al espardimientu del budismu, reinando dende esi momentu d'una manera xusto y pacífico.

Mapa del Imperiu Mauria: La Dinastía Mauria nel 265 a. C.Color azul escuru: Territoriu del Imperiu MauriaColor celeste: Territorios tributarios۞ Ciudá capital■ Otres ciudaes● Edictos d'Aśoka▲ Sitios relixosos budistes













Primeres evidencies históriques

Nel añu 1837, l'arqueólogu y filólogu James Prinsep tradució una antigua inscripción d'una gran pilastra de piedra asitiáu na ciudá de Delhi (nel norte de la India). La escritura de la inscripción yera'l brahmi, la escritura más antiguo de la India, que s'utilizaba pa escribir el sánscritu y el prákrito. #Tratar d'una versión ancestral del brahmi, que mientres los sieglos evolucionara de tal manera qu'estes primeres inscripciones yeren ilegibles. La inscripción reveló una serie d'edictos proclamaos por un rei que se autoproclamaba Devanampiya Piyadasi (‘l'amáu de los dioses, rei Piyadasi'). Por cuenta de les referencies budistes qu'atopó, l'investigador creyó primeramente que Devanampiya Piyadassi yera un rei de Sri Lanka. Pero nel mesmu añu James Prinsep tuvo oportunidá de lleer dos de les cróniques más antigües de la hestoria de Sri Lanka, el Dipa vamsa y el Maha vamsa, compuestes por monxos budistes. Nes cróniques deducíase que'l títulu de Piyadassi atribuyíase-y al famosu rei Aśoka.

Conócense otres pilastres y roques con inscripciones, y mientres les siguientes décades dirán afayándose y traduciendo más edictos del monarca. La fonte de la mayoría de les nueses conocencies sobre Aśoka son estes numberoses inscripciones que fixo grabar en pilastres y roques per tol so imperiu, mayoritariamente n'idioma magadhi (una llingua prácrita) n'escritura brahmi (y dacuando en calteres kharosthi), pero tamién en griegu y n'araméu.

Amás de qu'estes inscripciones representen les primeres amueses de la notación escrita d'una llingua india y que esta mesma escritura anició toles llingües semisilábicas presentes anguaño en suelu indiu (como la escritura devánagari), favorecieron l'espardimientu de la ética budista y fomentaron la non violencia y l'adhesión a la doctrina del dharma, el deber o comportamientu xustu. #Reparar tamién la importancia dada a una llingua vulgar y vernáculo, el prácrito, en desterciu de la llingua noble y lliterario, el sánscritu, demostrando asina una esmolición por ser entendíu pol pueblu.

Foi en 1915 cuando se tradució un edictu que mentaba'l nome d'Aśoka y asina se confirmó definitivamente la so identidá.

Mitu y realidá

Fragmentu del sestu decretu de la pilastra d'Aśoka. Anguaño en poder del Muséu Británicu (en Londres).
Tal fue Ashoka, el más grande de los reyes. Él fue por mucho un avanzado a su época. No dejó ni un príncipe ni una organización de hombres para continuar su trabajo, y a un siglo de su muerte los grandes días de su reino se habían convertido en un recuerdo glorioso en una India descompuesta y decadente.
H. G. Wells, A short history of the world

La interpretación que se fixo nun primer momentu ye precisamente la qu'H. G. Wells amuesa nesti fragmentu: qu'Aśoka fuera un avanzáu al so tiempu y un gran devotu del budismu, y por eso fracasaren los sos socesores. Aceptóse la hestoria qu'empieza con Aśoka descritu como un guerreru sanguinario, una y bones munches fontes #budista #describir asina. Según l'Aśokavadhana, Aśoka construyó una prisión onde se dedicaba a torturar a los presos. Nel mesmu testu cúntasenos cómo intentó torturar a un monxu budista que paecía inmune al sufrimientu. Aśoka, impresionáu, #convertir al budismu, destruyó la prisión y propúnxose construyir 84.000 stupas budistes por tol imperiu.

Otres fontes afirmen que foi dempués de les devastadoras consecuencies de la so guerra en Kalinga, mientres l'octavu añu del so reináu, sintióse tan culpable qu'esto lo llevó a convertise al budismu, influyíu según les fontes pola so esposa o concubina Deví. Dende esi momentu #dedicar a arrobinar la política del dharma budista pol so imperiu y unvió misioneros a llugares alloñaos, tales como la islla de Ceilán, convertida pola so fía Sanghamita y el so fíu (o hermanu) Mahinda, citaos solamente nes cróniques cingaleses, ya ignoraos nes inscripciones indies que nun menten más qu'a trés de los sos fíos: Tuara, Kunala y Yalauka. De magar, defendió una política pacífica emitiendo una serie d'edictos empobinaos al pueblu. Un reináu que conoció una política oficial d'a-jimsá (‘non violencia'), llegando a construyir hospitales p'animales y restaurar les carreteres principales de la India, convirtiéndose tamién Aśoka probablemente nel gran difusor del vegetarianismo nel país.

Inscripciones en lletra brahmi de la pilastra de Sarnath.

Con éses los estudios de los sieglos XIX y primer metá del XX y otros posteriores basándose nestes fontes, describen la so conversón al budismu como un llume». Pasó de ser Chanda Aśoka (Aśoka el Cruel) a ser Dhamma Aśoka (Aśoka el Piadosu). El monarca qu'amplió la capital, Pataliputra (l'actual Patna), fixo construyir un palaciu al estilu persa y convocó el Tercer Concilio Budista (233 o 243 a. C.).

Aśoka, históricamente, foi un fervosu propagandista del budismu, pero non necesariamente por motivos píos. Hai toa una llinia d'historiadores, como la especialista Romila Thapar, que consideren el dharma d'Aśoka como una relixón pa ser utilizada como símbolu d'una nueva unidá imperial y una fuercia cohesionadora pa xunir los variaos y heteroxéneos elementos d'un imperiu. Esto ye, qu'Aśoka #sirvir del budismu pal afitamientu político y económico del so gobiernu. Y ye que los edictos d'Aśoka y los testos budistes nun terminen de coincidir cola imaxe proxectada. El budismu dexaba a Aśoka una nueva política social bien definida, acorde coles mesmes colos intereses de la sociedá de la dómina, una y bones la población nun s'oponía a les nueves idees budistes, y les nueves clases comerciales (interesaes nos nuevos enclinos) sofitaríen-y, beneficiando a Aśoka, yá que nun tuvo'l sofitu de los ortodoxos al entamu del so reináu. Asina, el budismu dexó de tar escorríu.

Tres el reinu allumáu» d'Aśoka, la reforma del Imperiu mauria foi aprovechada polos invasores, y llueu cayó en cayente y estazóse n'ensame de principaos. Hasta la colonización británica (cerca de 2000 años más tarde), nunca una parte tan grande d'un subcontinente tuvo xunida so un mesmu gobiernu.

Aśoka na hestoria y la cultura popular de la India

Emblema de la India.

Reconociendo'l papel ensin precedentes d'Aśoka na hestoria del país, la India fixo del capitel de les columnes d'Aśoka (o lat) unu de los símbolos de la República India. #El so simboloxía tamién la podemos atopar na mesma bandera de la India, yá que nel centru d'ésta atopa'l ashoka chakrá (la rueda d'Aśoka'). Aśoka apaez igualmente en monedes, ya inclusive protagoniza una superproducción del cine de Bollywood (Aśoka) o se convierte n'unu de los personaxes principales d'un famosu videoxuegu d'estratexa (Civilization IV).

Los edictos d'Aśoka

Antiguamente, en las cocinas del rey Piyadassi [otro nombre de Aśoka], el Bienamado de los dioses, se mataba diariamente a centenares de miles de animales por su carne. En adelante, [?], sólo se matarán tres animales: dos pavos y un ciervo, y el ciervo no siempre. Incluso en el futuro ya no se matará a estos tres animales.
Primer decreto

Los Aśoka stambha (‘pilastres d'Aśoka') son la serie de columnes distribuyíes pel norte del subcontinente indiu, nos qu'Aśoka escribió una serie d'edictos. El primeru #atopar ente les ruines de l'antigua Delhi nel sieglu XVI. Pero tamién s'atopen edictos nes roques. Hai mayores y menores en función del tamañu. De los edictos d'Aśoka hai dos categoríes:

  • Los pronunciamentos públicos (pilastres y roques).
  • Les epístoles personales empobinaes al sangha, la comunidá de monxos budistes.

Estes inscripciones taben allugaes n'enclaves importantes como cerca de les ciudaes, rutes comerciales o centros relixosos, colo qu'Aśoka #asegurar de llegar al máximu númberu de xente posible. Yeren preceptos morales, relixosos y prestaciones sociales en rellación a homes y animales.

Referencies

  1. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 20 mayu 2020.
  2. Thapar, Romila: Asoka y el declive de los Mauryas (1973), p. 51.
  3. Jerry Bentley, Old World Encounters: Cross-Cultural Contacts and Exchanges in Pre-Modern Times (New York: Oxford University Press, 1993), 44.
  4. Bentley, Jerry (1993): Old World Encounters: Cross-Cultural Contacts and Exchanges in Pre-Modern Times. New York: Oxford University Press, 1993), 45.
  5. Véase la acepción - vardhana, que se encuentra en el décimo renglón de la primera columna de la páx. 114 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo británico Monier Monier-Williams (1819-1899). अशोक a-śoka se encuentra 12 renglones antes del final de la tercera columna de la páxina páx. 113.
  6. Gyan Swarup Gupta (1 de xineru de 1999). India: From Indus Valley Civilisation to Mauryas. Concept Publishing Company. pp. 268-. ISBN 978-81-7022-763-2. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2012. (1 de xineru de 1999) India: From Indus Valley Civilisation to Mauryas. ISBN 978-81-7022-763-2. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2012.
  7. «Ashoka - Ancient History Encyclopedia». Ancient.euAncient.eu. Consultáu'l 8 d'agostu de 2015.
  8. The Wonder That was India : A.L. Basham page 56
  9. Buckley, Edmund. Universal Religion. The University Association.Buckley, Edmund. Universal Religion.