Diferencies ente revisiones de «Bellús»
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-o]]s +os]] ) |
m topónimos |
||
Llinia 4: | Llinia 4: | ||
== Xeografía == |
== Xeografía == |
||
Asitiáu nes estribaciones sureste de la ''[[Serra Grossa]]'', al norte del [[Valle de Albaida]]. La superficie del términu ye llixeramente ondulada, sacante'l so parte norte, onde llega cerca de los 400 m. d'altitú. Los altores más importantes son la ''Llomba del Calderu'' (298 m.) y el ''Paller'' (392 m.). Crucia'l términu de sur a norte'l [[ríu Albaida]], sirviendo de llende con [[Benigánim]], y que depués pasa al llanu de |
Asitiáu nes estribaciones sureste de la ''[[Serra Grossa]]'', al norte del [[Valle de Albaida]]. La superficie del términu ye llixeramente ondulada, sacante'l so parte norte, onde llega cerca de los 400 m. d'altitú. Los altores más importantes son la ''Llomba del Calderu'' (298 m.) y el ''Paller'' (392 m.). Crucia'l términu de sur a norte'l [[ríu Albaida]], sirviendo de llende con [[Benigánim]], y que depués pasa al llanu de Xàtiva travesando la [[Serra Grossa]] pol ''Estrechu de les Agües''. El pueblu ta edificáu en terrén llanu ente la carretera de [[Xàtiva]]-[[Alcói]] y el [[ríu Albaida]]. |
||
El clima ye templáu, con iviernos fríos; predomina'l vientu del norte que provoca les agües de la primavera y seronda. |
El clima ye templáu, con iviernos fríos; predomina'l vientu del norte que provoca les agües de la primavera y seronda. |
||
Dende [[Valencia]], aportar a esta llocalidá al traviés de |
Dende [[Valencia]], aportar a esta llocalidá al traviés de l'[[A-7]] pa enllazar cola [[N-340]]. |
||
=== Llocalidaes estremeres === |
=== Llocalidaes estremeres === |
||
El [[términu municipal]] de Bellús parte con les siguientes llocalidaes: |
El [[términu municipal]] de Bellús parte con les siguientes llocalidaes: |
||
[[Benigánim]], [[Guadasequies]], [[ |
[[Benigánim]], [[Guadasequies]], [[Xàtiva]], [[Ollería]] y [[Sempere]], toes |
||
de la [[provincia de Valencia]]. |
de la [[provincia de Valencia]]. |
||
Llinia 63: | Llinia 63: | ||
* '''Ilesia Parroquial'''. Ta dedicada a Santa Ana; ye d'una sola nave con eleváu campanariu. |
* '''Ilesia Parroquial'''. Ta dedicada a Santa Ana; ye d'una sola nave con eleváu campanariu. |
||
* '''palaciu dels bellvis''' |
* '''palaciu dels bellvis''' |
||
* '''[[Canal de Bellús a |
* '''[[Canal de Bellús a Xàtiva]]'''. |
||
== Llugares d'interés == |
== Llugares d'interés == |
Revisión a fecha de 07:29 14 xin 2020
Bellús | |||
---|---|---|---|
| |||
Alministración | |||
País | España | ||
Autonomía | Comunidá Valenciana | ||
Provincia | provincia de Valencia | ||
Comarques | Valle de Albaida (es) | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcaldesa de Bellús (es) | Susana Navarro Ferrando | ||
Nome oficial | Bellús (ca)[1] | ||
Códigu postal |
46839 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 38°56′43″N 0°29′14″W / 38.945277777778°N 0.48722222222222°O | ||
Superficie | 9.5 km² | ||
Altitú | 180 m | ||
Llenda con | Guadasséquies, Xàtiva, L'Ollería, Benigànim y Sempere | ||
Demografía | |||
Población |
306 hab. (2023) - 160 homes (2019) - 144 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe |
100% de Valle de Albaida (es) 0.01% de provincia de Valencia 0.01% de Comunidá Valenciana 0% de España | ||
Densidá | 32,21 hab/km² | ||
bellus.es | |||
Bellús ye un conceyu español perteneciente a la provincia de Valencia y a la comarca del Valle de Albaida, na Comunidá Valenciana.
Xeografía
Asitiáu nes estribaciones sureste de la Serra Grossa, al norte del Valle de Albaida. La superficie del términu ye llixeramente ondulada, sacante'l so parte norte, onde llega cerca de los 400 m. d'altitú. Los altores más importantes son la Llomba del Calderu (298 m.) y el Paller (392 m.). Crucia'l términu de sur a norte'l ríu Albaida, sirviendo de llende con Benigánim, y que depués pasa al llanu de Xàtiva travesando la Serra Grossa pol Estrechu de les Agües. El pueblu ta edificáu en terrén llanu ente la carretera de Xàtiva-Alcói y el ríu Albaida.
El clima ye templáu, con iviernos fríos; predomina'l vientu del norte que provoca les agües de la primavera y seronda.
Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola N-340.
Llocalidaes estremeres
El términu municipal de Bellús parte con les siguientes llocalidaes: Benigánim, Guadasequies, Xàtiva, Ollería y Sempere, toes de la provincia de Valencia.
Historia
Francesc Bellvís dio, el 11 de xunu de 1611, carta puebla a 33 pobladores.
Alministración
Llexislatura | Nome | Partíu |
---|---|---|
1979-1983 | Diodoro Ferrando Cuquerella | UV |
1983-1987 | Diodoro Ferrando Cuquerella | UV |
1987-1991 | Diodoro Ferrando Cuquerella | UV |
1991-1995 | Diodoro Ferrando Cuquerella | UV |
1995-1999 | Diodoro Ferrando Cuquerella | UV |
1999-2003 | Diodoro Ferrando Cuquerella | UV |
2003-2007 | Joan Vicent García Monzó | PSPV-PSOE |
2007-2011 | Joan Vicent García Monzó | PSPV-PSOE |
2011-2015 | Susana Navarro Ferrando | PP |
2015-2019 | Susana Navarro Ferrando | PP |
2019-2023 | n/d | n/d |
2023- | n/d | n/d |
Demografía
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
415 | 413 | 408 | 383 | 391 | 399 | 385 | 383 | 385 | 387 |
Economía
Basada tradicionalmente na agricultura. Nel secanu cultívase almendros y ceberaes. Nel regadío cultívense ceberes y hortolices con agües procedentes de fontes y del ríu Albaida.
L'agua minero-melecinal ye esplotada comercialmente.
Monumentos
- Ilesia Parroquial. Ta dedicada a Santa Ana; ye d'una sola nave con eleváu campanariu.
- palaciu dels bellvis
- Canal de Bellús a Xàtiva.
Llugares d'interés
- Balneariu de Bellús Al sur de la población atopa'l balneariu de Bellús, asitiáu a la izquierda de la carretera de Benigánim, na falda d'una llomba y cerca de la marxe izquierda del ríu Albaida, nun llugar arrodiáu d'alamees y pinares. L'agua vien de la font d'Alfama, que brota a 28 graos y ye de carauterístiques bicarbonatadas, litínicas y radiactives. Este foi derruido haceunos cuantos años, anguaño nos sos terrenes esiste un banzáu.
Fiestes llocales
- Fiestes patronales. Celebren fiestes n'honor de Santa Ana y el Cristu de la Bona Muerte la tercer fin de selmana de setiembre.
Ver tamién
Enllaces esternos
- Institutu Valencianu d'Estadística
- Esti artículu incorpora material procedente de la páxina web de la Federació Valenciana de Municipis y Províncies, que per aciu d'una autorización permitió agregar conteníu ya imáxenes y espublizalos baxo llicencia GFDL.
- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.