Diferencies ente revisiones de «Campeonatu Mundial de Ciclismu en Ruta»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m cartafueyu de países: Doha => Doḥa
m preferencies llingüístiques: Unión Soviética => Xunión Soviética
Llinia 372: Llinia 372:
|}
|}
*(1) – <small>Inclúi les medayes de la [[RFA]] y la [[RDA]].</small>
*(1) – <small>Inclúi les medayes de la [[RFA]] y la [[RDA]].</small>
*(2) – <small>Inclúi les medayes de la [[URSS]].</small>
*(2) – <small>Inclúi les medayes de la [[XRSS]].</small>


== Referencies ==
== Referencies ==

Revisión a fecha de 13:47 4 xin 2020

Campeonatu Mundial de Ciclismu en Ruta
Ciclismu en ruta
Datos xenerales
Categoría Élite y sub-23
Organizador Xunión Ciclista Internacional
Sitiu oficial
[editar datos en Wikidata]

El Campeonatu Mundial de Ciclismu en Ruta ye la competición de ciclismu en ruta más importante a nivel internacional; realízase añalmente dende 1927, en distintes categoríes, so la organización de la Unión Ciclista Internacional (UCI). A diferencia de les grandes vueltes ciclistes, cada categoría apostar nuna sola carrera; al vencedor de cada carrera otorgar el maillot arcoíris y por tantu ye'l campeón del mundu mientres un añu.

Les distintes carreres son pa tres categoríes de corredores; élite masculín, sub-23 masculín y femenín, apostándose tres especialidad; carrera en llinia o ruta, contrarreló individual y contrarreló por equipos (sacante sub-23).

A partir de 2011, dientro del marcu d'esti eventu, desenvuélvese'l Campeonatu Mundial de Ciclismu en Ruta Xuvenil, pa ciclistes menores de 19 años (enantes apostábase en forma separada).

Los ciclistes que más trunfos tienen na carrera en llinia son Alfredo Binda, Eddy Merckx, Rik Van Steenbergen, Óscar Freire y Peter Sagan con tres títulos cada unu; ente qu'en contrarreló, Fabian Cancellara y Tony Martin (ciclista) suman cuatro títulos cada unu.

Historia

El primer campeonatu del mundu en ruta, foi apostáu en 1921 en Copenḥague, pero tuvo acutáu a ciclistes amateurs, onde ganó'l suecu Gunnar Skoeld.[1]

A partir de 1927 pudieron participar ciclistes profesionales, corriendo xuntu colos aficionaos na mesma carrera. Esa primer edición celebrar nel circuitu de Nürburgring n'Alemaña y vio el trunfu de la seleición italiana a manes d'Alfredo Binda pa los profesionales, ente que la 5ª posición del belga Jean Aerts dio-y el títulu de campeón del mundu amateur. Darréu'l campeonatu del mundu foi estremáu en dos categoríes: profesionales y amateur.

En 1958 establecióse'l Campeonatu Mundial Femenín en llinia, namái pa la categoría amateur, yá que nun esistía actividá femenina profesional.

Na categoría amateur, en 1962 introducióse la contrarreló por equipos masculina. La mesma apostábase con cuatro corredores sobre una distancia de 100 km. En 1987 tamién s'empezar a correr la versión femenina nuna distancia de 50 km.

En 1994, produciéronse dellos cambeos nel formatu de los mundiales. Pa la carrera en llinia masculina, dexó d'esistir la división ente profesionales y amateurs, volviendo a correr una sola carrera toos xuntos y so la denominación élite (ensin llende d'edá). Tocantes a la especialidá contrarreló, empezó a apostase en forma individual, sumiendo la contrarreló por equipos. Na caña femenina, asocedió lo mesmo, abrir a ciclistes profesionales y creóse la especialidá contrarreló suprimiendo la d'equipos. En 1996, creóse la categoría sub-23 pa ciclistes de 19 a 23 años, apostándose carrera en llinia y contrarreló individual.

A partir de 2012 retornó la contrarreló por equipos, pero siendo apostada por equipos profesionales.

Maillot Arcu-Iris

Los ganadores de cada prueba del campeonatu tienen el derechu y l'honor de llevar el Maillot Arcu-Iris per un añu hasta'l siguiente campeonatu. Esti maillot ye una camiseta blanca con cinco bandes horizontales que representen a los cinco continentes.

El corredores que fueren campeón del mundu siquier una vegada mientres la so carrera, tienen derechu a llevar coloriar arcu iris nos puños y pescuezu del so maillot como alcordanza del so trunfu.

Competiciones

Dende la edición de 2012, los mundiales consten d'ocho carreres (pa ver el palmarés de cada prueba, pulsiar el respeutivu enllaz):

Ediciones

Non. Añu !align=center

rowspan=2|See !align=center colspan=3|Élite masculín

Élite femenín Masculín sub-23
Ruta CR ind. CR por eqs. Ruta CR ind. CR por eqs. Ruta CR ind.
I 1927 Nürburg
(Bandera d'Alemaña Alemaña)
Sí 
II 1928 Budapest
(Bandera d'Hungría Hungría)
Sí 
III 1929 Zúrich
( Suiza)
Sí 
IV 1930 Liexa
( Bélxica)
Sí 
V 1931 Copenḥague
( Dinamarca)
Sí 
VI 1932 Roma
(Bandera d'Italia ITA)
Sí 
VII 1933 Montlhéry
( Francia)
Sí 
VIII 1934 Leipzig
(Bandera d'Alemaña GER)
Sí 
IX 1935 Floreffe
( Bélxica)
Sí 
X 1936 Berna
( Suiza)
Sí 
XI 1937 Copenḥague
( Dinamarca)
Sí 
XII 1938 Valkenburg
( Países Baxos)
Sí 
1939 – 1945 Non celebraos por causa de la Segunda Guerra Mundial
XIII 1946 Zúrich
( Suiza)
Sí 
XIV 1947 Reims
( Francia)
Sí 
XV 1948 Valkenburg
( Países Baxos)
Sí 
XVI 1949 Copenḥague
( Dinamarca)
Sí 
XVII 1950 Moorslede
( Bélxica)
Sí 
XVIII 1951 Varese
( Italia)
Sí 
XIX 1952 Luxemburgu
( Luxemburgu)
Sí 
XX 1953 Lugano
( Suiza)
Sí 
XXI 1954 Solingen
(Bandera d'Alemaña RFA)
Sí 
XXII 1955 Frascati
( Italia)
Sí 
XXIII 1956 Ballerup
( Dinamarca)
Sí 
XXIV 1957 Waregem
( Bélxica)
Sí 
XXV 1958 Reims
( Francia)
Sí  Sí 
XXVI 1959 Zandvoort
( Países Baxos)[n 1]
Sí  Sí 
XXVII 1960 Sachsenring
( República Democrática Alemana)[n 2]
Sí  Sí 
XXVIII 1961 Berna
( Suiza)[n 3]
Sí  Sí 
XXIX 1962 Saló
( Italia)
Sí  Sí  Sí 
XXX 1963 Ronse
( Bélxica)
Sí  Sí  Sí 
XXXI 1964 Sallanches
( Francia)
Sí  Sí  Sí 
XXXII 1965 Lasarte
( ESP)
Sí  Sí  Sí 
XXXIII 1966 Nürburgring
(Bandera d'Alemaña RFA)
Sí  Sí  Sí 
XXXIV 1967 Heerlen
( Países Baxos)
Sí  Sí  Sí 
XXXV 1968 Imola
( Italia)
Sí  Sí  Sí 
XXXVI 1969 Zolder
( Bélxica)
Sí  Sí  Sí 
XXXVII 1970 Leicester
(Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu)
Sí  Sí  Sí 
XXXVIII 1971 Mendrisio
( Suiza)
Sí  Sí  Sí 
XXXIX 1972 Gap
( Francia)
Sí  Sí 
XL 1973 Barcelona
( ESP)
Sí  Sí  Sí 
XLI 1974 Montreal
( Canadá)
Sí  Sí  Sí 
XLII 1975 Yvoir
( Bélxica)
Sí  Sí  Sí 
XLIII 1976 Ostuni
( Italia)
Sí  Sí 
XLIV 1977 San Cristóbal
(Bandera de Venezuela VEN)
Sí  Sí  Sí 
XLV 1978 Nürburgring
(Bandera d'Alemaña RFA)
Sí  Sí  Sí 
XLVI 1979 Valkenburg
( Países Baxos)
Sí  Sí  Sí 
XLVII 1980 Sallanches
( Francia)
Sí  Sí 
XLVIII 1981 Praga
( Checoslovaquia)
Sí  Sí  Sí 
XLIX 1982 Goodwood
(Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu)
Sí  Sí  Sí 
L 1983 Altenrhein
( Suiza)
Sí  Sí  Sí 
LI 1984 Barcelona
( España)
Sí 
LII 1985 Giavera del Montello
( Italia)
Sí  Sí  Sí 
LIII 1986 Colorado Springs
( Estaos Xuníos d'América)
Sí  Sí  Sí 
LIV 1987 Villach
(Bandera de Austria Austria)
Sí  Sí  Sí  Sí 
LV 1988 Ronse
( Bélxica)
Sí  Sí 
LVI 1989 Chambéry
( Francia)
Sí  Sí  Sí  Sí 
LVII 1990 Utsunomiya
( Xapón)
Sí  Sí  Sí  Sí 
LVIII 1991 Stuttgart
(Bandera d'Alemaña Alemaña)
Sí  Sí  Sí  Sí 
LIX 1992 Benidorm
( España)
Sí  Sí 
LX 1993 Oslu
( Noruega)
Sí  Sí  Sí  Sí 
LXI 1994 Agrigento
( Italia)[n 4]
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXII 1995 Duitama
( Colombia)[n 5]
Sí  Sí  Sí  Sí 
LXIII 1996 Lugano
( Suiza)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXIV 1997 San Sebastián
( España)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXV 1998 Valkenburg
( Países Baxos)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXVI 1999 Verona
( Italia)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXVII 2000 Plouay
( Francia)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXVIII 2001 Lisboa
( Portugal)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXIX 2002 Zolder
( Bélxica)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXX 2003 Hamilton
( Canadá)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXI 2004 Verona
( Italia)[n 6]
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXII 2005 Madrid
( España)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXIII 2006 Salzburgu
(Bandera de Austria Austria)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXIV 2007 Stuttgart
(Bandera d'Alemaña Alemaña)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXV 2008 Varese
( Italia)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXVI 2009 Mendrisio
( Suiza)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXVII 2010 Melbourne
(Bandera de Australia Australia)[n 7]
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXVIII 2011 Copenḥague
( Dinamarca)[n 8]
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXIX 2012 Valkenburg
( Países Baxos)[n 9]
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXX 2013 Florencia
( Italia)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXXI 2014 Ponferrada
( España)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXXII 2015 Richmond
( Estaos Xuníos d'América)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXXIII 2016 Doḥa
( Qatar)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXXIV 2017 Bergen
( Noruega)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXXV 2018 Innsbruck
(Bandera de Austria Austria)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXXVI 2019 Yorkshire
(Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu)
Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí  Sí 
LXXXVII 2020
  1. La prueba de ruta femenina realizar en Rotheux-Rimière (Bélxica).
  2. La prueba de ruta femenina realizar en Leipzig.
  3. La prueba de ruta femenina realizar en Douglas (Reinu Xuníu).
  4. Les pruebes de contrarreló realizar en Catania.
  5. Les pruebes de contrarreló realizar ente Paipa y Tunja.
  6. Les pruebes de contrarreló realizar en Bardolino.
  7. Les pruebes de contrarreló realizar en Geelong.
  8. La prueba de ruta masculina realizar nel conceyu de Rudersdal.
  9. Les pruebes realizar en diversos percorríos na provincia de Limburgu, con base na ciudá de Valkenburg.

Medayeru históricu

  • Dende Nürburg 1927 hasta Bergen 2017 (inclúyense toles competiciones de ruta y contrarreló: élite masculina, élite femenina y masculina sub-23; nun se contemplen les medayes de les competiciones de ruta pa amateurs celebraes ente 1921 y 1995, nin les de les categoríes xuveniles).
# Estáu Oru Plata Bronce Total
1  Italia 39 40 39 118
2  Bélxica 36 19 19 74
3  Países Baxos 30 30 17 77
4  Francia 29 25 25 79
5 Bandera d'Alemaña Alemaña(1) 27 28 33 88
6  Estaos Xuníos d'América 18 18 12 48
7  Rusia(2) 17 22 25 64
8  Suiza 11 15 14 40
9 Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu 10 9 11 30
10 Bandera de Australia Australia 9 19 15 43
11  España 9 14 17 40
12  Suecia 7 3 4 14
13 Noruega 6 2 6 14
14 Dinamarca 4 7 7 18
15  Lituania 4 3 5 12
16  Eslovaquia 4 0 0 4
17  Ucraína 3 4 2 9
18  Polonia 3 3 2 8
19 Bandera de Bielorrusia Bielorrusia 3 1 1 5
20  Colombia 2 1 1 4
20  Eslovenia 2 1 1 4
22  Irlanda 1 2 3 6
22  Luxemburgu 1 2 3 6
22  Nueva Zelanda 1 2 3 6
25  Portugal 1 1 1 3
26  Kazakstán 1 0 2 3
27 Letonia 1 0 0 1
27  Uzbequistán 1 0 0 1
29  Canadá 0 3 4 7
30  Checoslovaquia 0 2 2 4
31 Bandera d'Hungría Hungría 0 2 1 3
32 Bandera de Austria Austria 0 1 3 4
33 Bandera de Sudáfrica Sudáfrica 0 1 1 2
34  Finlandia 0 0 1 1
34 Bandera de Uruguái Uruguái 0 0 1 1
TOTAL 280 280 281 841
  • (1) – Inclúi les medayes de la RFA y la RDA.
  • (2) – Inclúi les medayes de la XRSS.

Referencies

Ver tamién

Enllaces esternos