Diferencies ente revisiones de «Plásticu termoestable»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"llineal" -"llinial"
mSin resumen de edición
Llinia 12: Llinia 12:
== Carauterístiques ==
== Carauterístiques ==


Los plásticos termoestables tienen delles propiedaes ventaxoses al respective de los [[Termoplástico|termoplásticos]]. Por casu, meyor resistencia al impautu, a los solventes, a la permeación de gases y a les temperatures estremes. Ente les desventaxes atópense, xeneralmente, la dificultá de procesamientu, la necesidá del curáu, el calter argayadizu del material (fráxil) y el nun presentar reforzamientu al sometelo a tensión.
Los plásticos termoestables tienen delles propiedaes ventaxoses al respective de los [[Termoplásticu|termoplásticos]]. Por casu, meyor resistencia al impautu, a los solventes, a la permeación de gases y a les temperatures estremes. Ente les desventaxes atópense, xeneralmente, la dificultá de procesamientu, la necesidá del curáu, el calter argayadizu del material (fráxil) y el nun presentar reforzamientu al sometelo a tensión.


== Exemplos ==
== Exemplos ==

Revisión a fecha de 09:20 1 avi 2019

Los polímeru termo-estables son polímeru infusibles y insolubles. La razón de tal comportamientu finca en que les cadenes d'estos materiales formen una rede tridimensional espacial, enxareyándose con fuertes enllaces equivalentes. La estructura asina formada ye un conglomeráu de cadenes enxareyaes dando l'apariencia y funcionando como una macromolécula, que al alzase la temperatura d'ésta, a cencielles les cadenes amacérense más, faciendo al polímeru más resistente hasta'l puntu en que se degrada.

Les macromoléculas son molécules que tienen una masa molecular elevada, formaes por un gran númberu d'átomos. Xeneralmente pueden describise como la repetición d'una o unes poques unidaes mínimes o monómeros, formando los polímeros.

Química de los termoestables

El procesu de polimerización suelse dar en dos etapes: na primera produzse la polimerización parcial, formando cadenes lliniales, ente que na segunda'l procesu complétase enxareyando les molécules aplicando calor y presión mientres el procesu. La primer etapa suelse llevar a cabu na planta química, ente que la segunda realizar na planta de fabricación de la pieza terminada. Tamién pueden llograse plásticos termoestables a partir de dos resines líquides, produciéndose la reacción de entrelazamiento de les cadenes al ser entemecíes (comúnmente con un catalizador y un acelerante).

La reacción de curáu ye irreversible, de forma que'l plásticu resultante nun puede ser recicláu, yá que si amóntase la temperatura'l polímeru nun funde, sinón qu'algama'l so temperatura de degradación. Por establecer un símil por toos conocíu, ye como cocer un güevu; si volvemos alzar la temperatura una vegada cocíu y esfrecíu, el güevu nun sufre nengún tresformamientu, y si alzamos la temperatura demasiao'l güevu quémase.

Carauterístiques

Los plásticos termoestables tienen delles propiedaes ventaxoses al respective de los termoplásticos. Por casu, meyor resistencia al impautu, a los solventes, a la permeación de gases y a les temperatures estremes. Ente les desventaxes atópense, xeneralmente, la dificultá de procesamientu, la necesidá del curáu, el calter argayadizu del material (fráxil) y el nun presentar reforzamientu al sometelo a tensión.

Exemplos

Duroplast