Diferencies ente revisiones de «Charlotte Perkins Gilman»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
Sin resumen de edición
Llinia 13: Llinia 13:
En 1878, a los dieciocho años, Charlotte consigue matriculase y asistir finalmente de manera estable a la [[Escuela de Diseñu de Rhode Island]] hasta que se gradúa en 1883.<ref name=":3">{{cita llibru |apellíos=Kessler|nome=Carol Farley|enlaceautor=|títulu=Charlotte Perkins Gilman: Her progress toward Utopia with selected writings|url=|fechaaccesu=|añu=1995|editorial=Syracuse University Press|isbn=978-0815603047|editor=|ubicación=Syracuse|páxina=|idioma=Àngles|capítulu=}}</ref> Pa costease la so educación, Charlotte dedicóse a dar clases particulares, vender [[acuarela|acuareles]] y [[tarxeta de felicitación|tarxetes de felicitación]] asina como realizar ellaboraos diseños publicitarios p'anuncios, trabayos colos que va siguir tres la so graduación pa sufragar los sos gastos.<ref name=":0" /> Como interés, comentar que'l 8 d'agostu de 1880, na so correspondencia personal con Martha, Charlotte llega a bautizar arguyosa al so proyeutu entamador sol nome de "Perkins & Co. Designers". Foi una dómina d'adolescencia idílica y gran felicidá pa Charlotte a que les sos alcordances va recurrir más palantre nos momentos más complicaos que s'averen.
En 1878, a los dieciocho años, Charlotte consigue matriculase y asistir finalmente de manera estable a la [[Escuela de Diseñu de Rhode Island]] hasta que se gradúa en 1883.<ref name=":3">{{cita llibru |apellíos=Kessler|nome=Carol Farley|enlaceautor=|títulu=Charlotte Perkins Gilman: Her progress toward Utopia with selected writings|url=|fechaaccesu=|añu=1995|editorial=Syracuse University Press|isbn=978-0815603047|editor=|ubicación=Syracuse|páxina=|idioma=Àngles|capítulu=}}</ref> Pa costease la so educación, Charlotte dedicóse a dar clases particulares, vender [[acuarela|acuareles]] y [[tarxeta de felicitación|tarxetes de felicitación]] asina como realizar ellaboraos diseños publicitarios p'anuncios, trabayos colos que va siguir tres la so graduación pa sufragar los sos gastos.<ref name=":0" /> Como interés, comentar que'l 8 d'agostu de 1880, na so correspondencia personal con Martha, Charlotte llega a bautizar arguyosa al so proyeutu entamador sol nome de "Perkins & Co. Designers". Foi una dómina d'adolescencia idílica y gran felicidá pa Charlotte a que les sos alcordances va recurrir más palantre nos momentos más complicaos que s'averen.


Mientres el branu de 1881, cuando Martha atopar de vacaciones cola so familia fora de la ciudá, conoz a Charles A. Lane. Antes de rematar l'añu, el 1 de payares, dambos casaránse y van treslladase a Hingham (Massachusetts) con planes de formar una familia. El matrimoniu va tener dos fíos: Charles C. (1883) y Margaret L. (1886).
Mientres el branu de 1881, cuando Martha s'atopa de vacaciones cola so familia fora de la ciudá, conoz a Charles A. Lane. Antes de rematar l'añu, el 1 de payares, dambos casaránse y van treslladase a Hingham (Massachusetts) con planes de formar una familia. El matrimoniu va tener dos fíos: Charles C. (1883) y Margaret L. (1886).


Nun curtiu periodu de tiempu tou camuda y tresfórmase pa siempres. Pa Charlotte, tou esto supón un impautu emocional bastante fuerte del que va quedar constancia tantu na so autobiografía como na amplia correspondencia esistente ente ella y [http://cds.library.brown.edu/projects/CreativeNonfiction/spring00/rabinowitz.html Martha] (parcialmente caltenida)<ref>{{Cita web|url=http://schlesinger.radcliffe.harvard.edu/onlinecollections/gilman/search?series%5B%5D=Series+III%3A+XENERAL+CORRESPONDENCE&names%5B%5D=Lane%2C+Martha+Luther%2C+1862-1948|títulu=Charlotte Perkins Gilman Dixital Collection / Lane, Martha Luther (1862-1948) Xeneral Corespondence. Series III.|fechaaccesu=1 d'avientu de 2017|autor=|enlaceautor=|fecha=|sitioweb=Radcliffe Institute for Advanced Study, Harvard University|editorial=|idioma=Anglès}}</ref> que va durar a lo llargo de les sos vides.
Nun curtiu periodu de tiempu too camuda y tresfórmase pa siempres. Pa Charlotte, too esto supón un impautu emocional bien fuerte del que va quedar constancia tanto na so autobiografía como na amplia correspondencia esistente ente ella y [http://cds.library.brown.edu/projects/CreativeNonfiction/spring00/rabinowitz.html Martha] (parcialmente conservada)<ref>{{Cita web|url=http://schlesinger.radcliffe.harvard.edu/onlinecollections/gilman/search?series%5B%5D=Series+III%3A+XENERAL+CORRESPONDENCE&names%5B%5D=Lane%2C+Martha+Luther%2C+1862-1948|títulu=Charlotte Perkins Gilman Dixital Collection / Lane, Martha Luther (1862-1948) Xeneral Corespondence. Series III.|fechaaccesu=1 d'avientu de 2017|autor=|enlaceautor=|fecha=|sitioweb=Radcliffe Institute for Advanced Study, Harvard University|editorial=|idioma=Anglès}}</ref> que va durar a lo llargo de les sos vides.


Pasen los meses y en 1882, a la edá de 22 años, Charlotte conoz a [[:en:Charles_Walter_Stetson|Charles Walter Stetson]], un mozu artista col que, en refugando una primer proposición, va casase'l 2 de mayu de 1884.<ref name=":0" /> Un añu más tarde, el 23 de marzu de 1885, va nacer la so fía Katharine Beecher Stetson. Nos meses posteriores a la nacencia Gilman sufre una fonda depresión. Nunca hasta'l momentu sintiérase atraida pol matrimoniu, la familia y muncho menos pola maternidá o la vida doméstica. Lo qu'empezó como una ilusión, tres la decepción emocional sufierta con Martha, convertir nun nuevu pozu emocional.
Pasen los meses y en 1882, a la edá de 22 años, Charlotte conoz a [[:en:Charles_Walter_Stetson|Charles Walter Stetson]], un mozu artista col que, en refugando una primer proposición, va casase'l 2 de mayu de 1884.<ref name=":0" /> Un añu más tarde, el 23 de marzu de 1885, va nacer la so fía Katharine Beecher Stetson. Nos meses posteriores a la nacencia Gilman sufre una fonda depresión. Nunca hasta'l momentu sintiérase atraida pol matrimoniu, la familia y muncho menos pola maternidá o la vida doméstica. Lo qu'empezó como una ilusión, tres la decepción emocional sufierta con Martha, convirtióse nun nuevu pozu emocional.


Charlotte, qu'entós daquella cuntaba con 26 años, buscó l'ayuda d'un reputáu neurólogu, el doctor Silas Weir Mitchell de Filadelfia. Diagnosticóse-y escosamientu nerviosu y prescribiéron-y una ''cura de descansu'', un tratamientu revesosu del que Mitchell yera pioneru. Tres seis semana, Gilman pudo colase a casa coles siguientes instrucciones: «Viva una vida tan doméstica como se pueda. Tenga a la so fía consigo tol tiempu... Échese mientres una hora tres cada comida. A lo más tenga dos hores d'actividá intelectual al día. Y nunca toque una pluma, un llapiceru o un pincel na so vida».
Charlotte, qu'entós daquella cuntaba con 26 años, buscó l'ayuda d'un reputáu neurólogu, el doctor Silas Weir Mitchell de Filadelfia. Diagnosticóse-y agotamientu nerviosu y prescribiéron-y una ''cura de descansu'', un tratamientu revesosu del que Mitchell yera pioneru. Tres seis selmanes, Gilman pudo marchar pa casa coles siguientes instrucciones: «Viva una vida tan doméstica como se pueda. Tenga a la so fía consigo tol tiempu... Échese mientres una hora tres cada comida. A lo más tenga dos hores d'actividá intelectual al día. Y nunca toque una pluma, un llapiceru o un pincel na so vida».


Entós daquella la [[depresión postparto]] nun yera un cuadru clínicu conocíu polos especialistes, polo qu'a pesar de buscar ayuda especializada lo único que recibió fueron les habituales prescripciones de reposu absolutu, desaconseyándo-y el trabayu intelectual o cualesquier otra ocupación más allá del rol doméstico y familiar lo que la llevó a un agravamientu d'el so depresión y averar peligrosamente a un colapsu emocional total.<ref name=":0" />
Entós daquella la [[depresión postparto]] nun yera un cuadru clínicu conocíu polos especialistes, polo qu'a pesar de buscar ayuda especializada lo único que recibió fueron les habituales prescripciones de reposu absolutu, desaconseyándo-y el trabayu intelectual o cualesquier otra ocupación más allá del rol domésticu y familiar lo que la llevó a un agravamientu de la so depresión y averó peligrosamente a un colapsu emocional total.<ref name=":0" />
[[Archivu:Informal portrait of Charlotte Perkins Gilman and her daughter, Katherine Beecher Stetson, outdoors, ca. 1897. (16911145300).jpg|alt= Charlotte Perkins Gilman and her daughter Katherine Beecher Stetson|miniaturadeimagen|Charlotte P. Gilman y la so fía Katherine B. Stetson (1897)|izquierda]]
[[Archivu:Informal portrait of Charlotte Perkins Gilman and her daughter, Katherine Beecher Stetson, outdoors, ca. 1897. (16911145300).jpg|alt= Charlotte Perkins Gilman and her daughter Katherine Beecher Stetson|miniaturadeimagen|Charlotte P. Gilman y la so fía Katherine B. Stetson (1897)|izquierda]]
Mientres el branu de 1888, Charlotte cólase una temporada a Bristol (Rhode Island) al pie de la so fía Katharine y ellí empieza a notar una progresiva meyora de la so depresión. Gilman finalmente decide dixebrase del so maríu, pos lo considera necesariu p'ameyorar el so salú mental. Años más tarde, n'abril de 1894, el matrimoniu va divorciase, daqué insólitu pa la dómina.<ref>{{Cita web|url=http://pds.lib.harvard.edu/pds/view/13837803?n=1&printThumbnails=non&oldpds|títulu=Charlotte Perkins Gilman Papers (1846-1961) / Stetson divorce decree, 1894.|fechaaccesu=01/12/17|autor=|enlaceautor=|fecha=|sitioweb=Schlesinger Library, Radcliffe Institute, Harvard University|editorial=|idioma=}}</ref> Esta esperiencia sirvirálu pa más palantre escribir una de les sos obres más conocíes y valoraes ''The Yellow Wallpaper'' (1892).<ref name=":1" />
Mientres el branu de 1888, Charlotte cólase una temporada a Bristol (Rhode Island) al pie de la so fía Katharine y ellí empieza a notar una progresiva meyora de la so depresión. Gilman finalmente decide dixebrase del so maríu, pos considéralo necesario p'ameyorar la so salú mental. Años más tarde, n'abril de 1894, el matrimoniu va divorciase, daqué insólito pa la dómina.<ref>{{Cita web|url=http://pds.lib.harvard.edu/pds/view/13837803?n=1&printThumbnails=non&oldpds|títulu=Charlotte Perkins Gilman Papers (1846-1961) / Stetson divorce decree, 1894.|fechaaccesu=01/12/17|autor=|enlaceautor=|fecha=|sitioweb=Schlesinger Library, Radcliffe Institute, Harvard University|editorial=|idioma=}}</ref> Esta esperiencia sirvirá-y pa más palantre escribir una de les sos obres más conocíes y valoraes ''The Yellow Wallpaper'' (1892).<ref name=":1" />


Tres la separación, Gilman colar cola so fía a [[California]]. A lo llargo del añu 1890, inspiróse lo suficiente como pa producir 15 ensayos, poemes, y una novela. Pa Charlotte foi una dómina de gran creatividá, activismu social y actividá intelectual. Paralelamente participaba viviegamente en delles organizaciones feminista y reformista como la [[:en:Pacific_Coast_Women's_Press_Association|Pacific Coast Woman's Press Association]], la Woman's Alliance, el Economic Club, la Ebell Society, la Parents Association y el State Council of Women.<ref name=":4">{{cita llibru |apellíos=Knight|nome=Denise D.|enlaceautor=|títulu=The Abridged Diaries of Charlotte Perkins Gilman|url=|fechaaccesu=|añu=1994|editorial=|isbn=9780813917962|editor=University of Virginia Press|allugamientu=Charlottesville, VA|páxina=|idioma=anglès|capítulu=}}</ref>
Tres la separación, Gilman colar cola so fía a [[California]]. A lo llargo del añu 1890, inspiróse lo suficiente como pa producir 15 ensayos, poemes, y una novela. Pa Charlotte foi una dómina de gran creatividá, activismu social y actividá intelectual. Paralelamente participaba viviegamente en delles organizaciones feminista y reformista como la [[:en:Pacific_Coast_Women's_Press_Association|Pacific Coast Woman's Press Association]], la Woman's Alliance, el Economic Club, la Ebell Society, la Parents Association y el State Council of Women.<ref name=":4">{{cita llibru |apellíos=Knight|nome=Denise D.|enlaceautor=|títulu=The Abridged Diaries of Charlotte Perkins Gilman|url=|fechaaccesu=|añu=1994|editorial=|isbn=9780813917962|editor=University of Virginia Press|allugamientu=Charlottesville, VA|páxina=|idioma=anglès|capítulu=}}</ref>

Revisión a fecha de 06:36 21 pay 2019

Charlotte Perkins Gilman
Vida
Nacimientu Hartford[1]3 de xunetu de 1860[2]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Muerte Pasadena17 d'agostu de 1935[3] (75 años)
Causa de la muerte suicidiu
cáncanu de mama
Familia
Padre Frederic Beecher Perkins
Madre Mary Ann Fitch Westcott
Casada con Charles Walter Stetson [1]
George Houghton Gilman
Pueblu Beecher family (en) Traducir
Estudios
Llingües falaes inglés[4]
Oficiu poeta, novelista, filósofa, socióloga, escritora, artista, economista, activista polos derechos de les muyeres, editorasufraxista
Trabayos destacaos The Yellow Wallpaper (es) Traducir
Dellas (es) Traducir
Women and Economics – A Study of the Economic Relation Between Men and Women as a Factor in Social Evolution (es) Traducir
Premios
Cambiar los datos en Wikidata

Charlotte Anna Perkins (Hartford, Connecticut, 3 de xunetu de 1860Pasadena, California, 17 d'agostu de 1935), foi una intelectual norteamericana multidisciplinar, bien activa en defensa de los derechos civiles de les muyeres ente finales de 1890 y mediaos de 1920. La so obra más conocida ye El papel pintáu mariellu[7] publicada en 1892, un relatu curtiu con tintes autobiográficos escritu tres una fonda depresión postpartu. La so utopía Herland (1915) ye considerada la precursora de la ciencia-ficción feminista moderna. La so figura va sirvir de modelu pa futures xeneraciones de muyeres por cuenta de les sos idees y el so estilu de vida poco ortodoxu pa la dómina.

Biografía

Charlotte nació nel estáu norteamericanu de Connecticut el 3 de xunetu de 1860 na llocalidá de Hartford. Fía del matrimoniu ente Mary A. Fitch Westcott (1829-1893) y Frederic Beecher Perkins (1828-1899) xunto al so hermanu Thomas Adie Perkins (1859). Los sos otros dos hermanos Thomas Henry (1858) y Mery Clarissa (1866) nun llegaron a cumplir l'añu d'edá.[8]

Charlotte Perkins Gilman nel so estudiu.

So padre Frederick, bibliotecariu d'oficiu, pertenecía a la influyente Familia Beecher, ente quien s'atopaben: Isabella Beecher Hooker destacada sufraxista, Harriet Beecher Stowe escritora abolicionista autora de La cabana del tíu Tom y la educadora conservadora Catharine Beecher.

So madre Mary A. Fitch pertenez a la burguesía conservadora de Rhode Island. En 1859, tres l'abandonu del llar per parte del so home Frederick, tien de faese cargu ella sola de la familia. Nos escritos autobiográficos de Charlotte, son constantes les menciones a los cambeos continuos de casa pos n'ocasiones agospiense en cases de familiares o amigos cercanos mientres so madre buscaba trabayu col que poder caltener la familia, daqué qu'ella mesma describe como “cuatro años mientres los que pasa por siete colexos distintos, daqué que termina cuando cumple los 15 años“. Charlotte va pasar tamién llargues temporaes conviviendo coles sos tíes paternes tres l'abandonu familiar per parte de Frederick.

A lo llargo de la so adolescencia les sos amistaes yeren mayoritariamente femenines, llegando a caltener una estrecha rellación romántica con Martha Luther, daqué que darréu Charlotte va describir na so autobiografía de la siguiente manera: “Tábamos bien xuníes la una cola otra, cada vez más felices xuntes, a lo llargo de cuatro d'esos intensos años de mocedá. Ella yera la persona más cercana y quería que tuviera hasta esi momentu. Yera amor, pero non sexu (...) Con Martha, conocí la felicidá perfecta (...) Non solo apreciábamos enforma, sinón que nos divertiamos deliciosamente xuntes.”[9]

Charlotte Perkins Gilman, (1884)

En 1878, a los dieciocho años, Charlotte consigue matriculase y asistir finalmente de manera estable a la Escuela de Diseñu de Rhode Island hasta que se gradúa en 1883.[10] Pa costease la so educación, Charlotte dedicóse a dar clases particulares, vender acuareles y tarxetes de felicitación asina como realizar ellaboraos diseños publicitarios p'anuncios, trabayos colos que va siguir tres la so graduación pa sufragar los sos gastos.[9] Como interés, comentar que'l 8 d'agostu de 1880, na so correspondencia personal con Martha, Charlotte llega a bautizar arguyosa al so proyeutu entamador sol nome de "Perkins & Co. Designers". Foi una dómina d'adolescencia idílica y gran felicidá pa Charlotte a que les sos alcordances va recurrir más palantre nos momentos más complicaos que s'averen.

Mientres el branu de 1881, cuando Martha s'atopa de vacaciones cola so familia fora de la ciudá, conoz a Charles A. Lane. Antes de rematar l'añu, el 1 de payares, dambos casaránse y van treslladase a Hingham (Massachusetts) con planes de formar una familia. El matrimoniu va tener dos fíos: Charles C. (1883) y Margaret L. (1886).

Nun curtiu periodu de tiempu too camuda y tresfórmase pa siempres. Pa Charlotte, too esto supón un impautu emocional bien fuerte del que va quedar constancia tanto na so autobiografía como na amplia correspondencia esistente ente ella y Martha (parcialmente conservada)[11] que va durar a lo llargo de les sos vides.

Pasen los meses y en 1882, a la edá de 22 años, Charlotte conoz a Charles Walter Stetson, un mozu artista col que, en refugando una primer proposición, va casase'l 2 de mayu de 1884.[9] Un añu más tarde, el 23 de marzu de 1885, va nacer la so fía Katharine Beecher Stetson. Nos meses posteriores a la nacencia Gilman sufre una fonda depresión. Nunca hasta'l momentu sintiérase atraida pol matrimoniu, la familia y muncho menos pola maternidá o la vida doméstica. Lo qu'empezó como una ilusión, tres la decepción emocional sufierta con Martha, convirtióse nun nuevu pozu emocional.

Charlotte, qu'entós daquella cuntaba con 26 años, buscó l'ayuda d'un reputáu neurólogu, el doctor Silas Weir Mitchell de Filadelfia. Diagnosticóse-y agotamientu nerviosu y prescribiéron-y una cura de descansu, un tratamientu revesosu del que Mitchell yera pioneru. Tres seis selmanes, Gilman pudo marchar pa casa coles siguientes instrucciones: «Viva una vida tan doméstica como se pueda. Tenga a la so fía consigo tol tiempu... Échese mientres una hora tres cada comida. A lo más tenga dos hores d'actividá intelectual al día. Y nunca toque una pluma, un llapiceru o un pincel na so vida».

Entós daquella la depresión postparto nun yera un cuadru clínicu conocíu polos especialistes, polo qu'a pesar de buscar ayuda especializada lo único que recibió fueron les habituales prescripciones de reposu absolutu, desaconseyándo-y el trabayu intelectual o cualesquier otra ocupación más allá del rol domésticu y familiar lo que la llevó a un agravamientu de la so depresión y averó peligrosamente a un colapsu emocional total.[9]

Charlotte Perkins Gilman and her daughter Katherine Beecher Stetson
Charlotte P. Gilman y la so fía Katherine B. Stetson (1897)

Mientres el branu de 1888, Charlotte cólase una temporada a Bristol (Rhode Island) al pie de la so fía Katharine y ellí empieza a notar una progresiva meyora de la so depresión. Gilman finalmente decide dixebrase del so maríu, pos considéralo necesario p'ameyorar la so salú mental. Años más tarde, n'abril de 1894, el matrimoniu va divorciase, daqué insólito pa la dómina.[12] Esta esperiencia sirvirá-y pa más palantre escribir una de les sos obres más conocíes y valoraes The Yellow Wallpaper (1892).[7]

Tres la separación, Gilman colar cola so fía a California. A lo llargo del añu 1890, inspiróse lo suficiente como pa producir 15 ensayos, poemes, y una novela. Pa Charlotte foi una dómina de gran creatividá, activismu social y actividá intelectual. Paralelamente participaba viviegamente en delles organizaciones feminista y reformista como la Pacific Coast Woman's Press Association, la Woman's Alliance, el Economic Club, la Ebell Society, la Parents Association y el State Council of Women.[13]

En 1892 publicó la so primer obra El papel pintáu mariellu,[7] un relatu curtiu inspiráu na so propia esperiencia mientres la so dómina depresiva y la so cura de reposu, una de les sos obres más conocíes y valoraes. Charlotte escribir ente'l 6 y el 7 de xunu de 1890 na so casa de Pasadena, y foi impresa un añu y mediu dempués nel The New England Magacín em el númberu de xineru de 1892. Dende la so edición orixinal, foi incluyida en numberoses colecciones de lliteratura femenina, lliteratura estauxunidense y llibros de testu.[14] La hestoria trata sobre una muyer que sufre una enfermedá mental dempués de tar dos meses atrapada dientro de casa mirando al mesmu repugnante empapeláu mariellu. Gilman escribió esta hestoria pa camudar la opinión de la xente sobre'l papel de la muyer na sociedá, ilustrando cómo la falta d'autonomía de les muyeres diba en desterciu del so salú mental, emocional ya inclusive física. La narradora de la hestoria tien de faer lo qu'el so maríu y el so doctor esíxen-y, anque'l tratamientu que prescriben oldea direutamente colo qu'ella de verdá precisa: estimulación mental, y la llibertá d'escapar a la monotonía de el cuartu na que s'atopa confinada. L'empapeláu mariellu yera esencialmente una respuesta al médicu[15] qu'intentara restablecela de la so depresión al traviés d'una cura de descansu, y ella unvió-y una copia de la hestoria.[14]

Feminist Charlotte Perkins Gilman
Charlotte Perkins Gilman, feminista.

Empezó a impartir conferencies sobre'l nacionalismu pal Radical Nationalist Party y ganó visibilidá pública col so primer volume de poesía, In This Our World, publicáu en 1893. La so carrera como conferenciante quedó impulsada,[13] pasando a ser los sos discursos una fonte habitual d'ingresos. La so fama creció xuntu col so círculu social d'activistes de les mesmes opiniones y escritores del movimientu feminista.

El so ex-home Charles, vuelve casase con Grace Ellery Channing, amiga íntima de Gilman. En 1894, Charlotte manda a la so fía al oeste pa vivir con ellos. Gilman cunta nes sos memories que taba feliz pola pareya, yá que «la segunda madre de Katherine yera tan bona como la primera, meyor en más d'un sentíu».[13] Charlotte va permanecer cercana a la pareya y a la so fía formando una familia bien pocu convencional pa la dómina.

Años más tarde, la so fía Katharine Stetson va casar en 1918 col artista[16] Frank Tolles Chamberlin. El matrimoniu va tener dos fíos Dorothy[17] nacida en 1918 y Walter[18] nacíu en 1920. En 1919 treslladar a vivir a Pasadena (California). Nunca van perder el contautu con Gilman, siendo habitual que caltengan una fluyida correspondencia a pesar de la distancia.

Ente 1894–1895 Gilman editó'l selmanal lliterariu The Impress, que se publicar pola Pacific Coast Women’s Press Association (enantes el Bulletin). Acabó a les 20 selmanes por cuenta de la crítica social qu'amenaba'l so estilu de vida, qu'incluyía ser una madre pocu natural y una muyer que se divorciara del so home.[13] Dempués de cuatro meses de conferencies qu'acabaron n'abril de 1897, Gilman empezó a pensar sobre les rellaciones de xéneru y l'economía na vida estauxunidense, lo que lu llevó a crear el primer esbozu de Les muyeres y l'economía. El llibru foi publicáu nel añu siguiente (Women and Economics, 1898) y asitió a Gilman nel focu d'atención internacional.[19]

Charlotte Perkins Gilman & George Houghton Gilman
Charlotte y George Houghton.

Dempués de que la so madre morriera en 1895, Charlotte decidió tornar al este per primer vegada n'ocho años. Ellí entró en contautu con George Houghton Gilman, primu so al que nun viera n'aprosimao quince años, que yera un abogáu de Wall Street. Con 40 años d'edá, Charlotte volverá contraer matrimoniu per segunda vegada, el 11 de xunu de 1900, col so primu Houghton Gilman, un home solidariu coles sos aspiraciones feministes que supo sofitala nos sos proyeutos y da-y la llibertá necesaria pa realizar el so trabayu[13] . El so matrimoniu nun se paecía en nada al precedente con Walter. Dos años dempués, en 1902, va nacer el so fíu Yadir Gilman.

En 1903 escribió unu de los sos llibros más aclamaos pola crítica, The Home: Its Work and Influence, qu'ampliaba'l conteníu de Women and Economics, afirmando que les muyeres tán primíes nes sos cases y que la redolada nel que viven tien de modificar pol so salú mental.

Ente los viaxes y l'escritura, la so carrera como figura lliteraria taba asegurada.[13] Charlotte va estender el so prolíficu periodu creativu, empezando la publicación como editora y escritora de la revista "The Forerunner" que dende 1909 hasta 1916 va dar espardimientu a gran parte de la so ficción.

En 1925, remata la so autobiografía, The Living of Charlotte Perkins Gilman, que se va publicar más tarde a títulu póstumu. Asina mesmu, va siguir dando conferencies reivindicando la independencia económica de les muyeres.

Tres dellos años viviendo en Nueva York, Charlotte, Houghton Gilman y el so fíu Yadir treslladar a l'antigua casa de Houghton en Norwich, Connecticut. En 1934, tres la repentina muerte del so home d'una hemorraxa cerebral, Gilman torna a Pasadena (California), al pie de la so fía. Al poco tiempu, va diagnosticáse-y un cáncer de pechu incurable.[20] Malapenes un añu dempués, en 1935, Charlotte, firme defensora de la eutanasia pa los enfermos terminales, va decidir nun siguir viviendo cola so enfermedá y va suicidase con una sobredosis de cloroformu el 17 d'agostu de 1935 morriendo rápida y tranquilamente.[13] Na so nota de suicidiu va escribir: "Cuando tola utilidá terminó, cuando unu tien la certidume d'una muerte inminente ya ineludible, ye'l más simple de los derechos humanos escoyer una muerte fácil y rápido en llugar d'una muerte lento y horrible.[10]

Bibliografía traducida de l'autora

Hai obres disponibles de Gilman, Charlotte Perkins na Biblioteca Nacional Española en diversos idomas. De siguío cítense les que fueron traducíes al castellán ordenaes pola fecha orixinal na que fueron publicaes n'inglés:

Charlotte P. Gilman, vieya
  • (1892) L'empapeláu mariellu ; La wisteria xigante / The Yellow Wallpaper. Universidá de Lleón, Serviciu de Publicaciones, 1996. ISBN 978-84-7719-543-6

Esti relatu tamién s'inclúi, precedíu d'una nota biográfica, na páx. 129 ss. de l'antoloxía Cuando s'abrir la puerta. Cuentos de la Nueva Muyer (1882-1914). Alba Editorial, 2008. ISBN 978-84-8428-418-5

  • (1898) Muyeres y economía : un estudiu sobre la rellación económica ente homes y muyeres como factor de la evolución social / Women and Economics. Universitat de Valéncia, 2008. ISBN 978-84-370-6962-3
  • (1911) Despidida /Turned. Relatu apaecíu en The Forerunner 2:9, 227-32. Al español traducióse, precedíu d'una curtia biografía, na p. 377 ss de l'antoloxía: Fin de siècle: relatos de muyeres en llingua inglesa. Edición de María Luisa Venegas Lagüéns; Juan Ignacio Quixarru; María Isabel Porcel. Madrid : Cátedra, 2009. ISBN 978-84-376-2516-4
  • (1914) Si yo fuera un home y otros relatos / If I Were a Man. El Nadir, 2008. ISBN 978-84-936404-4-6
  • (1915) Dellas : un mundu femenín / Herland. Abraxas, 2000. ISBN 978-84-95536-08-2. Reedición: Matriarcadia. Akal, 2018. ISBN: 978-84-4604533-5

Obres de Consulta adicionales

Estudios sobre la vida, la obra y les teoríes de Charlotte Perkins Gilman:

  • Cott, Nancy F (1987). The Grounding of Modern Feminism. New Haven: Yale University Press. ISBN 0300038925 _ ISBN 978-0300038927
  • Hill, Mary A (1980). Charlotte Perkins Gilman: The Making of a Radical Feminist. Philadelphia: Temple University Press. ISBN 087722160X _ ISBN 978-0877221609
  • Lane, Ann J (1990). To Herland and Beyond: The Life and Work of Charlotte Perkins Gilman. New York: Pantheon Books. ISBN 039450559X _ ISBN 978-0394505596
  • Luther, Leslie L. (1976) The Luther family in America : a genealogy of the descendants of Captain John Luther of the Massachusetts Bay Colony. Moravia, NY. ISBN 0960106413 _ISBN 978-0960106417

Documentos Orixinales digitalizados

Escoyeta de documentación orixinal de la escritora, tantu de la so vida privada como de la so obra. Disponible na Schlesinger Library at Radcliffe Institute for Advanced Study. Harvard University. Perbién entamáu, clasificáu y indexado, bien recomendable pa investigaciones refeches.

Colección de 32 cartes y dos poemes de Charlotte P. Gilman empobinaos a Martha Luther Lane ente 1879 y 1890, disponibles na Rhode Island Historical Society.

Cites y Referencies

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: The Feminist Companion to Literature in English. Páxina: 427. Autor: Virginia Blain. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 1990.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Charlotte-Anna-Perkins-Gilman. Apaez como: Charlotte Perkins Gilman. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  5. URL de la referencia: https://www.womenofthehall.org/inductee/charlotte-perkins-gilman/.
  6. URL de la referencia: https://www.cwhf.org/inductees/charlotte-perkins-gilman.
  7. 7,0 7,1 7,2 Gilman, Charlotte Perkins (2014). José J. de Olañeta: El papel pintáu mariellu (en castellanu). ISBN 9788497169103.
  8. «Perkins family genealogical records, after 1926.». Consultáu'l 29/06/17.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Perkins Gilman, Charlotte (1935). The Living of Charlotte Perkins Gilman. (n'Inglés). New York & London: D. Appleton & Century Co.. ISBN 978-0060904227.
  10. 10,0 10,1 Kessler, Carol Farley (1995). Charlotte Perkins Gilman: Her progress toward Utopia with selected writings (en Àngles). Syracuse: Syracuse University Press. ISBN 978-0815603047.
  11. «Charlotte Perkins Gilman Dixital Collection / Lane, Martha Luther (1862-1948) Xeneral Corespondence. Series III.» (anglès). Consultáu'l 1 d'avientu de 2017.
  12. «Charlotte Perkins Gilman Papers (1846-1961) / Stetson divorce decree, 1894.». Consultáu'l 01/12/17.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Knight, Denise D. (1994). University of Virginia Press: The Abridged Diaries of Charlotte Perkins Gilman (n'anglès). ISBN 9780813917962.
  14. 14,0 14,1 Bates Dock, Julie (1998). Charlotte Perkins Gilman's "The Yellow Wall-paper and the History of Its Publication and Reception. A Critical Edition an Documentary Casebook (n'Inglés). University Park, PA: The Pennsylvania State University Press. ISBN 978-0-271-01733-4.
  15. S. Weir Mitchell
  16. «F. Tolles Chamberlin (1955)». Consultáu'l 29/05/17.
  17. «Cartes manuscrites de Dorothy Chamberlin (nieta) a Gilman, 1922-1934». Consultáu'l 29/05/17.
  18. «Cartes de Walter Chamberlin (nietu) a Gilman, 1927-1934.». Consultáu'l 28/05/17.
  19. «New York Heral Tribune book review by Clara G. Stillman (1935)». Consultáu'l 29/05/17.
  20. Wynn Allen, Polly (1928). Building Domestic Liberty: Charlotte Perkins Gilman's Architectural Feminism. (n'inglés). Massachusetts: University of Massachusetts Press. ISBN 978-0870236280.

Fontes documentales consultaes

Llicencies de conteníos