Diferencies ente revisiones de «Variable estadística»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 8: Llinia 8:


== Según el nivel de midida==
== Según el nivel de midida==
Según el nivel de midida o tamién según el criteriu metodolóxicu,<ref>{{cita llibru|apellíos=Arnal et al.|nome=|enlaceautor=|título=Investigación educativa|url=|fechaaccesu=|añu=1992|editorial=Llabor|isbn=|editor=|ubicación=Barcelona|páxina=72|idioma=|capítulu=3 "Procesu xeneral d'investigación"}}</ref> pueden ser:
Según el nivel de midida o tamién según el criteriu metodolóxicu,<ref>{{cita llibru|apellíos=Arnal et al.|nome=|enlaceautor=|títulu=Investigación educativa|url=|fechaaccesu=|añu=1992|editorial=Llabor|isbn=|editor=|ubicación=Barcelona|páxina=72|idioma=|capítulu=3 "Procesu xeneral d'investigación"}}</ref> pueden ser:


=== Variables cualitatives ===
=== Variables cualitatives ===

Revisión a fecha de 15:22 11 pay 2019

Una variable estadística ye una carauterística que puede fluctuar y que la so variación ye susceptible d'adoptar distintos valores, que pueden midise o reparase. Les variables adquieren valor cuando se rellacionen con otres variables, esto ye, si formen parte d'una hipótesis o d'una teoría. Nesti casu denominar constructos o construcciones hipotétiques.


Tipos de variables

Esisten distintos tipos de variables: cualitativa nominal, cualitativa ordinal, cuantitativa continua, cuantitativa discreta.

Según el nivel de midida

Según el nivel de midida o tamién según el criteriu metodolóxicu,[1] pueden ser:

Variables cualitatives

Son el tipu de variables que como'l so nome indicar espresen distintes cualidaes, carauterístiques o modalidá. Cada modalidá que se presenta denominar atributu o categoría, y la midida consiste nuna clasificación de dichos atributos. Les variables cualitatives pueden ser dicotómiques cuando namái pueden tomar dos valores posibles, como sí y non, home y muyer o ser politómicas cuando pueden adquirir trés o más valores. Dientro d'elles podemos estremar:

  • Variable cualitativa ordinal o variable cuasicuantitativa: La variable puede tomar distintos valores ordenaos siguiendo una escala establecida, anque nun ye necesariu que l'intervalu ente midíes sía uniforme, por casu: leve, moderáu, fuerte.
  • Variable cualitativa nominal: Nesta variable los valores nun pueden ser sometíos a un criteriu d'orde, como por casu el colores o'l llugar de nacencia.

Variables cuantitatives

Son les variables que tomen como argumentu cantidaes numbériques, son variables matemátiques. Les variables cuantitatives amás pueden ser:

  • Variable discreta: Ye la variable que presenta separaciones o interrupciones na escala de valores que puede tomar. Estes separaciones o interrupciones indiquen l'ausencia de valores ente los distintos valores específicos que la variable pueda asumir. Exemplu: El númberu de fíos (1, 2, 3, 4, 5).
  • Variable continua: Ye la variable que puede adquirir cualquier valor dientro d'un intervalu especificáu de valores. Por casu la masa (2,3 kg, 2,4 kg, 2,5 kg,...) o l'altor (1,64 m, 1,65 m, 1,66 m,...), o'l salariu. Solamente tase llindáu pola precisión del aparatu mididor, en teoría dexen qu'esista un valor ente dos variables.

Según la influencia

Según la influencia que lu asignemos a unes variables sobre otres, van poder ser:

Variables independientes

Una variable independiente ye aquella que'l so valor nun depende d'otra variable. Ye aquella carauterística o propiedá que se supón ye la causa del fenómenu estudiáu. N'investigación esperimental llámase asina a la variable que l'investigador manipolia.

Les variables independientes son les que l'investigador escueye pa establecer agrupaciones nel estudiu, clasificando intrínsecamente a los casos del mesmu. Un tipu especial son les variables de control, que modifiquen al restu de les variables independientes y que de nun tenese en cuenta afechiscamente pueden alteriar los resultaos per mediu d'un sesgu.

La variable independiente suelse representar na exa d'ascises.

La variable independiente ye la que se-y asignen valores arbitrarios

Variables dependientes

Una variable dependiente ye aquella que los sos valores dependen de los que tomen otra variable. La variable dependiente nuna función que suel representar por y. La variable dependiente representar na exa ordenaes. Son les variables de respuesta que se reparen nel estudiu, y que podríen tar influyíes polos valor de les variables independientes.

Hayman (1974 : 69) definir como propiedá o carauterística que se trata de camudar por aciu la manipulación de la variable independiente.

La variable dependiente ye'l factor que ye reparáu y midíu pa determinar l'efectu de la variable independiente.

Otres variables

Variables intervinientes

Son aquelles carauterístiques o propiedaes que, quiera que non, afecten la resultancia que s'espera y tán venceyaes coles variables independientes y dependientes. Y ye bien similar a la variable moderadora anque nun son iguales solo son bien similares a la forma de rellacionales.

Variables moderadores

Según Tuckman: Representen un tipu especial de variable independiente, que ye secundaria, y escuéyese cola cuenta de determinar si afecta la rellación ente la variable independiente primaria y les variables dependientes.

Ver tamién


Plantía:RAE

Referencies

  1. (1992). «3 "Procesu xeneral d'investigación"», Investigación educativa. Barcelona: Llabor, páx. 72.