Diferencies ente revisiones de «Seleición masculina de fútbol d'Uruguái»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: "les manos" => "les manes"
m preferencies llingüístiques: local => llocal
Llinia 131: Llinia 131:
Tamién Uruguái sería campeón del siguiente tornéu de la Copa América, realizada en 1917. Esta vegada Uruguái foi quien realizó esi tornéu y nuevamente tuvo que definir el títulu na última fecha del cuadrangular contra Arxentina, a la cual venció 1 a 0 y consagróse campeón d'América per segunda vegada consecutiva.
Tamién Uruguái sería campeón del siguiente tornéu de la Copa América, realizada en 1917. Esta vegada Uruguái foi quien realizó esi tornéu y nuevamente tuvo que definir el títulu na última fecha del cuadrangular contra Arxentina, a la cual venció 1 a 0 y consagróse campeón d'América per segunda vegada consecutiva.


Pa la siguiente Copa América en 1919 que se realizó en Brasil, Uruguái volvió llegar con chances a la fin del cuadrangular. Como Brasil y Uruguái remataron 2 a 2 nesi partíu, y dambos teníen la mesma cantidá de puntos, tuvieron qu'apostar un xuegu de desempate. Esi partíu foi finalmente vencíu pol equipu local -Brasil- con un marcador de 1-0, consagrándose'l país anfitrión campeón per primer vegada y Uruguái quedando como subcampeón del tornéu.
Pa la siguiente Copa América en 1919 que se realizó en Brasil, Uruguái volvió llegar con chances a la fin del cuadrangular. Como Brasil y Uruguái remataron 2 a 2 nesi partíu, y dambos teníen la mesma cantidá de puntos, tuvieron qu'apostar un xuegu de desempate. Esi partíu foi finalmente vencíu pol equipu llocal -Brasil- con un marcador de 1-0, consagrándose'l país anfitrión campeón per primer vegada y Uruguái quedando como subcampeón del tornéu.


Na Copa América de 1920 realizada en Chile, Uruguái volvió llegar hasta punteru al postreru partíu del tornéu per cuarta vegada consecutiva, esta vegada volviendo ganar el campeonatu per tercer vegada na so hestoria, al vencer al equipu local nesi oldeo con un marcador de 2-1 y faer que la victoria arxentina ante Brasil nun sirviera d'enforma, dexando nel segundu puestu a los albicelestes.
Na Copa América de 1920 realizada en Chile, Uruguái volvió llegar hasta punteru al postreru partíu del tornéu per cuarta vegada consecutiva, esta vegada volviendo ganar el campeonatu per tercer vegada na so hestoria, al vencer al equipu llocal nesi oldeo con un marcador de 2-1 y faer que la victoria arxentina ante Brasil nun sirviera d'enforma, dexando nel segundu puestu a los albicelestes.


Nes Copes América realizaes en 1921 y 1922 per Arxentina y Brasil respeutivamente, Uruguái nun pudo llograr los títulos, llogrando'l tercer llugar en dambes ediciones: la primera, a manes d'Arxentina (que llogró la so primer Copa América) y na segunda de Brasil.
Nes Copes América realizaes en 1921 y 1922 per Arxentina y Brasil respeutivamente, Uruguái nun pudo llograr los títulos, llogrando'l tercer llugar en dambes ediciones: la primera, a manes d'Arxentina (que llogró la so primer Copa América) y na segunda de Brasil.

Revisión a fecha de 11:33 29 och 2019

Seleición masculina de fútbol d'Uruguái

Bandera de Uruguái

Datos xenerales
Códigu FIFA URU
Asociación Asociación Uruguaya de Fútbol (AUF)
Confederación CONMEBOL
Nomatu La Celeste[1]
La Garra CharrúaError de cita: Etiqueta <ref> non válida; nomes non válidos, p.ex. demasiaos
Los CharrúasError de cita: Etiqueta <ref> non válida; nomes non válidos, p.ex. demasiaos
Capitán Diego Godín
Más goles (53)
Más particip. Maximiliano Pereira (125)
Ranking FIFA Creciente 14.ᵘ en xunu de 2018
→ Meyor llugar 2.ᵘ en xunu de 2012
→ Peor llugar 76.ᵘ n'avientu de 1998
Estadiu Centenariu de Montevidéu
Primer partíu internacional
Bandera de Uruguái Uruguái 2:3 Uruguái Bandera de Uruguái
16 de mayu de 1901
Meyor resultáu internacional
Bandera de Uruguái Uruguái 9:0 Uruguái Bandera de Uruguái
9 de payares de 1927
Peor resultáu internacional
Bandera de Uruguái Uruguái 0:6 Uruguái Bandera de Uruguái
19 de xunetu de 1902[2]
Copa Mundial de Fútbol
Participación 13 (por primer vez en 1930)
Meyor resultáu Medaya d'oru (campeón) (1930 y 1950)
Copa FIFA Confederación
Participación(por primer vez en 1997)
Meyor resultáu 4° (1997 y 2013)
Copa América
Participación 43 (por primer vez en 1916)
Meyor resultáu Medaya d'oru (campeón) (1916, 1917, 1920, 1923, 1924, 1926, 1935, 1942, 1956, 1959, 1967, 1983, 1987, 1995 y 2011)
Fútbol nos Xuegos Olímpicos
Participación(por primer vez en 1924)
Meyor resultáu Medaya d'oru olímpico (1924 y 1928)
[editar datos en Wikidata]

La selección de fútbol d'Uruguái ye l'equipu representativu del país nes competiciones oficiales. La so organización ta al cargu de l'Asociación Uruguaya de Fútbol (AUF), ye perteneciente a la Confederación Suramericana de Fútbol (Conmebol). El so primer partíu internacional apostar na ciudá de Montevidéu el 15 de mayu de 1901 contra la Selección de fútbol d'Arxentina.

Ye miembru asociáu y cofundador de la Conmebol. Hasta la fecha llogró clasificase a 13 ediciones de la Copa del Mundu (1930, 1950, 1954, 19621966, 1970, 1974, 1986, 199020022010, 20142018). Siendo dempués d'Arxentina y Brasil, la que más vegaes foi al mundial en Suramérica, amás al pie de los yá mentaos son los únicos na rexón que ganaron Copes del Mundu.

Anguaño, allugar na novena plaza en la clasificación histórica de la competición y ye la cuarta n'el palmarés cuntando solo les finales ganaes, igualada cola seleición Arxentina, con 2 Copes del Mundu cada unu.

Ye la primera campeona d'América, Copa Mundial de Fútbol campeono del Mundu y no que fai a nivel de seleiciones mayores, ye la seleición más galardonada na hestoria del fútbol mundial, cuntándose con 19 títulos oficiales internacionales reconocíos pola FIFA.

Uruguái nel planu internacional llogró 2 Copes del Mundu (1930 y 1950), algamáu otres 3 semifinales (1954, 1970 y 2010) y ganó 2 medayes d'oru nos xuegos olímpicos

No que fai a torneos continentales, ye la más vegaes ganadora de la Copa América, con 15 títulos consiguíos (1916, 1917, 1920, 1923, 1924, 1926, 1935, 1942, 1956, 1959-II, 1967, 1983, 1987, 1995 y 2011) . Amás ganó la Copa d'Oru de Campeones Mundiales, tornéu internacional amistosu pa celebrar el cincuentenariu de la primer copa mundial de fútbol. [nota 1]

Pela so parte, l'escoyíu xuvenil Sub-20 participó 14 vegaes en la Copa Mundial de la categoría, saliendo 2 veces subcampeón (1997 y 2013). En cuantes que a nivel suramericanu axudicóse 8 vegaes el títulu (1954, 1958, 1964, 1975, 1977, 1979, 1981 y 2017) siendo'l primer campeón de la competición y dempués de Brasil, el más ganador na categoría.

De la mesma, la selección Sub-17 foi parte d'el Mundial en 6 oportunidaes, saliendo subcampeón el 2011. A nivel rexonal, salió en 3 oportunidad medaya de plata y en 3 ediciones medaya de bronce.

A lo último, en la menor de les categoríes, la Sub-15 foi 2 vegaes vicecampeón.

Dende la so creación y hasta 1930, la seleición uruguaya de fútbol ofició de llocal nel Estadiu Gran Parque Central hasta que s'inauguró'l Estadiu Centenariu.[4] En delles ocasiones onde s'apuesten partíos amistosos, l'escoyíu uruguayu apuesta alcuentros nel interior del país.

A lo llargo de la hestoria, Uruguái tuvo dellos xugadores bien emblemáticos. Tales como Schiaffino, ScaroneObdulio Varela, NasazziAndradePetroneRomanu, ManeiroMáspoli, "Mancu" CapoMazurkiewicz, CeaJulio PérezMiguezGhiggia, Cubilla, Rocha, Walter GómezMontero CastilloGonçalvesAnchetaDiogoVictorinoMorena y Alzamendi.

Nes últimes décades resaltaron cola seleición xugadores como  Rubén Paz, De LliónVenancio Ramos, Francescoli, Rodolfo RodríguezFernando Álvez, MonteroO'Neill, Rubén SosaBengoecheaAguileraWilmar Cabrera, RecobaAbreu, ForlánLugano, Godin, Suárez, Cavani y Muslera.

En delles ocasiones atopóse dientro de los diez meyores seleiciones del mundu en la Clasificación mundial de la FIFA. La so máxima posición consiguir mientres el mes de xunu de 2012, cuando s'allugó na segunda posición..

Historia

Entamos (1900-1910)

Uruguái antes del so primer partíu oficial vs. Arxentina, en xunetu de 1902.

Históricamente'l fútbol foi un elementu fundamental no que refier al afianzamientu de la nacionalidá uruguaya y a la proyeición internacional de la imaxe d'Uruguái como país, nos empiezos del sieglu XX.[5]

Uruguái ye unu de los equipos más esitosos nel mundu yá que conquistó diecinueve competiciones oficiales reconocíes pola FIFA, récor a nivel mundial nes seleiciones mayores. Trátase de dos ediciones de la Copa Mundial de Fútbol, dos ediciones de los Xuegos Olímpicos cuando yeren protagonizaos por seleiciones mayores (yera nesa dómina la única competencia de nivel mundial de fútbol) y quince ediciones de la Copa América. Foi la primer seleición, al pie de la Arxentina, en xugar un partíu internacional fora de les Islles Britániques, el 16 de mayu de 1901 en Montevidéu, con trunfu arxentín por 3:2.[6] Naquel oldeo, Frank Chevallier Boutell, el presidente de la Argentine Association Football League fixo de xuez de llinia. Un antecedente indica qu'habría otru partíu anterior, anque non coles seleiciones de cada país, sinón con seleiciones de cada capital, Buenos Aires y Montevideo, el 15 d'agostu de 1889, onde dos equipos representativos de les capitales de dambos países enfrentar en conmemoración de los setenta años de la reina Victoria del Reinu Xuníu. Supuestamente'l partíu tuvo llugar nel llamáu New Ground de La Blanquiada y terminó con trunfu del conxuntu de Buenos Aires por 3:0 al conxuntu de Montevideo.[7]

El primer partíu oficial ente les seleiciones d'Uruguái y Arxentina apuéstose'l 20 de xunetu de 1902 en cancha d'Albion, con victoria Arxentina 6:0 (hasta güei la goliada más abuitada como visitante del derbi).[8].De los titulares d'Uruguái 8 yeren del Club Nacional de Football.[9] N'Uruguái xugaron: Enrique Sardeson (Albion), Carlos Carve Urioste (Nacional), Germán Arímalo (Nacional), Miguel Nebel (cap.) (Nacional), Alberto Peixoto (Albion), Luis Carbone (Nacional), Bolívar Césped (Nacional), Gonzalo Rincón (Nacional), Juan Sardeson (Albion), Ernesto Boutón Reyes (Nacional), y Carlos Verdes (Nacional). Marcaron Bolívar Césped y William Poole.

El 13 de setiembre de 1903 ganó'l so primer partíu, en venciendo a Arxentina en Buenos Aires por 3:2 con un equipu formáu puramente por xugadores de Nacional.[10]

La so marca sería conocida como La Celeste dende la so primer victoria internacional en Montevideo el 15 d'agostu de 1910 por 3:1 nel primer partíu nel qu'emplegó la so camiseta celeste, adoptada como emblema nacional en reconocencia al trunfu que poco antes consiguiera'l River Plate Football Club ante'l poderosu Alumni porteño por 2:1 con esos mesmu colores.[11]

Primeros ésitos (1910-1924)

Uruguái llogró los dos primeros Campeonatos Suramericanos: el primeru realizáu en Buenos Aires en 1916 y el segundu en 1917, en Montevidéu.

La seleición uruguaya foi la primer campeona del continente dexando segunda a los arxentinos na Copa América 1916, apostada na ciudá de Buenos Aires,[12] que se xugó col formatu de cuadrangular: l'empate 0 a 0 ante los albicelestes na última fecha dio-yos el títulu a los charrúas.

Tamién Uruguái sería campeón del siguiente tornéu de la Copa América, realizada en 1917. Esta vegada Uruguái foi quien realizó esi tornéu y nuevamente tuvo que definir el títulu na última fecha del cuadrangular contra Arxentina, a la cual venció 1 a 0 y consagróse campeón d'América per segunda vegada consecutiva.

Pa la siguiente Copa América en 1919 que se realizó en Brasil, Uruguái volvió llegar con chances a la fin del cuadrangular. Como Brasil y Uruguái remataron 2 a 2 nesi partíu, y dambos teníen la mesma cantidá de puntos, tuvieron qu'apostar un xuegu de desempate. Esi partíu foi finalmente vencíu pol equipu llocal -Brasil- con un marcador de 1-0, consagrándose'l país anfitrión campeón per primer vegada y Uruguái quedando como subcampeón del tornéu.

Na Copa América de 1920 realizada en Chile, Uruguái volvió llegar hasta punteru al postreru partíu del tornéu per cuarta vegada consecutiva, esta vegada volviendo ganar el campeonatu per tercer vegada na so hestoria, al vencer al equipu llocal nesi oldeo con un marcador de 2-1 y faer que la victoria arxentina ante Brasil nun sirviera d'enforma, dexando nel segundu puestu a los albicelestes.

Nes Copes América realizaes en 1921 y 1922 per Arxentina y Brasil respeutivamente, Uruguái nun pudo llograr los títulos, llogrando'l tercer llugar en dambes ediciones: la primera, a manes d'Arxentina (que llogró la so primer Copa América) y na segunda de Brasil.

La Copa América volvió a Uruguái nes ediciones de 1923 y 1924. Na primera, Uruguái llegó piquera al pie d'Arxentina al duelu final del cuadrangular, polo que quien ganara esi oldeo llograría la Copa. Finalmente, la celeste venció por 2 a 0 nel Gran Parque Central y coronóse campeona una vegada más. Na Copa América en 1924, pasaría una situación similar, yá que con un empate de 0-0 ante Arxentina na última fecha saldría Uruguái campeón de nuevu. Esto diose porque la seleición celeste tuvo más partíos ganaos qu'Arxentina nel campeonatu.

Primeros ésitos a nivel mundial (1924-1930)

Equipu campeón del mundu en 1930.

A nivel mundial Uruguái empezó a destacar tempranamente cuando algamó les medayes d'oru nos Xuegos Olímpicos de 1924 y 1928.

Uruguái foi'l primer país suramericanu en participar nos campeonatos de fútbol de los Xuegos Olímpicos. La so primer participación foi nos Xuegos Olímpicos de 1924, venciendo a Suiza na final con un marcador contundente de 3-0. Uruguái volvió participar na siguiente edición en 1928, esta vegada con otru suramericanu: Arxentina, quien ganara la Copa América de 1927 y llogró la clasificación. Uruguái y Arxentina pasaron a la final del campeonatu, y Uruguái venció a los albicelestes por 2-1.

La Seleición uruguaya esllumó n'Europa coles sos presentaciones olímpiques y ganóse l'almiración y el respetu del universu deportivu, asitiando al fútbol suramericano nel más altu planu de considerancia nuna dómina en que dichu continente yera entá ignoráu nel mapa internacional del fútbol.[13] Mientres setenta y seis años Uruguái foi l'únicu país suramericanu n'ocupar el máximu sitial olímpicu, honor anguaño compartíu cola Arxentina que dende Atenes 2004[14] ye medaya d'oru, repitiendo lo llograo nos últimos xuegos de Beixín 2008. Los Xuegos Olímpicos del 1924 y 1928 fueron los únicos reconocíos por esta como Campeonatos Mundiales. Por eso Uruguái ye reconocíu como tetra-campeón del Mundu, y de ende'l motivu de los cuatro estrelles nel escudu de la so camiseta.[3]

Tocantes a los torneos continentales, nesos años Uruguái ganó la Copa América de 1926, apostada en Chile. En 1925 nun participó de la Copa xugada n'Arxentina (ganada polos locales), foi subcampeón detrás de los albicelestes na edición de 1927, y allugóse terceru na de 1929.

Dómina dorada (1924-1950)

Selección uruguaya, campeona del mundu de 1950. D'esquierda a derecha, de pies (con esclusión de los miembros de l'AUF, quien tienen el símbolu de l'asociación nel mediu del pechu): Varela, Teyera, Gambetta, González, Máspoli y Andrade. En cliques: Ghiggia, Pérez, Míguez, Schiaffino y Morán. De pies, ente Varela y Teyera ta l'entrenador Juan López Fontana.

Depués de resultar bicampeón mundial,[3] Uruguái propunxo celebrar la primera Copa Mundial de Fútbol de 1930, en conmemoración del centenariu de Xurar de la Constitución. L'equipu celeste repitió lo fecho dos años antes n'Ámsterdam, ganando na final nuevamente a la seleición d'Arxentina por 4-2 depués de que nel primer tiempu Uruguái taba perdiendo por 1-2, pa convertise nel primer ganador na hestoria de dichu tornio y coles mesmes en tri-campeón del mundu de forma consecutiva. D'esi trascendental trunfo l'escritor Juan Sasturain dixo Los uruguayos llevarán por siempres consigo la gloria y la desgracia de ser. Mientres los arxentinos, per años, la maldición de creer ser lo que nunca pudieron demostrar que fueron[15]

Na Copa América de 1935 apostada en Perú (que volvía xugase depués de 6 años) Uruguái alzar con un nuevu títulu. Na edición de 1937 foi tercer, ente qu'en 1939 foi subcampeona, detrás de Perú. Na edición de 1941, Uruguái foi subcampeona d'Arxentina, ente que la celeste volvió llograr el títulu suramericanu na edición siguiente -de 1942- realizada en Montevideo, dexando como segunda a Arxentina. Esti títulu continental de 1942 sería'l postreru en 17 años yá que los charrúas volvieron llevantar una Copa América recién na edición d'Ecuador 1959.

Por cuenta de que dellos de los principales equipos auropeos ausentar del mundial de 1930, Uruguái boicotió los mundiales de 1934 y 1938, según los Xuegos Olímpicos de 1936 y 1948.

Depués de rematada la guerra, Uruguái remaneció y estendió la so hexemonía ganando a Brasil nel postreru partíu de la Copa Mundial de Fútbol de 1950. Esti eventu míticu ye conocíu mundialmente como El Maracanazo, un llogru deportivu hestóricu y unu de los momentos más dramáticos de la hestoria del fútbol. Nesti partíu Brasil yera claramente'l favoritu pa ganar el so primer campeonatu, yá que yera'l local amás de goliar nos otros partíos a España y Suecia con marcadores abuitaos de 1-6 y 1-7 respeutivamente. En cuantes que Uruguái llegaba a la final con una irregular actuación, con un empate de 2-2 frente a España y una victoria afecha de 3-2 frente a Suecia. Lo que dexaba a Uruguái con poques posibilidaes de ser campeón, yá que si Brasil ganaba o empataba'l partíu, convertiríase automáticamente en campeón mundial y Uruguái precisaba solo de ganar el partíu pa ser campeón, Nel primer tiempu, el partíu empezó ensin goles, lo que xeneró la molestia de los espectadores nel estadiu. Yá nel segundu tiempu, el brasileñu Friaça anota'l primer gol del partíu, el espectadores brasileños españen d'allegría pol gol que dexaba'l marcador por 1-0 a favor de Brasil. Sicasí l'allegría de los brasileños duru pocu, nel minutu 21, Ghiggia escapa por derecha y n'asemeyando que va rematar a la portería opta pol pase al mediu de la área, onde l'ingresu ensin marques de Juan Alberto Schiaffino déxa-y igualar el marcador del alcuentru a 1-1, entá con esta resultancia Brasil taba volviéndose campeón del mundu. Finalmente los suaños de los xugadores y aficionaos brasileños de convertise en campeones terminárense cuando nel minutu 34 del segundu tiempu xenérase otru ataque uruguayu onde Obdulio Varela llanza un pase escontra Alcides Edgardo Ghiggia, qu'apurre'l balón a Julio Pérez, quien-y la devuelve en curtiu a Ghiggia que supera al defensa brasileñu Bigode, y asonsaña como nel primer gol, llanzar un centru ante l'arqueru local Moacir Barbosa. Barbosa comete l'erru que va marcar el restu de la so vida: da un pasu escontra alantre seguro que se va repitir la escena de primer gol y apurre una oportunidá nel so primer palu. Ghiggia aprovecha la ocasión y patisca un violentu tiru ente l'arqueru y el poste. Anota asina'l segundu gol pa Uruguái y l'estadiu queda n'absolutu silenciu. Inclusive los futbolistes uruguayos queden impresionaos col repentín silenciu nel estadiu. Los xugadores brasileños, desesperaos por camudar el marcador atacaben con tou pa empatar el partíu, pero nun pudieron llogralo y a les 16:45 hores l'árbitru inglés George Reader xiblaba'l final del partíu, colo cual españaba l'allegría de los xugadores uruguayos.

Al rematar el partíu la mayor parte del públicu salió en silenciu o llorando del Estadiu Maracaná, los futbolistes brasileños amosaben abiertamente'l so pesar, y la prensa local llanzaba comentarios apenados ya incrédulos ante una derrota totalmente inesperada; la banda de música trayida pa la ocasión nun executó pieza dalguna, nun decatándose de la ceremonia d'entrega de la segunda Copa Mundial pa Uruguái.

Resultaos mistes (1950-1970)

Rodolfo Rodríguez llevantando'l troféu de la Copa d'Oru de Campeones Mundiales, llográu per Uruguái.

Depués d'asemeyada dómina de grandor y de gloria "La Celeste" volvió rondar estos altores nun par d'ocasiones, cuando aportó a les semifinales nos campeonatos mundiales de 1954 y 1970. Sicasí, anque a nivel continental el fútbol uruguayo siguió conquistando dellos trunfos (Copa América de 1956, 1959 II y 1967), a nivel mundial la seleición uruguaya nun algamar l'ésitu de otrora.

Na Copa Mundial de 1954, Uruguái algamó les semifinales, pa depués perder ante Hungría y Austria. L'equipu nun clasificó a la Copa Mundial de 1958, la primer vegada que-y asocedió, al sufrir una goliada 5-0 ante Paraguái. En 1962 nun superó la primer fase, al ser ganáu por Xunión Soviética y Yugoslavia.

Nel Mundial 1966, Uruguái algamó cuartos de final, onde cayó ante l'eventual subcampeón Alemaña Occidental. En 1970 foi semifinalista, dempués de lo que perdió ante l'eventual campeón Brasil y depués ante Alemaña Occidental pol partíu pol tercer puestu.

Periodu ensin gloria en Mundiales y dellos títulos continentales llograos (1974-2006)

Dende'l campeonatu mundial de 1974 hasta'l del 2006, la seleición uruguaya apenes consiguió participación en cuatro causes, siempres con resultancies probes. En 1974 quedó esaniciáu en primer fase; en 1986 y 1990 quedó esaniciáu n'octavos de final; y en 2002 nun superó la primer fase.

Eduardo Galeano, renombráu escritor y poeta uruguayu, describió esos fracasos de la so seleición compatriota nuna columna en 2007: Si aprendiéramos de [la memoria del Maracaná], tou bien, pero non: abelugamos na señardá cuando sentimos que nos abandona la esperanza, porque la esperanza esixe audacia y la señardá nun esixe nada.[16]

De la dómina de cayente y discontinuación en mundiales, destacar a nivel intercontinental el llogru de la Copa d'Oru de Campeones Mundiales, apostada ente 1980 y 1981. Nel planu continental, en 1983 consagróse campeón d'América per docenu vegada, en 1987 per decimotercer vegada y en 1995 per decimocuarta vegada.

Regresu d'Óscar Washington Tabárez como DT (2006-presente)

El 7 de marzu de 2006 asume nuevamente como direutor técnicu de la seleición uruguaya "el maestru" Tabárez.[17] Siendo qu'Uruguái quedara fuera del Mundial 2006 al perder el repechaje con Australia, empecipió una temporada d'amistosos hasta la llegada de la Copa América 2007. El so primer partíu al mandu foi recién 2 meses más tarde, el 21 de mayu de 2006, con una victoria por 1-0 a Irlanda del Norte.[18] El saldu d'aquella temporada d'amistosos foi de 8 victories, 2 empates y 2 derrotes.

Pa la Copa América 2007, Uruguái nun partía como favoritu, daqué que se fixo frecuente col pasar de los años, sobremanera dempués de nun llograr clasificase pa la Copa Mundial de fútbol de 2006 n'Alemaña. Uruguái quedó nel grupu A de clasificatorias xuntu con Venezuela, Perú y Bolivia. Debutó'l 26 de xunu de 2007 frente a Perú onde sorpresivamente cayó goliáu 3 a 0. Pa la fecha siguiente enfrentar a Bolivia, consideráu'l combináu más débil del grupu, y consiguió la victoria namái por 1 a 0. Pa la última fecha tuvo d'enfrentase a los locales, con quien empataron 0 a 0, rematando terceru nel so grupu con 4 puntos. A pesar de la dificultá de clasificase na primer fase, l'equipu charrúa foi ameyorando notablemente. Por cuenta de los resultaos de la primer fase y al fixture de la segunda fase, Uruguái volvió enfrentase a Venezuela, y a pesar del favoritismu de los locales, Uruguái terminó imponiéndose por 4 a 1. Yá en semifinales enfrentar a Brasil, nun partíu reñíu que quedó n'empate 2 a 2, tuviéronse que dir a penales onde l'equipu brasileñu ganó por 5 a 4 (Brasil a lo postrero terminó campeón del tornéu venciendo a Arxentina na final por 3 a 0). Nel partíu pol tercer puestu, Uruguái enfrentar a Méxicu, adelantrándose con un tanto de Sebastián Abreu, pero finalmente cayo por 3 a 1, rematando cuartu nel tornéu.

A fines de 2007, Uruguái empezó a xugar les eliminatories pal Mundial 2010. Dempués d'un empiezu probe, onde apeligró la clasificación, Uruguái llogró clasificar al repechaje pa enfrentase a Costa Rica. En ganando'l partíu d'ida en San José por 1-0, la celeste selló la so clasificación al empatar 1-1 en Montevidéu. Asina, foi la última seleición en clasificar a la cita mundialista.

Ésitu a principios de la década de 2010 (2010-2014)

Nun sería hasta 2010 cuando Uruguái tornaría al ésitu mundial al llegar a les semifinales de la Copa Mundial de Fútbol dempués de cuarenta años, en venciendo en cuartos de final a Ghana nun apertáu partíu que se saldó con un allargue y una definición por penales bien trabayada. En semifinales, cayó frente a la seleición de los Países Baxos, y pol tercer puestu volvería cayer esta vegada frente a la Alemaña por 3 a 2 terminando la so estadía en Sudáfrica y rematando cuartu nel Mundial, allugándose como'l meyor equipu suramericanu del tornéu dexando una buelga indeleble d'entrega, sacrificiu y amor pola camiseta. Uruguái llegó a tar 2-1 a favor, tres un golazu de media volea de Diego Forlán a los 50´. Jansen y Khedra volvieron poner 3-2 a Alemaña enriba. Faltando namái minutos pal final, Forlán estrelló un remate nel travesal que podría camudar la resultancia. De tar nel 20° puestu del ranking FIFA en 2009, Uruguái xubió al 3° puestu en 2010, el so meyor allugamientu na hestoria.

Partíu ente Arxentina y Uruguái pelos cuartos de final de la Copa América 2011.

Nel añu 2011, na ciudá de Buenos Aires, consagróse campeón de la Copa América per decimoquinta vegada (15) y rompería l'empate con Arxentina (14), onde dambes seleiciones taben empataes con 14 Copa América mientres munchos años. Golió na final a Paraguái por 3 a 0 nel Estadiu Monumental, y primeramente esanició al local en Cuartos per definición de penales. En coronándose na Copa América 2011, la seleición d'Uruguái convertir na más ganadora d'Acopes América, conquistando esta en quince oportunidad, siguíu per Arxentina con catorce y Brasil con ocho. Amás llogró consagrase campeón de manera invicta en tolos torneos qu'entamó.

Amistosu ente Uruguái y Países Baxos.
La Selección de fútbol d'Uruguái, oficiando como llocal nel estadiu Centenariu.

De primeres de les eliminatories pal Mundial 2014, Uruguái siguió col bon momentu qu'abasnaba de la conquista de la Copa América. Caltener nel 1° puestu de les eliminatories mientres 3 feches, y ente los primeres 3 puestos mientres 6 feches, con victories resonantes como'l 4-2 a Bolivia'l 7 d'ochobre de 2011 na fecha 1, y la goliada por 4-0 a Chile'l 11 de payares de 2011 na fecha 3 onde Suárez fixo un póker (metió los 4 goles). Amás permaneció invictu al collechar 3 victories y 2 empates.

Sicasí a partir de la fecha 7 produzse una recaída uruguaya. Empieza una seguidilla de 6 partíos ensin ganar, con 2 empates y 4 derrotes, con goliaes en contra como'l 4-0 en Barranquilla ante Colombia'l 7 de setiembre de 2012 na fecha 7, el 3-0 en Mendoza ante Arxentina'l 12 d'ochobre de 2012 na fecha 9, y el 4-1 en La Paz ante Bolivia'l 16 d'ochobre de 2012 na fecha 10. De tar ente los primeres 3 puestos, cai drásticamente y pa la fecha 13 taba nel 7° puestu, bien llueñe de los puestos de clasificación. Sicasí, recupérase a partir de la fecha 14. Naquella fecha, xugada'l 11 de xunu de 2013, vence de visitante a Venezuela en Ciudad Guayana por 1-0 y xube al 5° puestu, qu'otorga repechaje.

Ente les feches 14 y 15 de les eliminatories, Uruguái apostó la Copa Confederaciones 2013, en clasificando a la mesma al ganar la Copa América 2011. Debutó'l 16 de xunu de 2013 en fase de grupos con una derrota por 2-1 contra la campeona vixente del mundu, España, pero recuperar con una victoria pol mesmu marcador contra Nixeria y más tarde con una goliada humillante por 8-0 contra'l casi amateur Tahití. D'esta forma pasó a semifinales como 2° del grupu. Pero en semifinales de la copa, foi esaniciáu por Brasil con una derrota por 2-1, y más tarde el 30 de xunu de 2013 perdería'l partíu pol tercer puestu contra Italia depués d'un empate 2-2 onde perdió en penales, terminando asina Uruguái na cuarta posición.

El 6 de setiembre de 2013 llogra una victoria clave de visitante ante un rival direutu como Perú por 2-1. Sígue-y una victoria de llocal 4 díes dempués ante Colombia por 2-0, pero los resultaos de los sos competidores más cercanos (Ecuador, Chile y Colombia) nun ayudar a xubir del 5° puestu yá que ellos tamién consiguen bones resultancies, y caltiénense percima d'Uruguái na tabla. La derrota de visitante en Quitu ante Ecuador por 1 a 0 el 11 d'ochobre de 2013 pola fecha 17 (penúltima) tampoco ayuda, y pa la fecha 18 (última) 4 díes dempués, tenía de consiguir una victoria fantástica por 5 goles o más contra la líder de les eliminatories, Arxentina, p'asegurase un puestu de clasificación direuta. Arxentina, yá clasificada con comodidá unes feches antes, presentó un equipu "C" con numberosos suplentes, pero aun así Uruguái namái ganó por 3-2 y remató quinta nes eliminatories pal Mundial 2014.

Polo que tuvo de xugar el repechaje contra Xordania, ganadora de la quinta ronda nes eliminatories asiátiques pal Mundial 2014. Pero clasificar con comodidá depués d'una goliada de visitante 5-0 en Amán el 13 de payares de 2013, y 7 díes dempués con un empate de llocal 0-0.

Dempués del ésitu (2014-presente)

Copa Mundial de Fútbol del 2014

En 2014, la seleición charrúa xugaría'l Mundial de Brasil debutando con derrota ante la sorpresiva Costa Rica por 3 a 1, los ticos convertiríense a lo postrero na revelación del Mundial. Nel so segundu partíu ganaría ante Inglaterra 2 a 1 con un doblete de Luis Suárez nun bien intensu partíu tácticu. Pa la última fecha del grupu enfrentó a Italia que llegaba cola mesma cantidá de punto pero con mayor diferencia de goles; finalmente trunfaría 1 a 0 con gol de Diego Godín al minutu 79' y clasificaría a octavos. Esi partíu foi más recordáu pol discutiniu causada pola taragañada de Suárez al italianu Chiellini, actu que-y costar al uruguayu la suspensión de la FIFA dexándolo ensin Mundial.

N'Octavos de Final el so rival sería Colombia, seleición cola cual termina perdiendo 2 a 0 con un doblete de James Rodríguez, unu d'ellos un notable gol de volea que foi votáu como'l gol más formosu del mundial nuna encuesta en llinia de la FIFA. Esaniciáu n'octavos de final, Uruguái remata la so participación nel Mundial dexando una imaxe polémica, cola taragañada de Suárez, l'ausencia d'alternatives ante la so suspensión, el nivel disminuyente de les sos figures que rellumaren años tras, y la falta de recambiu xeneracional que sema duldes de cara al futuru.

Copa América 2015

Encara una temporada d'amistosos ente'l Mundial 2014 y l'entamu de la Copa América 2015, terminando invictu con 2 empates y 6 victories, munches d'elles de visitante como'l 2-0 a Xapón en Sapporo el 5 de setiembre de 2014, y el 2-1 a Chile en Santiago el 18 de payares de 2014. Previu al entamu de la Copa América 2015, xenerárense duldes alrodiu de cómo formar l'equipu, siendo qu'entá pesaba sobre Suárez la suspensión por partíos oficiales, y qu'otru xugadores retirárense polo que se riquir un recambiu xeneracional, sumáu a que los nuevos xugadores nuevos nun amosaben xerarquía.

Empieza Uruguái'l so campaña na Copa América 2015 en fase de grupos el 13 de xunu de 2015, con una notable victoria por 1-0 ante Xamaica, nun alcuentru onde Uruguái apodero de principiu a fin pero tuvo la desgracia de solo anotar un gol. 3 díes más tarde perdió con Arxentina por 1-0 nun partíu bien apertáu, onde a pesar de qu'Arxentina tuvo más el balón, Uruguái tuvo más situaciones de gol.[19][20] Depués empató 1-1 con Paraguái, con dominiu notable de los celeste en tol partíu, colo que quedó como 3° del grupu, pero igual clasificó a cuartos de final de la copa como unu de los meyores terceros. Sicasí, Uruguái enfrentar a la Seleición Chilena y cai por 1 a 0, quedando esaniciáu de la Copa.

Copa América 2016 (Centenariu)

En xunu de 2016, Uruguái participó na Copa América Centenariu, edición especial que conmemora l'aniversariu n°100 de la primer edición de la Copa América, que ganara Uruguái. Con Suárez fora de la cancha por mancadura, l'equipu debutó con derrota ante Méxicu por 3 a 1 con un autogol d'Álvaro Pereira y goles de Rafael Márquez y Héctor Herrera y pal descuentu charrúa marcar Diego Godín. Díes dempués nel so segundu partíu enfrentó a Venezuela onde cayería pola mínima diferencia con un gol de Salomón Rondón, certificando la so eliminación de la Copa América en primer ronda. Uruguái nun quedaba esaniciada na primer fase de la Copa América dende Bolivia 1997.

Eliminatories Rusia 2018

Dempués del fracasu d'Uruguái na Copa América 2015, l'equipu de Tabárez concentrar nel entamu de les Eliminatories camín de Rusia 2018, N'ochobre del 2015 empecipiaría Uruguái la Eliminatoria visitando na primer fecha a Bolivia nel altor de La Paz consiguiendo la so primer victoria en territoriu Bolivianu por 0-2 con goles de Martín Caceres y Diego Godin, na segunda fecha los Uruguayos recibieron en casa a Colombia en Montevidéu onde ganaríen a los cafeteros por 3-0 con goles de Diego Godin, Diego Rolán y Abel Hernández llegando a 6 puntos nel primer llugar de la tabla, En payares volver# a entamar les feches 3 y 4 de les Eliminatories onde na tercer xornada, Uruguái visitó a Ecuador en Quitu onde cayeríen por 2-1 con goles de los Ecuatorianos Felipe Caicedo y Fidel Martínez mientres pa los charrúas descontó Edinson Cavani y nel postreru partíu del 2015 los Uruguayos recibieron a Chile en Montevidéu alicando'l partíu de la Copa América onde Chile esanició a Uruguái en Santiago, nesta ocasión los charrúas tomaríen vengación d'aquel alcuentru y goliaron al vixente campeón d'América por 3-0 con goles de Diego Godin, Alvaro Pereira y Martín Caceres rematando nel segundu caxellu con 9 unidaes detrás del esi entós líder Ecuador.

En marzu del 2016 empecipiaría l'añu cola continuación de les feches 5 y 6 de les Eliminatories, onde na quinta fecha los Uruguayos yá cuntaben cola presencia de Luis Suárez viaxaron a la ciudá brasileña de Recife pa enfrentase con Brasil onde empataríen 2-2 con tantos de los locales Willian y Renato Augusto mientres pa los de la visita marcaría Edinson Cavani y precisamente Luis Suárez. Na sesta fecha Uruguái recibió en Montevidéu la visita de Perú onde venceríen a los inques 1-0 con gol d'Edinson Cavani retomando'l primer llugar de la eliminatoria con 13 puntos. Dempués de la penosa participación d'Uruguái na Copa América Centenariu Uruguái encararía en septiembre les feches 7 y 8 de les Eliminatories onde na séptima xornada los charruas visitaron a Arxentina na ciudá de Mendoza onde perderíen pola mínima diferencia con gol de Lionel Messi, na octava fecha recibieron en Montevidéu la visita del so similar de Paraguái onde ganaríen por goliada a los guaraníes por 4-0 con goles de Luis Suárez, Cristian Rodríguez y un doblete d'Edinson Cavani. N'ochobre volvieron les eliminatories coles feches 9 y 10 onde na novena fecha los Uruguayos recibieron en Montevidéu la visita de Venezuela onde ensin piedá goliaron a la vinotinto por 3-0 con goles d'Edinson Cavani por doblete y Nicolas Lodeiro cerrando la primer ronda y na décima fecha empezaría la segunda vuelta de les eliminatories onde los Uruguayos visitaron a Colombia na calorosa Barranquilla onde empataríen dambes escuadres 2-2 con goles d'Abel Aguilar y Yerry Mina pa los Colombianos mientres pa la celeste marcu Cristian Rodríguez y Luis Suárez y en payares del 2016 remataríen los dos últimes feches del añu onde na fecha 11 los charruas recibieron la visita de Ecuador en Montevidéu onde ganaríen por 2-1 con goles de Sebastián Coates y Diego Rolán mientres pa la visita marcaría Felipe Caicedo y na fecha 12, los de Tabarez visitaron a Chile en Santiago onde cayeríen derrotaos por 3-1 con goles de los Chilenos Eduardo Vargas y por doblete marco Alexis Sánchez y pa los Uruguayos marcu Edinson Cavani rematando l'añu na segunda posición con 23 puntos.

En marzu del 2017 empecipió la recta final de les Eliminatories aldu al mundial de Rusia 2018 coles feches 13 y 14 onde na décimu tercer xornada, Uruguái recibió en casa la visita de Brasil en Montevidéu onde Uruguái cayó goliáu en casa por 1-4 con goles de Neymar y una tripleta de Paulinho mientres Edinson Cavani marcaría'l descuentu. La última derrota d'Uruguái como llocal por Eliminatories fuera ante Arxentina 0-1 nel añu 2009 (Clasificatorias a Sudáfrica 2010), yá que na Eliminatoria anterior escontra Brasil 2014 nun perdió nengún partíu en casa. Na fecha 14, Uruguái siguió en cayida llibre al perder na so visita en Lima ante Perú por 2-1 onde empezaríen ganando con un gol de Carlos Sánchez pero los locales remontaríen al traviés de Paolo Guerrero y Edison Flores baxando al tercer llugar de les eliminatories colos mesmos 23 puntos igualando con Chile siendo superáu per Brasil y Colombia. A finales d'agostu y empiezos de setiembre volver# a entamar les Eliminatories coles feches 15 y 16 onde la celeste recibió la visita de Arxentina en Montevidéu, consiguiendo un empate ensin goles, y na fecha 16 visitando al so similar de Paraguái en Asunción onde consiguió una histórica victoria como visitante por Eliminatories, por un marcador de 1-2 con gol del xuvenil Federico Valverde nel so debú na seleición mayor, que-y dexó xubir al segundu puestu de la tabla con 27 puntos. N'ochobre remataron les Eliminatories escontra Rusia 2018 colos dos últimes feches, onde na fecha 17 visitaron a Venezuela en San Cristóbal onde empataron ensin goles y, nel postreru partíu, na fecha 18 recibieron la visita de Bolivia en Montevidéu onde la celeste selló la so clasificación al vencer a los del altiplanu por 4-2, quedando na 2° posición con 31 puntos; siendo la primer vegada que clasifica direutamente a un mundial desque s'implementó'l sistema de toos contra toos nes Eliminatories pa Francia 1998.

Postreros y próximos alcuentros

Actualizáu al postreru partíu xugáu'l 25 de xunu de 2018.
Fecha !width=13%|Ciudá !width=20%|Competición


Racha !width=13%|Local Resultancia !width=5%| Visitante
5 d'ochobre de 2017 Bandera de Venezuela San Cristóbal Eliminatories Copa Mundial 2018 Venezuela Bandera de Venezuela 0:0 Bandera de Uruguái Uruguái
10 d'ochobre de 2017 Bandera de Uruguái Montevidéu Eliminatories Copa Mundial 2018 Sí  Bandera de Uruguái 4:2 Bandera de Bolivia Bolivia
10 de payares de 2017 Bandera de Polonia Varsovia Amistosu Polonia Bandera de Polonia 0:0 Bandera de Uruguái Uruguái
14 de payares de 2017 Bandera de Austria Viena Amistosu Non  Austria Bandera de Austria 2:1 Bandera de Uruguái Uruguái
23 de marzu de 2018 Bandera de la República Popular China Nanning China Cup Sí  Bandera de Uruguái 2:0 Bandera de Chequia República Checa
26 de marzu de 2018 Bandera de la República Popular China Nanning China Cup Sí  Gales Bandera de Gales 0:1 Bandera de Uruguái Uruguái
7 de xunu de 2018 Bandera de Uruguái Montevidéu Amistosu Sí  Bandera de Uruguái 3:0 Bandera d'Uzbequistán Uzbequistán
15 de xunu de 2018 Bandera de Rusia Ekaterimburgu Copa Mundial de Fútbol 2018 Sí  Exiptu Bandera de Exiptu 0:1 Bandera de Uruguái Uruguái
20 de xunu de 2018 Bandera de Rusia Rostov del Don Copa Mundial de Fútbol 2018 Sí  Bandera de Uruguái 1:0 Bandera d'Arabia Saudita Arabia Saudita
25 de xunu de 2018 Bandera de Rusia Samara Copa Mundial de Fútbol 2018 Sí  Bandera de Uruguái 3:0 Bandera de Rusia Rusia
30 de xunu de 2018 Bandera de Rusia Sochi Copa Mundial de Fútbol 2018 Bandera de Uruguái Bandera de Portugal Portugal

Mayor racha invicta

Foi de 18 partíos mientres la segunda etapa de la era Tabárez, con nueve trunfos y nueve empates. Convirtió 33 goles y recibió 14. La racha invicta remató con ganar frente a Colombia el 7 de setiembre de 2012 en Barranquilla, Colombia, poles Eliminatories pa la Copa Mundial 2014, con un marcador de 4-0 pa la seleición local.

# Fecha !width=14%|Ciudá !width=18%|Competencia !width=6%|Racha !width=13%|Local



Resultancia !width=5%| Visitante
804 8 de xunu de 2011 Bandera de Uruguái Montevidéu Uruguái Bandera de Uruguái 1:1 (0:0) (4:3 pen.) Bandera de Países Baxos Países Baxos
805 23 de xunu de 2011 Bandera de Uruguái Rivera Sí  Uruguái Bandera de Uruguái 3:0 (1:0) Bandera d'Estonia Estonia
806 4 de xunetu de 2011 Bandera d'Arxentina San Juan Copa América 2011 Uruguái Bandera de Uruguái 1:1 (1:1) Bandera del Perú Perú
807 8 de xunetu de 2011 Bandera d'Arxentina Mendoza Copa América 2011 Uruguái Bandera de Uruguái 1:1 (0:0) Bandera de Chile Chile
808 12 de xunetu de 2011 Bandera d'Arxentina La Plata Copa América 2011 Sí  Uruguái Bandera de Uruguái 1:0 (1:0) Bandera de Méxicu Méxicu
809 16 de xunetu de 2011 Bandera d'Arxentina Santa Fe Copa América 2011 Arxentina Bandera d'Arxentina 1:1 (1:1, 1:1) (4:5 pen.) Bandera de Uruguái Uruguái
810 19 de xunetu de 2011 Bandera d'Arxentina La Plata Copa América 2011 Sí  Perú Bandera del Perú 0:2 (0:0) Bandera de Uruguái Uruguái
811 24 de xunetu de 2011 Bandera d'Arxentina Buenos Aires Copa América 2011 Sí  Uruguái Bandera de Uruguái 3:0 (2:0) Bandera de Paraguái Paraguái
812 2 de setiembre de 2011 Bandera de Ucraína Járkov Sí  Ucraína Bandera de Ucraína 2:3 (2:1) Bandera de Uruguái Uruguái
813 7 d'ochobre de 2011 Bandera de Uruguái Montevidéu Eliminatories Copa Mundial 2014 Sí  Uruguái Bandera de Uruguái 4:2 (3:1) Bandera de Bolivia Bolivia
814 11 d'ochobre de 2011 Bandera de Paraguái Asunción Eliminatories Copa Mundial 2014 Paraguái Bandera de Paraguái 1:1 (0:0) Bandera de Uruguái Uruguái
815 11 de payares de 2011 Bandera de Uruguái Montevidéu Eliminatories Copa Mundial 2014 Sí  Uruguái Bandera de Uruguái 4:0 (2:0) Bandera de Chile Chile
816 15 de payares de 2011 Bandera d'Italia Roma Sí  Italia Bandera d'Italia 0:1 (0:1) Bandera de Uruguái Uruguái
817 29 de febreru de 2012 Bandera de Rumanía Bucuresti Rumanía Bandera de Rumanía 1:1 (0:1) Bandera de Uruguái Uruguái
818 25 de mayu de 2012 Bandera de Rusia Moscú Rusia Bandera de Rusia 1:1 (0:0) Bandera de Uruguái Uruguái
819 2 de xunu de 2012 Bandera de Uruguái Montevidéu Eliminatories Copa Mundial 2014 Uruguái Bandera de Uruguái 1:1 (1:0) Bandera de Venezuela Venezuela
820 10 de xunu de 2012 Bandera de Uruguái Montevidéu Eliminatories Copa Mundial 2014 Sí  Uruguái Bandera de Uruguái 4:2 (2:1) Bandera del Perú Perú
821 15 d'agostu de 2012 Bandera de Francia El Havre Francia Bandera de Francia 0:0 Bandera de Uruguái Uruguái

Uniforme

Selección d'Uruguái, col so tradicional uniforme celeste. De riba escontra baxo, d'esquierda a derecha: Forlán, Muslera, Fucile, Stuani, Lugano, Godín Embaxo: Pereira, Rodríguez, Arévalo Ríos, Diego Pérez y Luis Suárez

Local

Dende'l primer partíu internacional, en 1901, hasta 1910, Uruguái nun tuvo un uniforme oficial. El 16 de mayu de 1901 foi la primer seleición, al pie de la Arxentina, en xugar un partíu internacional fora de les Islles Britániques. El primer partíu foi en Montevidéu, con trunfu arxentín por 3:2.[6] Un antecedente indica qu'habría un partíu anterior, anque nun participaron les seleiciones de cada país, sinón con equipos representativos de cada capital, Buenos Aires y Montevideo. Los equipos enfrentáronse'l 15 d'agostu de 1889, en conmemoración de los setenta años de la reina Victoria del Reinu Xuníu. Supuestamente'l partíu tuvo llugar nel llamáu New Ground de La Blanquiada y terminó con trunfu del conxuntu de Buenos Aires por 3:0 al conxuntu de Montevideo.[21] Pa esi partíu utilizaron equipos d'Albion.

Mientres esi tiempu esperimentó con una gran cantidá d'uniformes, hasta qu'en 1910, por cuenta d'apostase la VI Copa Lipton frente a Arxentina, esta comunicó oficialmente qu'adoptara l'uniforme celeste y blancu. Ante esto'l delegáu del Montevideo Wanderers, Ricardo -y Bas, propunxo qu'Uruguái adoptara coles mesmes un uniforme oficial, pero quien fixo so la moción foi Héctor Rivadavia Gómez, quien naquella dómina yera'l dirixente de la Lliga Uruguaya de Football.[22] Daquella, el River Plate FC de Montevideo, en llogrando per segunda vegada'l Campeonatu Uruguayu de Fútbol, venció al equipu porteño Alumni, xugando col so uniforme alternativu de color celeste. Por cuenta de esti llogru, la seleición uruguaya adquirió'l so uniforme celeste n'honor al River Plate FC.


1901-1910


Actual

Visitante

La camiseta alternativa de color coloráu foi utilizada per primer vegada mientres el Campeonatu Suramericanu de 1935, tamién conocíu como'l Suramericanu de Santo Beatriz. El postreru partíu de dichu tornéu foi apostáu'l 27 de xineru de 1935 ente Arxentina, que xugó con camiseta de color blancu; y Uruguái, con camiseta colorada. Los charrúas llograron la victoria por 3:0 y el títulu suramericanu. La camiseta alternativa colorada foi adoptada formalmente en 1991. Enantes a 1991, nel mundial de 1970 nel partíu contra Italia, utilizóse una camiseta alternativa color blancu. Esta utilizóse tamién nel Mundial de Méxicu 1986, na Copa América 1987 (na victoria na semifinal frente a la Arxentina de Maradona), nel Mundial d'Italia en 1990 y na Copa Mundial de Fútbol de 2010 na victoria por 3-0 ante Sudáfrica (país organizador), mientres la fase de grupos.


1950-1954


1962-1966


1970


1980-1983


1986


1987-1989


1990


1992-1994


1995-1998


1999-2000


2001-2002


2002-2003


2004


2005


2006-2007


2008-2009


2010-2011


2012-2013


2014-2015


2016-2017

Tercer Uniforme

Ente los años 2004 y 2005 la seleición uruguaya cuntó con un tercer uniforme. Mientres esos años, Uruguái llució una camiseta colorada como visitante. Como tercer equipación llució una indumentaria de color blancu como la camiseta de visitante anterior a los años '90 anque solo utilizar en partíos amistosos. Más tarde, nel añu 2010 la camiseta de visitante de la seleición uruguaya volvió ser blanca dempués d'enforma tiempu, remplazando la camiseta coloráu qu'usu dende 1992 hasta'l 2009.


2002


2004


2005

Provisores

Periodu !width=60%|Provisor Logo
1974 - 1982 Bandera d'Alemaña Adidas
1983 - 1986 Bandera de Francia Le Coq Sportif
1987 - 1991 Bandera d'Alemaña Puma Ficheru:Puma marca.png
1992 - 1998 Bandera d'Italia Ennerre Ennerre logo
1999 - 2002 Bandera de Uruguái Tenfield
2003 - 2004 Bandera de Xapón L-Sporto
2004 - 2006 Bandera d'Alemaña Uhlsport
2006 - Bandera d'Alemaña Puma Ficheru:Puma marca.png

Rivalidaes

Ceremonia previa antes de la final olímpica de fútbol de 1928px. Nella reparar al capitán d'Uruguái y Arxentina, José Nasazzi y Manuel Ferreira respeutivamente, al pie de los árbitros.
Partíu ente Brasil y Uruguái poles semifinales de la Copa Confederaciones 2013. Na imaxe, Egidio Arévalo Ríos tratando de quitar el balón a Neymar

La Seleición Uruguaya caltien una gran rivalidá futbolística colos sos dos países vecinos, Arxentina y Brasil, siendo de los mayores clásicos del mundu del fútbol (xunto la seleición arxentina apuesten el tradicional Clásicu del Río de la Plata, el más antiguu fora de les Islles Britániques, y con Brasil unu de los Clásicos Suramericanos[23]). Ente que la rivalidá con arxentinos naz dende la disputa del primer partíu internacional de dambes asociaciones y amóntase nes primeres décades del sieglu XX (colos enfrentamientos poles finales de los Xuegos Olímpicos de 1928 y la Copa Mundial de Fútbol de 1930, dambes con victories uruguayes), la rivalidá con Brasil surde nel Mundial de 1950 col famosu Maracanazo y foise amontando mientres les décades posteriores onde dambes seleiciones siempres apostaron partíos definitorios pa ganar campeonatos.

Principales historiales

  • Actualizáu al 31 d'agostu de 2017 (Datos según FIFA).[24]
Equipu !Partíos Partíos
Ganaos
Partíos
Empataos
Goles a favor
Bandera de Uruguái Uruguái 193 59 45 233
Bandera d'Arxentina Arxentina 89 308


Equipu !Partíos Partíos
Ganaos
Partíos
Empataos
Goles a favor
Bandera de Uruguái Uruguái 75 20 20 97
Bandera de Brasil Brasil 35 135


Xugadores

Postreros convocaos

Obdulio Varela, capitán de la seleición campeona en 1950.

Nome !bgcolor=#66A0CF

align=center style="color:white;" width=4%|Posición

Edá !bgcolor=#66A0CF

style="color:white;" width=2%|PX

G Club Formativu
1 Fernando Muslera Plantía:Por edá 100 0 Bandera de Turquía Galatasaray Bandera de Uruguái Wanderers
12 Martín Campaña Plantía:Por edá 1 0 Bandera d'Arxentina Independiente Bandera de Uruguái Defensor Sporting
23 Martín Silva Plantía:Por edá 11 0 Bandera de Brasil Vasco da Gama Bandera de Uruguái Defensor Sporting
2 José María Giménez Mancáu leve Defensa 29 años 44 6 Atléticu de Madrid Bandera de Uruguái Danubiu
3 Diego Godín Defensa 38 años 119 8 Atléticu de Madrid Bandera de Uruguái Cuetu
4 Guillermo Varela Defensa 31 años 5 0 Bandera de Uruguái Peñarol Bandera de Uruguái Peñarol
13 Gastizu Xibla Defensa 30 años 17 0 Bandera d'Arxentina Independiente Bandera de Uruguái Defensor Sporting
16 Maximiliano Pereira Defensa 39 años 125 3 Bandera de Portugal Porto Bandera de Uruguái Defensor Sporting
19 Sebastián Coates Defensa 33 años 31 1 Bandera de Portugal Sporting de Lisboa Bandera de Uruguái Nacional
22 Martín Cáceres Defensa 36 años 79 4 Bandera d'Italia Lazio Bandera de Uruguái Defensor Sporting
5 Carlos Sánchez Mediu 39 años 37 1 Bandera de Méxicu Monterrey Bandera de Uruguái Liverpool
6 Rodrigo Bentancur Mediu 26 años 10 0 Bandera d'Italia Juventus Bandera d'Arxentina Boca Juniors
7 Cristian Rodríguez Mediu 38 años 108 11 Bandera de Uruguái Peñarol Bandera de Uruguái Peñarol
8 Nahitán Nández Mediu 28 años 15 0 Bandera d'Arxentina Boca Juniors Bandera de Uruguái Peñarol
10 Giorgian De Arrascaeta Mediu 29 años 16 2 Bandera de Francia Mónaco Bandera de Uruguái Defensor Sporting
14 Lucas Torreira Mediu 28 años 6 0 Bandera de Inglaterra Arsenal Bandera de Uruguái Wanderers
15 Matías Vecín Mediu 32 años 25 1 Bandera d'Italia Inter de Milán Bandera de Uruguái Central Español
17 Diego Laxalt Mediu 31 años 8 0 Bandera d'Italia Lazio Bandera de Uruguái Defensor Sporting
9 Luis Suárez Plantía:De la edá 101 53 Barcelona Bandera de Uruguái Nacional
11 Cristhian Stuani Plantía:De la edá 41 5 Girona Bandera de Uruguái Danubiu
18 Maximiliano Gómez Plantía:De la edá 6 0 Celta de Vigo Bandera de Uruguái Defensor Sporting
20 Jonathan Urretaviscaya Plantía:De la edá 4 0 Bandera de Méxicu Monterrey Bandera de Uruguái River Plate
21 Edinson Cavani Plantía:De la edá 104 43 Bandera de Francia París Saint-Germain Bandera de Uruguái Danubiu
Bandera de Uruguái Óscar Tabárez Entrenador 77 años

Más participaciones

Maximiliano Pereira ye'l xugador con más presencies en cancha cola seleición.

Última actualización: 25 de xunu de 2018. En negrina xugadores que aún siguen n'actividá a nivel internacional.[26]

Puestu !Nome !Periodu !Partíos


Goles
1 Maximiliano Pereira 125 3
2 Diego Godín 119 8
3 Diego Forlán 2002-2014 113 36
4 Cristian Rodríguez 108 11
5 Edinson Cavani 104 43
6 Luis Suárez 101 53
7 Fernando Muslera 100 0
8 Diego Lugano 2003-2014 95 9
9 Egidio Arévalo Ríos 2006-2017 90 0
10 Diego Pérez 2001-2014 89 2

Máximos goliadores

Luis Suárez ye'l xugador con mayor cantidá de goles na seleición.

Última actualización: 25 de xunu de 2018. En negrina xugadores que siguen n'actividá.[26]

Puestu !Nome !Periodu !Goles


Partíos Media !Títulos
1 Luis Suárez 53 101 0,53 Ficheru:Coppa America calcio.svg
2 Edinson Cavani 43 104 0,42 Ficheru:Coppa America calcio.svg
3 Diego Forlán 2002-2014 36 113 0,32 Ficheru:Coppa America calcio.svg
4 Héctor Scarone 1917-1930 31 52 0,60 Ficheru:Coppa America calcio.svgFicheru:Coppa America calcio.svgFicheru:Coppa America calcio.svgFicheru:Coppa America calcio.svg
5 Ángel Romanu 1911-1927 28 69 0,41 Ficheru:Coppa America calcio.svgFicheru:Coppa America calcio.svgFicheru:Coppa America calcio.svgFicheru:Coppa America calcio.svgFicheru:Coppa America calcio.svgFicheru:Coppa America calcio.svg
6 Óscar Míguez 1950-1958 27 39 0,69 Ficheru:Coppa America calcio.svg
7 Sebastián Abreu 1996-2013 26 70 0,37 Ficheru:Coppa America calcio.svg
8 Pedro Petrone 1923-1930 24 29 0,83 Ficheru:Coppa America calcio.svgFicheru:Coppa America calcio.svg
9 Fernando Morica 1971-1983 22 54 0,41 Ficheru:Coppa America calcio.svg
Carlos Aguilera 1982-1997 22 64 0,34 Ficheru:Coppa America calcio.svg

Héctor Scarone convirtió un total de 42 goles, pero 11 fueron en partíos ensin reconocer por FIFA.[27]

Entrenadores

Periodu !width=70%|Entrenador
1916 Bandera de Uruguái Jorge Pacheco
Bandera de Uruguái Alfredo Foglino
1917 Bandera de Uruguái Ramón Plateru
1917-1918 Bandera de Uruguái Julián Bértola
1919-1920 Bandera de Uruguái Severino Castillo
1920-1922 Bandera de Uruguái Ernesto Fígoli
1922-1923 Bandera de Uruguái Pedro Olivieri
1923-1924 Bandera de Uruguái Leonardo De Lucca
1924-1926 Bandera de Uruguái Ernesto Meliante
1926 Bandera de Uruguái Andrés Mazali
Bandera de Uruguái Ernesto Fígoli
1927-1928 Bandera de Uruguái Luis Grecco
1928 Bandera de Uruguái Primu Gianotti
1928-1932 Bandera de Uruguái Alberto Suppici
1932-1933 Bandera de Uruguái Raúl Blanco
1933-1941 Bandera de Uruguái Alberto Suppici
1941-1942 Bandera de Uruguái Pedro Cea
1942-1945 Bandera de Uruguái José Nasazzi
1945-1946 Bandera de Uruguái Aníbal Tejada
1946 Bandera de Uruguái Guzmán Vila Gomensoro
1946-1948 Bandera de Uruguái Juan López
1949 Bandera de Uruguái Óscar Marcenaro
Periodu !width=70%|Entrenador
1949-1955 Bandera de Uruguái Juan López
1955 Bandera de Uruguái Juan Carlos Corazzo
1955-1957 Bandera de Uruguái Hugo Bagnulo
1957-1959 Bandera de Uruguái Juan López
1959 Bandera de Uruguái Héctor Capo
1959-1961 Bandera de Uruguái Juan Carlos Corazzo
1961-1962 Bandera de Uruguái Enrique Fernández
1962-1964 Bandera de Uruguái Juan Carlos Corazzo
1964-1965 Bandera de Uruguái Rafael Milans
1965-1967 Bandera de Uruguái Ondino Viera
1967-1969 Bandera de Uruguái Enrique Fernández
1969-1970 Bandera de Uruguái Juan Hohberg
1970-1973 Bandera de Uruguái Hugo Bagnulo
1974-1974 Bandera de Uruguái Roberto Porta
1974-1975 Bandera de Uruguái Juan Schiaffino
1975-1977 Bandera de Uruguái José María Rodríguez
1977 Bandera de Uruguái Juan Hohberg
1977-1979 Bandera de Uruguái Raúl Bentancor
1979-1982 Bandera de Uruguái Roque Gastizu Máspoli
1982-1986 Bandera de Uruguái Omar Borrás
Periodu !width=70%|Entrenador
1987 Bandera de Uruguái Roberto Fleitas
1988-1990 Bandera de Uruguái Óscar Tabárez
1991 Bandera de Uruguái Pedro Cubilla
1991-1993 Bandera de Uruguái Luis Cubilla
1993 Bandera de Uruguái Ildo Maneiro
Bandera de Uruguái Roberto Fleitas
1994-1996 Bandera de Uruguái Héctor Núñez
1996-1997 Bandera de Uruguái Juan Ahuntchaín
1997-1998 Bandera de Uruguái Roque Gastizu Máspoli
1998-1999 Bandera de Uruguái Víctor Escayu
2000-2001 Bandera d'Arxentina Daniel Passarella
2001-2002 Bandera de Uruguái Víctor Escayu
2002 Bandera de Uruguái Jorge da Silva
2003 Bandera de Uruguái Gustavo Ferrín
2003-2004 Bandera de Uruguái Juan Ramón Carrasco
2004-2005 Bandera de Uruguái Jorge Fossati
2006- Bandera de Uruguái Óscar Tabárez

Estadístiques

Lleenda: PX: Partíos xugaos; PG: Partíos ganaos; PE: Partíos empataos; PP: Partíos perdíos; GF: Goles a favor; GC: Goles en contra.

Copa Mundial de Fútbol

Uruguái na Copa Mundial de Fútbol

Edición Resultancia !width="65"|

Posición

PX PG PE !width="33"|

PP

GF GC Goliador
Bandera de Uruguái 1930 Campeón 4 4 0 0 15 3 José Pedro Cea: 5
Bandera d'Italia 1934 Tornó participar a manera de protesta
Bandera de Francia 1938
Bandera de Brasil 1950 Campeón 4 3 1 0 15 5 Óscar Míguez: 5
1954 Cuartu llugar 5 3 0 2 16 9 Carlos Borges: 4
Bandera de Suecia 1958 Nun se clasificó
Bandera de Chile 1962 Primer fase 13° 3 1 0 2 4 6 José Sasía: 2
Bandera de Inglaterra 1966 Cuartos de final 4 1 2 1 2 5 Rocha y Cortez: 1
Bandera de Méxicu 1970 Cuartu llugar 6 2 1 3 4 5 Maneiro, Mugica, Espárragu y Cubilla: 1
Bandera d'Alemaña 1974 Primer fase 13° 3 0 1 2 1 6 Ricardo Pavoni: 1
Bandera d'Arxentina 1978 Nun se clasificó
1982
Bandera de Méxicu 1986 Octavos de final 16° 4 0 2 2 2 8 Alzamendi y Francescoli: 1
Bandera d'Italia 1990 Octavos de final 16° 4 1 1 2 2 5 Bengoechea y Fonseca: 1
Bandera de Estaos Xuníos d'América 1994 Nun se clasificó
Bandera de Francia 1998
Bandera de Corea del Sur Bandera de Xapón 2002 Primer fase 26° 3 0 2 1 4 5 Rodríguez, Morales, Forlán y Recoba: 1
Bandera d'Alemaña 2006 Nun se clasificó
Bandera de Sudáfrica 2010 Cuartu llugar 7 3 2 2 11 8 Diego Forlán: 5
Bandera de Brasil 2014 Octavos de Final 12° 4 2 0 2 4 6 Luis Suárez: 2
Bandera de Rusia 2018 [[Uruguái na Copa Mundial de Fútbol de 2018|Cuartos de final] - 3 3 0 0 5 0 Luis Suárez: 2
Bandera de Qatar 2022 Por Apostase
Bandera de Estaos Xuníos d'América Bandera de Méxicu Bandera de Canadá 2026 Por Apostase
Total 13/23 54 23 12 19 85 71 Óscar Míguez: 8

Copa América

Añu !width="116"|

Ronda !width="66"| Posición

PX PG PE !width="34"|

PP

GF GC Goliador
Bandera d'Arxentina Arxentina 1916

&&&&&&&&&+

3 2 1 0 &&&&&&&&&+6 &&&&&&&&&+1 Isabelín Gradín: 3
Bandera de Uruguái Uruguái 1917

&&&&&&&&&+

3 3 0 0 &&&&&&&&&+9 &&&&&&&&&+0 Ángel Romanu: 4
Bandera de Brasil Brasil 1919

&&&&&&&&&+

3 2 1 0 &&&&&&&&&+7 &&&&&&&&&+4 Carlos Scarone: 3
Bandera de Chile Chile 1920

&&&&&&&&&+

3 2 1 0 &&&&&&&&&+9 &&&&&&&&&+2 Pérez y Romanu: 3
Bandera d'Arxentina Arxentina 1921

&&&&&&&&&+

3 1 0 2 &&&&&&&&&+3 &&&&&&&&&+4 Ángel Romanu: 2
Bandera de Brasil Brasil 1922

&&&&&&&&&+

4 2 1 1 &&&&&&&&&+3 &&&&&&&&&+1
Bandera de Uruguái Uruguái 1923

&&&&&&&&&+

3 3 0 0 &&&&&&&&&+6 &&&&&&&&&+1 Pedro Petrone: 3
Bandera de Uruguái Uruguái 1924

&&&&&&&&&+

3 2 1 0 &&&&&&&&&+8 &&&&&&&&&+1 Pedro Petrone: 4
Bandera d'Arxentina Arxentina 1925 Nun participó
Bandera de Chile Chile 1926

&&&&&&&&&+

4 4 0 0 &&&&&&&&+17 &&&&&&&&&+2 Capo y Scarone: 6
Bandera del Perú Perú 1927

&&&&&&&&&+

3 2 0 1 &&&&&&&&+15 &&&&&&&&&+3 Figueroa, Petrone y Scarone: 3
Bandera d'Arxentina Arxentina 1929

&&&&&&&&&+

3 1 0 2 &&&&&&&&&+4 &&&&&&&&&+6 Lorenzo Fernández: 3
Bandera del Perú Perú 1935

&&&&&&&&&+

3 3 0 0 &&&&&&&&&+6 &&&&&&&&&+1 Ciocca: 3
Bandera d'Arxentina Arxentina 1937

&&&&&&&&&+

5 2 0 3 &&&&&&&&+11 &&&&&&&&+14 Severino Varela: 5
Bandera del Perú Perú 1939

&&&&&&&&&+

4 3 0 1 &&&&&&&&+13 &&&&&&&&&+5 Severino Varela: 5
Bandera de Chile Chile 1941

&&&&&&&&&+

4 3 0 1 &&&&&&&&+10 &&&&&&&&&+1 Rivero: 3
Bandera de Uruguái Uruguái 1942

&&&&&&&&&+

6 6 0 0 &&&&&&&&+21 &&&&&&&&&+2 Porta y Varela: 5
Bandera de Chile Chile 1945

&&&&&&&&&+

6 3 0 3 &&&&&&&&+14 &&&&&&&&&+6 Atilio García: 5
Bandera d'Arxentina Arxentina 1946

&&&&&&&&&+

5 2 0 3 &&&&&&&&+11 &&&&&&&&&+9 Medina: 7
Bandera d'Ecuador Ecuador 1947

&&&&&&&&&+

7 5 0 2 &&&&&&&&+21 &&&&&&&&&+8 Falero: 8
Bandera de Brasil Brasil 1949

&&&&&&&&&+

7 2 1 4 &&&&&&&&+14 &&&&&&&&+20 Capo: 4
Bandera del Perú Perú 1953

&&&&&&&&&+

6 3 1 2 &&&&&&&&+15 &&&&&&&&&+6 Osvaldo Balseiro: 4
Bandera de Chile Chile 1955

&&&&&&&&&+

5 2 1 2 &&&&&&&&+12 &&&&&&&&+12 Abbadie, Míguez y Galván: 3
Bandera de Uruguái Uruguái 1956

&&&&&&&&&+

5 4 1 0 &&&&&&&&&+9 &&&&&&&&&+3 Esguilada y Míguez: 3
Bandera del Perú Perú 1957

&&&&&&&&&+

6 4 0 2 &&&&&&&&+15 &&&&&&&&+12 Javier Ambrois: 9
Bandera d'Arxentina Arxentina 1959

&&&&&&&&&+

6 2 0 4 &&&&&&&&+15 &&&&&&&&+14 Demarco, Sasía y Douksas: 3
Bandera d'Ecuador Ecuador 1959

&&&&&&&&&+

4 3 1 0 &&&&&&&&+13 &&&&&&&&&+1 Mario Bergara: 4
Bandera de Bolivia Bolivia 1963 Nun participó
Bandera de Uruguái Uruguái 1967

&&&&&&&&&+

5 4 1 0 &&&&&&&&+13 &&&&&&&&&+2 Jorge Oyarbide: 4
1975 Cuartu Llugar &&&&&&&&&+ 2 1 0 1 &&&&&&&&&+1 &&&&&&&&&+3 Fernando Morica: 1
1979

&&&&&&&&&+

4 1 2 1 &&&&&&&&&+5 &&&&&&&&&+5 Waldemar Victorino: 2
1983 Campeón &&&&&&&&&+ 8 5 3 0 &&&&&&&&+12 &&&&&&&&&+4 Carlos Aguilera: 3
Bandera d'Arxentina Arxentina 1987 Campeón &&&&&&&&&+ 2 2 0 0 &&&&&&&&&+2 &&&&&&&&&+0 Alzamendi y Bengoechea: 1
Bandera de Brasil Brasil 1989 Subcampeón &&&&&&&&&+ 7 4 0 3 &&&&&&&&+11 &&&&&&&&&+3 Rubén Sosa: 4
Bandera de Chile Chile 1991

&&&&&&&&&+

4 1 3 0 &&&&&&&&&+4 &&&&&&&&&+3 Peter Méndez: 3
Bandera d'Ecuador Ecuador 1993 Cuartos de Final &&&&&&&&&+ 4 1 2 1 &&&&&&&&&+5 &&&&&&&&&+5 Kanapkis y Saralegui: 2
Bandera de Uruguái Uruguái 1995 Campeón &&&&&&&&&+ 6 4 2 0 &&&&&&&&+11 &&&&&&&&&+4 Marcelo Oteru: 3
Bandera de Bolivia Bolivia 1997

&&&&&&&&&+

3 1 0 2 &&&&&&&&&+2 &&&&&&&&&+2 Recoba y Saralegui: 1
Bandera de Paraguái Paraguái 1999 Subcampeón &&&&&&&&&+ 6 1 2 3 &&&&&&&&&+4 &&&&&&&&&+9 Marcelo Zalayeta: 3
Bandera de Colombia Colombia 2001 Cuartu Llugar &&&&&&&&&+ 6 2 2 2 &&&&&&&&&+7 &&&&&&&&&+7 7 xugadores: 1
Bandera del Perú Perú 2004 Tercer Llugar &&&&&&&&&+ 6 3 2 1 &&&&&&&&+12 &&&&&&&&+10 Carlos Bonu: 3
Bandera de Venezuela Venezuela 2007 Cuartu Llugar &&&&&&&&&+ 6 2 2 2 &&&&&&&&&+8 &&&&&&&&&+9 Diego Forlán: 3
Bandera d'Arxentina Arxentina 2011 Campeón &&&&&&&&&+ 6 3 3 0 &&&&&&&&&+9 &&&&&&&&&+3 Luis Suárez: 4
Bandera de Chile Chile 2015 Cuartos de Final 7ᵘ 4 1 1 2 2 3 Rodríguez y Giménez: 1
Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos 2016 Primer ronda 11ᵘ 3 1 0 2 4 4 Godín, A. Hernández y Corujo: 1
Bandera de Brasil Brasil 2019 (A apostase)
Bandera d'Ecuador Ecuador 2023 (A apostase)
Total 197 108 34 55 399 217 Severino Varela: 15

Copa FIFA Confederación

Añu !width="116"|

Ronda !width="66"| Posición

PX PG PE !width="34"|

PP

GF GC Goliador
Bandera d'Arabia Saudita Arabia Saudita 1992 Nun se clasificó
Bandera d'Arabia Saudita Arabia Saudita 1995
Bandera d'Arabia Saudita Arabia Saudita 1997 Cuartu Llugar 4ᵘ 5 3 0 2 8 6 Olivera y Silva: 2
Bandera de Méxicu Méxicu 1999 Nun se clasificó
Bandera de Corea del Sur Bandera de Xapón Corea y Xapón 2001
Bandera de Francia Francia 2003
Bandera d'Alemaña Alemaña 2005
Bandera de Sudáfrica Sudáfrica 2009
Bandera de Brasil Brasil 2013 Cuartu Llugar 4ᵘ 5 2 1 2 14 7 Abel Hernández: 4
Bandera de Rusia Rusia 2017 Nun se clasificó
Bandera de ? 2021 Por apostase
Total 2/11 10° 10 5 1 4 22 13 Abel Hernández: 4

Resultaos per competencia

  • Actualizáu al postreru partíu: Rusia 0-3 Uruguái, el 25 de xunu de 2018.
Competencia !width=8% PX PG PE !width=8% PP GF GC Dif Efe
Copa Mundial de Fútbol 54 23 12 19 85 71 +14 50%
Xuegos Olímpicos 10 9 1 0 32 7 +25 93,33%
Copa Confederaciones 10 5 1 4 22 13 +9 53,33%
Copa América 197 108 34 55 399 217 +182 60,57%
Clasificación de Conmebol pa la Copa Mundial de Fútbol Eliminatoriu Copa del Mundu 154 69 42 43 218 164 +54 53,90%
Amistosos[nota 2] 471 180 124 167 661 636 +25 46,99%
TOTAL 896 394 214 287 1417 1109 +308 51,93%


Finales apostaes

La presente llista inclúi solu partíos finales xugaos por torneos mundiales, intercontinentales, y continentales oficiales a nivel de Seleiciones absolutes. Esclúyense los torneos onde nun s'apostó una final, como'l casu de la mayoría de los Campeonatos Suramericanos o Campeonatos Panamericanos de Fútbol, que xugábense sol sistema de liguilla d'enfrentamientos de toos contra toos nuna o dos ruedes. Esti sistema camudó en 1975, y a partir d'esa edición de la Copa América hasta la de 1987 xugóse una final pa definir al campeón de la mesma. En 1989 y 1991 xugar a partir de grupos, y los dos primeros clasificaos de cada grupu xugaron una liguilla final toos contra toos pa decidir al campeón, pero ensin la disputa d'un partíu final. A partir de la edición de 1993 el sistema volvió camudar, y los clasificaos de cada grupu xueguen cuartos de final, semifinales y un partíu final pa definir al campeón del continente.

Sí se tienen en cuenta los partíos desempates de Campeonatos Suramericanos, onde se debió definir al campeón nuna final.

Inclúyense les finales olímpiques apostaes por seleiciones absolutes (dende la primera olimpiada hasta la edición de 1948 inclusive).

  • 1919: Partíu desempate de la Copa América 1919 (final): Brasil 1 - Uruguái 0
  • 1924: Final de los Xuegos Olímpicos de 1924: Uruguái 3 - Suiza 0
  • 1928: Final de los Xuegos Olímpicos de 1928: Uruguái 2 - Arxentina 1
  • 1930: Final de la Copa Mundial de Fútbol 1930: Uruguái 4 - Arxentina 2
  • 1950: Final de la Copa Mundial de Fútbol 1950: Brasil 1 - Uruguái 2
  • 1983: Final de la Copa América de 1983: Uruguái 2 - Brasil 0 (ida) y Brasil 1 - Uruguái 1 (vuelta)
  • 1985: Final de la Copa Artemio Franchi 1985: Francia 2 - Uruguái 0
  • 1987: Final de la Copa América de 1987: Uruguái 1 - Chile 0
  • 1995: Final de la Copa América de 1995: Uruguái 1 - Brasil 1 (Uruguái gana 5 a 3 por penales)
  • 1999: Final de la Copa América de 1999: Uruguái 0 - Brasil 3
  • 2011: Final de la Copa América de 2011: Uruguái 3 - Paraguái 0
  • Uruguái participó en 11 finales direutes en torneos oficiales, ganando 8 y perdiendo 3.

Palmarés

Torneos oficiales

Seleición mayor

Competición Campeón Subcampeón Tercer puestu Categoría
Copa Mundial de Fútbol 2 (1930 y 1950) Absoluta
Copa América 15 (1916, 1917, 1920, 1923, 1924, 1926, 1935, 1942, 1956, 1959, 1967, 1983, 1987, 1995 y 2011) 6 (1919, 1927, 1939, 1941, 1989 y 1999) 9 (1921, 1922, 1929, 1937, 1947, 1953, 1957, 1975 y 2004) Absoluta
Tornéu Olímpicu de Fútbol 2 (1924 y 1928) Absoluta
Copa Artemio Franchi 1 (1985) Absoluta
Copa Confederaciones Absoluta

Seleición olímpica

Competición Categoría
Xuegos Olímpicos Sub-23
Tornéu Preolímpico 1 (1976) 3 (1968, 1992 y 1996) Sub-23

Seleiciones xuveniles

Competición Categoría
Xuegos Panamericanos 2 (1983 y 2015) 1 (2011) Sub 22
Xuegos Suramericanos 1 (2018) Sub-20
Copa Mundial Sub-20 2 (1997 y 2013) 1 (1979) Sub-20
Copa Mundial Sub-17 1 (2011) Sub-17
Campeonatu Suramericanu Sub-20 8 (1954, 1958, 1964, 1975, 1977, 1979, 1981 y 2017) 6 (1971, 1974, 1983, 1992, 1999 y 2011) 5 (1991, 2007, 2009, 2013 y 2015) Sub-20
Campeonatu Suramericanu Sub-17 3 (1991, 2005 y 2011) 3 (1995, 1997 y 2009) Sub-17
Campeonatu Suramericanu Sub-15 1 (2007 y 2015) Sub-15

Torneos amistosos

Seleición mayor

Seleiciones xuveniles

Ver tamién

Notes

  1. Nel Congresu de 1924 la FIFA decidió que tomaría al so cargu la organización de los Torneos Olímpicos de Fútbol, y que los mesmos seríen consideraos como campeonatos mundiales de fútbol.[3]
  2. Inclúi torneos amistosos.
  3. Títulu compartíu con Brasil
  4. Títulu compartíu con Paraguái

Referencies

  1. Jonatan Fabbian (4 de setiembre de 2015). «pelota-entraba-20150904-0024.html ¿Qué pasaba si esa pelota entraba?». Consultáu'l 5 de setiembre de 2015.
  2. «Y un día, el fútbol volver de Seleición». Consultáu'l 1 de setiembre de 2017.
  3. 3,0 3,1 3,2 Fédération Internationale de Football Association (ed.): «Origen de la Copa Mundial de la FIFA». Archiváu dende l'orixinal, el 14 de xunetu de 2015. Consultáu'l 24 de xunu de 2014.
  4. Prats (2010). La crónica celeste, 3ª, Uruguái: Fin de Siglo. ISBN 978-9974-49-281-5.
  5. «www.auf.org.uy». Archiváu dende l'orixinal, el 3 de marzu de 2008.
  6. 6,0 6,1 «Historia del Fútbol Arxentino, www.mipunto.com».
  7. «Páxina/12 :: llibero».
  8. «antecedentes-uruguay-arxentina-n1112877 Primer partíu oficial». Referi (28 d'agostu de 2017). Consultáu'l 31 d'agostu de2017.
  9. «Un clásicu, cinco recuerdo». Uruguái: AUF (12 d'ochobre de 2009). Consultáu'l 31 d'agostu de 2017.
  10. «Primer trunfu internacional de la celeste». El País (14 de setiembre de 2003). Consultáu'l 13 d'agostu de 2013.
  11. Guiñazú, Daniel (12 d'ochobre de 2009). «Vamo' enriba la celeste... y blanca». Páxina 12. Consultáu'l 13 d'agostu de 2013.
  12. Tabeira, Martín (10 d'agostu de 2007). «Southamerican Championship 1916» (inglés). RSSSF. Consultáu'l 27 de xunu de 2015.
  13. «Centenariu de la AUF: 100 años de gloria - Artículo publicáu nel Sitiu Oficial de la Confederación Suramericana de Fútbol».
  14. «www.olympic.org».
  15. «Lamentablemente tamos bien». Cancha Llena. Consultáu'l 13 d'agostu de 2013.
  16. Eduardo Galeano (17 de xunetu de 2007). «La celeste, que tuvo nos cielos». Páxina 12.
  17. «"Oscar Tabárez ye'l nuevu técnicu d'Uruguái", LARED21».
  18. «Uruguái - International Matches 2006-2010, RSSSF».
  19. «"Una cayida que duel", Ovación Dixital».
  20. «roblo-l'empate/521594/ "Arxentina ganólu a Uruguái con gol d'Agüeru", República».
  21. «Páxina/12 :: llibero».
  22. «camiseta uruguaya.html Historia de la camiseta uruguaya».
  23. FIFA.com. «Historia d'una gran rivalidá».
  24. FIFA.com. «Enfrentamiento ente Arxentina y Uruguái». Consultáu'l 5 d'ochobre de 2011.
  25. FIFA.com. «Enfrentamiento ente Uruguái y Brasil». Consultáu'l 27 de xunu de 2013.
  26. 26,0 26,1 The Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation. «Uruguái - Record International Players». Consultáu'l 5 de marzu de 2014.
  27. The Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation (ed.): «Héctor Scarone - Goals in International Matches». Consultáu'l 22 de xunu de 2013.
  28. [1] RSSSF - Copa Asociación Arxentina
  29. [2] RSSSF - Copa Círculu de la Prensa
  30. José Luis Pierrend (30 de setiembre de 1998). RSSSF (ed.): «Copa Artigas». Consultáu'l 26 de mayu de 2010.
  31. RSSSF (ed.): «Tournoi Juniors O-18 de Cannes». Consultáu'l 15 de febreru de 2011.
  32. RSSSF (ed.): «1st International Tournament of Cancún (O-17)». Consultáu'l 15 de febreru de 2011.
  33. RSSSF (ed.): «Copa Punta del Este». Consultáu'l 15 de febreru de 2011.
  34. RSSSF (ed.): «80th anniversary Diariu El País 1998 (O-17)». Consultáu'l 15 de febreru de 2011.
  35. RSSSF (ed.): «Copa Neños de Maldonado». Consultáu'l 15 de febreru de 2011.
  36. RSSSF (ed.): «Copa Monterrey (O-17) 2000». Consultáu'l 15 de febreru de 2011.
  37. RSSSF (ed.): «Copa João Havelange (O-17)». Consultáu'l 15 de febreru de 2011.
  38. RSSSF (ed.): «O-17 International Soccer Tournament for September 11th – 2002». Consultáu'l 15 de febreru de 2011.
  39. Terra (ed.): «Seleición sub 20 d'Uruguái gana tornéu amistosu al ganar por 3-1 a EE.UU.». Consultáu'l 26 de mayu de 2011.
  40. «tornéu-de-Swon Seleición sub 20 campeona del tornéu de Swon». Teledoce (10 de mayu de 2011). Consultáu'l 13 d'agostu de 2013.

Enllaces esternos




Predecesor:
Nengunu
cantu Italia
Copa Mundial de Fútbol Campeono de la Copa Mundial de Fútbol
Uruguái 1930
Brasil 1950
Socesor:
cantu Italia
Bandera d'Alemaña Alemaña Federal
Predecesor:
Nengunu
Bandera de Uruguái Uruguái
Bandera de Brasil Brasil
Bandera de Brasil Brasil
Bandera de Uruguái Uruguái
Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera de Bolivia Bolivia
Bandera de Paraguái Paraguái
Bandera de Uruguái Uruguái
Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera de Brasil Brasil
Campeón d'América
Arxentina 1916
Uruguái 1917
Chile 1920
Uruguái 1923
Uruguái 1924
Chile 1926
Perú 1935
Uruguái 1942
Uruguái 1956
Ecuador 1959
Uruguái 1967
1983
Arxentina 1987
Uruguái 1995
Arxentina 2011
Socesor:
Bandera de Uruguái Uruguái
Bandera de Brasil Brasil
Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera de Uruguái Uruguái
Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera de Bolivia Bolivia
Bandera del Perú Perú
Bandera de Uruguái Uruguái
Bandera de Brasil Brasil
Bandera de Brasil Brasil
Bandera de Chile Chile
Predecesor:
Bandera de Bélxica Bélxica
Bandera de Uruguái Uruguái
Campeones Olímpicos
París 1924
Ámsterdam 1928
Socesor:
Bandera de Uruguái Uruguái
Bandera d'Italia Italia
Predecesor:
Nengunu
Campeón de la Copa d'Oru de Campeones Mundiales
Uruguái 1980-81
Socesor:
Nengunu

.