Diferencies ente revisiones de «Consonante billabial»
m igües estándares |
m Preferencies llingüístiques: casi => cuasi |
||
Llinia 73: | Llinia 73: | ||
El igbo de Owere tien seis billabiales en contraste fonolóxicu: {{IPA|[p pʰ ɓ̥ b b̤ ɓ]}}. |
El igbo de Owere tien seis billabiales en contraste fonolóxicu: {{IPA|[p pʰ ɓ̥ b b̤ ɓ]}}. Cuasi toles llingües tienen llabiales, namái un 0,7% de les llingües del mundu escarecen de consonantes billabiales; ente estes llingües tán el [[idioma tlingit|tlingit]], el [[idioma chipewyan|chipewyan]], l'[[idioma oneida|oneida]] (y otres [[llingües iroqueses]]) y el [[idioma wichita|wichita]].<ref>Maddieson, Ian. 2008. Absence of Common Consonants. In: Haspelmath, Martin & Dryer, Matthew S. & Gil, David & Comrie, Bernard (eds.) The World Atles of Language Structures Online. Munich: Max Planck Dixital Library, chapter 18. Available online at http://wals.info/feature/18. Accessed on 2008-09-15.</ref> |
||
== Alquisición == |
== Alquisición == |
Revisión a fecha de 18:42 30 set 2019
Una consonante billabial ye una consonante que s'articula xuntando dambos llabios.
Introducción
Les consonantes billabiales que tienen un signu distintivu en Alfabetu fonéticu internacional son:
AFI Descripción Exemplu Llingua Trescripción AFI GLOSA billabial nasal Español [ˈmanu]
mano oclusiva billabial sorda Español [ˈparreyo | patu
oclusiva billabial sonora Español banco [ˈbaŋko] bancu Fricativa llabial sorda Xaponés
Andaluz oriental富士山 (fujisan)
desbaratar[ɸoʑisaɴ]
[(d)yɸaɾaˈta(ɾ)]Monte Fuji
desmontar, estropiarFricativa billabial sonora Ewe ɛʋɛ [ɛ̀βɛ̀] Ewe aproximante billabial Español [loβ̞o]
llobu Vibrante billabial Nias simbi [siʙi] Quexal inferior click billabial Nǁng ʘoe [ʘoe] carne
El igbo de Owere tien seis billabiales en contraste fonolóxicu: [p pʰ ɓ̥ b b̤ ɓ]. Cuasi toles llingües tienen llabiales, namái un 0,7% de les llingües del mundu escarecen de consonantes billabiales; ente estes llingües tán el tlingit, el chipewyan, l'oneida (y otres llingües iroqueses) y el wichita.[1]
Alquisición
Por cuenta de lo simple de la so articulación, esti tipu de consonantes tán ente los primeros soníos articulaos polos ñácaros, xuntu cola vocal /a/, la más abierta (asina, /ma/ y /pa/ suelen tar ente les primeres producciones).
Ver tamién
Referencies
- ↑ Maddieson, Ian. 2008. Absence of Common Consonants. In: Haspelmath, Martin & Dryer, Matthew S. & Gil, David & Comrie, Bernard (eds.) The World Atles of Language Structures Online. Munich: Max Planck Dixital Library, chapter 18. Available online at http://wals.info/feature/18. Accessed on 2008-09-15.