Diferencies ente revisiones de «Lunaria annua»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Holder (alderique | contribuciones)
m corr using AWB
Llinia 16: Llinia 16:


[[Archivu:LunariaAnnua1.jpg|thumb|Lunaria madura.]]
[[Archivu:LunariaAnnua1.jpg|thumb|Lunaria madura.]]
[[Archivu:Lunaria_annua_chile.JPG|right|thumb|Lunaria annua blanca ]]
[[Archivu:Lunaria_annua_chile.JPG|right|thumb|Lunaria annua blanca]]
'''Lunaria, monedes del Papa, planta de la plata''', ('''''Lunaria annua''''') ye una [[especie (bioloxía)|especie]] de planta [[fanerógama]] perteneciente a la familia de les [[brasicacees]].
'''Lunaria, monedes del Papa, planta de la plata''', ('''''Lunaria annua''''') ye una [[especie (bioloxía)|especie]] de planta [[fanerógama]] perteneciente a la familia de les [[brasicacees]].
==Descripción==
==Descripción==

Revisión a fecha de 06:00 24 set 2019

Plantía:Tradubot10

Lunaria,
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Fanerógama Magnoliophyta
Clas: Dicotiledónea Magnoliopsida
Orde: Brassicales
Familia: Brassicaceae
Xéneru: Lunaria
Especie: Lunaria annua
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Lunaria madura.
Lunaria annua blanca

Lunaria, monedes del Papa, planta de la plata, (Lunaria annua) ye una especie de planta fanerógama perteneciente a la familia de les brasicacees.

Descripción

La planta algama un tamañu d'hasta 140 cm d'altu, de tarmos pilosos, bienal, llargamente distribuyida por Europa y tamién en Norteamérica y el sudeste d'Asia. Tien fueyes grandes, oval puntiaes con cantos serraos marcaos. Les vaines son tresllúcíes y permanecen na planta mientres el iviernu. Nel Sudeste Asiáticu, se la llapada "monedes", por cuenta de la forma sui generis de los sos vaines, paecíes a monedes de plata.

Hábitat

En fasteres con carbaes, preferentemente avesigues y más o menos húmedes, espesures, sebes, baldíos, llindes de caminos, xardinos y escombreres.

Distribución

Orixinaria del sur d'Europa ya introducida nel so mayor parte sacante Irlanda, Islandia, Finlandia, Dinamarca y Turquía.

Usos

Los frutos recoyer pa faer ramos decorativos, pos los sos septos plateado-nacaraos persisten tres la dehiscencia. Tamién cultivada como ornamental y frecuentemente naturalizada o casual.

Taxonomía

Lunaria annua describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 653. 1753.[1]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Lunaria annua (Fam. Cruciferae) y táxones infraespecíficos: 2n=30[2]

Variedá aceptada
Sinonimia
  • Crucifera lunaria Y.H.L.Krause
  • Lunaria annua subsp. annua
  • Lunaria biennis Moench
  • Lunaria inodora Lam.
  • Viola lunaria Garsault[3]

Nome común

  • Castellanu: esperalasatodas, flor de la plata, flor de plata, yerba de la plata (2), fueya de la plata, fueya de plata (2), fueya la plata, lunaria (4), medaya del papa, moneda de papa, monedes de Judas, nácare (2), planta de les monedes, yerba del nacar.(el númberu ente paréntesis indica les especies que tienen el mesmu nome n'España)[4]

Ver tamién

Referencies

  1. «Lunaria annua». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 21 d'ochobre de 2014.
  2. Númberos cromossómicos para a flora portuguesa, 1-15. Queirós, M. (1978) Bol. Soc. Brot. ser. 2 52: 69-77
  3. . The Plant List. Consultáu'l 21 d'ochobre de 2014.
  4. «Lunaria annua». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 21 d'ochobre de 2014.

Bibliografía

  1. Flora of North America Editorial Committee, y. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797.
  2. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.Y. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  3. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  4. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II: 1–597. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  5. Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A.J. Cronquist. 2005. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  6. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  7. Nasir, Y. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  8. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  9. Voss, Y. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
  10. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.
  11. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & Y. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogu de les plantes vasculares del Conu Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaces esternos