Diferencies ente revisiones de «Gres»
m nun hai entrada nel Wikcionariu, quito plantía {{wikcionariu}} |
m apostrofación |
||
Llinia 9: | Llinia 9: | ||
| min_accesorios = |
| min_accesorios = |
||
}} |
}} |
||
La '''arenisca''' o '''psamita''' ye una [[roca sedimentaria]] de tipu [[roca detrítica|detrítico]], de color variable, que contién [[clasto]]s de tamañu [[arena]]. Tres les [[lutita|lutites]] son les roques sedimentaries más comunes na [[corteza terrestre]].<ref name=brit>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/522190/sandstone sandstone], [[Encyclopedia Britannica]] Academic Edition. Consultáu'l 10 d'agostu de 2012.</ref> Les arenisques contienen espacios intersticiales ente los sos granos.<ref name=brit/> En roques d'orixe recién estos espacios tán ensin material sólido ente |
La '''arenisca''' o '''psamita''' ye una [[roca sedimentaria]] de tipu [[roca detrítica|detrítico]], de color variable, que contién [[clasto]]s de tamañu [[arena]]. Tres les [[lutita|lutites]] son les roques sedimentaries más comunes na [[corteza terrestre]].<ref name=brit>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/522190/sandstone sandstone], [[Encyclopedia Britannica]] Academic Edition. Consultáu'l 10 d'agostu de 2012.</ref> Les arenisques contienen espacios intersticiales ente los sos granos.<ref name=brit/> En roques d'orixe recién estos espacios tán ensin material sólido ente qu'en roques antigües atópense rellenos d'una [[matriz (xeoloxía)|matriz]] o de [[Cementu (petrografía)|cementu]] de [[xil]] o [[carbonatu de calciu]].<ref name=brit/> Si los espacios intersticiales nun tán totalmente rellenos de minerales [[precipitáu|precipitaos]] y hai cierta [[porosidá]] éstos pueden tar llenos d'agua o [[petroleu]].<ref name=SNL/> Tocantes a los granos componer de [[cuarzu]], [[feldespatu]] o fragmentos de roca.<ref name=brit/> |
||
L'arenisca emplégase, ente otros usos, como material de construcción y como [[piedra d'afilar]].<ref name=SNL/> |
L'arenisca emplégase, ente otros usos, como material de construcción y como [[piedra d'afilar]].<ref name=SNL/> |
Revisión a fecha de 16:38 20 set 2019
Arenisca | |
---|---|
Xeneral | |
Subclase de | psamita (es) , material de construcción natural (es) y Roca sedimentaria |
Material | cuarzu, feldespatu, Mica, heavy mineral (en) , Bioclasto (es) y lithoclast (en) |
La arenisca o psamita ye una roca sedimentaria de tipu detrítico, de color variable, que contién clastos de tamañu arena. Tres les lutites son les roques sedimentaries más comunes na corteza terrestre.[1] Les arenisques contienen espacios intersticiales ente los sos granos.[1] En roques d'orixe recién estos espacios tán ensin material sólido ente qu'en roques antigües atópense rellenos d'una matriz o de cementu de xil o carbonatu de calciu.[1] Si los espacios intersticiales nun tán totalmente rellenos de minerales precipitaos y hai cierta porosidá éstos pueden tar llenos d'agua o petroleu.[2] Tocantes a los granos componer de cuarzu, feldespatu o fragmentos de roca.[1]
L'arenisca emplégase, ente otros usos, como material de construcción y como piedra d'afilar.[2]
Clasificación
- Calcarenites. Arenisques riques en carbonatu de calciu.
- Cuarzoarenites. Arenisques riques en cuarzu.[1][3]
- Arcoses. Ye'l nome que se-y da a les arenisques riques en feldespatu.[2][1]
- Litoarenitas. Son arenitas más d'un 25% de fragmentos de roca. Dependiendo de la naturaleza de la roca estrémense 3 variedaes:
- Sedarenitas. Con roques sedimentaries dominantes.[4]
- Volcarenitas. Con roques volcániques dominantes.[4]
- Filarenitas. Con roques metamórfiques dominantes.[4]
- Grauvaques. Les grauvaca tien un porcentaxe en volume de matriz de 5 a 15 % ente que la arenita tien menos.[1]
- Arenisques híbrides.[4]
Les arenitas carauterístiques de distintos llugares reciben nomes locales bien variaos, por casu el albero ye una calcarenita de la contorna de Los Alcores en Sevilla, n'Arxentina la cuarzoarenita ye llamada piedra Mar de la Plata.[5]
-
Rayos de lluz enfusando nun angostu pasadizo natural, Cañón del Antílope en Arizona.
-
Edificiu revistíu con piedra Mar de la Plata en Mar de la Plata.
-
Dos pilates de piedra estratificada parcialmente cubiertos en nieve. Montes d'Arenisca del Elba, Alemaña.
Ver tamién
Referencies
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 sandstone, Encyclopedia Britannica Academic Edition. Consultáu'l 10 d'agostu de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Error de cita: La etiqueta
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaesSNL
- ↑ kvartsit Dean Store Danske Encyklopædi. Consultáu'l 9 d'agostu de 2012.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Atles de petroloxía sedimentaria. Consultáu'l 1 de payares de 2017.]
- ↑ Cermelo, Leonardo. la Plata-Fraxilidá-Costera.pdf#page=47 Reserva Natural Puertu Mar de la Plata: Una Revisión p. 47.