Diferencies ente revisiones de «Fala del Rebollal»
Contenido eliminado Contenido añadido
m página => páxina |
mSin resumen de edición |
||
Llinia 4: | Llinia 4: | ||
== Trazos que concasen col asturlleonés == |
== Trazos que concasen col asturlleonés == |
||
* Mantenencia aspirada del fonema inicial /F/: ''ḥígau'' 'fégadu', ''ḥambri'' 'fame', ''ḥadel'' 'facer', ''él ḥadi'' 'elli fae', ''ḥoci'' 'foz', ''ḥongu'' 'fongu'. |
* Mantenencia aspirada del fonema inicial /F/: ''ḥígau'' 'fégadu', ''ḥambri'' 'fame', ''ḥadel'' 'facer', ''él ḥadi'' 'elli fae', ''ḥoci'' 'foz', ''ḥongu'' 'fongu'. |
||
* Piesllu xeneral de les vocales átones finales -e > -i: ''ḥuenti'', ''nochi'', ''dendi'', ''esti'', ''calli'' 'cai', ''aḥundi'' 'afonda'. El piesllu prodúzse tamién nos reflesivos ''ḥugalsi'' 'fugase', ''aḥallalsi'' 'afayase'. |
* Piesllu xeneral de les vocales átones finales -e > -i: ''ḥuenti'', ''nochi'', ''dendi'', ''esti'', ''calli'' 'cai', ''aḥundi'' 'afonda'. El piesllu prodúzse tamién nos reflesivos ''ḥugalsi'' 'fugase', ''aḥallalsi'' 'afayase'. |
||
* Piesllu xeneral de les vocales átones finales -o > -u: ''mesmu'', ''por esu''. |
* Piesllu xeneral de les vocales átones finales -o > -u: ''mesmu'', ''por esu''. |
||
* Piesllu xeneral de les vocales átones finales -es > -is: ''antoncis'', ''raicis'', ''crasis'' 'clases'. |
* Piesllu xeneral de les vocales átones finales -es > -is: ''antoncis'', ''raicis'', ''crasis'' 'clases'. |
||
* Piesllu xeneral de les vocales átones finales -os > -us: ''queremus'', ''añus'', ''agüelus''. |
* Piesllu xeneral de les vocales átones finales -os > -us: ''queremus'', ''añus'', ''agüelus''. |
||
* Cayida xeneral de la oclusiva sonora /d/: ''vertúis'' 'virtudes', ''metá'', ''defendeol'' 'defensor', ''líquiu'' 'llíquidu', ''áceu'' 'ácidu'. |
* Cayida xeneral de la oclusiva sonora /d/: ''vertúis'' 'virtudes', ''metá'', ''defendeol'' 'defensor', ''líquiu'' 'llíquidu', ''áceu'' 'ácidu'. |
||
* Ensertu del artículu enantes del posesivu: ''las nuestras callis'', ''los nuestrus dagalis'' 'los nuesos rapacinos'. |
* Ensertu del artículu enantes del posesivu: ''las nuestras callis'', ''los nuestrus dagalis'' 'los nuesos rapacinos'. |
||
* Mantenencia de la vieya -e llatina: ''redi'' 'rede', ''ḥoci'' 'foz', ''ḥazi'' 'fexe', ''tosi'' 'tuse', ''sedi'' 'sede', ''peci'' 'pexe'. |
* Mantenencia de la vieya -e llatina: ''redi'' 'rede', ''ḥoci'' 'foz', ''ḥazi'' 'fexe', ''tosi'' 'tuse', ''sedi'' 'sede', ''peci'' 'pexe'. |
||
* Mantenencia del cuelmu llatín mb: ''lombu'', ''lambel''. |
* Mantenencia del cuelmu llatín mb: ''lombu'', ''lambel''. |
||
* Acabu xeneral nel diminutivu –inu: ''librinu'' 'llibrín', ''casina'', ''gatinu'' 'gatín'. |
* Acabu xeneral nel diminutivu –inu: ''librinu'' 'llibrín', ''casina'', ''gatinu'' 'gatín'. |
||
* Nel llugar d'El Payu señes d'un antiguu plural femenín en -es, mesmo que nel [[asturianu central]], con desendolcu secundariu en -is (mesmo que nes Regueres, Llangréu y Bimenes): ''lis vaquis'', ''patatis'', ''mantis''. |
* Nel llugar d'El Payu señes d'un antiguu plural femenín en -es, mesmo que nel [[asturianu central]], con desendolcu secundariu en -is (mesmo que nes Regueres, Llangréu y Bimenes): ''lis vaquis'', ''patatis'', ''mantis''. |
||
== Trazos que concasen col castellanu == |
== Trazos que concasen col castellanu == |
||
* Non palatización de L-: ''lengua'', ''lumbri'', ''luna'', ''leyis''. Esti trazu torga la posibilidá d'incluyir esta fala dientro del dominiu llingüísticu astur. |
* Non palatización de L-: ''lengua'', ''lumbri'', ''luna'', ''leyis''. Esti trazu torga la posibilidá d'incluyir esta fala dientro del dominiu llingüísticu astur. |
||
* Mantenencia de /-r/ final del infinitivu camudau en /-l/ ante pronome reflesivu: ''calentalsi'', ''cansalmi'', ''gobernalmus''. |
* Mantenencia de /-r/ final del infinitivu camudau en /-l/ ante pronome reflesivu: ''calentalsi'', ''cansalmi'', ''gobernalmus''. |
||
* Tiempos verbales compuestos: ''han cogíu'', ''han síu ḥechas''. |
* Tiempos verbales compuestos: ''han cogíu'', ''han síu ḥechas''. |
||
* Asitiamientu preverbal de los complementos direutu ya indireutu: ''Li diji l'utru dia''. |
* Asitiamientu preverbal de los complementos direutu ya indireutu: ''Li diji l'utru dia''. |
||
== Trazos ermunos de la palra == |
== Trazos ermunos de la palra == |
||
* Cambéu del l > r nos cuelmos trabaos por consonante (cl, pl, bl, fl…): ''craru'', ''pruma'', ''brandeal'' 'ablandiar', ''puebru'', ''fruyil'' 'fluyer', ''frol'' 'flor', ''robri'' 'carbayu'. |
* Cambéu del l > r nos cuelmos trabaos por consonante (cl, pl, bl, fl…): ''craru'', ''pruma'', ''brandeal'' 'ablandiar', ''puebru'', ''fruyil'' 'fluyer', ''frol'' 'flor', ''robri'' 'carbayu'. |
||
* Al aviesu cambéu del r > l nel cuelmu pr-: ''plau'' 'prau', ''templanu'' tempranu'. |
* Al aviesu cambéu del r > l nel cuelmu pr-: ''plau'' 'prau', ''templanu'' tempranu'. |
||
* Acabu xeneral de -r cabera etimolóxica en -l, mesmo que en delles fales del andaluz oriental: ''puel'' 'poder', ''trael'' 'trayer', ''amol'' 'amor'. |
* Acabu xeneral de -r cabera etimolóxica en -l, mesmo que en delles fales del andaluz oriental: ''puel'' 'poder', ''trael'' 'trayer', ''amol'' 'amor'. |
||
* Formes de perfeutu fuerte de la tercer persona del plural análogues cola tercer del singular: ''ḥidun'' 'ficieren' (por analoxía con ''ḥidu'', 'fizo'), ''truḥun'' 'traxeren' (por analoxía con truḥu, 'truxo'), ''pudun'' 'pudieren' (por analoxía con ''pudu'', 'pudo'), ''quijun'' 'quixeren' (por analoxía con ''quiju'', 'quixo'). |
* Formes de perfeutu fuerte de la tercer persona del plural análogues cola tercer del singular: ''ḥidun'' 'ficieren' (por analoxía con ''ḥidu'', 'fizo'), ''truḥun'' 'traxeren' (por analoxía con truḥu, 'truxo'), ''pudun'' 'pudieren' (por analoxía con ''pudu'', 'pudo'), ''quijun'' 'quixeren' (por analoxía con ''quiju'', 'quixo'). |
||
* ''ondi'' 'once', ''dodi'' 'dolce', ''porradu'' 'porrazu', ''ḥidu'', 'fizo', ''dagalis'' 'zagales', ''idi'' 'diz', ''vedinu'' 'vecín', ''vadíu'' 'vacíu'. |
* ''ondi'' 'once', ''dodi'' 'dolce', ''porradu'' 'porrazu', ''ḥidu'', 'fizo', ''dagalis'' 'zagales', ''idi'' 'diz', ''vedinu'' 'vecín', ''vadíu'' 'vacíu'. |
||
Revisión a fecha de 06:33 6 set 2019
La Fala d'El Rebollar, tamién conocida cenciellamente como palra, ye una variedá dialeutal llocal del estremeñu, una fala de tránsitu ente'l dominiu llingüísticu asturlleonés y el castellanu. Fálase na contorna homónima de la provincia de Salamanca, formada por los conceyos de Navasfrías, El Payu / El Payo, Robleda / Robrea y Villasrubias, con influyencies nel norte de la provincia de Cáceres, y nos pueblos cercanos de la faza portuguesa.
Trazos que concasen col asturlleonés
- Mantenencia aspirada del fonema inicial /F/: ḥígau 'fégadu', ḥambri 'fame', ḥadel 'facer', él ḥadi 'elli fae', ḥoci 'foz', ḥongu 'fongu'.
- Piesllu xeneral de les vocales átones finales -e > -i: ḥuenti, nochi, dendi, esti, calli 'cai', aḥundi 'afonda'. El piesllu prodúzse tamién nos reflesivos ḥugalsi 'fugase', aḥallalsi 'afayase'.
- Piesllu xeneral de les vocales átones finales -o > -u: mesmu, por esu.
- Piesllu xeneral de les vocales átones finales -es > -is: antoncis, raicis, crasis 'clases'.
- Piesllu xeneral de les vocales átones finales -os > -us: queremus, añus, agüelus.
- Cayida xeneral de la oclusiva sonora /d/: vertúis 'virtudes', metá, defendeol 'defensor', líquiu 'llíquidu', áceu 'ácidu'.
- Ensertu del artículu enantes del posesivu: las nuestras callis, los nuestrus dagalis 'los nuesos rapacinos'.
- Mantenencia de la vieya -e llatina: redi 'rede', ḥoci 'foz', ḥazi 'fexe', tosi 'tuse', sedi 'sede', peci 'pexe'.
- Mantenencia del cuelmu llatín mb: lombu, lambel.
- Acabu xeneral nel diminutivu –inu: librinu 'llibrín', casina, gatinu 'gatín'.
- Nel llugar d'El Payu señes d'un antiguu plural femenín en -es, mesmo que nel asturianu central, con desendolcu secundariu en -is (mesmo que nes Regueres, Llangréu y Bimenes): lis vaquis, patatis, mantis.
Trazos que concasen col castellanu
- Non palatización de L-: lengua, lumbri, luna, leyis. Esti trazu torga la posibilidá d'incluyir esta fala dientro del dominiu llingüísticu astur.
- Mantenencia de /-r/ final del infinitivu camudau en /-l/ ante pronome reflesivu: calentalsi, cansalmi, gobernalmus.
- Tiempos verbales compuestos: han cogíu, han síu ḥechas.
- Asitiamientu preverbal de los complementos direutu ya indireutu: Li diji l'utru dia.
Trazos ermunos de la palra
- Cambéu del l > r nos cuelmos trabaos por consonante (cl, pl, bl, fl…): craru, pruma, brandeal 'ablandiar', puebru, fruyil 'fluyer', frol 'flor', robri 'carbayu'.
- Al aviesu cambéu del r > l nel cuelmu pr-: plau 'prau', templanu tempranu'.
- Acabu xeneral de -r cabera etimolóxica en -l, mesmo que en delles fales del andaluz oriental: puel 'poder', trael 'trayer', amol 'amor'.
- Formes de perfeutu fuerte de la tercer persona del plural análogues cola tercer del singular: ḥidun 'ficieren' (por analoxía con ḥidu, 'fizo'), truḥun 'traxeren' (por analoxía con truḥu, 'truxo'), pudun 'pudieren' (por analoxía con pudu, 'pudo'), quijun 'quixeren' (por analoxía con quiju, 'quixo').
- ondi 'once', dodi 'dolce', porradu 'porrazu', ḥidu, 'fizo', dagalis 'zagales', idi 'diz', vedinu 'vecín', vadíu 'vacíu'.
Referencies bibliográfiques d'interés
- "El habla de El Rebollar. Descripción" – Ángel Iglesias Ovejero
- "El habla de El Rebollar. Léxico" – Ángel Iglesias Ovejero
- "Robleda. Crónica y descripción del lugar" – José Alonso Pascual
- "Breve descripción de Peñaparda" – José Benito Mateos Pascual
- Revista electrónica "La Gurulla"
- "El corral los mis agüelus", primer llibru lliterario escritu n'esta variedá llingüística