Diferencies ente revisiones de «Velocidá de la lluz»
mSin resumen de edición |
m igües estándares |
||
Llinia 2: | Llinia 2: | ||
{{1000}} |
{{1000}} |
||
[[Archivu:Sun to Earth.JPG|right|300px]] |
[[Archivu:Sun to Earth.JPG|right|300px]] |
||
La '''velocidá de la lluz''' nel [[vacíu]] ye, por definición, una constante universal que'l so valor ye '''299.792.458 [[Metru per segundu|m/s]]''' o, aprosimao, 186.282,4 [[Milla|millas]]/[[Segundu|s]]. Suel averase a 3· |
La '''velocidá de la lluz''' nel [[vacíu]] ye, por definición, una constante universal que'l so valor ye '''299.792.458 [[Metru per segundu|m/s]]''' o, aprosimao, 186.282,4 [[Milla|millas]]/[[Segundu|s]]. Suel averase a 3·10⁸ m/s, esto ye, 9,46·10<sup>15</sup> m/añu; la segunda cifra ye la usada pa definir al intervalu nomáu [[añu lluz]]. <br /> |
||
El so símbolu ye'l calter '''c''' (del [[llatín]] ''celéritās'', n'[[asturianu]] celeridá o [[rapidez]]). Tamién ye conocida como la constante d'[[Albert Einstein|Einstein]].<br /> |
El so símbolu ye'l calter '''c''' (del [[llatín]] ''celéritās'', n'[[asturianu]] celeridá o [[rapidez]]). Tamién ye conocida como la constante d'[[Albert Einstein|Einstein]].<br /> |
||
La rapidez al traviés d'un mediu que nun sía'l "[[vacíu]]" depende de la so permitividad llétrica, de la so permeabilidá magnética y d'otres carauterístiques electromagnétiques. En medios materiales, esta velocidá ye inferior a "c" y queda codificada nel [[índiz de refraición]]. En cambeos del vacíu más sutiles, como espacios curvos, efeutu Casimir, poblaciones térmiques o presencia de campos esternos, la velocidá de la lluz depende de la densidá d'enerxía d'esi vacíu. |
La rapidez al traviés d'un mediu que nun sía'l "[[vacíu]]" depende de la so permitividad llétrica, de la so permeabilidá magnética y d'otres carauterístiques electromagnétiques. En medios materiales, esta velocidá ye inferior a "c" y queda codificada nel [[índiz de refraición]]. En cambeos del vacíu más sutiles, como espacios curvos, efeutu Casimir, poblaciones térmiques o presencia de campos esternos, la velocidá de la lluz depende de la densidá d'enerxía d'esi vacíu. |
Revisión a fecha de 10:36 1 set 2019
La velocidá de la lluz nel vacíu ye, por definición, una constante universal que'l so valor ye 299.792.458 m/s o, aprosimao, 186.282,4 millas/s. Suel averase a 3·10⁸ m/s, esto ye, 9,46·1015 m/añu; la segunda cifra ye la usada pa definir al intervalu nomáu añu lluz.
El so símbolu ye'l calter c (del llatín celéritās, n'asturianu celeridá o rapidez). Tamién ye conocida como la constante d'Einstein.
La rapidez al traviés d'un mediu que nun sía'l "vacíu" depende de la so permitividad llétrica, de la so permeabilidá magnética y d'otres carauterístiques electromagnétiques. En medios materiales, esta velocidá ye inferior a "c" y queda codificada nel índiz de refraición. En cambeos del vacíu más sutiles, como espacios curvos, efeutu Casimir, poblaciones térmiques o presencia de campos esternos, la velocidá de la lluz depende de la densidá d'enerxía d'esi vacíu.