Diferencies ente revisiones de «Galacia»

Coordenaes: 39°16′00″N 32°59′00″E / 39.26667°N 32.98333°E / 39.26667; 32.98333
De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu"
m apostrofación
Llinia 6: Llinia 6:
Pa los xeógrafos de l'antigüedá, la tierra céltica» yera aquella estensión qu'atestaba colos [[Pirineos]] y los [[Alpes]] y otres tierres fora del mundu clásicu. Siempres que'l xeógrafu [[Estrabón]] quería referise a estes tierres llamar ''keltai''. La pallabra ''celta'' nun definía una [[etnia]], sinón un conceutu xeográficu.
Pa los xeógrafos de l'antigüedá, la tierra céltica» yera aquella estensión qu'atestaba colos [[Pirineos]] y los [[Alpes]] y otres tierres fora del mundu clásicu. Siempres que'l xeógrafu [[Estrabón]] quería referise a estes tierres llamar ''keltai''. La pallabra ''celta'' nun definía una [[etnia]], sinón un conceutu xeográficu.


Sicasí, los romanos nun los denominaben asina; pa ellos los habitantes d'estes tierres yeren ''galos'', independientemente del llugar xeográficu onde s'atoparen, más allá de los Alpes, cerca de los [[ligures]] (n'[[Italia]]), allende les [[columnes de Hércules]] ([[España]]) o [[Anatolia|Asia Menor]] (Turquía). La Galia o les Galias yera por antonomasia'l territoriu européu (lo que güei ye [[Francia]], aprosimao), y Galacia yera'l territoriu de [[Anatolia]], n'Asia Menor. Los sos habitantes, los d'un sitiu y otru, yeren llamaos siempres galos.
Sicasí, los romanos nun los denominaben asina; pa ellos los habitantes d'estes tierres yeren ''galos'', independientemente del llugar xeográficu onde s'atoparen, más allá de los Alpes, cerca de los [[ligures]] (n'[[Italia]]), allende les [[columnes de Hércules]] ([[España]]) o [[Anatolia|Asia Menor]] (Turquía). La Galia o les Galias yera por antonomasia'l territoriu européu (lo que güei ye [[Francia]], aprosimao), y Galacia yera'l territoriu d'[[Anatolia]], n'Asia Menor. Los sos habitantes, los d'un sitiu y otru, yeren llamaos siempres galos.


== L'asaltu a Delfos ==
== L'asaltu a Delfos ==
Llinia 16: Llinia 16:
Aquellos galos derrotáu y refugar empecipiaron el so camín escontra'l norte y el nordés y fuéronse tremando al llegar a [[Asia Menor]]. Daquella reinaba en [[Pérgamo]] el rei Eumenes I, que los refugó ayudáu pol so gran exércitu de mercenarios. Poco dempués llegaron nuevos destacamentos dende les selves de [[Germania Magna|Germania]] y volvieron atacar, pero de nuevu fueron repelidos en Pérgamo y nes grandes ciudaes de la mariña d'Asia Menor pol socesor de Eumenes, el rei [[Arreyar I]]. El historiadores piensen qu'estos refugos fueron beneficiosos pa la trayeutoria de la [[periodu helenísticu|cultura helenística]], que quiciabes otra manera s'atayó.
Aquellos galos derrotáu y refugar empecipiaron el so camín escontra'l norte y el nordés y fuéronse tremando al llegar a [[Asia Menor]]. Daquella reinaba en [[Pérgamo]] el rei Eumenes I, que los refugó ayudáu pol so gran exércitu de mercenarios. Poco dempués llegaron nuevos destacamentos dende les selves de [[Germania Magna|Germania]] y volvieron atacar, pero de nuevu fueron repelidos en Pérgamo y nes grandes ciudaes de la mariña d'Asia Menor pol socesor de Eumenes, el rei [[Arreyar I]]. El historiadores piensen qu'estos refugos fueron beneficiosos pa la trayeutoria de la [[periodu helenísticu|cultura helenística]], que quiciabes otra manera s'atayó.


Dempués d'estes derrotes, los grupos de galos tremar por otros llugares de [[Anatolia]] y fuéronse asitiando nes cuenques de los actuales ríos [[Kizil Irmak]] y Delice Irmak. Ellí crearon una rexón propia que se llegó a llamar '''Galacia''', que la so capital foi Ancyra ([[Ankara]]). Dende ellí fuéronse apoderando de les poblaciones de la mariña [[mar Exéu|exea]].
Dempués d'estes derrotes, los grupos de galos tremar por otros llugares d'[[Anatolia]] y fuéronse asitiando nes cuenques de los actuales ríos [[Kizil Irmak]] y Delice Irmak. Ellí crearon una rexón propia que se llegó a llamar '''Galacia''', que la so capital foi Ancyra ([[Ankara]]). Dende ellí fuéronse apoderando de les poblaciones de la mariña [[mar Exéu|exea]].


== Provincia romana ==
== Provincia romana ==

Revisión a fecha de 10:27 26 ago 2019

Galacia
Alministración
Tipu d'entidá rexón histórica
Capital Ancyra (en) Traducir
Xeografía
Coordenaes 39°16′00″N 32°59′00″E / 39.26667°N 32.98333°E / 39.26667; 32.98333
Demografía
Cambiar los datos en Wikidata

Galacia ye una antigua rexón del Asia Menor (anguaño Turquía) onde s'asitiaron delles tribus migratories de galos procedentes de les tierres xermanes a principios del sieglu III e.C. La rexón tomó'l so nome d'estos galos y los sos habitantes llamáronse gálates.

La Galia y los galos

Mapa de la rexón de Galacia, nos tiempos que yera la provincia romana de Galatia.

Pa los xeógrafos de l'antigüedá, la tierra céltica» yera aquella estensión qu'atestaba colos Pirineos y los Alpes y otres tierres fora del mundu clásicu. Siempres que'l xeógrafu Estrabón quería referise a estes tierres llamar keltai. La pallabra celta nun definía una etnia, sinón un conceutu xeográficu.

Sicasí, los romanos nun los denominaben asina; pa ellos los habitantes d'estes tierres yeren galos, independientemente del llugar xeográficu onde s'atoparen, más allá de los Alpes, cerca de los ligures (n'Italia), allende les columnes de Hércules (España) o Asia Menor (Turquía). La Galia o les Galias yera por antonomasia'l territoriu européu (lo que güei ye Francia, aprosimao), y Galacia yera'l territoriu d'Anatolia, n'Asia Menor. Los sos habitantes, los d'un sitiu y otru, yeren llamaos siempres galos.

L'asaltu a Delfos

Nel añu 279 e.C. , delles tribus d'aquellos galos (o celtes) dirixir dende más allá de los Alpes escontra Provenza y la península Itálica; un tercer grupu llegó hasta Grecia y en Delfos amenaciaron con destruyir el santuariu de Apolo. Pero aquel ataque foi un fracasu y non precisamente pola aición del contingente humanu, sinón pola ayuda del dios Apolo qu'invocó a la Naturaleza, que se punxo de parte de los griegos, según cuenta'l historiador y xeógrafu griegu del sieglu II, Pausanias. Al paecer hubo un gran terremotu, nube con rayos y truenos, nueches con xelaes y nevaes y desprendimientu de roques de los montes cercanos. Breno, el xefe de los gálates, resultó gravemente mancáu y adelantró la so muerte bebiendo “una gran cantidá de vinu puro”, según pallabres del historiador. Hai que tener en cuenta que nesta dómina'l vinu bebíase esleíu n'agua, d'ende que'l fechu llamara l'atención del escritor. Tamién describe la valentía y la bravura d'aquelles xentes.

La llegada a Asia Menor

Arreyar I vencedor de los gálates.

Aquellos galos derrotáu y refugar empecipiaron el so camín escontra'l norte y el nordés y fuéronse tremando al llegar a Asia Menor. Daquella reinaba en Pérgamo el rei Eumenes I, que los refugó ayudáu pol so gran exércitu de mercenarios. Poco dempués llegaron nuevos destacamentos dende les selves de Germania y volvieron atacar, pero de nuevu fueron repelidos en Pérgamo y nes grandes ciudaes de la mariña d'Asia Menor pol socesor de Eumenes, el rei Arreyar I. El historiadores piensen qu'estos refugos fueron beneficiosos pa la trayeutoria de la cultura helenística, que quiciabes otra manera s'atayó.

Dempués d'estes derrotes, los grupos de galos tremar por otros llugares d'Anatolia y fuéronse asitiando nes cuenques de los actuales ríos Kizil Irmak y Delice Irmak. Ellí crearon una rexón propia que se llegó a llamar Galacia, que la so capital foi Ancyra (Ankara). Dende ellí fuéronse apoderando de les poblaciones de la mariña exea.

Provincia romana

A partir del 189 e.C. esta rexón xuntu con otres axacentes foi gobernada direutamente por Roma, hasta que nel 25 e.C. convertir en provincia romana col nome de Galatia.

Nel sieglu I, esta zona foi visitada por San Pablo, quien apurrió una epístola a los sos habitantes, los gálates, nes distintes ilesies cristianes que yá esistíen. Nel sieglu XI Galacia cayó en poder de los selyúcidas.

Los galos o gálates en Istambul

Nesta ciudá esiste (sieglu XXI) un barriu que se llama Gálata. Ye una llomba que se topa arrodiada de cais tropezoses, con cases d'estilu occidental. Nesti llugar fuéronse instalando nel sieglu XX los distintos inmigrantes que llegaben pa faer fortuna.

La torre de Gálata ye una fortificación que formaba parte d'un conxuntu que construyeron los xenoveses nel antiguu barriu de Gálata, nel añu 1348. Yera un momentu en que les relaciones que teníen con Constantinopla (antiguu nome d'Istambul) nun yeren bien bones y amás víense costantemente amenaciaos polos venecianos, que fueron dende siempres los sos rivales.

Llista de reis y caudiellos

Ciudaes de Galacia

Ver tamién

Referencies

Bibliografía

  • Turquía. Ediciones Grech, S.A., 1988. ISBN 84-7597-046-X
  • Historia Universal Oriente y Grecia de Ch. Seignobos. Editorial Daniel Jorro, Madrid 1930
  • Grecia, trubiecu d'Occidente, tomu II Atles culturales del mundu Folio-Ediciones del Prau 1992 ISBN 84-7838-164-3
  • Encyclopedia, MS Encarta 2001, under article "Galatia".
  • Barraclough, Geoffrey, ed. HarperCollins Atles of World History. 2nd ed. Oxford: HarperCollins, 1989. 76-77.
  • John King, Celt Kingdoms, pg. 74-75.
  • The Catholic Encyclopedia, VI: Epistle to the Galatians.
  • Stephen Mitchell, 1993. Anatolia: Land, Men, and Gods in Asia Minor vol. 1: "The Celts and the Impact of Roman Rule." (Oxford: Clarendon Press) 1993. ISBN 0-19-814080-0. Concentrates on Galatia; volume 2 covers " "The Rise of the Church". (Bryn Mawr Classical Review)
  • David Rankin, (1987) 1996. Celts and the Classical World (London: Routledge): Chapter 9 "The Galatians"

Enllaces esternos