Diferencies ente revisiones de «Casus belli»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-|título= +|títulu=)
m Preferencies llingüístiques: -"acción" +"aición"
Llinia 1: Llinia 1:
'''''Causes belli'''''<ref>{{cita OLE|La ortografía de les espresiones procedentes d'otres llingües: llocuciones llatines y dichos o cites en llatín|pp=610-612|cita=[...] cuando s'empleguen en testos escritos n'español, lo más fayadizo, d'acordies col usu cultu mayoritariu, ye que les llocuciones llatines reciban el mesmu tratamientu que les otres llingües (ver § 2.1.2) y, por tanto, escríbanse en cursiva (o ente comillas) y ensin acentos gráficos, una y bones estos nun esisten na escritura llatino}}</ref> ye una [[espresión]] [[llatín|llatina]], traducible al [[idioma español|español]] como «motivu de guerra»,<ref>{{cita DLE|id=7snJJva|casus belli|''casus belli''|fechaacceso=3 de xunu de 20117}}</ref> que fai referencia a la [[circunstancia]] que supón causa o sida pa establecer una [[guerra|acción bélica]].<ref>{{cita publicación |url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE01/PUB/1996/07/05/LVG19960705-033.pdf |títulu=CiU alvierte al Gobiernu qu'una cesión de mayor poder a los alcaldes va ser casus belli |autor=Xuliana, Enric |publicación=[[La Vanguardia]] |fecha=5 de xunetu de 1996 |páxina=33 |formatu=[[PDF]] }}</ref> El surdimientu del términu dar nel contestu del [[Derechu internacional]] de finales del [[sieglu XIX]], de resultes de la [[doctrina política]] del ''[[ius in bellu]]''.<ref>{{cita publicación |url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE01/PUB/2003/01/26/LVG200301260281LB.pdf |títulu=¿Ye lexítima la guerra? |autor=Vallory i Subirà, Eduard |autor2=Grasa, Rafael |publicación=[[La Vanguardia]] |fecha=26 de xineru de 2003 |páxina=28 |formatu=[[PDF]] }}</ref>
'''''Causes belli'''''<ref>{{cita OLE|La ortografía de les espresiones procedentes d'otres llingües: llocuciones llatines y dichos o cites en llatín|pp=610-612|cita=[...] cuando s'empleguen en testos escritos n'español, lo más fayadizo, d'acordies col usu cultu mayoritariu, ye que les llocuciones llatines reciban el mesmu tratamientu que les otres llingües (ver § 2.1.2) y, por tanto, escríbanse en cursiva (o ente comillas) y ensin acentos gráficos, una y bones estos nun esisten na escritura llatino}}</ref> ye una [[espresión]] [[llatín|llatina]], traducible al [[idioma español|español]] como «motivu de guerra»,<ref>{{cita DLE|id=7snJJva|casus belli|''casus belli''|fechaacceso=3 de xunu de 20117}}</ref> que fai referencia a la [[circunstancia]] que supón causa o sida pa establecer una [[guerra|aición bélica]].<ref>{{cita publicación |url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE01/PUB/1996/07/05/LVG19960705-033.pdf |títulu=CiU alvierte al Gobiernu qu'una cesión de mayor poder a los alcaldes va ser casus belli |autor=Xuliana, Enric |publicación=[[La Vanguardia]] |fecha=5 de xunetu de 1996 |páxina=33 |formatu=[[PDF]] }}</ref> El surdimientu del términu dar nel contestu del [[Derechu internacional]] de finales del [[sieglu XIX]], de resultes de la [[doctrina política]] del ''[[ius in bellu]]''.<ref>{{cita publicación |url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE01/PUB/2003/01/26/LVG200301260281LB.pdf |títulu=¿Ye lexítima la guerra? |autor=Vallory i Subirà, Eduard |autor2=Grasa, Rafael |publicación=[[La Vanguardia]] |fecha=26 de xineru de 2003 |páxina=28 |formatu=[[PDF]] }}</ref>


El ''casus belli'', como parte del ''ius in bellu'' o "Derechu de [[guerra]]", busca regular les acciones béliques de los distintos [[país]]es, de manera que ''a priori'' prohibe'l recursu a la [[Fuercies armaes|fuercia armada]] pa resolver conflictos, pero dexa l'usu del [[aparatu]] [[militar]] contra otru [[Estáu]] sol principiu de ''[[peracaba ratio]]'', ye dicir como últimu [[recursu]].{{Cita riquida}}
El ''casus belli'', como parte del ''ius in bellu'' o "Derechu de [[guerra]]", busca regular les aiciones béliques de los distintos [[país]]es, de manera que ''a priori'' prohibe'l recursu a la [[Fuercies armaes|fuercia armada]] pa resolver conflictos, pero dexa l'usu del [[aparatu]] [[militar]] contra otru [[Estáu]] sol principiu de ''[[peracaba ratio]]'', ye dicir como últimu [[recursu]].{{Cita riquida}}


== Referencies ==
== Referencies ==

Revisión a fecha de 18:42 24 may 2019

Causes belli[1] ye una espresión llatina, traducible al español como «motivu de guerra»,[2] que fai referencia a la circunstancia que supón causa o sida pa establecer una aición bélica.[3] El surdimientu del términu dar nel contestu del Derechu internacional de finales del sieglu XIX, de resultes de la doctrina política del ius in bellu.[4]

El casus belli, como parte del ius in bellu o "Derechu de guerra", busca regular les aiciones béliques de los distintos países, de manera que a priori prohibe'l recursu a la fuercia armada pa resolver conflictos, pero dexa l'usu del aparatu militar contra otru Estáu sol principiu de peracaba ratio, ye dicir como últimu recursu.Plantía:Cita riquida

Referencies

Enllaces esternos