Diferencies ente revisiones de «Rublu soviéticu»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"empléu" +"emplegu"
m Preferencies llingüístiques
Llinia 26: Llinia 26:
== Etimoloxía ==
== Etimoloxía ==


La palabra "rublu" provien del [[Idioma rusu|rusu]], del verbu ''рубить'', ''rubit'' (cortar de manera fina). Históricamente, el rublu foi una pieza cortada d'un lingote de plata ([[grivnia]]), d'ende'l so nome.
La pallabra "rublu" provien del [[Idioma rusu|rusu]], del verbu ''рубить'', ''rubit'' (cortar de manera fina). Históricamente, el rublu foi una pieza cortada d'un lingote de plata ([[grivnia]]), d'ende'l so nome.


:''Ver tamién: [[Rublo#Etimología|Etimoloxía del rublu]]''
:''Ver tamién: [[Rublo#Etimología|Etimoloxía del rublu]]''

Revisión a fecha de 17:48 4 may 2019

Rublu soviéticu
País Xunión Soviética, Rusia y Taxiquistán
Entidá emisora Gosbank (es) Traducir
Fabricáu por Goznak (es) Traducir
Primer emisión 1923
Última emisión 10 mayu 1995 y 26 avientu 1991
Símbolu руб. y крб.
Códigu ISO 4217 SUR
Q17355511 Traducir Rublu soviéticu Rublu rusu, Manat azerbaixanu, Belarusian ruble (en) Traducir, som kirguistanín, Turkmenestani manat (en) Traducir, Lari xeorxanu, dram armenio (es) Traducir, tenge, leu moldavo (es) Traducir, somoni, litas lituana (es) Traducir, lats letón (es) Traducir, corona estonia (es) Traducir, ruble (1991–1997) (en) Traducir y Karbóvanets ucraniano (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

El rublu (en rusu: рубль) foi la unidá monetaria de la Xunión Soviética ente 1919 y 1991. Taba estremáu en 100 kopeks (en rusu: копейки, sing. копейка). El so códigu ISO 4217 yera SUR.

Etimoloxía

La pallabra "rublu" provien del rusu, del verbu рубить, rubit (cortar de manera fina). Históricamente, el rublu foi una pieza cortada d'un lingote de plata (grivnia), d'ende'l so nome.

Ver tamién: Etimoloxía del rublu

El rublu na Xunión Soviética

La moneda soviética tenía'l so propiu nome dientro de toles llingües oficiales de la URSS, dacuando distintos de la designación rusa. Tolos billetes teníen el so valor y denominación escritos nos idiomes de les repúbliques soviétiques. Anguaño'l nome propiu caltúvose, como por casu nel casu de Tartaristán, onde al rublu y al kopek conózse-yos como sum y tien. Tres la independencia de les repúbliques soviétiques, munches caltuvieron el nome local del rublu pa emitir la so propia moneda.

De siguío detállase'l nome del rublu nos distintos idiomes oficiales de la Xunión Soviética:

Idioma Denominación Treslliteración
Rublu Kopek Rublu Kopek
Rusu рубль копейка rubl' kopeika
Ucranianu карбованець копійка karbovanets’ kopiyka
Bielorrusu рубель капейка rub’el' kapeika
Uzbeku сўм тийин so'm' tiyin
Cazacu сом тиын som tiyn
Xeorxanu მანეთი კაპიკი maneti kapiki
Azerí манат гəпик manat qəpik
Lituanu rublis kapeika  —  —
Moldavu рублэ копейкэ rublă copeică
Letón rublis kapeika  —  —
Kirguís сом тыйн som tyin
Tayiko сўм тин sum tin
Armeniu ռուբլի կոպեկ roubli kopek
Turcomanu манат tenge manat tenge
Estoniu rubla kopikas  —  —

Nótese qu'anguaño los idiomes uzbecu, azerí, moldavu y turcomanu utilicen l'alfabetu llatinu.

Historia

El rublu apenes perdió'l so valor dende la so apaición hasta la Revolución rusa en 1917 gracies al control autocráticu de los zares. Cuando la Guerra Civil Rusa llegó al so fin, Lenin decidió, como una de les midíes de la NEP, la devaluación del rublu nun 50%. Dende 1917, el rublu foi perdiendo progresivamente valor nel mercáu internacional hasta qu'en 1958, el secretariu xeneral del PCUS Nikita Jrushchov estableció un cambéu oficial y permanente de 1,5 dólares estauxunidenses por rublu. Esti cambéu permaneció hasta l'apaición de la llamada perestroika, impuesta a finales de la década de los años 1980 por Mijaíl Gorbachov, qu'esixía una nueva devaluación. El rublu pasó a valir 1/10 del so valor anterior en 1990.

A partir de la desintegración de la Xunión Soviética n'avientu de 1991, el valor del rublu esbarrumbóse. Toles repúbliques integrantes de la CEI (toles que formaben la URSS sacante Estonia, Letonia y Lituania amás de Moldavia y Xeorxa qu'ingresaríen más tarde) aceptaron siguir col rublu como moneda oficial. Ucrania violaría l'alcuerdu xuntu con Taxiquistán (que irónicamente volvería aceptar el rublu) en primer llugar. Pa finales 1992 tan solo Bielorrusia y Rusia utilizaben rublos, y ésti sufrió una devaluación que dexó'l cambéu en 100 rublos per dólar. En 1993, la cayida foi máxima y el valor del rublu quedó a 1.000 rublos per dólar y Bielorrusia empezó a emitir los sos propios rublos.

Primer rublu, 1919-1922

El primer rublu introducíu pol gobiernu socialista foi una emisión preliminar que se basaba nel rublu anterior a la Revolución rusa de 1917. Toles denominaciones consistíen en billetes ya imprimiéronse a partir de 1919. Mientres esti periodu de tiempu, el gobiernu del Movimiento Blanco tamién emitió los sos propios rublos. Les denominaciones diben dende 1 hasta los 10 millones de rublos.

Segundu rublu, 1922

Mientres 1922 llevar a cabu delles redenominaciones que dieron llugar a un nuevu rublu equivalente a 10.000 rublos antiguos. Tamién s'introducieron los chervonets (en rusu: червонец).

Tercer rublu, 1923-1924

En 1923 tuvo llugar una nueva redenominación, con una tasa de cambéu de 1:100. De nuevu, solamente imprimióse papel-moneda.

Cuartu rublu, 1924-1947

En 1924 volvió crease un nuevu rublu, llamáu "rublu d'oru", qu'equivalía a 50.000 rublos antiguos. Esta reforma afitó'l valor del rublu a los chervonets, con una tasa de cambéu de 1 chervonet = 10 rublos. En 1924 volvieron acuñase monedes, ente que los billetes utilizar pa les denominaciones inferiores a 10 rublos y chervonets con altes denominaciones.

Quintu rublu, 1947-1961

Tres la II Guerra Mundial, el gobiernu soviéticu empecipió una reforma económica redenominando la moneda p'amenorgar la cantidá de dineru nel mercáu, lo que solo afectó al papel-moneda. Los rublos antiguos fueron revaluados a una décima parte del so valor facial.

Sestu rublu, 1961-1991

En 1961 repitióse la reforma llevada a cabu en 1947. Los billetes emitíos teníen diseños del artista Victor Tsigal, nos que describía escenes de la vida cotidiana de la sociedá soviética, y llogros industriales. Esti rublu equivalía a 0,987412 gramos d'oru, sicasí nunca esistió la posibilidá de mercar oru per parte del públicu polo xeneral. El rublu caltuvo la so paridá fita a la llibra esterlina hasta'l colapsu de la Xunión Soviética en 1991, cuando'l nuevu rublu rusu pasó a ser la moneda de la Federación Rusa.


Serie 1961
Imaxe Valor
Anverso Aviesu
1 Rublu
3 Rublos
5 Rublos
10 Rublos
25 Rublos
50 Rublos
100 Rublos
serie 1991-2
Imaxe Valor
Anverso Aviesu
1 Rublu
3 Rublos
5 Rublos
10 Rublos
50 Rublos
100 Rublos
200 Rublos
500 Rublos
1000 Rublos

Monedes

De siguío detállense les característiques de les emisiones del rublu soviéticu.

Esta serie circuló namái na República Socialista Soviética de Rusia.

Series de 1924 a 1931
Denominación Emisión Metal Imaxe
10 Kopeks 1924-1931 Plata
15 Kopeks 1924-1931 Plata
20 Kopeks 1924-1931 Plata
50 Kopeks 1924-1927 Plata
1 Rublu 1924 Plata


Nes series del añu 1924 apaecen les primeres monedes acuñaes na Xunión Soviética, les denominaciones de 1, 2, 3 y 5 kópeks fueron acuñaes en bronce y presenten un gran tamañu. Les monedes de 10, 15 y 20 fueron acuñaes en plata 0,500 (plata medio) y les de 50 kópeks y 1 rublu fueron emitíes en plata 0,900.

Series de 1924 a 1931
Denominación Emisión Metal Imaxe
½ Kopek 1925-1928 Cobre
1 Kopek 1924-1925 Bronce
2 Kopeks 1924-1925 Bronce
3 Kopeks 1924-1925 Bronce
5 Kopeks 1924-1925 Bronce
10 Kopeks 1924-1931 Plata
15 Kopeks 1924-1931 Plata
20 Kopeks 1924-1931 Plata
50 Kopeks 1924-1927 Plata
1 Rublu 1924 Plata


Na segunda serie de monedes de la O.R.S.S. fueron acuñaes monedes de 1, 2, 5, 10, 15 y 20 kópeks, nesta emisión dexar d'emitir monedes con metales preciosos y les monedes de 50 kópeks y un rublu quedaron fora de cursu a partir de 1931. Esta serie circuló hasta 1935.


Series de 1926 a 1935
Denominación Emisión Metal Imaxe
1 Kopek 1926-1935 Bronce d'Aluminiu
2 Kopeks 1926-1935 Bronce d'Aluminiu
3 Kopeks 1926-1935 Bronce d'Aluminiu
5 Kopeks 1926-1935 Bronce d'Aluminiu
10 Kopeks 1931-1934 Cupro-Níquel-Cinc
15 Kopeks 1931-1934 Cupro-Níquel-Cinc
20 Kopeks 1931-1934 Cupro-Níquel-Cinc


Na segunda serie de monedes de la O.R.S.S. fueron acuñaes monedes de 1, 2, 5, 10, 15 y 20 kópeks modificar el anvwerso de les denominaciones de 10, 15 y 20 kópeks y l'aviesu de toles monedes.

Series de 1935 a 1960
Denominación Emisión Metal Anverso Aviesu Imaxe
1 Kopek 1935-1960 Bronce d'Aluminiu Escudu d'armes
CCCP
1 КОПЕЙКА
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
2 Kopeks 1935-1960 Bronce d'Aluminiu Escudu d'armes
CCCP
2 КОПЕЕК
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
3 Kopeks 1935-1960 Bronce d'Aluminiu Escudu d'armes
CCCP
3 КОПЕЕК
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
5 Kopeks 1935-1960 Bronce d'Aluminiu Escudu d'armes
CCCP
5 КОПЕЕК
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
10 Kopeks 1935-1960 Cupro-Níquel-Cinc Escudu d'armes
CCCP
10 КОПЕЕК
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
15 Kopeks 1935-1960 Cupro-Níquel-Cinc Escudu d'armes
CCCP
15 КОПЕЕК
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
20 Kopeks 1935-1960 Cupro-Níquel-Cinc Escudu d'armes
CCCP
20 КОПЕЕК
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu


Esta serie consistía nos valores de 1, 2, 5, 10, 15, 20, 50 kópeks y 1 rublu. Modificóse l'aviesu y anverso de toles monedes. Amestar a la circulación, nuevamente, monedes de cincuenta kópeks y un rublu, acuñándose éstes mesmes en Cupro-Níqeul-Cinc.

Series de 1961 a 1991
Denominación Emisión Metal Anverso Aviesu Imaxe
1 Kopek 1961-1990 Bronce d'Aluminiu Escudu d'armes
CCCP
1 КОПЕЙКА
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
2 Kopeks 1961-1991 Bronce d'Aluminiu Escudu d'armes
CCCP
2 КОПЕЕК
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
3 Kopeks 1961-1991 Bronce d'Aluminiu Escudu d'armes
CCCP
3 КОПЕЕК
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
5 Kopeks 1961-1991 Bronce d'Aluminiu Escudu d'armes
CCCP
5 КОПЕЕК
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
10 Kopeks 1961-1991 Cupro-Níquel-Cinc Escudu d'armes
CCCP
10 КОПЕЕК
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
15 Kopeks 1961-1991 Cupro-Níquel-Cinc Escudu d'armes
CCCP
15 КОПЕЕК
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
20 Kopeks 1961-1991 Cupro-Níquel-Cinc Escudu d'armes
CCCP
20 КОПЕЕК
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
50 Kopeks 1961-1991 Cupro-Níquel-Cinc Escudu d'armes
CCCP
50 КОПЕЕК
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu
1 Rublu 1961-1991 Cupro-Níquel-Cinc Escudu d'armes
СОЮЗ СОВЕТСКИХ
СОЦИАЛИСТИЧЕСКИХ РЕСПУБЛИК
1 РУБЛЬ
Espigues de trigu
añu d'acuñamientu


Esta serie foi emitida nos últimos díes de la Xunión Soviética, antes del so colapsu.

Series de 1991
Denominación Emisión Metal Diámetru
(mm)
Pesu
(g)
Anverso Aviesu Imaxe
Aníu Centru
10 Kopeks 1991 Cu+Nin+Zn Torre Spasskaya y Palaciu del Senáu del Kremlin
ГОСУДАРСТВЕННЫЙ БАНК
CCCP
10 КОПЕЕК
Espiga de trigu
Caña de carbayu
añu d'acuñamientu
50 Kopeks 1991 Cu+Nin 18,00 2,30 Torre Spasskaya y Palaciu del Senáu del Kremlin
ГОСУДАРСТВЕННЫЙ БАНК
CCCP
50 КОПЕЕК
Espiga de trigu
Caña de carbayu
añu d'acuñamientu
1 Rublu 1991 Cu+Nin Torre Spasskaya y Palaciu del Senáu del Kremlin
ГОСУДАРСТВЕННЫЙ БАНК
CCCP
1 РУБЛЬ
Espiga de trigu
Caña de carbayu
añu d'acuñamientu
5 Rublos 1991 Cu+Nin Torre Spasskaya y Palaciu del Senáu del Kremlin
ГОСУДАРСТВЕННЫЙ БАНК
CCCP
5 РУБЛЕЙ
Espiga de trigu
Caña de carbayu
añu d'acuñamientu
10 Rublos 1991 Cu+Nin Cu+A el+Nin 25,00 5,90 Torre Spasskaya y Palaciu del Senáu del Kremlin
ГОСУДАРСТВЕННЫЙ БАНК
CCCP
10 РУБЛЕЙ
Espiga de trigu
Caña de carbayu
añu d'acuñamientu


Papel económicu

La economía de la Xunión Soviética caracterizar por ser d'un tipu centralizáu, y planiada pol Estáu onde l'autoridá estatal establecía los precios de tolos bienes y servicios, xuntu col cambéu de divisas, controlando tamién la asignación de recursos pa cada sector de la economía, prescindiendo de cualquier clase de mercáu.

Por esta razón, el papel del rublu na economía de la URSS foi distinta al de cualesquier otra unidá monetaria nuna economía de mercáu, cuidao que la distribución de los bienes de primera necesidá controlar por otros mecanismos distintos al de la moneda: el racionamientu, la asignación directa per parte del Estáu, o'l trueque (esto últmo namái ente particulares y ensin aprobación gubernamental), de cuenta que l'usu de dineru resultaba superflua na mayoría de los casos. De la mesma, los servicios teníen precios regulaos pol Estáu y yeren apurríos directamente por ésti, tornando tamién innecesariu l'usu del rublu como mediu de pagu.

El fechu que l'Estáu soviéticu controlara totalmente la producción y distribución de bienes y servicios, y la consiguiente inesistencia d'un mercáu onde executar actos de comerciu llibre ente particulares, faía que'l ciudadanu soviéticu común pudiera usar el rublu tan solo p'adquirir unos pocos productos, colo cual l'usu del dineru yera na práutica similar al emplegu de "cupones de descuentu" nos países capitalistes.

De la mesma manera, el gobiernu soviéticu establecía plenu control sobre la cantidá de rublos circulantes, según sobre'l so poder adquisitivu. Pa evitar toa posible devaluación, taba prohibíu por completu l'intercambiu de rublos soviéticos por monedes estranxeres, tando tamién torgada la so esportación per cualesquier mediu (sía por tresferencies bancaries o treslláu físicu fora de la URSS). Nel casu de visitantes estranxeros, éstos podíen adquirir bienes o servicios en tiendes específiques pa tal fin, pagando en monedes foranes o camudando les sos divisas por una cantidá amenorgada de rublos, y namái pa usu llindáu. Coles mesmes, pa fines de comerciu internacional, el rublu yera emplegáu namái como unidá de cuenta y non como moneda física. Tales normes rexíen inclusive pa países económicamente integraos cola URSS (los miembros del COMECON).

Referencies

Enllaces esternos