Diferencies ente revisiones de «Bali»

Coordenaes: 8°20′06″S 115°05′17″E / 8.335°S 115.0881°E / -8.335; 115.0881
De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-influenci +influyenci)
m Preferencies llingüístiques
Llinia 97: Llinia 97:
El pueblu [[Etnia balinesa|balinés]] ye descendiente d'una raza prehistórica qu'emigró al traviés d'Asia central continental al [[archipiélagu]] d'[[Indonesia]], probablemente estableciéndose alredor del {{AC|2500}}
El pueblu [[Etnia balinesa|balinés]] ye descendiente d'una raza prehistórica qu'emigró al traviés d'Asia central continental al [[archipiélagu]] d'[[Indonesia]], probablemente estableciéndose alredor del {{AC|2500}}
El final de la era prehistórica n'[[Indonesia]] tuvo marcáu pola llegada del pueblu hindú, alredor del {{AC|100}}, según determinar les inscripciones en lletra ''[[brahmi]]'' sobre fragmentos de vasíes.
El final de la era prehistórica n'[[Indonesia]] tuvo marcáu pola llegada del pueblu hindú, alredor del {{AC|100}}, según determinar les inscripciones en lletra ''[[brahmi]]'' sobre fragmentos de vasíes.
El nome Bali Dwipa (‘islla de Bali') foi afayáu en delles inscripciones, por casu, nel cartelu Blanjong, que foi publicáu por Sri Kesari Warmadewa nel añu [[913]] de nuesa yera y menta la palabra Walidwipa.
El nome Bali Dwipa (‘islla de Bali') foi afayáu en delles inscripciones, por casu, nel cartelu Blanjong, que foi publicáu por Sri Kesari Warmadewa nel añu [[913]] de nuesa yera y menta la pallabra Walidwipa.


=== Los majapahit y los sos descendientes ===
=== Los majapahit y los sos descendientes ===

Revisión a fecha de 13:07 4 may 2019

Bali
Alministración
PaísBandera de Indonesia Indonesia
Provincia[[d:Special:EntityPage/Q3125978|{{{2}}}
Tipu d'entidá islla
Nome llocal Bali (id)
Xeografía
Coordenaes 8°20′06″S 115°05′17″E / 8.335°S 115.0881°E / -8.335; 115.0881
Superficie 5632.86 km²
Puntu más altu Monte Agung (es) Traducir
Altitú media 3031 m
Demografía
Población 4 225 384 hab. (2014)
Densidá 750,13 hab/km²
Más información
Estaya horaria huso horario estándar central de Indonesia (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

La islla de Bali ye una islla y una provincia d'Indonesia. La provincia inclúi la islla de Bali, Nusa Penida, Nusa Lembongan y Nusa Ceningan. Ta alcontrada na parte más occidental de les islles menores de la Sonda, xuntu con Java al oeste y Lombok al este. La islla ye un popular destín turísticu y ye conocida, al igual que Java, poles sos delicaes artes, qu'inclúin danza, escultura, pintura, orfebrería, peletería y un particular estilu musical, especialmente l'interpretáu mientres el gamelan. Amás de ser un destín turísticu, ye un puntu d'alcuentru de mayoristas; moda, xoyería, calzáu, muebles o decoración de too el mundu, que merquen na islla pa esportar dempués a los sos países d'orixe. Bali xuntu con Jakarta, la capital indonesia, foi see de Miss Mundu 2013.

Xeografía

Bali ye parte de les Islles menores de la Sonda. Tien apenes 140 km de llargor esti oeste y 90 km de norte a sur, y una superficie de 5636 km².[1] Ta asitiada aproximao a ocho grados al sur de la llinia del Ecuador. Al oeste'l estrechu de Bali, de 2,4 a 3,2 km d'anchu, dixebrar de Java. Al este'l fondu estrechu de Lombok, d'ente 18 y 40 km d'anchu, dixebrar de la islla de Lombok; tien axacentes les pequeñes islles de Nusa Penida, Nusa Lembongan y Nusa Ceningan, dixebraes de Bali pol estrechu de Badung. L'estrechu de Lombok coincide col pasu de la llinia de Wallace que dixebra la ecozona Indomalaya de la ecozona Australasia. La islla componer d'una cadena montascosa que s'estiende d'este a oeste. El puntu más altu de la islla ye'l monte Agung con 3142 m d'altor, un volcán n'actividá, qu'entró n'erupción per últimu vegada en marzu de 1963. La fastera norte ye abrupta, con una estrecha llanura costera, ente que la fastera sur baxa selemente escontra una llanura aluvial, regada per ríos pocu fondos, ensuga nes estaciones seques y anubierta mientres periodos de fuertes agües.

La islla atópase arrodiada por petones de coral. Les sableres nel sur son de sable blancu ente que les del norte son de sable negru.

Clima

Bali tien un clima tropical monzónicu, con una estación lluviosa d'ochobre a marzu y una estación seca de xunu a setiembre. Mientres el día la temperatura medio ye de 20 a 33° C, pero les zones montascoses tienen temperatures nocherniegues más fríes por cuenta de la altitú.[2]

  Parámetros climáticos permediu de Denpasar, Bali, Indonesia 
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura mínima media (°C) 24.1 24.2 24.0 24.8 24.1 23.5 23.0 22.5 22.9 23.7 23.5 23.5 23.7
Precipitación total (mm) 345 274 234 88 93 53 55 25 47 63 179 276 1732
Díes de lluvia (≥ 1 mm) 27 22 20 9 8 6 4 4 8 12 16 22 158
Fonte: World Meteorological Organisation[3]

Economía

La so población cunta 3 millones d'habitantes. Les ciudaes principales son la capital, Denpasar, de 491 500 habitantes en 2002 y asitiada na llanura sur, y l'antigua capital colonial y puertu de Singaraja, de 100 000 habitantes, al norte. El pueblu de Ubud (al norte de Denpasar), col so mercáu d'arte, museos y galeríes ye conocíu como'l centru cultural de Bali. Los principales puntos turísticos son el pueblu de Kuta (xuntu cola so sablera), Sanur, Jimbaran y el recién desenvolvimientu de Nusa Dua. El aeropuertu de Ngurah Rai atópase allugáu cerca de Jimbaran, sobre l'istmu que xune partir sur de la islla col so parte central. Nun esisten llinies de ferrocarril na islla. Esisten carreteres costeres importantes al empar que carreteres que crucien la islla, principalmente de norte a sur. La mayoría de los habitantes de la islla de Bali dedicar a l'agricultura, principalmente al cultivu d'arroz. Cultívense otros productos, como café, frutes y verdures, anque en menor midida. Una importante cantidá de balineses son tamién pescadores. La islla de Bali ye tamién famosa polos sos artesanos, que producen teles y vestimientes batik y ikat, talles en madera y piedra y oxetos d'orfebrería.

Historia

El pueblu balinés ye descendiente d'una raza prehistórica qu'emigró al traviés d'Asia central continental al archipiélagu d'Indonesia, probablemente estableciéndose alredor del 2500 e.C. El final de la era prehistórica n'Indonesia tuvo marcáu pola llegada del pueblu hindú, alredor del 100 e.C., según determinar les inscripciones en lletra brahmi sobre fragmentos de vasíes. El nome Bali Dwipa (‘islla de Bali') foi afayáu en delles inscripciones, por casu, nel cartelu Blanjong, que foi publicáu por Sri Kesari Warmadewa nel añu 913 de nuesa yera y menta la pallabra Walidwipa.

Los majapahit y los sos descendientes

El Imperiu mayapajit hindú (1293-1520) de Java oriental fundó una colonia balinesa en 1343. L'Imperiu mayapajit colapsó a la fin del sieglu XV por cuenta de querelles de socesión, y el so territoriu pasó entós so control d'unos de los sos vasallos, los príncipes de Kediri, de Java central. En 1527, les tropes del reinu musulmán de Demak conquistaron los territorios apoderaos polos Keridi.

Ante la puxanza del islam nel archipiélagu indonesiu, bona parte de l'aristocracia y de les élites intelectual y artísticu de Java abelugar en Bali, lo que supunxo un apurra entá mayor de les artes, la lliteratura y la relixón hindú na islla. Bali alzar en reinu independiente a finales del sieglu XV o principios del XVI, y la dinastía d'orixe majapahit siguió gobernando Bali hasta 1908, fecha na que foi esaniciada pola intervención holandesa qu'impunxo'l dominiu de los Países Baxos sobre la islla.

Pura Maospahit, un templu de la dinastía majapahit en Denpasar.

La capital majapahit en Bali foi establecida nun primer tiempu na ciudá de Samprangan, y depués en Gelgel. Mientres el reinu de Gelgel, que duró hasta 1650, enllantóse definitivamente una brillosa cultura d'influyencia javanesa, tantu na arquiteutura, la danza, el teatru y la lliteratura. Nel sieglu XVI, el rei balinés Dalem Baturenggong estendió'l so gobiernu a la parte esti de Java, a la islla vecina de Lombok y a la parte occidental de la islla de Sumbawa.

Los primeros europeos que llegaron a la islla fueron los portugueses, cuando una nave portuguesa naufragó na mariña de Bukit escontra 1585. En 1597 aportó l'esplorador neerlandés Cornelis Houtman, quien la reclamó pa la corona holandesa. Poco tiempu dempués, el holandeses establecieron una colonia comercial y, a partir del sieglu XVII, la Compañía Holandesa de les Indies Orientales empezó a comerciar andando a la tema con mercaderes británicos.

El comerciu de los reis de Bali coles compañíes europees basar na vienta d'esclavos que vendíen en cuenta de opiu. Los esclavos procedentes de Bali yeren bien cotizaos; yeren prisioneros de guerra, criminales, deldores, güérfanos y vilbes. Considérase que la trata d'esclavos en Bali pudo ser l'orixe de dellos conflictos posteriores.[4]

El reinu de Gelgel venció a una serie de guerres internes, y en 1686 establecióse una nueva dinastía na ciudá de Klungkung, conocida sol nome de Dewa Agungla. Fueron incapaces de caltener el so control sobre la islla que s'estremó en dellos pequeños reinos, anque los Dewa Agungla caltuvieron una tutela simbólica. Esta situación caltener hasta la llegada d'el holandeses nel sieglu XIX.

La colonización holandesa

Cuerpu del últimu sultán de Denpasar, muertu mientres la intervención holandesa de 1906.

So la sida de erradicar el comerciu d'esclavos y d'opiu, el control holandés de la islla imponer tres una serie de guerres coloniales (1846-1849). En 1858 y 1868, dos revueltes balinesas fueron entartallaes poles tropes holandeses. Llanzóse entós una campaña de cristianización que fracasó por cuenta de la resistencia de los habitantes de la islla. En 1890, el holandeses aprovecharon un conflictu ente reinos balineses p'amontar el so control sobre la islla. En 1894, facer cola vecina islla de Lombok.

En 1906 y 1908, cola sida de torgar el saquéu de los buques naufragaos na rexón, Holanda llanzó dos intervenciones militares qu'acabaron col gobiernu de la dinastía majapahit,[5] produciéndose dos talos episodios de suicidiu ritual colectivu, conocíu en Bali como puputan, nos que se autoinmolaron más de cuatro mil persones.[6] La prensa occidental denunció la sangrienta conquista de Bali y les represalies desproporcionaes de les tropes holandeses frente a los actos de resistencia de los nativos. Acusáu tamién d'abusos nes sos campañes coloniales de Java y Sumatra, el gobiernu holandés decidió aplicar una "política ética" nes sos colonies indonesies, con cuenta de restaurar la so imaxe de poder colonial benevolente y responsable. Exercieron un control indulxente de la islla, protexendo y amosando gran respetu pola relixón y cultura locales. El turismu internacional empezó nos años 1920.

Segunda Guerra Mundial ya independencia

Estatua alzada n'honor a Gusti Ngurah Rai.

Bali foi ocupada pol exércitu xaponés y lliberada poles fuercies aliaes en 1945. En 1946, el holandeses ocuparon de nuevu la islla col propósitu de restablecer la so alministración colonial, pero topetaron col exércitu de lliberación del coronel Gusti Ngurah Rai al que ganaron a finales del mesmu añu na batalla de Marga.

Nun intentu de caltener parte del so antiguu imperiu colonial, el holandeses crearon entós el Estáu d'Indonesia Oriental qu'incluyía Bali, les Islles menores de la Sonda, les islles Célebes y l'archipiélagu de les Moluques. Dempués de cuatro años de conflictos cola acabante crear República d'Indonesia de Sukarno, el holandeses trespasaron finalmente los sos dominios coloniales a Indonesia'l 27 d'avientu de 1949, na Conferencia de la Mesa Redonda de la Faya.

L'espectacular desenvolvimientu del turismu internacional en Bali dende los años 1950 dexó una medría sustancial del nivel de vida de los balineses. Les sableres de Bali son famoses en tol mundu. El so arte y trabayos d'artesanía gocien tamién d'una gran reconocencia internacional. La so renombrada danza folclórica legong ye una de les munches dances balinesas. A raigañu del turismu, Bali convirtióse tamién nun notable centru d'intercambios comerciales.

Los atentaos de Bali de 2002 significaron un duru golpe a la industria del turismu n'Indonesia. Tres esti fechu, dellos países sollertaron sobre'l riesgu de viaxar a les rexones afeutaes. Arriendes d'ello, el númberu de turistes en Bali baxó un 31 %.[7]

Sicasí, Bali viose enchida por una demanda turística escesiva que confronta la islla con problemes de contaminación, deterioru ambiental y escasez de suministru d'agua potable. Tou apunta a que la xestión sostenible del turismu, la so principal fonte d'ingresos, va ser el gran retu de Bali nes primeres décades del sieglu XXI.[8]

Relixón

Rezos nel templu de Besakih.

A diferencia del restu d'Indonesia onde la relixón predominante ye'l islam, más del 90 % de los balineses son hinduistes, anque practiquen una forma bien particular de hinduismu conocíu como "hinduismu balinés" qu'entemez la creencia nos dioses y doctrines hindús al llau de creencies animistas y cultu a santos budistes.

Otres minoríes relixoses en Bali son los musulmanes (principalmente pescadores de la mariña), cristianos y budistes.

Llingües

El idioma indonesiu ye l'idioma oficial, anque tamién se fala'l balinés.


Predecesor:
Bandera de Kenia Nairobi

See de les Sesiones del Comité del Patrimoniu cultural inmaterial de la Humanidá

2011
Socesor:
Bandera de Francia París

Ver tamién

Notes y referencies

  1. Bali Tourism Board, Oficina de Turismu de Bali (n'inglés).
  2. Bali Tourism Board, Oficina de Turismu de Bali (n'inglés).
  3. (xunu de 2012).
  4. Willard A. Hanna, Bali Chronicles, Periplus, 2004, Singapur, ISBN 0-7946-0272-X
  5. Debbie Guthrie Haer, Juliette Morillot ya Irene Toh, Bali, a traveller's companion, Haer, 2001, Ediciones Didier Millet, ISBN 978-981-4217-35-4
  6. Ramis, Sergi (2015). «Un Imperi privat. La història de la poderosa Companyia Holandesa de les Índies Orientals» (en catalán). Sàpies (155):  páxs. 46. 
  7. Waiting for the Rain. Peace and Conflict Monitor. 10 de febreru de 2003. http://www.monitor.upeace.org/archive.cfm?id_article=91. Consultáu'l 8 d'avientu de 2007. 
  8. Según Adrian Vickers, nel so prólogu al llibru Bali Chronicles, de Willard A. Hanna, p. 8. Estes declaraciones viéronse refrendaes por dellos artículos publicaos nel periódicu indonesiu The Jakarta Post en 2008.

Enllaces esternos