Diferencies ente revisiones de «Islla Norte»
Sin resumen de edición Etiqueta: edición de fonte 2017 |
m Iguo testu: -"extinción" -"estinción" |
||
Llinia 3: | Llinia 3: | ||
[[Archivu:Napier, New Zealand from Sugar Loaf hill.jpg|400px|thumbnail|derecha|Vista de '''Napier''' dende Sugar Loaf Hill]] |
[[Archivu:Napier, New Zealand from Sugar Loaf hill.jpg|400px|thumbnail|derecha|Vista de '''Napier''' dende Sugar Loaf Hill]] |
||
La '''islla Norte''' (''North Island'' |
La '''islla Norte''' (''North Island'' n'[[Idioma inglés|inglés]], o ''Te Ika ā Maui'', 'El Pexe de Maui', en [[Idioma maorí|maorín]]) ye una de los dos islles principales de [[Nueva Zelanda]], dixebrada de la [[islla Sur]] pol [[estrechu de Cook]]. |
||
La [[islla]] tien una rexón [[monte|montascosu]] (más baxa que la de la islla Sur), que consta de montes montiegos, una [[pandu]] central volcánica y [[llomba|llombes]]. |
La [[islla]] tien una rexón [[monte|montascosu]] (más baxa que la de la islla Sur), que consta de montes montiegos, una [[pandu]] central volcánica y [[llomba|llombes]]. |
||
Los [[valle]]s de [[Rotorua]] y [[Taupo]], asitiaos cerca de la badea de Plenty, tienen dalgunos de los manantiales termales más grandes de Nueva Zelanda. Prodúcense cuando l'agua soterraño sobrecalentada surde a la superficie al traviés de les roques. El [[llagu Taupo]], allugáu nel centru de la islla, ye'l mayor de Nueva Zelanda y ocupa el cráter d'un [[volcán |
Los [[valle]]s de [[Rotorua]] y [[Taupo]], asitiaos cerca de la badea de Plenty, tienen dalgunos de los manantiales termales más grandes de Nueva Zelanda. Prodúcense cuando l'agua soterraño sobrecalentada surde a la superficie al traviés de les roques. El [[llagu Taupo]], allugáu nel centru de la islla, ye'l mayor de Nueva Zelanda y ocupa el cráter d'un [[volcán estinguíu]]. |
||
Escontra'l suroeste de la islla atopa un volcán |
Escontra'l suroeste de la islla atopa un volcán estinguíu, el [[monte Taranaki]], de 2518 metros. |
||
El clima y la topografía de la islla son más favorables pa l'agricultura. Ovinos y bovinos pueden alimentase pel branu ya iviernu nes riques camperes qu'arrodien [[Auckland]]. Una amplia gama de cultivos, qu'inclúin [[hortoliza|hortolices]], [[cebera]]es y frutes como la [[uva]] y el [[Actinidia deliciosa|quivi]], producir en partir norte de Nueva Zelanda. Les riques zones pesqueres del [[océanu Pacíficu]] tienen una creciente importancia económica. |
El clima y la topografía de la islla son más favorables pa l'agricultura. Ovinos y bovinos pueden alimentase pel branu ya iviernu nes riques camperes qu'arrodien [[Auckland]]. Una amplia gama de cultivos, qu'inclúin [[hortoliza|hortolices]], [[cebera]]es y frutes como la [[uva]] y el [[Actinidia deliciosa|quivi]], producir en partir norte de Nueva Zelanda. Les riques zones pesqueres del [[océanu Pacíficu]] tienen una creciente importancia económica. |
Revisión a fecha de 15:46 14 abr 2019
Islla Norte | |
---|---|
Alministración | |
Reinos | Nueva Zelanda |
ISO 3166-2 | NZ-N |
Tipu d'entidá | islla |
Nome oficial |
North Island (en) Te Ika-a-Māui (mi) |
Nome llocal |
North Island (en) Te Ika-a-Māui (mi) |
Xeografía | |
Coordenaes | 39°S 176°E / 39°S 176°E |
Superficie | 113729 km² |
Puntu más altu | Ruapehu (es) |
Altitú media | 2797 m |
Demografía | |
Población | 3 519 800 hab. (xunu 2015) |
Densidá | 30,95 hab/km² |
Más información | |
Estaya horaria | UTC+12:00 y UTC+13:00 |
La islla Norte (North Island n'inglés, o Te Ika ā Maui, 'El Pexe de Maui', en maorín) ye una de los dos islles principales de Nueva Zelanda, dixebrada de la islla Sur pol estrechu de Cook.
La islla tien una rexón montascosu (más baxa que la de la islla Sur), que consta de montes montiegos, una pandu central volcánica y llombes.
Los valles de Rotorua y Taupo, asitiaos cerca de la badea de Plenty, tienen dalgunos de los manantiales termales más grandes de Nueva Zelanda. Prodúcense cuando l'agua soterraño sobrecalentada surde a la superficie al traviés de les roques. El llagu Taupo, allugáu nel centru de la islla, ye'l mayor de Nueva Zelanda y ocupa el cráter d'un volcán estinguíu.
Escontra'l suroeste de la islla atopa un volcán estinguíu, el monte Taranaki, de 2518 metros.
El clima y la topografía de la islla son más favorables pa l'agricultura. Ovinos y bovinos pueden alimentase pel branu ya iviernu nes riques camperes qu'arrodien Auckland. Una amplia gama de cultivos, qu'inclúin hortolices, ceberaes y frutes como la uva y el quivi, producir en partir norte de Nueva Zelanda. Les riques zones pesqueres del océanu Pacíficu tienen una creciente importancia económica.
Principales ciudaes
Atópense allugaes delles de les ciudaes más importantes de Nueva Zelanda, ente elles:
- Auckland, con 1.329.900 habitantes (zona metropolitana) y asitiada nel golfu de Huaraki, nel nordés de la islla.
- Wellington (zona metropolitana, capital de Nueva Zelanda), con 363.400 habitantes y asitiada nel estremu sur de la islla.
- Hamilton (179.000 hab. zona metropolitana)
- Tauranga (103.600 hab.)
- Palmerston Norte (77.600 hab.)
- Hastings (61.700 hab.)
- Napier (56.700 hab.)
- Rotorua (55.100 hab.)
- New Plymouth (49.500 hab.)
- Gisborne (32.800 hab)
- Coromandel
- Foxton
- Huntly
- Kerikeri
- Pahiatua
- Raglan
- Strarford
- Taupo
Picos mayores
- Monte Ruapehu (2797 m)
- Monte Taranaki (2518 m)
- Mangaweka (1733 m)
- Hikurangi (1440 m)
- Raukumara (1413 m)
- Monte Tarawera (1111 m)
Principales llagos
- Rotoiti
- Rotorua
- Tarawera
- Taupo
- Waikare
- Waikaremoana
- Wairarapa