Diferencies ente revisiones de «Estáu Popular de Hesse»
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-El '''E +L''''E) |
m Correición de topónimos (exónimu castellán): -"Frankfurt del Meno" -"Frankfurt del Main" |
||
Llinia 1: | Llinia 1: | ||
{{Ficha d'estáu sumíu |nome_oficial |
{{Ficha d'estáu sumíu |nome_oficial |
||
= ''Volksstaat Hessen'' |
|||
|nome_completu = |
|nome_completu = Estáu Popular de Hesse |
||
|nome_común |
|nome_común = Hesse |
||
|continente = |
|continente = Europa |forma_de_gobierno = |
||
República |status |
República |status |
||
= [[Estaos de la República de Weimar|Estáu]] de la [[República de Weimar]] |
|||
|yera = |
|yera = [[Edá Contemporanea]] |
||
|añu_entamu = |
|añu_entamu = 1918 |
||
|añu_fin = |
|añu_fin = 1945 |
||
|eventu_empecipio = |
|eventu_empecipio = [[Revolución de Noviembre|Revolución alemana]] |
||
|eventu_fin = |
|eventu_fin = |
||
|fecha_entamu = |
|fecha_entamu = 9 de payares |
||
|fecha_fin = |
|fecha_fin = 19 de setiembre |
||
|p1 |
|p1 = Gran Ducáu de Hesse |
||
|bandera_p1 |
|bandera_p1 = Flagge Großherzogtum Hessen ohne Wappen.svg |
||
|s1 |
|s1 = Gran Hesse |
||
|bandera_s1 |
|bandera_s1 = Flag of Hesse.svg |
||
|s2 |
|s2 = Renania-Palatinado |
||
|bandera_s2 |
|bandera_s2 = Flag of Rhineland-Palatinate.svg |
||
|imaxe_bandera = |
|imaxe_bandera = Flagge Großherzogtum Hessen ohne Wappen.svg |
||
|bandera = |
|bandera = Bandera de Hesse |
||
|imaxe_escudo = |
|imaxe_escudo = Coa_Germany_State_Hessen_History.svg |
||
|símbolu = |
|símbolu = |
||
|mapa = |
|mapa = Weimar Republic - Hesse (1925).svg |
||
|aclaración_mapa = |
|aclaración_mapa = Hesse (colloráu), dientro d'Alemaña nel tiempu de la [[República de Weimar]]. |
||
[[Archivu:Hessen1930.png|center|250px]] L'Estáu Popular de Hesse en 1930. |
[[Archivu:Hessen1930.png|center|250px]] L'Estáu Popular de Hesse en 1930. |
||
|capital |
|capital = Darmstadt |
||
|lema_nacional |
|lema_nacional = |
||
|himnu_nacional |
|himnu_nacional = |
||
|idioma = |
|idioma = |
||
|idioma_non_oficial = |
|idioma_non_oficial = |
||
|relixón |
|relixón = |
||
|moneda = |
|moneda = |
||
|título_líder |
|título_líder = Presidente |líder1 |
||
= Carl Ulrich |
|||
|añu_líder1 |
|añu_líder1 = 1919-1925 |
||
|líder2 |
|líder2 = Jakob Sprenger |
||
|añu_líder2 |
|añu_líder2 = 1935-1945 |
||
|dato_año1 |
|dato_año1 = 1925 |
||
|dato_superficie1 = 7692 |
|dato_superficie1 = 7692 |
||
|dato_población1 |
|dato_población1 = 1347279 |
||
|miembru_de = |
|miembru_de = |
||
|notes |
|notes = |
||
}} |
}} |
||
L''''Estáu Popular de Hesse''' ( |
L''''Estáu Popular de Hesse''' (n'[[idioma alemán|alemán]]: ''Volksstaat Hessen'') foi un estáu perteneciente a la [[República de Weimar]] ([[Alemaña]]), y la so esistencia ocupa de [[1918]] hasta [[1945]]. La so capital yera [[Darmstadt]] y el so territoriu entendía 7.692 km². |
||
Dempués de la [[Primer Guerra Mundial]], el [[Gran Ducáu de Hesse]] convertir en [[república]] y el so nome foi camudáu a ''Estáu Popular'', n'oposición al so pasáu monárquicu. L'estáu incluyía les provincies de [[Oberhessen]] (capital [[Gießen (ciudá)|Giessen]]), [[Starkenburg]] (capital [[Darmstadt]]) y [[Rheinhessen (rexón vinícola)|Rheinhessen]] (capital [[Maguncia]]). |
Dempués de la [[Primer Guerra Mundial]], el [[Gran Ducáu de Hesse]] convertir en [[república]] y el so nome foi camudáu a ''Estáu Popular'', n'oposición al so pasáu monárquicu. L'estáu incluyía les provincies de [[Oberhessen]] (capital [[Gießen (ciudá)|Giessen]]), [[Starkenburg]] (capital [[Darmstadt]]) y [[Rheinhessen (rexón vinícola)|Rheinhessen]] (capital [[Maguncia]]). |
||
Llinia 51: | Llinia 51: | ||
Per mediu del [[Tratáu de Versalles (1919)|Tratáu de Versalles]], 40 % del so territoriu sería ocupáu pol exércitu [[Francia|francés]] hasta'l [[30 de xunu]] de [[1930]]. |
Per mediu del [[Tratáu de Versalles (1919)|Tratáu de Versalles]], 40 % del so territoriu sería ocupáu pol exércitu [[Francia|francés]] hasta'l [[30 de xunu]] de [[1930]]. |
||
Dempués de la [[Segunda Guerra Mundial]], Oberhessen y Starkenburg formaron parte de la zona d'ocupación [[Estaos Xuníos|norteamericana]], ente que Rhein-Hessen, nel llau oeste del ríu [[Rin]] foi parte de la zona d'ocupación francesa. El [[19 de setiembre]] de [[1945]], l'alministración militar estauxunidense creó'l nuevu estáu de [[Gran Hesse]], qu'incluyía la so zona d'ocupación nel Estáu Popular, según la provincia de [[Hesse-Nassau]] y la ciudá de [[Frankfurt del |
Dempués de la [[Segunda Guerra Mundial]], Oberhessen y Starkenburg formaron parte de la zona d'ocupación [[Estaos Xuníos|norteamericana]], ente que Rhein-Hessen, nel llau oeste del ríu [[Rin]] foi parte de la zona d'ocupación francesa. El [[19 de setiembre]] de [[1945]], l'alministración militar estauxunidense creó'l nuevu estáu de [[Gran Hesse]], qu'incluyía la so zona d'ocupación nel Estáu Popular, según la provincia de [[Hesse-Nassau]] y la ciudá de [[Frankfurt del Main]]. El [[1 d'avientu]] de [[1946]] l'estáu de Gran-Hesse foi nomáu a cencielles [[Hesse]], y como tal permanez hasta l'actualidá. |
||
La parte de Rhein-Hessen, ocupada polos franceses, integrar nel estáu de [[Renania-Palatinado]]. |
La parte de Rhein-Hessen, ocupada polos franceses, integrar nel estáu de [[Renania-Palatinado]]. |
Revisión a fecha de 20:42 7 abr 2019
| |||||
---|---|---|---|---|---|
estáu federáu | |||||
| |||||
Alministración | |||||
División |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 49°52′N 8°39′E / 49.87°N 8.65°E | ||||
L'Estáu Popular de Hesse (n'alemán: Volksstaat Hessen) foi un estáu perteneciente a la República de Weimar (Alemaña), y la so esistencia ocupa de 1918 hasta 1945. La so capital yera Darmstadt y el so territoriu entendía 7.692 km².
Dempués de la Primer Guerra Mundial, el Gran Ducáu de Hesse convertir en república y el so nome foi camudáu a Estáu Popular, n'oposición al so pasáu monárquicu. L'estáu incluyía les provincies de Oberhessen (capital Giessen), Starkenburg (capital Darmstadt) y Rheinhessen (capital Maguncia).
Per mediu del Tratáu de Versalles, 40 % del so territoriu sería ocupáu pol exércitu francés hasta'l 30 de xunu de 1930.
Dempués de la Segunda Guerra Mundial, Oberhessen y Starkenburg formaron parte de la zona d'ocupación norteamericana, ente que Rhein-Hessen, nel llau oeste del ríu Rin foi parte de la zona d'ocupación francesa. El 19 de setiembre de 1945, l'alministración militar estauxunidense creó'l nuevu estáu de Gran Hesse, qu'incluyía la so zona d'ocupación nel Estáu Popular, según la provincia de Hesse-Nassau y la ciudá de Frankfurt del Main. El 1 d'avientu de 1946 l'estáu de Gran-Hesse foi nomáu a cencielles Hesse, y como tal permanez hasta l'actualidá.
La parte de Rhein-Hessen, ocupada polos franceses, integrar nel estáu de Renania-Palatinado.
Ver tamién
Enllaces esternos
- Visión xeneral del Volksstaat Hessen (n'alemán)