Diferencies ente revisiones de «La Vall d'en Bas»
m correiciones |
m correiciones |
||
Llinia 1: | Llinia 1: | ||
{{llocalidá}} |
{{llocalidá}} |
||
[[Archivu:Valle de Bas.png|thumb|250px|[[Términu municipal]] de Vall |
[[Archivu:Valle de Bas.png|thumb|250px|[[Términu municipal]] de la Vall d'en Bas al respective de la [[provincia de Girona]].]] |
||
'''Vall |
'''la Vall d'en Bas'''<ref>[https://web.archive.org/web/20070908193658/http://www.ine.es/intercensal/index ver Institutu Nacional d'Estadística]</ref> (en [[idioma catalán|catalán]] y oficialmente dende 1981 ''La Vall d'en Bas'') ye un [[conceyu]] de la [[Contornes de Cataluña|contorna]] [[Cataluña|catalana]] de [[La Garrocha]], na [[provincia de Girona]]. |
||
Atópase asitiáu a la cabecera del ríu [[Fluviá]], abarganáu poles sierres del Corb, de Sant Miquel, de Llancers y pol Puigsacalm (1515 m). |
Atópase asitiáu a la cabecera del ríu [[Fluviá]], abarganáu poles sierres del Corb, de Sant Miquel, de Llancers y pol Puigsacalm (1515 m). |
||
Llinia 7: | Llinia 7: | ||
[[Castanea|Castaños]], [[carbayu|carbayos]], [[encina|encines]] y [[Fagus|fayedales]] son los principales árboles que s'atopen nel so territoriu. |
[[Castanea|Castaños]], [[carbayu|carbayos]], [[encina|encines]] y [[Fagus|fayedales]] son los principales árboles que s'atopen nel so territoriu. |
||
La economía de Vall |
La economía de la Vall d'en Bas ye la [[agricultura]] mayormente de secanu y especialmente de maíz, el regadío consta de frutes y hortolices. [[Ganadería]] bovina, ovina y porcina con industria rellacionada d'embutíos. Tien un gran turismu residencial. |
||
== Historia == |
== Historia == |
||
El conceyu de Vall |
El conceyu de la Vall d'en Bas foi creáu en [[1968]] pola unión de los antiguos conceyos de [[San Privat de Bas]], San Esteban de Bas (llamáu "Bas"),<ref>[http://www.ine.es/intercensal/intercensal.do?search=1&cmbTipoBusq=0&textoMunicipio=Bas&btnBuscarDenom=Consultar+selecci%F3n INE Base]</ref> [[Juanetas]] y [[La Piña]]. Primeramente la so capital foi la villa de [[El Mallol]], pero más palantre treslladóse a [[San Esteban de Bas]]. |
||
== Entidaes de población == |
== Entidaes de población == |
||
Llinia 50: | Llinia 50: | ||
== Enllaces esternos == |
== Enllaces esternos == |
||
{{Commonscat|La Vall d'en Bas}} |
{{Commonscat|La Vall d'en Bas}} |
||
* [http://www.vallbas.cat/ Conceyu de Vall |
* [http://www.vallbas.cat/ Conceyu de la Vall d'en Bas] |
||
* [http://www.basradio.tk/ BAS Ràdio] |
* [http://www.basradio.tk/ BAS Ràdio] |
||
* [http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17207 Institutu d'Estadística de Cataluña] |
* [http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17207 Institutu d'Estadística de Cataluña] |
Revisión a fecha de 17:39 11 avi 2018
La Vall d'en Bas | |||
---|---|---|---|
| |||
Alministración | |||
País | España | ||
Autonomía | Cataluña | ||
Provincia | provincia de Girona | ||
Contorna | La Garrocha (es) | ||
Tipu d'entidá | conceyu de Cataluña | ||
Alcalde de La Vall d'en Bas | Lluís Amat Batalla | ||
Nome oficial | Vall d'en Bas, La (ca)[1] | ||
Códigu postal |
17176 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 42°07′04″N 2°27′32″E / 42.117813°N 2.45884°E | ||
Superficie | 90.7 km² | ||
Altitú | 510 m[2] | ||
Llenda con | Riudaura, Olot, Les Preses, Sant Feliu de Pallerols, Rupit i Pruit, L'Esquirol, Sant Pere de Torelló y Vidrà | ||
Demografía | |||
Población |
3178 hab. (2023) - 1553 homes (2019) - 1519 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe |
100% de La Garrocha (es) 0.4% de provincia de Girona 0.04% de Cataluña 0.01% de España | ||
Densidá | 35,04 hab/km² | ||
Viviendes | 134 (1553) | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
vallbas.cat | |||
la Vall d'en Bas[3] (en catalán y oficialmente dende 1981 La Vall d'en Bas) ye un conceyu de la contorna catalana de La Garrocha, na provincia de Girona.
Atópase asitiáu a la cabecera del ríu Fluviá, abarganáu poles sierres del Corb, de Sant Miquel, de Llancers y pol Puigsacalm (1515 m).
Castaños, carbayos, encines y fayedales son los principales árboles que s'atopen nel so territoriu.
La economía de la Vall d'en Bas ye la agricultura mayormente de secanu y especialmente de maíz, el regadío consta de frutes y hortolices. Ganadería bovina, ovina y porcina con industria rellacionada d'embutíos. Tien un gran turismu residencial.
Historia
El conceyu de la Vall d'en Bas foi creáu en 1968 pola unión de los antiguos conceyos de San Privat de Bas, San Esteban de Bas (llamáu "Bas"),[4] Juanetas y La Piña. Primeramente la so capital foi la villa de El Mallol, pero más palantre treslladóse a San Esteban de Bas.
Entidaes de población
- San Esteban de Bas
- La Dreta del Fluviá
- L'Esquerra del Fluviá
- Falgars d'en Bas
- Hostalets de Bas
- Juanetas
- El Mallol
- El Mercadal
- La Piña *
Puigpardines
- San Privat de Bas
- Ferruchar
- Vilallonga
Llugares d'interés
- Vila de Malloll. Catalogada de conxuntu hestóricu-artísticu.
- Nucleu d'Hostalets d'en Bas. Catalogáu de conxuntu hestóricu-artísticu.
- Ilesia de San Taben de Bas. Sieglu XII.
- Ilesia de Sant Privat. Añu 1017.
- Ilesia Santa María de la Piña. Sieglu X, consagrada pol Abad Oliva nel añu 1022.
- Ilesia Sant Román. Sieglu XII.
- Ilesia Sant Joan dels Balbs. Sieglu X.
- Antiguu monasteriu de Santa María de Puigpardines. Sieglu XII.
Referencies
- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
- ↑ ver Institutu Nacional d'Estadística
- ↑ INE Base
Bibliografía
Volume 20 (2004). La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5448-2(en catalán).
Enllaces esternos