Diferencies ente revisiones de «Idioma sugní»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Preferencies llingüístiques
Llinia 1: Llinia 1:
El '''idioma sugní''' ye una de les [[llingües de Pamir]] de les [[llingües iranies]] surorientales.<ref name=dodc>Karamšoev, Dodchudo K. (1988-99). ''Šugnansko-russkij slovar''. 3 vols. Moskva: Nauka. ISBN 5-02-016991-9 (Vol. 2), ISBN 5-02-018101-3 /ISBN 5-02-017858-6 (Vol. 3)</ref><ref name=ethno>[http://www.ethnologue.com/show_family.asp?xubíi=12-16 Ethnologue:Indo-European, Indo-Iranian, Iranian, Eastern, Southeastern]</ref> La so distribución ta na [[provincia d'Altu Badajshán]] en [[Taxiquistán]] y na [[provincia de Badajshán]] n'Afganistán.<ref name=dodc/>
El '''idioma sugní''' ye una de les [[llingües de Pamir]] de les [[llingües iranies]] surorientales.<ref name=dodc>Karamšoev, Dodchudo K. (1988-99). ''Šugnansko-russkij slovar''. 3 vols. Moskva: Nauka. ISBN 5-02-016991-9 (Vol. 2), ISBN 5-02-018101-3 /ISBN 5-02-017858-6 (Vol. 3)</ref><ref name=ethno>[http://www.ethnologue.com/show_family.asp?xubíi=12-16 Ethnologue:Indo-European, Indo-Iranian, Iranian, Eastern, Southeastern]</ref> La so distribución ta na [[provincia d'Altu Badajshán]] en [[Taxiquistán]] y na [[provincia de Badajshán]] n'Afganistán.<ref name=dodc/>


El sugní tiende al orde de pallabres SOV, qu'estrema a un masculín y un xéneru femenín nos sustantivos y axetivos, según la tercer persona del singular de los verbos. El sugní estrema ente un [[absolutivo]] y un [[casu oblicuu]] nel so sistema de los pronomes. El [[dialectu rusaní]] destacar por una construcción tipolóxica inusual 'doble oblicua', tamién llamáu 'casu transitiva', en tiempu pasáu.
El sugní tiende al orde de pallabres SOV, qu'estrema a un masculín y un xéneru femenín nos sustantivos y axetivos, según la tercer persona del singular de los verbos. El sugní estrema ente un [[absolutivo]] y un [[casu oblicuu]] nel so sistema de los pronomes. El [[dialeutu rusaní]] destacar por una construcción tipolóxica inusual 'doble oblicua', tamién llamáu 'casu transitiva', en tiempu pasáu.


==Dialectos==
==Dialeutos==
Ta estremo nos dialectos [[Dialectu rusaní|rusaní]], [[Dialectu bartanguí|bartanguí]], Orosor (Rosorví), [[dialectu jufí|jufí]], y el mesmu sugní. Pero'l bartanguí y el jufí son bastante distintu, y quiciabes son llingües separaes.
Ta estremo nos dialeutos [[Dialeutu rusaní|rusaní]], [[Dialeutu bartanguí|bartanguí]], Orosor (Rosorví), [[dialeutu jufí|jufí]], y el mesmu sugní. Pero'l bartanguí y el jufí son bastante distintu, y quiciabes son llingües separaes.


==Lliteratura==
==Lliteratura==

Revisión a fecha de 13:20 1 avi 2018

El idioma sugní ye una de les llingües de Pamir de les llingües iranies surorientales.[1][2] La so distribución ta na provincia d'Altu Badajshán en Taxiquistán y na provincia de Badajshán n'Afganistán.[1]

El sugní tiende al orde de pallabres SOV, qu'estrema a un masculín y un xéneru femenín nos sustantivos y axetivos, según la tercer persona del singular de los verbos. El sugní estrema ente un absolutivo y un casu oblicuu nel so sistema de los pronomes. El dialeutu rusaní destacar por una construcción tipolóxica inusual 'doble oblicua', tamién llamáu 'casu transitiva', en tiempu pasáu.

Dialeutos

Ta estremo nos dialeutos rusaní, bartanguí, Orosor (Rosorví), jufí, y el mesmu sugní. Pero'l bartanguí y el jufí son bastante distintu, y quiciabes son llingües separaes.

Lliteratura

  • Ivan Ivanovich Zarubin. Shugnanskie teksty i slovar. Moskva: Izd-vo Akademii nauk SSSR, 1960.

Referencies

  1. 1,0 1,1 Karamšoev, Dodchudo K. (1988-99). Šugnansko-russkij slovar. 3 vols. Moskva: Nauka. ISBN 5-02-016991-9 (Vol. 2), ISBN 5-02-018101-3 /ISBN 5-02-017858-6 (Vol. 3)
  2. Ethnologue:Indo-European, Indo-Iranian, Iranian, Eastern, Southeastern

Enllaces esternos

Wikimedia Incubator
Wikimedia Incubator