Diferencies ente revisiones de «Soberanos de Cerdeña»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Actualizando categoríes
m Iguo apostrofación
Llinia 23: Llinia 23:
|-
|-
|--
|--
|align=center bgcolor=wheat colspan=8| [[Casa d'Aragón]] (1297-1410)
|align=center bgcolor=wheat colspan=8| [[Casa d'Aragón]] (1297-1410)
|--
|--
|-
|-
Llinia 147: Llinia 147:
|-
|-
|--
|--
|align=center bgcolor=wheat colspan=8| [[Casa de Borbón]] (1700-1708)
|align=center bgcolor=wheat colspan=8| [[Casa de Borbón]] (1700-1708)
|--
|--
|-
|-
Llinia 171: Llinia 171:
|-
|-
|--
|--
|align=center bgcolor=wheat colspan=8| [[Casa de Habsburgo]] (1714-1720)
|align=center bgcolor=wheat colspan=8| [[Casa d'Habsburgu]] (1714-1720)
|--
|--
|-
|-

Revisión a fecha de 18:25 23 pay 2018

Nesta llista apaecen tolos soberanos de Cerdeña dende l'alquisición de los derechos pola Corona d'Aragón hasta la so integración nel reinu d'Italia en 1861.

Historia

En 1291 el rei Jaime I de Sicilia heredaba la Corona d'Aragón tres la muerte del so hermanu Alfonso III. El deséu del monarca de caltener Sicilia, conquistada per Aragón en 1282, alicó l'enfrentamientu con el franceses, pero la falta d'aliaos de Jaime favoreció un acercamientu de les partes engarraes. El Tratáu de Anagni (1295) supunxo l'arrenunciu de Sicilia en favor de Carlos II de Anjou, daqué que nun aceptaron los sicilianos, y la compensación de Cerdeña. En 1297 concretóse'l tratáu cuando'l Papa Bonifacio VIII concedió la infeudación de Córcega y Cerdeña[1]. Sicasí la conquista nun foi fácil, yá que a la oposición de los sardos xunía la guerra contra xenoveses, rivales comerciales d'el aragoneses na zona. La conquista aragonesa concretóse finalmente en 1324.

El dominiu de la Corona d'Aragón (integrada dende 1516 na Monarquía Hispánica) duró hasta 1708 cuando como Cerdeña foi ocupada por tropes austriaques mientres la Guerra de Socesión española. El Tratáu de Rastatt (1714) certificó'l trespasu a Austria. España siguió reclamando la soberanía sobre dellos territorios italianos, ente ellos Cerdeña, hasta la so derrota na Guerra de la Cuádruple Alianza, y finalmente arrenunció a les sos reclamaciones nel Tratáu de La Faya. L'añu 1720 l'emperador Carlos VI camuda la isla de Cerdeña pol Reinu de Sicilia, dando orixe al nuevu Reinu de Cerdeña-Piamonte so la dinastía Saboya.

N'empieza'l proceso d'unificación d'Italia lideráu pol Piamonte, y anque se completó en 1870; el Reinu d'Italia foi establecíu'l 17 de marzu de 1861. Asina, con esta proclamación Cerdeña integrar nel nuevu estáu.

Llista de soberanos de Cerdeña

Corona d'Aragón (1297-1713)

Imaxe Escudu Nome Entamu Finalización Consorte real
Casa d'Aragón (1297-1410)
Jaime I

(1267-1327)

10 d'agostu de 1297 2 de payares de 1327 Blanca de Anjou
(1280-1310)
María de Chipre
(1279-1319)
Elisenda de Moncada
(1292-1364)
Alfonso I

(1299-1336)

2 de payares de 1327 27 de xineru de 1336 Leonor de Castiella
(1307-1359)
Pedro I

(1319-1387)

27 de xineru de 1336 5 de xineru de 1387 Leonor de Portugal
(1430-1495)
Leonor de Sicilia
(1325-1375)
Sibila de Fortiá
(1350-1406)
Juan I

(1350-1396)

5 de xineru de 1387 19 de mayu de 1396 Violante de Chigre
(1365-1431)
Martín I

(1356-1410)

19 de mayu de 1396 31 de mayu de 1410 María de Lluna
(1358-1406)
Margarita de Prades
(1387/1388-1429)
Casa de Trastámara (1410-1516)
Fernandu I

(1380-1416)

28 de xunu de 1412 2 d'abril de 1416 Leonor de Alburquerque
(1374-1435)
Alfonso II

(1396-1458)

2 d'abril de 1416 27 de xunu de 1458 María de Castiella
(1401-1458)
Juan II

(1398-1479)

27 de xunu de 1458 20 de xineru de 1479 Juana Enríquez
(1425-1468)
Fernandu II

(1452-1516)

20 de xineru de 1479 23 de xineru de 1516 Isabel I de Castiella
(1451-1504)
Xermana de Foix
(1488-1538)
Casa d'Austria (1516-1700)
Carlos I[2]

(1500-1558)

14 de marzu de 1516 16 de xineru de 1556 Isabel de Portugal
(1526-1539)
Felipe I

(1527-1598)

16 de xineru de 1556 13 de setiembre de 1598 María I
(1516-1558)
Isabel de Valois
(1546-1568)
Ana d'Austria
(1549-1580)
Felipe II

(1578-1621)

13 de setiembre de 1598 31 de marzu de 1621 Margarita d'Austria-Estiria
(1584-1611)
Felipe III

(1605-1665)

31 de marzu de 1621 17 de setiembre de 1665 Isabel de Borbón
(1602-1644)
Mariana d'Austria
(1634-1696)
Carlos II

(1661-1700)

17 de setiembre de 1665 1 de payares de 1700 María Luisa d'Orleans
(1662-1689)
Mariana de Neoburgo
(1667-1740)
Casa de Borbón (1700-1708)
Felipe IV

(1683-1746)

1 de payares de 1700 13 d'agostu de 1708
(de manera nominal hasta 1714)
María Luisa Gabriela de Saboya
(1688-1714)

Archiducáu d'Austria (1700 - 1713)

Imaxe Escudu Nome Entamu Finalización Consorte real
Casa d'Habsburgu (1714-1720)
Carlos III

(1685-1740)

7 de setiembre de 1714 17 de febreru de 1720 Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel
(1691-1750)

Reinu de Piamonte-Cerdeña (1720-1861)

Imaxe Escudu Nome Entamu Finalización Consorte real
Casa de Saboya (1720-1861)
Víctor Amadeo II

(1666-1732)

17 de febreru de 1720 3 de setiembre de 1730 Ana María d'Orleans
(1669-1728)
Carlos Manuel III'

(1701-1773)

3 de setiembre de 1730 20 de febreru de 1773 Polixena Cristina de Hesse-Rotenburg
(1706-1735)
Isabel Teresa de Lorena
(1711-1741)
Víctor Amadeo III

(1726-1796)

20 de febreru de 1773 16 d'ochobre de 1796 María Antonia Fernanda d'España
(1729-1785)
Carlos Manuel IV

(1751-1819)

16 d'ochobre de 1796 4 de xunu de 1802 María Clotilde de Francia
(1759-1802)
Víctor Manuel I

(1759-1824)

4 de xunu de 1802 12 de marzu de 1821 María Teresa d'Austria-Esti
(1773-1832)
Carlos Félix

(1759-1824)

12 de marzu de 1821 27 d'abril de 1831 María Cristina de Borbón-Dos Sicilias
(1779-1849)
Carlos Alberto

(1792-1849)

27 d'abril de 1831 23 de marzu de 1849 María Teresa d'Austria-Toscana
(1801-1855)
Víctor Manuel II

(1820-1878)

23 de marzu de 1849 17 de marzu de 1861 María Adelaida d'Austria
(1822-1855)

Referencies

  1. Salrach J.M. Espalder A. M (1995). La Corona d'Aragón: plenitú y crisis (Colección Historia d'España 12, Historia16). Pág 74
  2. Al pie de la so madre Juana I de Castiella|Juana I]] (23 de xineru 1516-12 d'abril 1555)

Ver tamién