Diferencies ente revisiones de «Idioma cingalés»
m Preferencies llingüistíques |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- a. C. + e.C. ) |
||
Llinia 17: | Llinia 17: | ||
El '''idioma cingalés''', '''singalés''' o '''sinhala''' ye la [[llingua indoeuropea]] falada polos [[cingalés|cingaleses]], el grupu étnicu mayoritariu de [[Sri Lanka]], d'unos 16 millones de persones. |
El '''idioma cingalés''', '''singalés''' o '''sinhala''' ye la [[llingua indoeuropea]] falada polos [[cingalés|cingaleses]], el grupu étnicu mayoritariu de [[Sri Lanka]], d'unos 16 millones de persones. |
||
Esti idioma procede del faláu polos guerreros que llegaron a la islla nel [[sieglu VI a. C.|sieglu VI |
Esti idioma procede del faláu polos guerreros que llegaron a la islla nel [[sieglu VI a. C.|sieglu VI e.C. ]], quien llograron imponer la so cultura, llingua y dominiu políticu a la mayoría de la población nativa. Los primeros rexistros en llingua cingalesa vienen de los sieglos XIII-XIV d. C. con una continuidá que llega hasta los nuesos díes. |
||
== Escritura == |
== Escritura == |
Revisión a fecha de 22:21 12 pay 2018
Cingalés සිංහල / Sinhala' | |
---|---|
Faláu en | Sri Lanka |
Falantes | 16 millones |
Familia | Indoeuropéu Indoiranio |
Alfabetu | Brahmí |
Estatus oficial | |
Oficial en | Sri Lanka |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | si
|
ISO 639-2 | ensin
|
ISO 639-3 | ensin
|
Estensión del cingalés |
El idioma cingalés, singalés o sinhala ye la llingua indoeuropea falada polos cingaleses, el grupu étnicu mayoritariu de Sri Lanka, d'unos 16 millones de persones.
Esti idioma procede del faláu polos guerreros que llegaron a la islla nel sieglu VI e.C. , quien llograron imponer la so cultura, llingua y dominiu políticu a la mayoría de la población nativa. Los primeros rexistros en llingua cingalesa vienen de los sieglos XIII-XIV d. C. con una continuidá que llega hasta los nuesos díes.
Escritura
El cingalés escríbese usando un silabariu de 56 lletres deriváu del grantha, una versión meridional de la escritura brahmí. Al igual qu'asocede na mayoría de los derivaos del brahmi, les consonantes impliquen automáticamente que lleven la vocal inherente, sacantes la so ausencia vaya marcada por un diacríticu denomináu (h)al kirīma. Los símbolos vocálicos independientes a, i, o, etc. úsense solamente como iniciales de palabra. Les vocales que siguen a les consonantes indicar por cambeos enriba, debaxo o al llau de les mesmes.
Característiques
El cingalés pertenez a la subfamilia indoaria, que tien una serie de característiques singulares que práuticamente non se dan en nenguna otra llingua d'esta subfamilia:
- El xéneru gramatical estrema ente lo animao y lo inanimao. La terminación característica del animáu ye: -ā (con alomorfos en -vā/-yā) añedida al raigañu. Los sustantivos inanimaos terminen en -yá, -va, -a. Esta característica atópase tamién nes llingües dravídiques y el cingalés podría adquirila por influencia d'estes o por influencia del idioma vedda.
- El verbu tienen dos marques de concordanza distintes, lo cual ye inusual nes llingües indoarias (anque llingües como'l cachemiro tamién tienen esa característica).
L'orde de la palabra ye suxetu, oxetu y verbu.
Los númberos del 1 al 10 son: eka, deka, tuna, hatara, paha, haya, hata, aṭa, namaya, dahaya; 11 ekolaha, 12 dolaha, 13 dahatuna, 14 dahahatara, 20 vissa, 30 tiha, 40 hataliha, 100 sīyaya.
L'idioma arriquecióse con préstamos del portugués, neerlandés y inglés. El dhivehi o mahl ye una llingua derivada del cingalés.
- Parte d'esti artículu tien l'orixe en Promotora Española de Lingüística
- Consulta la edición de Wikipedia n'idioma cingalés.