Diferencies ente revisiones de «Reis Católicos»
mSin resumen de edición |
m Retirando {{1000}} al no estar en dicha lista |
||
Llinia 1: | Llinia 1: | ||
{{1000}} |
|||
[[Archivu:La Rendición de Granada - Pradilla.jpg|thumb|right|300px|Rendición de [[Granada]] a los Reis Católicos.]] |
[[Archivu:La Rendición de Granada - Pradilla.jpg|thumb|right|300px|Rendición de [[Granada]] a los Reis Católicos.]] |
||
'''Reis Católicos''' ye'l títulu que'l Papa [[Alexandru VI]] dió a [[Fernandu II d'Aragón]] y a [[Sabela I de Castiella]], pa compensalos porque enantes diera'l títulu de [[Rei Cristianísimu]] al rei de [[Francia]]. |
'''Reis Católicos''' ye'l títulu que'l Papa [[Alexandru VI]] dió a [[Fernandu II d'Aragón]] y a [[Sabela I de Castiella]], pa compensalos porque enantes diera'l títulu de [[Rei Cristianísimu]] al rei de [[Francia]]. |
Revisión a fecha de 09:41 7 pay 2018
Reis Católicos ye'l títulu que'l Papa Alexandru VI dió a Fernandu II d'Aragón y a Sabela I de Castiella, pa compensalos porque enantes diera'l títulu de Rei Cristianísimu al rei de Francia.
Demientres el reináu de los Reis Católicos foi'l pasu de la Edá Media a la Edá Moderna. Col so enllaz produzse la xuntanza nuna mesma dinastía (los Trastámara) de los Reinos de Castiella y d'Aragón, anque funcionaben como dos estaos independientes y sólo funcionaben como una entidá n'asuntos puntuales de política esterior.
Pa los nacionalistes españoles, el matrimoniu de los reis Católicos correspuende al ñacimientu d'España.
Los Reis entamaron polítiques fuertes frente a les apetencies de poder d'eclesiásticos y nobles, y estendieron la Inquisición (que ya funcionaba en Cataluña dende 1248) a Castiella primero (1478) y poco dempués n'Aragón.
A lo llargo del so reináu, Castiella conquistó Granada, Navarra, Canaries y delles places nel norte d'África. Tamién llegaron a América al subencionar a Cristóbal Colón pa que topara una ruta alternativa cola India.