Diferencies ente revisiones de «Séptima Coalición»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Isles +Islles )
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 40: Llinia 40:
* ''1812: Napoleon's Fatal March on Moscow''. Zamoyski, Adam. 2004. HarperCollins. ISBN 0-00-718489-1
* ''1812: Napoleon's Fatal March on Moscow''. Zamoyski, Adam. 2004. HarperCollins. ISBN 0-00-718489-1


== Vease tamién ==
== Ver tamién ==


*[[Guerres Napoleóniques]]
*[[Guerres Napoleóniques]]

Revisión a fecha de 21:46 4 pay 2018

La Séptima Coalición foi una alianza militar de les potencies europees contra l'Emperador Napoleón I en 1815.

La Séptima Coalición foi preparada apresuradamente mientres les Guerres Napoleóniques en 1815, tres el regresu a Francia de Napoleón dende'l so esiliu en Elba y la so aclamada entrada en París. El 13 de marzu, seis díes primero que Napoleón llegara a París, les potencies del Congresu de Viena declaráronlu fora de la llei, y cuatro díes más tarde, el Reinu Xuníu, Rusia, Austria y Prusia comprometer ente ellos a apurrir 150.000 homes cada unu pa terminar col so gobiernu.

Los miembros de la Séptima Coalición fueron: Reinu Xuníu con 60.000 homes, Rusia con 30.000 homes, Prusia con 19.500 homes, Suecia con 5.000 homes, Austria con 42.000 homes, los Países Baxos con 15.700 homes, España con 11.800 homes y ciertu númberu de Estáus alemanes con alredor de 3.000 homes, en total 186.500 homes.

Fonderada histórica

Napoleón yera conocedor d'esti fechu, y una vegada que fracasaron los sos intentos de disuadir a unu o más aliaos por que nun invadieren el territoriu de Francia, la única salida pa permanecer nel poder yera ataca-yos primero que la Coalición pudiera devasa-y en fuerces. Si llograba destruyir les fuerces aliaes aparcaes en Bélxica primero que fueren reforzaes polos contingentes d'otros aliaos, yera posible que pudiera unviar a'l ingleses al mar y cutir a los prusianos hasta echalos de la guerra. Yera una estratexa que lu sirviera con ésitu n'anteriores ocasiones.

La mayor batalla de la Séptima Coalición foi en realidá una socesión d'enfrentamientos en Ligny y Quatre Bras (16 de xunu), Wavre (18 y 19 de xunu) que remataron na conocida como batalla de Waterloo (18 de xunu).

En Ligny, les fuerces franceses sol mandu directu de Napoleón consiguieron faer recular n'escorribanda a los prusianos. En Quatre Bras, nuna acción dixebrada'l mesmu día del combate en Ligny, la nala esquierda del exércitu francés, al mandu del mariscal Ney, bloquió a les fuerces anglu-aliaes que se dirixíen a ayudar a los prusianos que lluchaben en Ligny.

El 18 de xunu producióse l'enfrentamientu más decisivu de la campaña, y ésti tuvo llugar en Waterloo. Mientres gran parte del día un exércitu francés, llixeramente cimeru al aliáu, a les ordes de Napoleón atacó les posiciones anglu-aliaes nel visu d'una llomba, tando a puntu de fundir el centru enemigu escontra les 19 hores. La llegada inesperada de los prusianos a la tradiquina fixo camudar tornar para Wellington, consiguiendo ésti la victoria pa les fuerces aliaes. A pesar de que la batalla simultánea de Wavre foi una victoria táctica pa'l franceses, foi infructuosa, nel sentíu de que les fuerces prusianes llograron detener a les tropes franceses que la so guarda en Waterloo podría salvar a Napoleón de perder la batalla y, poro, la guerra.

Tres la so derrota final, Napoleón foi confináu pa tola vida na alloñada Isla de Santo Elena, nel Atlánticu Sur, onde, supuestamente, sería envelenáu con raticida y morrería en 1821.

Esta coalición duru en total : 13 de marzu 1815 - 18 de xunu 1815 (94 díes, 3 meses y 4 díes)

Bibliografía rellacionada de la serie «Les Guerres Napoleóniques»

N'español

  • La campaña de Trafalgar (1804-1805): Corpus documental. González-Ayer Fierro, José Ignacio. Madrid: Ministeriu de Defensa. Centru de Publicaciones. ISBN 8497811364
  • Austerlitz 1805: la batalla de los trés emperadores. Chandler, David. Madrid: Ediciones del Prau, S.A. ISBN 84-7838-491-X
  • Jena 1806. Chandler, David. Madrid: Ediciones del Prau, S.A. ISBN 84-7838-982-2
  • Borodino 1812: les últimes lluces del imperiu. Gracia Yagüe, José Carlos; Bobi Miguel, María del Carmen. Madrid: Delta Ediciones. ISBN 84-609-5011-5
  • Waterloo 1815: la nacencia de la Europa moderna. Wootten, Geofrey. Ediciones del Prau, S.A. ISBN 84-7838-481-2
  • Les campañes de Napoleón: un emperador nel campu de batalla : de Tolón a Waterloo (1796-1815). Chandler, David. Madrid: La Esfera de los Llibros S.L. ISBN 84-9734-335-2
  • La grande armée: introducción al exércitu de Napoleón. Martín Mas, Miguel Ángel. Alpedrete: Andrea Press. ISBN 84-96527-43-3
  • Los cien díes: el final de la era napoleónica. Dominique de Villepin. Inédita Ediciones. ISBN 84-96364-01-1

N'inglés

Ver tamién