Diferencies ente revisiones de «Pedro Ignacio Lizarzaburu»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- xuntu a + xunto a )
Llinia 31: Llinia 31:


== Miembru del Pentavirato Quiteño o Gobiernu de la Restauración ==
== Miembru del Pentavirato Quiteño o Gobiernu de la Restauración ==
En 1883 integró xuntu a [[Pablo Herrera González]], [[Luis Corderu Crespo]], [[Rafael Pérez Pareya]] y [[Agustín Guerrero Lizarzaburu]], el gobiernu proclamáu en Quito llamáu “Pentavirato” o “Gobiernu de la Restauración”, que gobernó l'Ecuador ente'l 14 de xineru y el 15 d'ochobre de 1883; y, que se constituyó pa dirixir el [[Ecuador]] a pesar de qu'el Gral. Veintemilla fixérase fuerte en Guayaquil, onde se apertrechó pa enfrentar a les fuerces de [[Eloy Alfaro]] y Francisco Javier Salazar.
En 1883 integró xunto a [[Pablo Herrera González]], [[Luis Corderu Crespo]], [[Rafael Pérez Pareya]] y [[Agustín Guerrero Lizarzaburu]], el gobiernu proclamáu en Quito llamáu “Pentavirato” o “Gobiernu de la Restauración”, que gobernó l'Ecuador ente'l 14 de xineru y el 15 d'ochobre de 1883; y, que se constituyó pa dirixir el [[Ecuador]] a pesar de qu'el Gral. Veintemilla fixérase fuerte en Guayaquil, onde se apertrechó pa enfrentar a les fuerces de [[Eloy Alfaro]] y Francisco Javier Salazar.


Tuvo presente, el [[9 de xunetu]] de 1883, na batalla que dio términu al réxime de Veintemilla y qu'obligó ésti a fuxir de Guayaquil con destín a [[Lima]], a bordu del vapor Huacho.
Tuvo presente, el [[9 de xunetu]] de 1883, na batalla que dio términu al réxime de Veintemilla y qu'obligó ésti a fuxir de Guayaquil con destín a [[Lima]], a bordu del vapor Huacho.

Revisión a fecha de 19:55 3 pay 2018

Plantía:Ficha d'autoridá

Pedro Ignacio Lizarzaburu y Borja (n. Guanu 1834 - f. 1902). Militar, políticu y xurista, miembru del Pentavirato que gobernó l'Ecuador en 1883, fíu de Ignacio José de Lizarzaburu y Benavides, prócer de la independencia del Ecuador, y de Manuela Mercedes Borja y Tinajero, descendiente directa de Juan de Borja y Enríquez de Lluna, III duque de Gandía y Juana d'Aragón y Gurrea; el primeru, nietu del papa Alejandro VI (Rodrigo de Borja); la segunda, nieta del rei Fernando II d'Aragón, descendiente de los reis de Navarra y la corona d'Aragón.

Matrimoniu

Casó con Benigna Flores Sarasti, fía del Gral.Juan José Flores, expresidente del Ecuador.

Profesional del Derechu

En 1861 incorporar d'abogáu y doctor en xurisprudencia. Siendo nomáu, en dichu añu, Revisor, del Primer Tribunal de Cuentes instituyíu en Quito.

Antagonista del Gral. Ignacio de Veintemilla

En 1882 combatió contra la dictadura del Gral. Ignacio de Veintemilla; militando, col rangu de coronel, nes files del vieyu exércitu ya interviniendo nos combates que se dieron en procura del so derrocamientu.

El 10 de xineru de 1883, comandando les sos fuerces que combinó coles de José María Sarasti y Francisco Javier Salazar, punxo cercu a Quito, tomando la ciudá dempués de fuerte resistencia armada de los veintemillistas empobinaos por Marieta de Veintimilla, sobrina del gobernante, quien foi prindada.

Miembru del Pentavirato Quiteño o Gobiernu de la Restauración

En 1883 integró xunto a Pablo Herrera González, Luis Corderu Crespo, Rafael Pérez Pareya y Agustín Guerrero Lizarzaburu, el gobiernu proclamáu en Quito llamáu “Pentavirato” o “Gobiernu de la Restauración”, que gobernó l'Ecuador ente'l 14 de xineru y el 15 d'ochobre de 1883; y, que se constituyó pa dirixir el Ecuador a pesar de qu'el Gral. Veintemilla fixérase fuerte en Guayaquil, onde se apertrechó pa enfrentar a les fuerces de Eloy Alfaro y Francisco Javier Salazar.

Tuvo presente, el 9 de xunetu de 1883, na batalla que dio términu al réxime de Veintemilla y qu'obligó ésti a fuxir de Guayaquil con destín a Lima, a bordu del vapor Huacho.

Senador

Al empecipiase l'Ecuador el períodu republicanu denomináu Progresismu, cola alministración presidencial de José Plácido Caamaño, allegó como senador al Congresu Nacional.

Ministru d'Estáu

Integró'l gabinete ministerial del gobiernu del Dr. Luis Corderu Crespo, que gobernó dende'l 1º de xunetu de 1892 hasta'l 16 d'abril de 1895, en que Corderu foi derrocáu acusáu de tener previo conocencia del asuntu, que depués se convirtió nel sonáu escándalu, conocíu como de la Vienta de la Bandera”.

Ente'l 16 d'abril y el 14 d'agostu de 1895, actuó tamién como ministru d'Estáu, mientres el ralu en qu'el Dr. Vicente Lucio Salazar exerció como Presidente Encargáu d'Ecuador Presidente encargáu del Poder Executivu.

Pasa a ser adversariu de los lliberales

Al españar en Guayaquil la Revolución Lliberal, combatió xuntu al Gral. José María Sarasti na batalla de Gatazo onde foi prindáu pol Gral. Medardo Alfaro. Darréu combatió al gobiernu del Gral. Eloy Alfaro entamando delles guerrilles militares en distintos llugares del Ecuador.

Fallecimientu

Morrió en mayu de 1902.

Ver tamién

Referencia

  • Avilés Pinu Efrén: Enciclopedia del Ecuador – Lizarzaburu, Pedro *

Páxina oficial del Gobiernu Ecuatorianu sobre la hestoria d'el presidentes (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).


Predecesor:
Gobiernu Provisional de Quito:
José María Sarasti (Presidente)
José María Plácido Caamaño
Pedro Carbo
{{{cargu}}}
{{{periodu}}}
Socesor:
José María Plácido Caamaño
(Presidente del Ecuador)
Predecesor:
Vicente Lucio Salazar
Ministru de Relaciones Esteriores y de Gobiernu del Ecuador

11 d'abril de 1893 - 18 d'ochobre de 1893
Socesor:
Pablo Herrera González