Diferencies ente revisiones de «Okurigana»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 86: Llinia 86:
#: 明るい ''aka.rui'' brillante, 恥ずかしい ''hai.zukashii'' avergoñáu
#: 明るい ''aka.rui'' brillante, 恥ずかしい ''hai.zukashii'' avergoñáu


== Vease tamién ==
== Ver tamién ==
* [[Xapón]]
* [[Xapón]]
* [[Idioma xaponés]]
* [[Idioma xaponés]]
Llinia 104: Llinia 104:


== Referencies ==
== Referencies ==
{{Listaref}}
{{llistaref}}


== Enllaces esternos ==
== Enllaces esternos ==

Revisión a fecha de 19:27 3 pay 2018

Exemplu de Okurigana.

Okurigana (送り仮名? lletres acompañantes) son sufixos kana, dacuando prefixos, que siguen al kanji n'oraciones xaponeses escrites. El so usu ye da-y inflexones a los axetivos o verbos, anque amás son utilizaos pa desambiguar kanji con múltiples llectures.

Cuando s'usen pa dar inflexones, un okurigana nun verbu puede indicar el tiempu del mesmu (pasáu o presente/futuru), como en tabemasu (食べます? «comer») frente a tabemashita (食べました? «comíu»); l'aspeutu del tiempu (perfectu o imperfectu), como en aruku (歩く? caminar) frente a aruite imasu (歩いています? caminando); da-y un significáu afirmativu o negativu, como en nomimasu (飲みます? «tomar») frente a nomimasen (飲みません? «nun tomar»); o amesta-y un nivel de cortesía, como en okaasan (お母さん? «una madre) frente a haha (? «la mio» madre).

Na actualidá'l okurigana escribir con hiragana pa escribir llectures kun'yomi (llectura xaponesa) de los kanji, l'usu de katakana yera d'usu común nel pasáu pa indicar les llectures on'yomi (llectura china), pero quedó descontinuado por cuenta de que los morfemes chinos nun crean inflexones en xaponés, polo que la so pronunciación puede ser inferida del contestu porque munchos son utilizaos como parte de palabres compuestes o kango.

Exemplos d'usu

Nota: Na treslliteración emplegará un puntu (.) pa dixebrar la parte correspondiente al kanji de la parte correspondiente al okurigana.

El verbu escribir (書く, ka.ku), na so forma rentaikei, amiesta al kanji ka (書), el okurigana ku (く) que ta escritu en hiragana. Usando este mesmu kanji podemos llograr más inflexones del verbu.

  • 書く (ka.ku): forma de diccionariu, úsase tamién como presente informal afirmativu: "(yo) escribo", "(tu) escribes", "(él/ella/usté) escribi", "(nós) escribimos", "(vós/ustedes) escribís", "(ellos/elles) escriben"
  • 書かない (ka.kanai): presente informal negativu: "(yo) nun escribo", etc.
  • 書いた (ka.ita): pasáu informal afirmativu: "(yo) escribí" o "(yo) escribí", etc.
  • 書かなかった (ka.kanakatta): pasáu informal negativu: "(yo) nun escribí" o "(yo) nun escribí", etc.
  • 書きます (ka.kimasu): presente formal afirmativu *

書きません (ka.kimasen): presente formal negativu * 書きました (ka.kimashita): pasáu formal afirmativu * 書きませんでした (ka.kimasendeshita): pasáu formal negativu

Los axetivos verbales (tamién llamaos axetivos -i) conxugar de forma asemeyada.

  • 高い (taka.i): presente afirmativu: "(ye) alto/caru"
  • 高くない (taka.kunai): presente negativu: "nun ye altu/caru"
  • 高かった (taka.katta): pasáu afirmativu: "yera altu/caru"
  • 高くなかった (taka.kunakatta): pasáu negativu: "nun yera altu/caru"

El verbu venir (来る, ku.ru) ye irregular y na so conxugación camuda la llectura del kanji, que según la forma verbal pue ser ku, ki o ko:

  • 来る (ku.ru): forma de diccionariu y presente informal afirmativu *

来ない (ko.nai): presente informal negativu * 来た (ki.ta): pasáu informal afirmativu

N'ocasiones, d'un solu kanji derívase más d'un verbu. Ye l'exemplu del kanji 食, que significa "comer", y del que deriven los siguientes verbos:

  • 食む (hai.mu) [arcaicu]: comer [yerba], recibir un salariu *

食う (ku.o) [vulgar]: comer, (papear)

  • 食らう (ku.rau): comer, beber, papear, recibir golpes, (tomar)
  • 食べる (ta.beru): comer

Nesti casu, el okurigana determina si'l kanji 食 lléese "hai", "ku" o "ta". Nel peor de los casos, si'l llector nun conoz el verbu en cuestión pero sí'l kanji que lo forma, anque nun sepa lleelo bien pue faese una idea del so significáu.

Riegles xenerales

Verbos

  1. El okurigana de los verbos del grupu I (五段動詞 godan dōshi) xeneralmente empieza pola última sílaba de la forma de diccionariu:
    飲む non.mu beber, 頂く itada.ku recibir, 養う yashina.o cultivar, 練る ne.ru practicar.
  2. Nel casu de los verbos del grupu II (一段動詞 ichidan dōshi) el okurigana empieza na penúltima sílaba de la forma de diccionariu, nun siendo que namá tenga dos sílabas:
    妨げる samata.geru prevenir, 食べる ta.beru comer, 占める shi.meru agorar, 寝る ne.ru dormir, 着る ki.ru vistir
  3. Si'l verbu tien distintes variaciones tales como formes transitiva y intransitiva, la llectura más curtia del kanji ye la que s'utiliza pa toles palabres rellacionaes:
    閉める shi.meru cerrar (transitivu, grupu II), 閉まる shi.maru cerrase (intransitivu, grupu I), 落ちる o.chiru cayese (intr., grupu II), 落とす o.tosu dexar cayer (tr., grupu I)
  4. N'ocasiones el okurigana ayuda a estremar verbos que s'escriben col mesmu kanji y asina esaniciar posibles ambigüedaes:
    脅かす obiya.kasu amenaciar (mentalmente o nun sentíu figuráu), 脅す odo.el so amenaciar (físicamente)

Axetivos

  1. El okurigana de la mayor parte de los axetivos verbales (los qu'acaben en -i) empieza pola i:
    安い yasu.i baratu, 高い taka.i alto o caru, 赤い aka.i colloráu #

El okurigana de los axetivos verbales qu'acaben en -shii empieza por shi:

  1. 楽しい tano.shii risonderu, 著しい ichijiru.shii notable, 貧しい mazu.shii probe #

Hai esceiciones cuando l'axetivu tien una forma verbal. Nesti casu, como s'esplica na sección anterior, la llectura del kanji permanez constante:

  1. 暖める atata.meru calecer (verbu), 暖かい atata.kai templáu (axetivu); 頼む tano.mu confiar o riquir, 頼もしい tano.moshii fiable #

Al igual qu'asocede colos verbos, el okurigana utilizar pa estremar llectures:

  1. 細い hoso.i finu, 細かい koma.kai menudu #

Los axetivos nominales (tamién conocíos como axetivos -na) qu'acaben en -ka tienen okurigana a partir de ka:

  1. 静か shizu.ka tranquil, 豊か yuta.ka abondosu, 愚か oru.ka tontu

Alverbios

  1. La última sílaba de los alverbios suelse escribir en okurigana:
    既に sude.nin yá, 必ず kanara.zu ensin falta, 少し suko.shi pocu

Sustantivos

  1. Los sustantivos nun suelen tener okurigana:
    tsuki lluna, 魚 sakana pez, 米 kome arroz
  2. Sicasí, si'l sustantivu provien d'un verbu o axetivu, dacuando puede llevar el mesmu okurigana, anque en ciertos casos puede omitise:
    釣る tsu.ru pescar (verbu), 釣り tsu.ri pesca (sust.)
  3. En dellos sustantivos derivaos de verbos ye obligatoriu omitir el okurigana:
    hanashi cuentu, 氷 koori xelu, 畳 tatami tatami
  4. La forma nominal del verbu correspondiente sí toma'l okurigana correspondiente:
    話し hana.shi ye la forma nominal del verbu 話す hana.el so, y estrémase del sustantivu 話 hanashi.
  5. Dellos sustantivos lleven okurigana por conveniu:
    兆し kiza.shi signu, 幸い saiwa.i dicha/felicidá, 勢い ikio.i puxanza #

Dalgunos inclusive lleven okurigana pa estremar llectures, como asocede colos verbos y axetivos:

  1. 幸せ shiawa.se felicidá, 幸い saiwa.i dicha/felicidá

Palabres compuestes

  1. El okurigana puede omitise si nun se produz nenguna ambigüedá nin nel significáu nin na llectura:
    受け付け o.ke tsu.ke, 受付 uke tsuke recepción; 行き先 i.ki saki, 行先 iki saki dirección

Esceiciones

  1. Sicasí, hai esceiciones pa estes riegles y dellos okurigana ser por conveniu más que por lóxica:
    明るい aka.rui brillante, 恥ずかしい hai.zukashii avergoñáu

Ver tamién

Rōmaji

Referencies

Enllaces esternos