Diferencies ente revisiones de «Aeropuertu Internacional Louis Armstrong»

Coordenaes: 29°59′36″N 90°15′29″W / 29.9933°N 90.2581°O / 29.9933; -90.2581
De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Páxina creada con «{{Ficha d'aeropuertu |nome = Aeropuertu Internacional Louis Armstrong |nome_nativu = Louis Armstrong New Orleans International Airport<br /><small>Moisa…»
 
EmausBot (alderique | contribuciones)
m Moviendo 1 enllace(s) interllingüístico(s), agora proporcionao(s) por Wikidata na páxina d:Q1461076
Llinia 208: Llinia 208:
[[Categoría:Aeropuertos internacionales d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Aeropuertos internacionales d'Estaos Xuníos]]



[[es:Aeropuerto Internacional Louis Armstrong]]
[[Categoría:Tradubot 2018]]
[[Categoría:Tradubot 2018]]

Revisión a fecha de 00:01 31 och 2018

Aeropuertu Internacional Louis Armstrong
Louis Armstrong New Orleans International Airport
Moisant Field
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: MSY • OACI: KMSY
Llocalización
PaísBandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
EstaosBandera de Louisiana Louisiana
Parroquia parroquia de Jefferson
Ciudá Kenner (es) Traducir
Coordenaes 29°59′36″N 90°15′29″W / 29.9933°N 90.2581°O / 29.9933; -90.2581
Aeropuertu Internacional Louis Armstrong alcuéntrase en los EE.XX.
Aeropuertu Internacional Louis Armstrong
Aeropuertu Internacional Louis Armstrong
Aeropuertu Internacional Louis Armstrong (los EE.XX.)
KMSY alcuéntrase en Luisiana
KMSY
KMSY
KMSY (Luisiana)
Altitú 1,2 m
Historia y usu
Dueñu Nueva Orleans
Xestión Nueva Orleans
Orixe del nome Louis Armstrong
Nueva Orleans
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Nueva Orleans
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Aeropuertu Internacional Louis Armstrong (IATA: MSYOACI: KMSYFAA LID: MSY), conocíu d'antiguo como Moisant Field, alcontráu na ciudá de Kenner, ye'l principal aeropuertu comercial ya internacional de la ciudá de Nueva Orleans, al sudeste de Luisiana. A 1.2 metros sobre'l nivel del mar, ye'l segundu aeropuertu internacional más baxu del mundu, siguiendo al Aeropuertu Internacional Schiphol, nos Países Baxos, que asítiase a 3 metros sol nivel del mar. Antes del furacán Katrina, Louis Armstrong sirvía a casi diez millones de pasaxeros al añu, casi toos ellos ensin tresbordu. MSY tien unu de los meyores récords de seguridá aérea ente los aeropuertos estadounidenses. Nengún vuelu dende o escontra'l Louis Armstrong presentó accidentes fatales dende va diecisiete años.

L'Aeropuertu Internacional de Nueva Orleans yera una terminal aérea d'importancia pa los viaxes a Llatinoamérica dende Estaos Xuníos. Anguaño, esi percorríu pasa al traviés d'otres ciudaes que sirvan como terminales d'entrada p'aerollínees internacionales.

MSY abrió les sos puertes depués de la Segunda Guerra Mundial, remplazando al vieyu New Orleans Lakefront Airport (qu'agora sirve como base aérea) como'l principal aeropuertu de la ciudá. L'aeropuertu foi renombráu en 2001 n'honor de Louis Armstrong, un famosu músicu de jazz de Nueva Orleans. La oficina de pronósticos del Serviciu Meteorolóxicu Nacional de EE. UU. pa la zona treslladar al barriu de Slidell y agora utiliza los códigos non aeroportuarios LIX y KLIX.

MSY ye propiedá de la ciudá de Nueva Orleans (parroquia de Orleans), pero principalmente ta allugáu na ciudá de Kenner, que ta alcontráu na parroquia de Jefferson. Una pequena porción de la pista más llarga ta alcontrada na cercana parroquia de Saint Charres.

Historia

L'aeropuertu foi originalmente llamáu asina dempués de que'l temerariu aviador John Moisant, que morrió nun accidente d'avión nesta tierra (que taba dedicada a l'agricultura nesi tiempu) en 1910. La abreviación MSY deriva de Moisant Stock Yards.

Los planes pal Moisant Field empezaron en 1940, una y bones l'antiguu Shushan Airport de Nueva Orleans, agora New Orleans Lakefront Airport (NEW), sigui sirviendo a empreses privaes, taba en necesidá d'espansión o sustitución. Na Segunda Guerra Mundial la tierra convertir nuna base aérea gubernamental. Volvió a control civil dempués de la guerra y empezó el serviciu comercial nel Moisant Field en mayu de 1946.

El 19 de setiembre de 1947, l'aeropuertu foi temporalmente cerráu dempués d'un hinchente de mediu metro d'agua pol Furacán Lauderdale.

Historicalmente, la Eastern Air Lines sirvió en MSY, incluyendo'l serviciu silenciosu Boeing 727 a Dallas, Tampa y Miami, según a Nueva York y a Atlanta. Utilizando tales aviones como'l 727, Douglas DC-8 y DC-10s, National Airlines apurrió serviciu a ciudaes como Miami, Tampa, Houston, Les Vegues, Los Ánxeles, San Diego y San Francisco. La terminal actual foi construyida en 1959.

MSY foi tamién see de Pride Air que tuvo una vida bien curtia, una aerollínea operada mientres tres meses en 1985 utilizando Boeing 727.

El 11 de xunetu de 2001, l'aeropuertu foi renombráu n'honor al músicu de jazz Louis Armstrong nel centenariu de la so nacencia.

Furacán Katrina

L'aeropuertu foi cerráu pa tráficu comercial aéreu'l 28 d'agostu de 2005, poco primero que el Furacán Katrina azotara Nueva Orleans y permaneciera zarráu una y bones los hinchentes afectaron a la ciudá. La Associated Press informó'l 31 d'agostu que MSY recibiría ayuda humanitaria y que l'aeropuertu "nun sufriría daños significantes nel so espaciu y nun tendría agua enllancada en zones de movimientu aéreu", anque l'aeropuertu tuvo, como ponía nel artículu, "daños sustanciales nos sos suelos, hangares y valláu." [1] A principiu de setiembre, l'aeropuertu foi abiertu namá p'aviones militares y vuelos humanitarios y sirvió como centru d'unión pa evacuaciones d'emerxencia.

Restauración

MSY reabrir a vuelos comerciales el 13 de setiembre de 2005, con cuatro vuelo operaos por Delta Air Lines a Atlanta y por Northwest Airlines a Memphis. Amodo, el serviciu d'otru operadores empezó a volver# a entamar con serviciu llindáu por Southwest Airlines, Continental Airlines y American Airlines. Finalmente, toos el operadores anunciaron la so vuelta con serviciu llindáu sacante Frontier Airlines, Midwest Airlines y el operadores internacionales Air Canada y TACA. Continental Airlines convertir na primer aerollínea en volver a los niveles de frecuencia d'antes del Katrina a principios de 2006 y en septiembre de 2006, convertir na mayor aerollínea sirviendo en Nueva Orleans pa volver a los niveles de capacidá d'asientos anteriores al furacán.

En payares de 2007, les operaciones del MSY seríen el 75% del so estáu pre-Katrina, midíes pola cantidá d'asientos diarios de les aerollínees. El 82% de vuelos diarios seríen restauraos y el 93% de ciudaes con serviciu directu y 0% de ciudaes internacionales ensin paraes.

Incentivos pa les Aerollínees

El 21 de payares de 2006, la Xunta del Aeropuertu de Nueva Orleans aprobó una iniciativa de serviciu aéreu pa promocionar la medría del serviciu pal Armstrong International:

  • Concedióse-yos a les aerollínees un creitu de 0.75$ por asientu pal usu terminal pa salíes programaes sobre'l 85% de los niveles pre-Katrina mientres un periodu de 12 meses.
  • A les aerollínees concedióse-yos una exención de tarifes d'aterrizaxe per serviciu a un aeropuertu del que nun se tenía serviciu en Nueva Orleans mientres 12 meses.

Incentivos pa Pasaxeros

En payares de 2006, l'aeropuertu abrió un "terrén pa teléfonos móviles" na esquina ente Airline Drive y Hollandey Street al traviés de la carretera d'accesu al aeropuertu, por que la xente recueya a pasaxeros que lleguen por qu'esperen hasta que'l pasaxeru llame pa dicir que ta llistu pa la recoyida.

Tamién, el 6 d'avientu de 2006, l'Aeropuertu Armstrong International llanzó una campaña de caltenimientu de 8 millones de dólares pa llimpiar y ameyorar la redolada, pa los usuarios que lleguen y salen de la rexón de Nueva Orleans.

La campaña conocida como Music To Your Eyes, ye diseñada pa tresformar l'aeropuertu nuna instalación más amigable colos visitantes: con meyores nel llume, llimpieza, asientos, caltenimientu de la recoyida d'equipaxes, conxestión de camiones y árees pa fumadores designaes.

Tornáu de febreru de 2006

En redol a les 2:30 de la mañana del 3 de febreru de 2006, un tornáu tocó tierra del MSY. El dañu del tornáu foi significativu pero principalmente confináu nel Salón C, onde American Airlines, United Airlines, AirTran Airways y les llegaes internacionales tienen la base. Munches arreglos temporales dempués del Furacán Katrina fallaron, incluyendo un parche techu, forzando a les llínees aérees a reasitiar les sos operaciones en puertes vacantes. Les pistes y otros equipos de tierra tamién sufrieron daños. A finales del 2006, toos estos fueren reparaos.

Servicios Internacionales

El Salón C del Armstrong International, alcontráu na Terminal Oeste del aeropuertu, contien una instalación dafechu cerrada d'Aduanes ya Inmigración. Once de les 15 puertes de los salones ufierten accesos directos a esta área y asina pueden aceptar llegaes del estranxeru dende tol mundu, n'aviones tan grandes como los Boeing 747 y 400.

Hasta 2005, los servicios regulares internacionales programaos dende MSY fueron apurríos por Air Canada escontra Toronto y Grupu TACA escontra San Pedro Sula en Honduras. MSY tuvo 26 destinos internacionales ensin escala na so hestoria, seis d'ellos intercontinentales. Nos años 1980, la ciudá tenía un vuelu de British Airways ente Londres y Ciudá de México utilizando aviones Lockheed L-1011 TriStar, que faía una parada entemedia en MSY. National Airlines tamién volaba ensin escales a Ámsterdam, París (Orly) y Frankfurt del Meno dende MSY utilizando aviones McDonnell Douglas DC-10.

Tolos servicios internacionales en MSY fueron suspendíos cuando les instalaciones FIS fueron cerraes dempués del pasu del Katrina. Reabrir pa l'arribación de llegaes de vuelos chárter dende Londres, Manchester, Bournemouth y Nottingham, tolos vuelos turísticos pal Mardi Gras y un barcu de cruceru.

Terminales

El Louis Armstrong International tien dos terminales, Este y Oeste, conectaes por un caleyón central. Adxuntu a él hai cuatro salonos: A, B, C y D. En xunto, el operadores de MSY anguaño ufierten 119 vuelos diarios a 38 destinos en xunu de 2007.

Salón A

El Salón A tien 6 Puertes: A1, A3, A5 - A8. Esti salón ta cerráu hasta nuevu avisu.

Salón B

El Salón B tien 11 Puertes: B1, B2, B4, B5, B7 - B12, B15.

Salón C

Sacante para ciertes operaciones canadienses, caribeñes y d'aviones privaos, toles llegaes internacionales son xestionaes pol Salón C. El Salón C tien 15 Puertes: C1 - C12, C14 - C16.

Salón D

El salón más nuevu, el Salón D tien un salón Sky Club de Delta Air Lines, la única aerollínea que caltien el club en Armstrong. El Salón D tien 12 Puertes: D1 - D12.

Aerollínees y destinos

Aerollínees Ciudaes Alianza !

width="10%" |Terminal-Sala |-

Bandera de Canadá Air Canada Express
1 destín
Internacional (1): Toronto
Star Alliance
D-7
Bandera de Estaos Xuníos d'América Alaska Airlines
2 destinos
Domésticos (2): San Francisco / Seattle
C-4
Bandera de Estaos Xuníos d'América Allegiant Air
2 destinos
Domésticos (2): Orlando / San Petersburgo
C-4
Bandera de Estaos Xuníos d'América American Airlines
6 destinos
Domésticos (6): Charlotte / Chicago / Dallas/Fort Worth / Filadelfia / Los Ánxeles / Miami
Oneworld
C
Bandera de Estaos Xuníos d'América American Eagle
6 destinos
Domésticos (6): Charlotte / Chicago / Dallas/Fort Worth / Filadelfia / Miami / Washington
Oneworld
C
Bandera del Reinu Xuníu British Airways
1 destín
Internacional (1): Londres
Oneworld
C
Bandera de Panamá Copa Airlines
1 destín
Internacional (1): Ciudá de Panamá
Star Alliance
D
Bandera de Estaos Xuníos d'América Delta Air Lines
6 destinos
Domésticos (6): Atlanta / Detroit / Los Ánxeles / Minneapolis–St. Paul / Nueva York–JFK / Nueva York
SkyTeam
D
Bandera de Estaos Xuníos d'América Delta Connection
4 destinos
Domésticos (4): Detroit / Minneapolis–St. Paul / Nueva York–JFK / Nueva York
SkyTeam
D
Bandera de Estaos Xuníos d'América Frontier Airlines
6 destinos
Domésticos (6): Austin / Denver / Filadelfia / Orlando / Raleigh/Durham / San Antonio
C-9
Bandera de Estaos Xuníos d'América JetBlue Airways
3 destinos
Domésticos (6): Boston / Fort Lauderdale / Nueva York–JFK
C-2
Bandera de Estaos Xuníos d'América Southwest Airlines
25 destinos
Domésticos (25): Atlanta / Austin / Baltimore / Chicago / Columbus / Dallas / Denver / Fort Lauderdale / Houston / Kansas City / Les Vegues / Los Ánxeles / Nashville / Oakland / Orlando / Phoenix / Pittsburgh / Raleigh/Durham / Sacramentu / San Antonio / San Diego / San José / Saint Louis / Tampa / Washington
B
Bandera de Estaos Xuníos d'América Spirit Airlines
17 destinos
Domésticos (17): Atlanta / Atlantic City / Baltimore / Boston / Chicago / Cleveland / Columbus / Dallas/Fort Worth / Detroit / Fort Lauderdale / Houston / Les Vegues / Los Ánxeles / Minneapolis–St. Paul / Newark / Orlando / Tampa
C-6
Bandera de Estaos Xuníos d'América United Airlines
6 destinos
Domésticos (6): Chicago / Denver / Houston / Newark / San Francisco / Washington
Star Alliance
Central-G

Referencies

Enllaces esternos