Diferencies ente revisiones de «Tirol (estáu)»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Llinda al +Llenda al )
m Iguo enllaz
Llinia 19: Llinia 19:
Tres la firma del Tratáu d'Estáu d'Austria'l 15 de mayu de 1955, les tropes aliaes abandonaron el país. Nesti tiempu produció un gran crecedera económica que tresformó al estáu del Tirol d'una economía agraria a una sociedá industrial con un importante sector servicios. El turismu volvió afluyir a la rexón. A finales de los años 50 producióse un boom na construcción d'autopistes y túneles. Amás, Innsbruck foi see de los Xuegos Olímpicos d'Iviernu en dos causes (los IX Xuegos Olímpicos d'Iviernu en 1964 y los XII [[Xuegos Olímpicos d'Iviernu]] en 1976).
Tres la firma del Tratáu d'Estáu d'Austria'l 15 de mayu de 1955, les tropes aliaes abandonaron el país. Nesti tiempu produció un gran crecedera económica que tresformó al estáu del Tirol d'una economía agraria a una sociedá industrial con un importante sector servicios. El turismu volvió afluyir a la rexón. A finales de los años 50 producióse un boom na construcción d'autopistes y túneles. Amás, Innsbruck foi see de los Xuegos Olímpicos d'Iviernu en dos causes (los IX Xuegos Olímpicos d'Iviernu en 1964 y los XII [[Xuegos Olímpicos d'Iviernu]] en 1976).


Tres la entrada d'Austria na [[Xunión Europea|Unión Europea]] en 1995 y el Tratáu de Schengen de 1998 producióse una reactivación de la collaboración nes actividaes económiques, culturales y polítiques nes zones austriaca ya italiana de Tirol.
Tres la entrada d'Austria na [[Xunión Europea]] en 1995 y el Tratáu de Schengen de 1998 producióse una reactivación de la collaboración nes actividaes económiques, culturales y polítiques nes zones austriaca ya italiana de Tirol.


== Xeografía ==
== Xeografía ==

Revisión a fecha de 19:49 12 och 2018

Tirol (n'alemán: Tirol) ye unu de los nueve estaos federaos d'Austria. Ye'l tercer estáu austriacu n'estensión y el quintu en población. L'estáu inclúi dos zones separaes xeográficamente: Tirol o Tirol del Norte (n'alemán Tirol o Nordtirol) y Tirol del Este (Osttirol).

La so capital ye Innsbruck, ente que les siguientes ciudaes más poblaes son Kufstein y Telfs. Llenda al norte con Alemaña (Baviera), al este colos estaos austriacos de Salzburgo y Carintia, al sur con Italia (Provincia autónoma de Bolzano y Provincia de Belluno), al suroeste con Suiza (Cantón de los Grisones), y al oeste col estáu austriacu de Vorarlberg.

El so ríu principal ye'l Eno. El monte Grossglockner na frontera con Carintia ye'l monte más altu d'Austria (3798 m).

Hestoria

Mapa del Tirol coles fronteres de 1888 (tola rexón foi parte d'Austria nesti tiempu).

Hasta 1918 la rexón histórica del Tirol pertenecía íntegramente al Imperiu austrohúngaru, pero al terminar la Primer Guerra Mundial, la rexón del Tirol meridional (Tirol del Sur, Trentín) foi apurrida a Italia acordies con el Tratáu de Saint-Germain-en-Laye. Austria retuvo les rexones de Tirol del Norte y Tirol del Este, que formen na actualidá l'estáu federáu de Tirol.

Nesa dómina hubo esfuerzos pa consiguir un Estáu autónomu o independiente o inclusive la so unión a Alemaña. Nos años 20 del sieglu XX produció una estabilización económica al traviés del fomentu de la industria, de les obres públiques (carreteres, electrificación del ferrocarril y centrales térmiques) y de la recuperación del turismu. Sicasí, la Gran Depresión y les sanciones económiques promovidas pola Alemaña de Hitler (la sanción de los 1.000 marcos) provocaron un gran descensu del turismu, lo qu'afectó gravemente a la economía tirolesa.

El 12 de marzu de 1938 entró la Wehrmacht n'Austria y Tirol #convertir en parte del Tercer Imperiu Alemán. Tirol y Vorarlberg fueron xuníos y la rexón de Tirol del Este foi incorporada a Carintia. Engarraos a la denominada "Opción en Tirol del Sur" (pola que se daba la opción a los habitantes germanoparlantes d'esa provincia italiana d'emigrar a la zona alemana so pena de trate asimilaos al idioma y nación italianos de Mussolini) emigraron aprosimao 70 000 tiroleses del Sur a l'Alemaña Nazi, la mayoría d'ellos al Tirol del Norte y del Este. La emigración foi frenándose a midida que avanzaba la Segunda Guerra Mundial. Una tercer parte de los citaos emigrantes tornaron al so llar tres 1945.

La Segunda Guerra Mundial y los diversos frentes abiertos per Alemaña nel conflictu producieron tamién numberoses víctimes en Tirol. A partir de 1943 los Aliaos empezaron a bombardear la rexón.

Tres la entrada de les tropes americanes en Innsbruck el 3 de mayu de 1945, el control del estáu foi apurríu de manera provisional a la Resistencia de la rexón. Nel branu de 1945 Tirol pasó a formar parte de la zona francesa mientres la ocupación aliada d'Austria. Tirol del Este topábase na zona británica, anque dambes rexones volvieron ser xuníes en 1947.

Tres la firma del Tratáu d'Estáu d'Austria'l 15 de mayu de 1955, les tropes aliaes abandonaron el país. Nesti tiempu produció un gran crecedera económica que tresformó al estáu del Tirol d'una economía agraria a una sociedá industrial con un importante sector servicios. El turismu volvió afluyir a la rexón. A finales de los años 50 producióse un boom na construcción d'autopistes y túneles. Amás, Innsbruck foi see de los Xuegos Olímpicos d'Iviernu en dos causes (los IX Xuegos Olímpicos d'Iviernu en 1964 y los XII Xuegos Olímpicos d'Iviernu en 1976).

Tres la entrada d'Austria na Xunión Europea en 1995 y el Tratáu de Schengen de 1998 producióse una reactivación de la collaboración nes actividaes económiques, culturales y polítiques nes zones austriaca ya italiana de Tirol.

Xeografía

L'estáu de Tirol ye'l tercer Bundesland (estáu federáu) más estensu d'Austria con una superficie de 12 647,71 km². Amás, ye l'estáu austriacu con mayor llargor fronterizu con un total de 719 km, distribuyíos ente Alemaña, Italia, y nuna pequena parte, Suiza.

La so superficie tópase estremada en dos #región non colindantes (por motivos históricos): per un sitiu Tirol o Tirol del Norte, la mayor de los dos subregiones y por otru Tirol del Este, tando dambes rexones separaes per Italia (Tirol del Sur o Provincia autónoma de Bolzano) y l'estáu federal de Salzburgo.

División alministrativa

División alministrativa de Tirol (parte austriaca en gris claru y parte italiana en gris escuru).

Administrativamente ta estremada en nueve #distrito, ocho pertenecientes a Tirol del Norte y unu a Tirol del Este.

Tirol del Norte

  • Landeck (Landeck)
  • Reutte (Reutte)
  • Imst (Imst)
  • Innsbruck
  • Distritu de Innsbruck-Land (Innsbruck)
  • Schwaz (Schwaz)
  • Kufstein (Kufstein)
  • Kitzbühel (Kitzbühel)

Tirol del Este

  • Lienz (Lienz)

Principales ciudaes de Tirol

# Nome Población2017


1. Innsbruck &&&&&&&&&0132236.&&&&&0132 236
2. Kufstein &&&&&&&&&&018973.&&&&&018 973
3. Telfs &&&&&&&&&&015582.&&&&&015 582
4. Hall in Tirol &&&&&&&&&&013801.&&&&&013 801
5. Schwaz &&&&&&&&&&013606.&&&&&013 606
6. Wörgl &&&&&&&&&&013537.&&&&&013 537
7. Lienz &&&&&&&&&&011945.&&&&&011 945
8. Imst &&&&&&&&&&010371.&&&&&010 371
9. St. Johann in Tirol &&&&&&&&&&&09425.&&&&&09425
10. Rum &&&&&&&&&&&09063.&&&&&09063
11. Kitzbühel &&&&&&&&&&&08341.&&&&&08341
12. Zirl &&&&&&&&&&&08134.&&&&&08134
13. Wattens &&&&&&&&&&&07870.&&&&&07870
14. Landeck &&&&&&&&&&&07764.&&&&&07764
15. Jenbach &&&&&&&&&&&07088.&&&&&07088

Topografía

El monte más altu de Tirol, y al empar d'Austria ye'l Großglockner con una altitú de 3798 m, en Tirol del Este. En Tirol del Norte'l monte de mayor altitú ye'l Wildspitze (3772 m), que ye'l segundu monte más alta d'Austria.

Otros accidentes xeográficos importantes en Tirol son el valle del Inn, por onde trescurre'l ríu Eno (Inn n'alemán), y el Achensee, el llagu más grande de Tirol.

Clima

Tirol atópase asitiáu nes llendes de la influencia de los climes atlánticu, continental y mediterráneu. El clima predominante na rexón ye'l de monte. Los branos son bien húmedos por cuenta de les múltiples nubes, ente que la seronda ye más bien secu. Pel hibiernu la nieve ye abondosa. Sía que non, el clima de Tirol presenta fuertes contrastes locales ente los distintos valles y los montes.

Vease tamién

Enllaces esternos