Diferencies ente revisiones de «Brassica oleracea»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 90: Llinia 90:


[[Categoría:Brassica|oleracea]]
[[Categoría:Brassica|oleracea]]
[[Categoría:Hortolices]]
[[Categoría:Hortalexes]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]

Revisión a fecha de 14:50 28 may 2018

Plantía:Tradubot10

Brassica oleracea
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Dilleniidae
Orde: Brassicales
Familia: Brassicaceae
Xéneru: Brassica
Especie:

B. oleracea
L.,Sp. Pl., vol. 2, p. 667.

1753[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Brassica oleracea o col montesa ye una planta del xéneru Brassica perteneciente a la familia de les brasicacees.

Distribución y hábitat

Ye nativa de la mariña del sur y del oeste d'Europa. Tien el so cultivu una tolerancia bona a los suelos con altu conteníu de sal y yelsu pero tien una intolerancia a otres redolaes que-y fai competir con otres plantes n'inferiores condiciones. Por esta razón el so hábitat amenorgar a suelos de caliar en cantils.

Descripción

Brassica oleracea ye una planta biañal que forma una especie de roseta de fueyes mientres el primer añu de cultivu, les fueyes d'esta variedá son siempres carnoses y tienen proteínes capaces de fae-yos almacenar agua y nutrientes. Nel so segundu añu, los almacenes de nutrientes faen que se forme una inflorescencia mariella d'unu o dos metros d'altor.

Cultivu y usos

Esta especie foi cultivada mientres cientos d'años, nun ampliu rangu de variedá, como repollu, brécol, coliflor... Trátase d'una de les plantes más importantes pa ser emplegaes como alimentu humano. Acordies con la teoría del Triángulu de la O, la B. oleracea ta bien rellacionada con otros cinco especies del xéneru Brassica.
Toles variedaes de B. oleracea tán arrexuntaos en grupos de cultivares:[1]

Cabo mentar tamién el Brassicoraphanus o Raphanobrassica, xéneru híbridu ente'l rábanu y el repollu.

Dalgunos (n'especial col de Bruxeles y brécol) contienen altos niveles de sinigrina qu'ayudaría a prevenir el cáncer de duodenu.

Diversos cultivos de Brassica oleracea, qu'inclúin la col verde, la col de bruselas, Savoy y la col verde china.

Nome común

  • Castellanu: berza, berza caballar, berza común, berza marina, berza morada, berces, berza montesa, brécol, brócoli, bróculi, col, col caballar, col común, col d'asa de cántaru, col de Bruxeles, col de repollu, coles, col forrajera, col gallega, coliflor, coliflores, colinabu, colirrábano, col lombarda, col portuguesa, col rizada, grelos, lombarda, nabu redondu, repollu, repollu blancu, rutabaga.[2]

Sinonimia

  • Brassica alba Boiss. nom. illeg.
  • Brassica alboglabra L.H.Bailey
  • Brassica arborea Steud.
  • Brassica bullata Pasq.
  • Brassica campestris subsp. sylvestris (L.) Janch.
  • Brassica capitala DC. ex H.Lév.
  • Brassica cauliflora Garsault nom. invalid.
  • Brassica caulorapa (DC.) Pasq.
  • Brassica cephala DC. ex H.Lév.
  • Brassica fimbriata Steud.
  • Brassica gemmifera H.Lév.
  • Brassica laciniata Steud.
  • Brassica maritima Tardent
  • Brassica millecapitata H.Lév.
  • Brassica muscovita Steud. nom. invalid.
  • Brassica odorata Schrank ex Steud. nom. invalid.
  • Brassica pelegrina Steud. nom. invalid.
  • Brassica quercifolia DC. ex H.Lév.
  • Brassica rubra Steud.
  • Brassica sabauda (L.) Lizg.
  • Brassica sabellica Pers. nom. invalid.
  • Brassica suttoniana H.Lév.
  • Brassica sylvestris (L.) Mill.
  • Crucifera brassicaY.H.L.Krause
  • ?Tosquila atayante Mill. Unresolved
  • Raphanus brassica Crantz nom. illeg.

Amás, tolos innumberables taxones infra-específicos descritos son meros sinónimos de la especie.[3]

Referencies

  1. «Brassica oleracea L.». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.
  2. «Brassica oleracea». Real Xardín Botánicu: Proyectu Anthos. Consultáu'l 27 de payares de 2009.
  3. Brassica en The Plant List

Enllaces esternos