Diferencies ente revisiones de «Fraxinus»
m correiciones |
Sin resumen de edición |
||
Llinia 30: | Llinia 30: | ||
* ''Petlomelia'' [[Nieuwl.]], Amer. Midl. Naturalist 3: 187 (1914).<ref name = Kew>{{cita web |url=http://apps.kew.org/wcsp/namedetail.do?accepted_id=369462&repSynonym_id=-9998&name_id=369462&status=true |títulu= ''Fraxinus''|fechaacceso=7 de mayu de 2010 |formatu= |obra= [[Royal Botanic Gardens, Kew]]: World Checklist of Selected Plant Families}}</ref> |
* ''Petlomelia'' [[Nieuwl.]], Amer. Midl. Naturalist 3: 187 (1914).<ref name = Kew>{{cita web |url=http://apps.kew.org/wcsp/namedetail.do?accepted_id=369462&repSynonym_id=-9998&name_id=369462&status=true |títulu= ''Fraxinus''|fechaacceso=7 de mayu de 2010 |formatu= |obra= [[Royal Botanic Gardens, Kew]]: World Checklist of Selected Plant Families}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
'''''Fraxinus'''''<ref>''Sunset Western Garden Book,'' 1995:606–607</ref> ye un [[Genus|xéneru]] de la familia de les [[Oleaceae| |
'''''Fraxinus'''''<ref>''Sunset Western Garden Book,'' 1995:606–607</ref> ye un [[Genus|xéneru]] d'árboles de la familia de les [[Oleaceae|oleácees]], conocíos xeneralmente como '''fresnos'''. Contién 45-65 [[especie]]s d'[[árbol]]es de porte medianu a grande, de fueya [[caducifoliu|caduco]] polo xeneral, anque unes poques especies subtropicales son [[perennifolio|perennes]]. |
||
== Especies escoyíes == |
== Especies escoyíes == |
||
Llinia 60: | Llinia 60: | ||
* ''[[Fraxinus velutina]]'' |
* ''[[Fraxinus velutina]]'' |
||
;[[Paleártica]] occidental ([[Europa]], [[Norte d'África]] y [[Asia Occidental|sudoeste d'Asia]]) |
;[[Paleártica]] occidental ([[Europa]], [[Norte d'África]] y [[Asia Occidental|sudoeste d'Asia]]) |
||
* ''[[Fraxinus angustifolia]]'' - Fresnu de fueya |
* ''[[Fraxinus angustifolia]]'' - Fresnu de fueya estrecho ** |
||
''[[Fraxinus angustifolia]]'' var. ''oxycarpa'' (''F. oxycarpa'') |
''[[Fraxinus angustifolia]]'' var. ''oxycarpa'' (''F. oxycarpa'') |
||
* ''[[Fraxinus excelsior]]'' - Fresnu común |
* ''[[Fraxinus excelsior]]'' - Fresnu común |
||
Llinia 94: | Llinia 94: | ||
== Descripción == |
== Descripción == |
||
Esti árbol algama 15 |
Esti árbol algama los 15-20 metros d'altor, de [[Tueru (Botánica)|tueru]] rectu y cilíndricu, y proxecta muncha solombra. Ye una especie [[Sexualidá vexetal#Terminoloxía|dioica]], esto ye, cada sexu nun solu pie. Les [[fueya|fueyes]] son opuestes, raramente en [[verticilo]]s de trés, y xeneralmente [[Pinnado|pinnaticompuestes]], anque en delles especies son simples. Les [[grana|granes]] tán conteníes nuna [[sámara (frutu)|sámara]]. |
||
== Amenaces == |
== Amenaces == |
||
[[Archivu:Canker on Ash.JPG|thumb|left|[[Antracnosis]] nun fresnu de Ayrshire del Norte, Escocia.]] |
[[Archivu:Canker on Ash.JPG|thumb|left|[[Antracnosis]] nun fresnu de Ayrshire del Norte, Escocia.]] |
||
[[Archivu:Treelets on fallen Ash tree.JPG|thumb|Biltos inusuales creciendo d'un fresnu cayíu nel monte de Lawthorn, Ayrshire, Escocia.]] |
[[Archivu:Treelets on fallen Ash tree.JPG|thumb|Biltos inusuales creciendo d'un fresnu cayíu nel monte de Lawthorn, Ayrshire, Escocia.]] |
||
L'[[escarabayu]] ''[[Agrilus|Agrilus planipennis]]'', xilófagu, por fuerza introducíu en Norteamérica dende l'este d'Asia con productos de madera de fresnu alredor de 1998, mató a millones d'árboles nel Mediu Oeste de los Estaos Xuníos y el vecín [[Ontario]], y delles árees aisllaes más pequeñes nel este de Norteamérica. Amenaza a unos siete mil millones de fresnos en Norteamérica. Alvertir a la población de que nun tresporte productos de madera inacabaos, como lleña, pa detener la estensión de la plaga d'esti insectu. |
|||
El fresnu úsase tamién como planta alimenticia poles [[Guxanu (bárabu)|bárabos]] de delles especies de [[Lepidoptera|lepidópteros]] ([[camparina|camparines]] diurnes y [[Lepidoptera|nocherniegues]]). |
El fresnu úsase tamién como planta alimenticia poles [[Guxanu (bárabu)|bárabos]] de delles especies de [[Lepidoptera|lepidópteros]] ([[camparina|camparines]] diurnes y [[Lepidoptera|nocherniegues]]). |
||
Llinia 106: | Llinia 106: | ||
La [[madera]] ye trupa (dientro del 20% de 670 kg/m³ pa ''[[Fraxinus americana]]'',<ref name="NicheTimbersWhite">{{cita web |url=http://www.nichetimbers.co.uk/north-american-hardwood/ash/ |títulu=White Ash |editorial=Niche Timbers |fechaacceso=22 de febreru de 2010}}</ref> y más alta a 710 kg/m³ pa ''[[Fraxinus excelsior]]''<ref name="NicheTimbersEuropean">{{cita web |url=http://www.nichetimbers.co.uk/native-hardwood/ash/ |títulu=Ash |editorial=Niche Timbers |fechaacceso=22 de febreru de 2010}}</ref>), [[Durez|dura]] (una [[madera noble]]) y bien [[Resistencia de materiales fuerte]] pero [[Elasticidá (física)|elástica]], llargamente usada pa faer [[arcu (arma)|arcos]], mangos de [[ferramienta|ferramientes]], [[Críquet#El bate|bates de críquet]] de madera calidable, [[Bate|bates de béisbol]], [[hurley (stick)|hurleys]] y otros usos qu'esixen gran fuerza y [[resistencia de materiales|resistencia]]. Tamién de cutiu úsase como material pa preseos musicales como [[guitarra|guitarres]]. |
La [[madera]] ye trupa (dientro del 20% de 670 kg/m³ pa ''[[Fraxinus americana]]'',<ref name="NicheTimbersWhite">{{cita web |url=http://www.nichetimbers.co.uk/north-american-hardwood/ash/ |títulu=White Ash |editorial=Niche Timbers |fechaacceso=22 de febreru de 2010}}</ref> y más alta a 710 kg/m³ pa ''[[Fraxinus excelsior]]''<ref name="NicheTimbersEuropean">{{cita web |url=http://www.nichetimbers.co.uk/native-hardwood/ash/ |títulu=Ash |editorial=Niche Timbers |fechaacceso=22 de febreru de 2010}}</ref>), [[Durez|dura]] (una [[madera noble]]) y bien [[Resistencia de materiales fuerte]] pero [[Elasticidá (física)|elástica]], llargamente usada pa faer [[arcu (arma)|arcos]], mangos de [[ferramienta|ferramientes]], [[Críquet#El bate|bates de críquet]] de madera calidable, [[Bate|bates de béisbol]], [[hurley (stick)|hurleys]] y otros usos qu'esixen gran fuerza y [[resistencia de materiales|resistencia]]. Tamién de cutiu úsase como material pa preseos musicales como [[guitarra|guitarres]]. |
||
N'España'l fresnu ye l'árbol que davezu acompaña al prau y a la [[cabana pasiega]]. Amás de dar solombra se fradadura pa usu |
N'España'l fresnu ye l'árbol que davezu acompaña al prau y a la [[cabana pasiega|cabaña pasiega]]. Amás de dar solombra se fradadura pa usu forraxero del ganáu. |
||
== Aspeutos culturales == |
== Aspeutos culturales == |
||
Llinia 119: | Llinia 119: | ||
<center> |
<center> |
||
<gallery mode=packed heights=200px> |
<gallery mode="packed" heights="200px"> |
||
Image:Fresnos Podados.JPG|Exemplares de fresnu européu siendo podados (España) |
Image:Fresnos Podados.JPG|Exemplares de fresnu européu siendo podados (España) |
||
Image:Fresnos Rebrotados.jpg|Fresnos viltaos una temporada dempués de ser podados |
Image:Fresnos Rebrotados.jpg|Fresnos viltaos una temporada dempués de ser podados |
Revisión a fecha de 22:40 18 may 2018
Fresnu | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Asteridae | |
Orde: | Lamiales | |
Familia: | Oleaceae | |
Tribu: | Oleeae | |
Xéneru: |
Fraxinus Tourn. ex L. | |
Especies | ||
Vease'l testu. | ||
Sinonimia | ||
| ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Fraxinus[2] ye un xéneru d'árboles de la familia de les oleácees, conocíos xeneralmente como fresnos. Contién 45-65 especies d'árboles de porte medianu a grande, de fueya caduco polo xeneral, anque unes poques especies subtropicales son perennes.
Especies escoyíes
- Norteamérica oriental
- Fraxinus americana - Fresnu blancu
- Fraxinus caroliniana
- Fraxinus nigra - Fresnu negru
- Fraxinus pennsylvanica - Fresnu verde
- Fraxinus fonda
- ensin.: F. tomentosa
- Fraxinus quadrangulata - Fresnu azul
- Norteamérica occidental y suroccidental
- Fraxinus anomala
- Fraxinus cuspidata
- Fraxinus dipetala
- Fraxinus dubia
- Fraxinus gooddingii
- Fraxinus greggii
- Fraxinus Illinoiensys
- Fraxinus latifolia
- Fraxinus lowellii
- Fraxinus papillosa
- Fraxinus purpusii
- Fraxinus rufescens
- Fraxinus texensis
- Fraxinus uhdei
- Fraxinus velutina
- Paleártica occidental (Europa, Norte d'África y sudoeste d'Asia)
- Fraxinus angustifolia - Fresnu de fueya estrecho **
Fraxinus angustifolia var. oxycarpa (F. oxycarpa)
- Fraxinus excelsior - Fresnu común
- Fraxinus holotricha
- Fraxinus ornus - Orno, Fresnu floríu
- Fraxinus pallisiae
- Paleártica oriental (Asia oriental y central)
- Fraxinus chiisanensis
- Fraxinus floribunda
- Fraxinus griffithii
- Fraxinus hubeiensis
- Fraxinus lanuginosa
- Fraxinus longicuspis
- Fraxinus malacophylla
- Fraxinus mandshurica
- Fraxinus mariesii
- Fraxinus micrantha
- Fraxinus platypoda
- Fraxinus raibocarpa
- Fraxinus sieboldiana
- Fraxinus spaethiana
- Fraxinus trifoliata
- Fraxinus xanthoxyloides[3][4]
Descripción
Esti árbol algama los 15-20 metros d'altor, de tueru rectu y cilíndricu, y proxecta muncha solombra. Ye una especie dioica, esto ye, cada sexu nun solu pie. Les fueyes son opuestes, raramente en verticilos de trés, y xeneralmente pinnaticompuestes, anque en delles especies son simples. Les granes tán conteníes nuna sámara.
Amenaces
L'escarabayu Agrilus planipennis, xilófagu, por fuerza introducíu en Norteamérica dende l'este d'Asia con productos de madera de fresnu alredor de 1998, mató a millones d'árboles nel Mediu Oeste de los Estaos Xuníos y el vecín Ontario, y delles árees aisllaes más pequeñes nel este de Norteamérica. Amenaza a unos siete mil millones de fresnos en Norteamérica. Alvertir a la población de que nun tresporte productos de madera inacabaos, como lleña, pa detener la estensión de la plaga d'esti insectu.
El fresnu úsase tamién como planta alimenticia poles bárabos de delles especies de lepidópteros (camparines diurnes y nocherniegues).
Usos
La madera ye trupa (dientro del 20% de 670 kg/m³ pa Fraxinus americana,[5] y más alta a 710 kg/m³ pa Fraxinus excelsior[6]), dura (una madera noble) y bien Resistencia de materiales fuerte pero elástica, llargamente usada pa faer arcos, mangos de ferramientes, bates de críquet de madera calidable, bates de béisbol, hurleys y otros usos qu'esixen gran fuerza y resistencia. Tamién de cutiu úsase como material pa preseos musicales como guitarres.
N'España'l fresnu ye l'árbol que davezu acompaña al prau y a la cabaña pasiega. Amás de dar solombra se fradadura pa usu forraxero del ganáu.
Aspeutos culturales
Na mitoloxía noruega, l'Árbol del Mundu (Yggdrasil) considérase de normal que ye un fresnu, pero, munchos entendíos agora cunten que fíxose un erru d'interpretación de les escritures antigües, y que'l Yggdrasil más probablemente sería un texu común européu (Taxus baccata). Esto tendría'l so orixe nun nome alternativu pal texu en noruegu antiguu, «texu d'aguya» (barraskr). Amás, fontes antigües, incluyendo les Eddas, escriben sobre un vetgrønster viviente, un árbol eternamente verde». Un fresnu pierde les sos fueyes pel hibiernu, mientres los texos caltienen les sos fueyes. El primer home, Ask, formar a partir d'un fresnu, mientres Embla, la muyer, podría retrotrayese al Alm (Llamera).
Por tolos llugares d'Europa, les culiebras dizse que yeren repelidas poles fueyes de fresnu o un círculu dibuxáu por una caña de fresnu. El folclore irlandés sostien que les solombres d'un fresnu estropiaríen les colleches. En Cheshire, dicíase que'l fresnu podía usase pa curar les verrugues o'l raquitismu. Ver tamién la lletra ash («fresnu» en inglés). En Sussex el fresnu y el llamera conocíense como los «Facedores de Vilbes» porque los sos grandes cañes de cutiu cayen d'improviso.
Na mitoloxía griega, les Melíades yeren ninfes del fresnu, quiciabes específicamente del orno o fresnu floríu (Fraxinus ornus), de la mesma manera que les dríades yeren ninfes del carbayu. Munchos ecos d'arcaicos ritos helenos y mitos implicaben a los fresnos.
El fresnu exuda una sustanza azucarada que, suxurióse, yera lleldada pa crear el aguamiel de la poesía nórdica (skáldskapar mjaðar; en islandés modernu, skáldskaparmjöður).[7] Nel inglés antiguu la lletra æ tien el mesmu nome æsc como l'árbol de fresnu (ash n'inglés modernu).
-
Exemplares de fresnu européu siendo podados (España)
-
Fresnos viltaos una temporada dempués de ser podados
Referencies
- ↑ «Fraxinus». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 7 de mayu de 2010.
- ↑ Sunset Western Garden Book, 1995:606–607
- ↑ «Species Records of Fraxinus». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. Consultáu'l 22 de febreru de 2010.
- ↑ «Fraxinus L.». ITIS Standard Reports. Integrated Taxonomic Information System. Consultáu'l 22 de febreru de 2010.
- ↑ «White Ash». Niche Timbers. Consultáu'l 22 de febreru de 2010.
- ↑ «Ash». Niche Timbers. Consultáu'l 22 de febreru de 2010.
- ↑ Dumont, Darl J. (Summer de 1992). «The Ash Tree In Indo-European Culture». Mankind Quarterly 32 (4): páxs. 323–336. http://www.musaios.com/ash.htm.
Enllaces esternos
Wikispecies tien un artículu sobre Fraxinus. |