Diferencies ente revisiones de «Yves Saint Laurent»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Iguo enllaces frañíos a imaxes (1)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-\bllínea\b +llinia)
Llinia 53: Llinia 53:
La collaboración de [[Pierre Bergé]] foi sustancial por que Saint Laurent llegara a alzar una empresa sólida. Anque atayaron la so relación sentimental en 1976, siguieron conviviendo na mesma casa y collaborando, y Bergé foi'l sofitu imprescindible que dexó a Saint Laurent siguir creando y superar les sos crisis emocionales.
La collaboración de [[Pierre Bergé]] foi sustancial por que Saint Laurent llegara a alzar una empresa sólida. Anque atayaron la so relación sentimental en 1976, siguieron conviviendo na mesma casa y collaborando, y Bergé foi'l sofitu imprescindible que dexó a Saint Laurent siguir creando y superar les sos crisis emocionales.


Les sos colecciones nos años 60 destacaron pola incorporación del [[esmoquin]] al vestuariu femenín y pola implantación del ''[[prêt-à-porter]]'' como una llínea comercial completa; de fechu foi'l primer ceador d'alta cordura que presentó una llínea d'esta nueva categoría de moda. En 1966 inauguró'l so primer local que comercializaba ''prêt-à-porter''. Tamién foi'l primer diseñador qu'incorporó muyeres de color como modelos nos sos desfiles.
Les sos colecciones nos años 60 destacaron pola incorporación del [[esmoquin]] al vestuariu femenín y pola implantación del ''[[prêt-à-porter]]'' como una llinia comercial completa; de fechu foi'l primer ceador d'alta cordura que presentó una llinia d'esta nueva categoría de moda. En 1966 inauguró'l so primer local que comercializaba ''prêt-à-porter''. Tamién foi'l primer diseñador qu'incorporó muyeres de color como modelos nos sos desfiles.


[[Archivu:Yves Saint Laurent Beverly Hills.jpg|200px|thumb|left|Escaparate de la firma Yves Saint Laurent en [[Rodiu Drive]], [[Beverly Hills]].]]
[[Archivu:Yves Saint Laurent Beverly Hills.jpg|200px|thumb|left|Escaparate de la firma Yves Saint Laurent en [[Rodiu Drive]], [[Beverly Hills]].]]

Revisión a fecha de 18:50 15 abr 2018

Plantía:Ficha de diseñador de moda Yves Henri Donat Mathieu-Saint-Laurent, más conocíu como Yves Saint Laurent (Orán, Arxelia, 1 d'agostu de 1936-París, Francia, 1 de xunu de 2008), foi un diseñador de moda y empresariu francés.

Biografía

Primeros años

Nació en Orán, daquella colonia francesa de Arxelia, nel senu d'una de les más riques families de la ciudá. El so padre, descendiente d'un barón francés, yera presidente d'una compañía de seguros y propietariu de delles sales de cine. La so güela materna yera española. N'Arxelia, la Segunda Guerra Mundial y l'ocupación nazi de Francia paecíen sucesos alloñaos, y nun incidieron demasiáu na vida de Yves Saint Laurent y la so familia. Siendo neñu gustába-y interpretar personaxes de Molière y lleía con avidez la revista Vogue. Atraía-y el mundu de los diseños pa teatru. Pol so calter peculiar sufrió acoso escolar, qu'él intentaba superar prometiéndose: «Dalgún día voi ser famosu».

En 1950, Saint Laurent unvió tres diseños a París, a un concursu convocáu pol Secretariáu Internacional de la Llana. Quedó en tercer posición, y allegó a recibir el premiu acompañáu de la so madre. Los sos diseños sosprendieron a Michel de Brunhoff, redactor xefe de Vogue, que-y encamentó qu'estudiara na Chambre Syndicale de la Couture. Saint Laurent fíxo-y casu y en graduándose en Orán camudar a París.

En 1951 volvió participar nel concursu del Secretariáu Internacional, y esta vegada resultó ganador, ganando a un mozu Karl Lagerfeld. Unvió más diseños a De Brunhoff, quien vio nellos semeyances con un diseñador consagráu: Christian Dior. El responsable de Vogue unvió estos diseños a Dior, que vio al intre'l talentu de Saint Laurent y decidió sumalo al so taller.

Entamos con Christian Dior

Con 18 años, entró a trabayar en Dior, magar les sos xeres iniciales fueron más bien prosaiques: decorar l'estudiu y diseñar dellos accesorios. Sosprendentemente, Christian Dior escoyólu como'l so sucesor nel cargu de diseñador xefe de la casa. Saint Laurent y la so madre estrañar pola decisión de Dior, quien paecía demasiao mozu pa xubilase. Morrería d'un infartu esi mesmu añu.

Vistíu de franela gris, «línea trapecio», diseñáu por Yves Saint Laurent pa la casa Dior, en 1958. (Esibir nel Muséu de Young en San Francisco, California).

En 1957, con 21 años, Saint Laurent convertir nel alfayate más nuevu de l'alta cordura francesa. La so colección de primavera de 1958 algamó resonante ésitu, al enllargar l'estilu New Look acuñáu por Dior. Esti ésitu contribuyó a rescatar la firma d'una quiebra que paecía segura. En 1959, foi escoyíu por Farah Diba por que diseñara el vistíu de la so boda col Sha d'Irán. Pero les creaciones posteriores de Saint Laurent collecharon dures crítiques, y la so carrera en Dior atayar nel añu 1960, cuando foi llamáu pa cumplir col serviciu militar francés, coincidiendo cola guerra d'independencia d'Arxelia. Saint Laurent refugara la milicia hasta entós gracies a influencies del propietariu de Dior, Marcel Boussac, y conxeturóse que cuando Boussac quixo prescindir d'él, movió los filos necesarios por que lu llamaren a files.[1]

Saint Laurent duró apenes 20 díes nel exércitu. Por cuenta de les humildaciones infligidas por unos compañeru, sufrió un ataque de estrés y foi ingresáu nun hospital militar. Ellí supo que la casa Dior nun-y acutaba l'empléu y que más bien prescindiera d'él; esta noticia empioró'l so estáu emocional y foi ingresáu nel psiquiátricu de Val-de-Grâce, un centru tristemente conocíu poles sos terapies agresives. Saint Laurent sufrió electroshocks y alministráronlu sedantes y otres drogues, una etapa aveseda qu'ayuda a esplicar los sos posteriores problemes emocionales y adicciones.

A finales de 1960 Saint Laurent abandonó'l psiquiátricu y, al volver a París, vio qu'el so sustitutu na casa Dior yera Marc Bohan, diseñador que s'averaba más al estilu ladylike (femenín como d'antiguo) que se buscaba. Saint Laurent demandó a la empresa por daños morales cola ayuda del so amigu Pierre Bergé, y col dineru recibíu, sumáu al sofitu financieru del empresariu J. Mack Robinson de Atlanta, creó la so propia casa de cordura.

Fundación de la casa YSL

Diseños d'esmoquin femenín (-y smoking) que s'esiben nel Muséu de Young en San Francisco.

La primer colección d'esi mesmu añu, Ligne Trapéze (‘línea trapecio’ en francés), convertir nun ésitu instantáneu. La imaxe y el logotipu de la empresa (un monograma coles iniciales YSL superpuestes) encargar al diseñador gráficu francés Cassandre en 1961, y siguen n'usu anguaño.

La collaboración de Pierre Bergé foi sustancial por que Saint Laurent llegara a alzar una empresa sólida. Anque atayaron la so relación sentimental en 1976, siguieron conviviendo na mesma casa y collaborando, y Bergé foi'l sofitu imprescindible que dexó a Saint Laurent siguir creando y superar les sos crisis emocionales.

Les sos colecciones nos años 60 destacaron pola incorporación del esmoquin al vestuariu femenín y pola implantación del prêt-à-porter como una llinia comercial completa; de fechu foi'l primer ceador d'alta cordura que presentó una llinia d'esta nueva categoría de moda. En 1966 inauguró'l so primer local que comercializaba prêt-à-porter. Tamién foi'l primer diseñador qu'incorporó muyeres de color como modelos nos sos desfiles.

Escaparate de la firma Yves Saint Laurent en Rodiu Drive, Beverly Hills.

Collaboraciones en cine y teatru

Diseñó decoraos y vestuariu pa filmes y obres teatrales como Cyrano de Bergerac y La Pantera Rosa, collaborando con Roland Petit, Claude Régy, Jean-Louis Barrault, Luis Buñuel, François Truffaut, Alain Resnais (Stavisky, 1974), Jean Marais, Zizi Jeanmaire, Arletty...

Vistió a dives del cine como Jeanne Moreau, Claudia Cardinale (La panthère rose, 1963) y Isabelle Adjani, y convirtió a Catherine Deneuve en iconu d'estilu y musa personal.[2]

Altibaxos

Los sos diseños nunca dexaben indiferentes a los críticos. El desfile de seronda de 1966, inspiráu en Mondrian, causó sensación, pero otres propuestes nun se llibraron de crítiques negatives. En 1971 Saint Laurent llanzó una colección inspirada nos collaboracionistes franceses mientres la ocupación nazi de Francia nos años 1940 que foi masacrada porque s'entendió qu'emponderaba los tiempos de la ocupación nazi («qu'él nun conoció») y el «feu utilitarismu de la posguerra».

Les esixencies de producción n'alta cordura y prêt-à-porter (dos colecciones al añu de cada categoría) acarretáron-y un estrés creciente, que combatía con alcohol y drogas. En 1987 sufrió un trespié en crítiques arriendes de un fallíu desfile en Nueva York; esibió chaquetas con aplicaciones de xoyes de 100 000 dólares pocos díes dempués de qu'un crack financieru solmenara la ciudá. De magar, foi delegando el diseñu del prêt-à-porter n'ayudantes, y esta gama de la so producción apenes retuvo pujanza ente les sos fanes.

La marca Saint Laurent amenó otru escándalu na última etapa, cuando pa promocionar un arume masculino recurrir a una fotografía de desnudu fronteru, onde un modelu posaba colos xenitales visibles; foi la primera (y única) imaxe d'esti tipu que se recuerda dientro de la publicidá d'algame global.

Saint Laurent foi tamién conocíu pola so faceta mundana; allegaba a discoteques como Studio 54, y yera consumidor habitual de cocaína. Cuando dexó les drogues, sumó otra adicción más inocua: bebía al día varios llitros de Coca-Cola. La so vida íntima daba que falar, anque'l so compañeru Pierre Bergé siempres-y sofitó y contribuyó a que la empresa nun naufragara nin nos peores momentos del diseñador.

Saint Laurent y l'arte

La colección de seronda de 1965 inspirar na obra de Piet Mondrian

Saint Laurent y Bergé axuntaron una importante colección d'arte na so casona de la cai Babylon de París,[3] gracies en gran midida al ésitu económicu del arume Opium (1977), el más vendíu del mundu.[ensin referencies] Adquirieron obres como una importante semeya de Goya que perteneció a los Rockefeller (El neñu don Luis María de Cistué) y una escultura de madera de Constantin Brancusi (anguaño queden solu trés en manos privaes). Sumaron pintures d'otros munchos artistes como Frans Hals, Cornelis de Vos, Ingres, Géricault, Picasso, Fernand Léger, Giorgio de Chirico, Édouard Vuillard, Edvard Munch, Matisse y Mondrian, según dibuxos y acuareles de Manet, Paul Klee, Paul Gauguin, Degas, Toulouse-Lautrec, Alberto Giacometti y Cézanne. En feches posteriores la pareya declaró que «colos precios actuales, yá nun podemos siguir mercando».

La so afición pol arte llevólu a ‘homenaxar’ a maestros como Piet Mondrian, Picasso y Braque, con vistíos que reproducen los sos motivos.[4] Una esposición en La Coruña (febreru de 2008) ilustró esta influencia nel so trabayu, amosando los sos diseños xuntu con obres d'arte que los inspiraron.[5][6]

Retirada en 2002

Yves Saint Laurent anunció la so retirada del diseñu de moda y les pasareles en xineru de 2002.[7] Amosóse decepcionáu pola moda predominante, que al so xuiciu arrequexaba l'ambición artística a favor del simple arriquecimientu «como si fora faer cortines pa ventanes».

Fallecimientu y puya de bienes

Yves Saint-Laurent finó en París el 1 de xunu de 2008, a la edá de 71 años, en careciendo cáncer.[1] Pocos díes antes, formalizó la so enllargada relación con Pierre Bergé por aciu una unión civil, de xuru pa solucionar cuestiones d'heriedu. Caltuvieren la so relación amistosa hasta'l final, magar viviendo separaos dende 1992.

Al funeral de Saint Laurent allegaron l'entós presidente de Francia Nicolas Sarkozy y la so esposa Carla Bruni, que trabayara como modelu mientres munchos años cola firma; según por importantes personalidaes venceyaes a la moda como Valentino, John Galliano, Jean Paul Gaultier, Claudia Schiffer, Naomi Campbell , Catherine Deneuve y Farah Diba.

Tres la muerte del diseñador, la so colección d'arte esvalixábase; el so compañeru Bergé comentó que tal conxuntu formárase como un proyectu de los dos que, al finar Saint Laurent, había perdíu sentíu. Celebróse una puya de tres díes, ente'l 23 y el 25 de febreru nel Grand Palais de París al cargu de la firma Christie's. De los 733 llotes vendiéronse 730 por un total de 373 millones d'euros, dineru que se destinó a una fundación y a la llucha contra'l sida.[8] La citada semeya de Goya escluyir de la vienta pa ser donáu al Muséu del Louvre, y Bergé quedar con delles obres de Andy Warhol (semeyes de Saint Laurent y del so perru favoritu). Curiosamente, unu de los pocos llotes que nun atoparon comprador foi'l cuadru de Picasso Preseos de música sobre una mesa, la pintura con valoración más alta.[9] Otra manera, un cuadru de Mondrian foi adquiríu pal futuru muséu Louvre Abu Dhabi.

En mayu de 2009, haise rumoreado que l'antigua vivienda de Saint Laurent y Bergé na cai Babylon podría ser adquirida pol presidente Nicolas Sarkozy y Carla Bruni como la so nueva residencia.[10]

En 2010, topáronse diversos dibuxos fechos por Saint Laurent que databen de los años 1970 y 1980, ente estos cuadros atopa un semeya desnuda del líder de Queen, Freddie Mercury, posiblemente fechu en Múnich, Alemaña en 1984.[11]

Influencia posterior

Saint Laurent pasó a la hestoria como'l primer diseñador de moda qu'espunxo nun muséu, el Metropolitan Museum de Nueva York.[12] Creó, con Pierre Bergé, una fundación pa la custodia y espardimientu del so legáu creativu.

Documentales biográficos

  • David Teboul: "Yves Saint Laurent: His Life and Times" (2002)
  • "Yves Saint Laurent: 5 Avenue Marceau 75116 Paris" (2002)
  • Pierre Thoretton: "L'Amour Fou" (2009)
  • Jalil Lespert: "Yves Saint Laurent" (2014).

Referencies

  1. 1,0 1,1 AFP (2 de xunu de 2008). «Muerre'l diseñador Yves Saint Laurent». El País. Consultáu'l 2 de xunu de 2008.
  2. Mikelbank, Peter (xunu de 20008). «Designer Yves Saint Laurent Has Died» (inglés). People. Consultáu'l 1 de xunu de 2008.
  3. «Cases de famosos: Yves Saint Laurent». Decoesfera (7 de xineru de 2009). Consultáu'l 28 de xineru de 2015.
  4. «Yves Saint Laurent llega a Madrid». L'Imparcial (3 d'ochobre de 2011). Consultáu'l 28 de xineru de 2015.
  5. «Una amuesa sobre Yves Saint Laurent foi la esposición más visitada en Galicia en 2008». Faru de Vigo (10 de xineru de 2009). Consultáu'l 28 de xineru de 2015.
  6. Corujeira, Jacobo (16 de febreru de 2008). «Yves Saint Laurent amuesa'l so llau más artísticu nuna esposición en La Coruña». El Confidencial. Consultáu'l 28 de xineru de 2015.
  7. Meilhan, Pierre (1 de xunu de 2008). «Fashion icon Yves Saint Laurent dead at 71» (inglés). CNN. Consultáu'l 1 de xunu de 2008.
  8. Antonio Jiménez Barca (26 de febreru de 2009). «Una martellada de 373 millones». Elpaís.com. Consultáu'l 26 de febreru de 2009.
  9. Antonio Jiménez Barca (24 de febreru de 2009). «Picasso nun se viende na puya de Saint Laurent». Elpaís.com. Consultáu'l 26 de febreru de 2009.
  10. Antonio Jiménez Barca (15 de mayu de 2009). «Los Sarkozy quieren la casa de Yves Saint Laurent». El País. Consultáu'l 21 de mayu de 2009.
  11. www.dw-world.de/dw/article/0,,5263580,00.html
  12. «Yves Saint Laurent». Consultáu'l 28 de xineru de 2015.

Enllaces esternos