Diferencies ente revisiones de «579»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Robó: Troquéu automáticu de testu (-Leandro +Leandru) |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- de [[A + d'[[A) |
||
Llinia 3: | Llinia 3: | ||
== Fechos == |
== Fechos == |
||
* [[Papáu]] - [[Pelayu II]] asocede a [[Benedictu I]]. |
* [[Papáu]] - [[Pelayu II]] asocede a [[Benedictu I]]. |
||
* El rei visigodu [[Leovixildu]] casa al so fíu primoxénitu [[Hermenexildu]] cola princesa franca [[Ingunda]], de 12 años, fía de los reis |
* El rei visigodu [[Leovixildu]] casa al so fíu primoxénitu [[Hermenexildu]] cola princesa franca [[Ingunda]], de 12 años, fía de los reis d'[[Austrasia]]: [[Sixebertu I]] y [[Brunequilda]], y nieta, por tanto, de la so muyer [[Gosuinda|Gosvinta]]. La princesa católica viaxa a la corte de [[Toledo]] y al pasar por [[Agde]] l'obispu [[Fronimius]] encamiénta-y a nun aceptar el venenu arrianu”. Esti fechu llega a oyíos de Leovixildu, que trata por tolos medios d'espulsar al obispu de la so see. Ingunda (o Ingundis) llega a Toledo, onde la so güela la reina trata de persuadila a que se convierta al [[arrianismu]] y bautícese de nuevu, mas Ingundis niégase. Gosvinta cutir entós, baltar al suelu y abásnalu polos pelos hasta faela sangrar. Al negase la princesa a abjurar del so catolicismu, la reina ordena que sía esnudada y somorguiada nun estanque llenu de pexes, ensin llograr el so oxetivu. Al envís de acabar coles disputes, Leovixildu alloña a Hermenexildu de la corte y nómalu ''[[Dux (visigodu)|dux]]'' de la fronteriza provincia de [[Bética]], pasando ésti a morar en [[Sevilla]], onde traba amistá col monxu [[Leandru de Sevilla|Leandru]] (posiblemente yá obispu), hermanu d'[[Isidoru de Sevilla|Isidoru]]. A instancies de Leandru y Ingundis, Hermenexildu convertir al catolicismu col nome de [[Juan (nome)|Juan]]. Asemeyada conversión supon una rebelión contra'l rei Leovixildu, una y bones l'arrianismu ye la relixón oficial de los godos; el monarca trata d'entrevistase col so fíu, y llámalu a Toledo al conocer la so conversión, pero ésti, desconfiable, niégase. |
||
== Nacencies == |
== Nacencies == |
Revisión a fecha de 11:22 14 abr 2018
Añu 579 | |
Años: | 576 577 578 - 579 - 580 581 582 |
Décades: | Años 540 Años 550 Años 560 - Años 570 - Años 580 Años 590 Años 600 |
sieglos: | sieglu V - sieglu VI - sieglu VII |
Calendariu gregorianu | 579 DLXXIX |
Ab urbe condita | 1332 |
Calendariu armeniu | 28 |
Calendariu chinu | 3275 – 3276 |
Calendariu hebréu | 4339 – 4340 |
Calendarios hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat |
634 – 635 501 – 502 |
Calendariu persa | 43 BP – 42 BP |
Calendariu islámicu | 44 BH – 43 BH |
Calendariu rúnicu | 829 |
Fechos
- Papáu - Pelayu II asocede a Benedictu I.
- El rei visigodu Leovixildu casa al so fíu primoxénitu Hermenexildu cola princesa franca Ingunda, de 12 años, fía de los reis d'Austrasia: Sixebertu I y Brunequilda, y nieta, por tanto, de la so muyer Gosvinta. La princesa católica viaxa a la corte de Toledo y al pasar por Agde l'obispu Fronimius encamiénta-y a nun aceptar el venenu arrianu”. Esti fechu llega a oyíos de Leovixildu, que trata por tolos medios d'espulsar al obispu de la so see. Ingunda (o Ingundis) llega a Toledo, onde la so güela la reina trata de persuadila a que se convierta al arrianismu y bautícese de nuevu, mas Ingundis niégase. Gosvinta cutir entós, baltar al suelu y abásnalu polos pelos hasta faela sangrar. Al negase la princesa a abjurar del so catolicismu, la reina ordena que sía esnudada y somorguiada nun estanque llenu de pexes, ensin llograr el so oxetivu. Al envís de acabar coles disputes, Leovixildu alloña a Hermenexildu de la corte y nómalu dux de la fronteriza provincia de Bética, pasando ésti a morar en Sevilla, onde traba amistá col monxu Leandru (posiblemente yá obispu), hermanu d'Isidoru. A instancies de Leandru y Ingundis, Hermenexildu convertir al catolicismu col nome de Juan. Asemeyada conversión supon una rebelión contra'l rei Leovixildu, una y bones l'arrianismu ye la relixón oficial de los godos; el monarca trata d'entrevistase col so fíu, y llámalu a Toledo al conocer la so conversión, pero ésti, desconfiable, niégase.