Diferencies ente revisiones de «Carillón»
Contenido eliminado Contenido añadido
m -as >> -es |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Vease tamién +Ver tamién) |
||
Llinia 9: | Llinia 9: | ||
Llámase ''carillón de llámines'' al [[metalófonu]] agudu llamáu tamién ''llira de llámines'' o a cencielles ''llira'' (sobremanera cuando ye un modelu emplegáu pa desfile), que'l so nome internacional ye ''[[glockenspiel]]''. |
Llámase ''carillón de llámines'' al [[metalófonu]] agudu llamáu tamién ''llira de llámines'' o a cencielles ''llira'' (sobremanera cuando ye un modelu emplegáu pa desfile), que'l so nome internacional ye ''[[glockenspiel]]''. |
||
== |
==Ver tamién== |
||
* [[Maanina]] |
* [[Maanina]] |
||
== Enllaces esternos == |
== Enllaces esternos == |
Revisión a fecha de 10:18 2 abr 2018
El carillón, órganu aéreu o órganu de campanes ye un preséu de percusión idiófono que consistente nun xuegu de campanes dispuestes en escala musical que se cuten con un martiellu d'estes maneres:
- A mano: Paez qu'esta modalidá yá yera conocida nel sieglu XI, y verdaderamente taben n'usu nel XIII, como lo manifiesten delles miniatures presentes en códices.
- Con martiellos aicionaos por aciu un "tecláu" (en realidá, un xuegu de palanques cola mesma disposición): Esta otra modalidá emplegar por primer vegada en Alost (Flandes) nel añu 1487, y estenderíase en sieglos posteriores: llegar a faer aparatos d'hasta ochenta campanes.
Tamién se llamen carillones, anque impropiamente, a los xuegos de campanielles que se faen sonar simultáneamente solmenándoles, sía en xuegos de trés o cuatro o nuna rueda que xira.
Llámase carillón de llámines al metalófonu agudu llamáu tamién llira de llámines o a cencielles llira (sobremanera cuando ye un modelu emplegáu pa desfile), que'l so nome internacional ye glockenspiel.
Ver tamién
Enllaces esternos