Diferencies ente revisiones de «Castanea»
Páxina nueva: {| border="1" cellspacing="0" align="right" cellpadding="2" green="250" ! align="center" bgcolor="lightgreen" colspan="2"| Castanea |- | align="center" colspan="2" | [[Image:Illustrat... |
Enllaces a otres uiquis |
||
Llinia 39: | Llinia 39: | ||
El nome román de la castañal y del so frutu, castanea, vien de la pallabra griega ''"κάστανον"'' o ''"καστανέα"'', que al empar tómalu del armeniu, ''Kast'', castaña. Magüer, esisten dellos autores que solepexen que vien de ''Καστανίs'', una ciodá del Ponto ú cautívase dende abeyaná, otros, que la ciodá coye'l nome d'esti árbole. L'autor del xéneru se-y atribúi a l'inglés Miller, magar que'l vraeru autor foi Joseph Pitton de Tournefort. |
El nome román de la castañal y del so frutu, castanea, vien de la pallabra griega ''"κάστανον"'' o ''"καστανέα"'', que al empar tómalu del armeniu, ''Kast'', castaña. Magüer, esisten dellos autores que solepexen que vien de ''Καστανίs'', una ciodá del Ponto ú cautívase dende abeyaná, otros, que la ciodá coye'l nome d'esti árbole. L'autor del xéneru se-y atribúi a l'inglés Miller, magar que'l vraeru autor foi Joseph Pitton de Tournefort. |
||
[[bg:Кестен]] |
|||
[[ca:Castanya]] |
|||
[[da:Kastanje]] |
|||
[[de:Edelkastanie]] |
|||
[[en:Chestnut]] |
|||
[[eo:Kaŝtanujo]] |
|||
[[fr:Châtaignier]] |
|||
[[gl:Castiñeiro]] |
|||
[[io:Kastano]] |
|||
[[it:Castanea]] |
|||
[[ja:クリ]] |
|||
[[ko:밤나무]] |
|||
[[nl:Kastanje]] |
|||
[[pl:Kasztan]] |
|||
[[sr:Кестен]] |
|||
[[tr:Kestane]] |
Revisión a fecha de 14:23 20 abr 2007
Castanea | |
---|---|
Castañal Europea | |
Clasificación científica | |
Reinu | Plantae |
División | Magnoliophyta |
Clas | Magnoliopsida |
Orden | Fagales |
Familia | Fagaceae |
Xéneru | Castanea |
Tribes | |
Castanea sativa
|
Les castañales (Castanea spp.) son un xéneru plantes de la familia les fagacies, llariegues de les rexones atemperiáes del hemisferiu norti. Conócese como "castaña" a les nueces d'estos árboles.
Les tribes de Castanea presenten fueyes alternes con carel denticuláo. La flor masculina en fuxones pendulares con periantu caldiáo pola cinca y 12 a 8 estames; la flor femenina na cinca'l dicasiu masculín. Dicasiu femenín completu (3 flores). Ovariu trígono-unilocular con 7 a 9 estilu. Frutu en garapiellu con llarguos artos, xeneralmenti con 3 aquenios.
Etimoloxía y hestoria
El nome román de la castañal y del so frutu, castanea, vien de la pallabra griega "κάστανον" o "καστανέα", que al empar tómalu del armeniu, Kast, castaña. Magüer, esisten dellos autores que solepexen que vien de Καστανίs, una ciodá del Ponto ú cautívase dende abeyaná, otros, que la ciodá coye'l nome d'esti árbole. L'autor del xéneru se-y atribúi a l'inglés Miller, magar que'l vraeru autor foi Joseph Pitton de Tournefort.