Diferencies ente revisiones de «Idioma lepónticu»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 68: Llinia 68:
;Notes
;Notes
<div style="font-size:95%;">
<div style="font-size:95%;">
{{Listaref}}
{{llistaref}}
</div>
</div>


Llinia 76: Llinia 76:
* {{cita publicación|autor=Gambari, F. M., and G. Colonna|títulu=Il bicchiere con iscrizione arcaica de Castelletto Ticino y l'adozione della scrittura nell'Italia nord-occidentale|revista=Studi Etruschi|añu=1988|volume=54|páxines=119–64}}
* {{cita publicación|autor=Gambari, F. M., and G. Colonna|títulu=Il bicchiere con iscrizione arcaica de Castelletto Ticino y l'adozione della scrittura nell'Italia nord-occidentale|revista=Studi Etruschi|añu=1988|volume=54|páxines=119–64}}
* {{cita publicación|autor=Lejeune, M.|títulu=Documents gaulois et pa-gaulois de Cisalpine|revista=Études Celtiques|añu=1970–71|volume=12|páxines=357–500}}
* {{cita publicación|autor=Lejeune, M.|títulu=Documents gaulois et pa-gaulois de Cisalpine|revista=Études Celtiques|añu=1970–71|volume=12|páxines=357–500}}
* {{cita llibro|autor=Lejeune, M.|títulu=Lepontica|allugamientu=[[París]]|editorial=Société d'Éditions '-yos Belles Lettres'|añu=1971|id=}}
* {{cita llibru|autor=Lejeune, M.|títulu=Lepontica|allugamientu=[[París]]|editorial=Société d'Éditions '-yos Belles Lettres'|añu=1971|id=}}
* {{cita publicación|autor=Lejeune, M.|títulu=Vues présentes sur -y celtique ancien|revista=Académie Royale de Belgique, Bulletin de la Classe deas Lettres et deas Sciences morales et politiques|añu=1978|volume=64|páxines=108–21}}
* {{cita publicación|autor=Lejeune, M.|títulu=Vues présentes sur -y celtique ancien|revista=Académie Royale de Belgique, Bulletin de la Classe deas Lettres et deas Sciences morales et politiques|añu=1978|volume=64|páxines=108–21}}
* {{cita llibro|autor=Lejeune, M.|títulu=Recueil deas inscriptions gauloises: II.1 Textes gallu-étrusques. Textes gallu-latins sur pierre|allugamientu=[[París]]|editorial=CNRS|añu=1988|id=}}
* {{cita llibru|autor=Lejeune, M.|títulu=Recueil deas inscriptions gauloises: II.1 Textes gallu-étrusques. Textes gallu-latins sur pierre|allugamientu=[[París]]|editorial=CNRS|añu=1988|id=}}
* {{cita llibro|autor=Pisani, V.|títulu=-y lingue dell'Italia antica oltre il llatinu|edición=2nd ed.|allugamientu=[[Turín]]|editorial=Rosenberg & Sellier|añu=1964|id=}}
* {{cita llibru|autor=Pisani, V.|títulu=-y lingue dell'Italia antica oltre il llatinu|edición=2nd ed.|allugamientu=[[Turín]]|editorial=Rosenberg & Sellier|añu=1964|id=}}
* Tibiletti Bruno, M. G (1978). "Ligure, leponzio y gallico". In ''Popoli y civiltà dell'Italia antica'' vi, ''Lingue y dialetti'', ed. A. L. Prosdocimi, 129–208. [[Roma]]: Biblioteca di Storia Patria.
* Tibiletti Bruno, M. G (1978). "Ligure, leponzio y gallico". In ''Popoli y civiltà dell'Italia antica'' vi, ''Lingue y dialetti'', ed. A. L. Prosdocimi, 129–208. [[Roma]]: Biblioteca di Storia Patria.
* Tibiletti Bruno, M. G (1981). "-y iscrizioni celtiche d'Italia". In ''I Celti d'Italia'', ed. Y. Campanile, 157–207. [[Pisa]]: Giardini.
* Tibiletti Bruno, M. G (1981). "-y iscrizioni celtiche d'Italia". In ''I Celti d'Italia'', ed. Y. Campanile, 157–207. [[Pisa]]: Giardini.
* {{cita llibro|autor=Whatmough, J.|títulu=The Prae-Italic Dialects of Italy'', vol. 2, ''The Raetic, Lepontic, Gallic, East-Italic, Messapic and Sicel Inscriptions|allugamientu=[[Cambridge, Massachusetts]]|editorial=[[Harvard University Press]]|añu=1933|id=}}
* {{cita llibru|autor=Whatmough, J.|títulu=The Prae-Italic Dialects of Italy'', vol. 2, ''The Raetic, Lepontic, Gallic, East-Italic, Messapic and Sicel Inscriptions|allugamientu=[[Cambridge, Massachusetts]]|editorial=[[Harvard University Press]]|añu=1933|id=}}
* {{cita llibro|autor=AA.VV. and Prosdocimi, A.L.|títulu=I Celti'', pag.50-60, ''Lingua y scrittura dei primi Celti|editorial=Bompiani|añu=1991|id=}}
* {{cita llibru|autor=AA.VV. and Prosdocimi, A.L.|títulu=I Celti'', pag.50-60, ''Lingua y scrittura dei primi Celti|editorial=Bompiani|añu=1991|id=}}
* {{cita llibro|autor=AA.VV. and De Marinis, R.C.|títulu=I Celti,'' capìtol ''I Celti Golasecchiani''.|editorial=Bompiani|añu=1991|id=}}
* {{cita llibru|autor=AA.VV. and De Marinis, R.C.|títulu=I Celti,'' capìtol ''I Celti Golasecchiani''.|editorial=Bompiani|añu=1991|id=}}


== Enllaces esternos ==
== Enllaces esternos ==

Revisión a fecha de 16:52 26 mar 2018

Lepóntico
Faláu en Norte de l'actual Italia
Rexón Galia Cisalpina
Falantes llingua muerta dende'l 400 a. C.
Familia Indoeuropéu

  Celta
    Célticu continental
      Lepóntico

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 -
ISO 639-2 cel
ISO 639-3 xlp

Estensión del lepóntico

El lepóntico foi un idioma perteneciente al grupu de les llingües céltiques continental de la familia indoeuropea. Foi l'idioma de los leponcios (en llatín, Lepontii), qu'ocupó les partes de l'antigua Recia, concretamente'l área alpina que s'estiende ente les actuales Suiza y Italia, habitando na Galia Cisalpina, y del que se tien testimoniu ente'l 700 y el 400 a. C.

N'ocasiones ye llamáu galu cisalpino, pos según la base epigráfica y característiques llingüístiques tien poques diferencies col idioma galu faláu nesa área, considerándose munches vegaes como un dialectu d'ésti.[1]

Ente que esti términu aplicar a la llingua atribuyida a la tribu de los leponcios, el términu úsase anguaño por munchos celticistas pa designar a tolos dialectos celtes de la Italia antigua. Esti usu ye apostáu polos que siguen viendo'l Lepontii como una de delles tribus indíxenes prerromanes de los Alpes, abondo distintos de los galos qu'invadieron los llanos d'Italia del Norte en dellos momentos de la hestoria.

Historia

La llingua lepóntica foi falada nel norte de l'actual Italia ente los sieglos VII y IV a. C., escastándose definitivamente en feches daqué posteriores. Los pueblos lepónticos tuvieron de faer la so apaición na área de la Galia Cisalpina coles primeres migraciones celtes del sieglu XIII a. C., dientro de la espansión de la cultura de los campos d'urnes, conviviendo estrechamente con otros pueblos de llingua non-indoeuropea como los ligures o los réticos. Antes de la so integración definitiva nel ámbitu de la Antigua Roma fueron invadíos pola segunda folada celta del sieglu IV a. C., ente ellos los pueblos de los senones o más tarde los galos al norte del ríu Po (Italia). Dempués d'estes feches sumen los testimonios de los leponcios, sobreviviendo bien posiblemente la so llingua por dalgún tiempu antes de ser sustituyida definitiva pola de los nuevos habitantes de los sos territorios; primero pol galu, y darréu pol llatín cuando la Antigua república romana tomó'l control de la Galia Cisalpina mientres el sieglu II a. C. y el sieglu I a. C.

Embaráxase que fora la llingua de los boyos (llatín, Boi), aparecienciedo el nome d'esta tribu nuna inscripción nuna cerámica.

Clasificación

Magar les poques inscripciones y testimonios que tenemos del lepóntico, deducir con claridá la so pertenencia a la familia celta continental, tratándose d'una llingua celta-P.

L'agrupación de toles inscripciones topaes na área de los lepónticos nun únicu idioma celta foi aldericáu y hai investigadores qu'afirmen que dalgunes tán nun idioma non-celta rellacionáu col ligur.[2] So esti puntu de vista, el lepóntico sería'l nome correctu pal idioma non-celta y galu cisalpino pal celta. Esta yera la opinión predominante aprosimao hasta Lejeune (1971), cuando ésta camudó pa considerar el lepóntico como una llingua celta, anque sía que non abondo distintu de galu cisalpino. Namá n'años recién, hubo un enclín d'identificar el lepóntico y el galu cisalpino como la llingua mesma.

Escritura

Lo poco que se sabe del lepóntico vien d'unes poques inscripciones escrites en dellos alfabetos del norte de Italia, derivaos del alfabetu etruscu, como por casu el alfabetu de Lugano. Esti fechu, abondo insólitu nuna llingua celta, fai que la interpretación fonética de les cerca de 40 inscripciones qu'esisten nun sía del tou certera, pos nun estrema ente les oclusives p-b, t-d y k-g. Coles mesmes tamién evita asitiar dos consonantes siguíes; por casu, el antropónimu lepóntico Anokopokios equivaldría al galu Andocombogios.

Les primeres inscripciones conocíes en lepóntico remontar a antes del sieglu V a. C., l'artículu de Castelletto Ticino siendo datáu nel sieglu VI a. C. y que de Sesto Calende posiblemente que ser del sieglu VII a. C.[3] A les poblaciones que realizaron estes inscripciones identificar güei día cola cultura Golasecca, a la que foi atribuyida una identidá celta.[4]

Estes inscripciones atopáronse principalmente alredor de Lugano, incluyendo'l llagu de Como y llagu Maggiore. Una escritura similar utilizar pal réticu y el venético, y probablemente les runes xermániques deriven d'unu d'estos alfabetos. La mayor parte de los testos descubiertos son de naturaleza funeraria, en piedres o urnes, apaeciendo na mayoría de los casos namá'l nome del fináu; sicasí tamién s'atoparon inscripciones nes que tamién apaecen los nomes de los dedicantes.

Característiques llingüístiques

El lepóntico tenía un sistema de flexón compuestu de 5 ó 6 casos, como puede deducise del siguiente exemplu:

Latumarui Sapsutaipe uinom nashom
'pa Latumaros y Sapsuta, vieno de Naxos'

D'esta inscripción repara un sistema de declinación similar al d'a otres llingües céltiques ya indoeuropees; amás reparar la filiación como llingua celta-P al tener la conxunción -pe, 'y' (en llatín -que, en celtíberu -ku.y). Dellos casos consiguiéronse deducir, siendo -i el dativu, -om el acusativu y *-vos el nominativu. Amás tien la semeyanza col galu d'estremar ente dos sibilantes.

La tipoloxía llingüística verbal ye nos testos más antiguos ye suxetu, oxetu y verbu, evolucionando darréu a suxetu, verbu y oxetu.

Al respective de los sos posibles dialectos ente unes tribus y otres, ignórase totalmente la so esistencia.

Referencies

Notes
  1. Eska, 1998
  2. Whatmough, 1933; Pisani, 1964.
  3. Prosdócimi, 1991.
  4. De Marinis, 1991.

Bibliografía

  • Eska, J. F (1998). The linguistic position of Lepontic. In Proceedings of the twenty-fourth annual meeting of the Berkeley Linguistics Society vol. 2, Special session on Indo-European subgrouping and internal relations (February 14, 1998), ed. B. K. Bergin, M. C. Plauché, and A. C. Bailey, 2–11. Berkeley: Berkeley Linguistics Society.
  • Eska, J. F., and D. Y. Evans (1993). "Continental Celtic". In The Celtic Languages, ed. M. J. Ball, 26–63. Londres: Routledge. ISBN 0-415-01035-7.
  • Gambari, F. M., and G. Colonna (1988). «Il bicchiere con iscrizione arcaica de Castelletto Ticino y l'adozione della scrittura nell'Italia nord-occidentale». Studi Etruschi 54:  páxs. 119–64. 
  • Lejeune, M. (1970–71). «Documents gaulois et pa-gaulois de Cisalpine». Études Celtiques 12:  páxs. 357–500. 
  • Lejeune, M. (1971). Lepontica. París: Société d'Éditions '-yos Belles Lettres'.
  • Lejeune, M. (1978). «Vues présentes sur -y celtique ancien». Académie Royale de Belgique, Bulletin de la Classe deas Lettres et deas Sciences morales et politiques 64:  páxs. 108–21. 
  • Lejeune, M. (1988). Recueil deas inscriptions gauloises: II.1 Textes gallu-étrusques. Textes gallu-latins sur pierre. París: CNRS.
  • Pisani, V. (1964). -y lingue dell'Italia antica oltre il llatinu, 2nd ed., Turín: Rosenberg & Sellier.
  • Tibiletti Bruno, M. G (1978). "Ligure, leponzio y gallico". In Popoli y civiltà dell'Italia antica vi, Lingue y dialetti, ed. A. L. Prosdocimi, 129–208. Roma: Biblioteca di Storia Patria.
  • Tibiletti Bruno, M. G (1981). "-y iscrizioni celtiche d'Italia". In I Celti d'Italia, ed. Y. Campanile, 157–207. Pisa: Giardini.
  • Whatmough, J. (1933). The Prae-Italic Dialects of Italy, vol. 2, The Raetic, Lepontic, Gallic, East-Italic, Messapic and Sicel Inscriptions. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.
  • AA.VV. and Prosdocimi, A.L. (1991). I Celti, pag.50-60, Lingua y scrittura dei primi Celti. Bompiani.
  • AA.VV. and De Marinis, R.C. (1991). I Celti, capìtol I Celti Golasecchiani.. Bompiani.

Enllaces esternos