Diferencies ente revisiones de «Islles de Nueva Siberia»
m Fotoasturias treslladó la páxina "Isles de Nueva Siberia" a "Islles de Nueva Siberia" |
|
(Nun hai diferencies)
|
Revisión a fecha de 10:36 22 feb 2018
Isles de Nueva Siberia | |
---|---|
Саҥа Сибиир арыылара (sah) | |
Situación | |
País | Rusia |
República | República de Sajá |
Tipu | grupu d'islles |
Asitiáu en | Océanu Glacial Árticu |
Coordenaes | 75°16′N 145°15′E / 75.27°N 145.25°E |
Datos | |
Altitú media | 426 m |
Superficie | 29 900 km² |
Fusu horariu | UTC+11:00 |
Les isles de Nueva Siberia (rusu: Новосибирские острова) son un archipiélagu d'isles ártiques, asitiáu al norte de la mariña de Siberia Oriental, ente'l mar de Láptev y el mar de Siberia Oriental.
Administrativamente, pertenecen a la República de Sajá (Yakutia) de la Federación de Rusia.
Xeografía
Les isles de Nueva Siberia cubren una área d'aprosimao 29.000 km² y estrémense en tres grupo o archipiélagos menores:
- Isles Anzhu, nel centru.
- isles Kotelny/Faddeyevsky, un conxuntu formáu por isla Kotelny (о. Коте́льный) (11.700 km²) ya isla Faddéyevsky (о. Фадде́евский) (5.300 km²), que tán xuníes per mediu de les tierres del Bunge (земля́ Бу́нге) (6.200 km²) (dacuando somorguiáu sol mar).
- isla de Nueva Siberia (о. Но́вая Сиби́рь), de 6.201 km².
- isla Belkovsky (о. Бельковский), de 500 km².
- Isles Lyakhovsky, con 6.100 km², al sur, más cerca de la mariña siberiana, coles siguientes isles:
- isla Gran Lyakhovsky (о. Большо́й Ля́ховский), de 5.157 km².
- isla Pequena Lyakhovsky (о. Ма́лый Ля́ховский), de 1.325 km².
- isla Stolbovoy (о. Столбово́й) , de 170 km².
- isla Semyonovsky (о. Семёновский). Ta isla ta agora somorguiada.
- Isles De Long, con 228 km², al nordés de Nueva Siberia, un grupu de pequenes isles:
- isla Jeannette (о. Жанне́тты; Óstrov Zhanetta), un pequenu castru de 0,2 km², con un altor máximu de 250 m y el 30% glaciarizado. Foi afayáu'l 16 de mayu de 1881 por William Dunbar a bordu de la Jeanette (Coordenaes: Formatu d'argumentu desconocíu
{{#coordinates:}}: Llonxitú inválida).[1] - isla Henrietta (о. Генрие́тты; Óstrov Guenriyetta), una pequena isla de 7 km², con un altor máximu de 340 m y el 40% glaciarizado. Foi afayada'l 20 de mayu de 1881 por George Washington DeLong a bordu de la USS Jeanette (Coordenaes: Formatu d'argumentu desconocíu
{{#coordinates:}}: Llonxitú inválida). - isla de Bennett (о. Бе́ннетта) con 75 km², la isla más grande del grupu, y con un altor máximu de 448 m y el 60% glaciarizado. Foi afayada'l 15 de xunetu de 1881 por Aneguin a bordu de la Jeanette. (Coordenaes: Formatu d'argumentu desconocíu
{{#coordinates:}}: Llonxitú inválida). - isla Vilkitski (о. Вильки́цкого; Óstrov Vilkítskogo, n'honor a Borís Vilkitski), una pequena isla de 2 km², con un altor máximu de solu 70 m, ensin glaciarizar. Foi afayada'l 20 d'agostu de 1913 por Alekséi Nikoláyevich Zhójov a bordu del rompehielos Taymyr. (Coordenaes: Formatu d'argumentu desconocíu
{{#coordinates:}}: Llonxitú inválida) - isla Zhokhov (о. Жо́хова), una pequena isla de 40 km², con un altor máximu de 120 m, ensin glaciarizar. Foi afayada'l 27 d'agostu de 1914 por Piotr Alekséyevich Novopáshenny a bordu del rompehielos Vaygach. (Coordenaes: Formatu d'argumentu desconocíu
{{#coordinates:}}: Llonxitú inválida)
- isla Jeannette (о. Жанне́тты; Óstrov Zhanetta), un pequenu castru de 0,2 km², con un altor máximu de 250 m y el 30% glaciarizado. Foi afayáu'l 16 de mayu de 1881 por William Dunbar a bordu de la Jeanette (Coordenaes: Formatu d'argumentu desconocíu
La mayor parte del archipiélagu ye llanu y ta formáu por restos de sedimentus. El cume más altu ye'l monte (Malakatyn-Tas en Kotelny) con 374 m.
Clima
Clima árticu, la nieve cubre les isles nueve meses al añu. La temperatura medio en xineru: −28 °C a −31 °C. La temperatura en xunetu: nes mariñes l'agua ártico caltien la temperatura baxo, la temperatura máximo media ronda los +8 °C a +11 °C y la mínima -3 °C a +1 °C. Nel interior de les isles, les temperatures máximes en xunetu son de +16 °C a +19 °C y la mínima de +3 °C a +6 °C. Precipitación: hasta 132 mm cada añu.
El permafrost atópase presente en toles isles. Como tamién de la vexetación típica de la tundra.
Hestoria
Les primeres noticies sobre la esistencia d'estes isles llegaron al traviés d'un Cosacu, Yakov Permiakov a principios del sieglu XVIII. En 1712, una unidá cosaca empobinada por M. Vaguin algamó la isla Gran Lyákhovsky. A principios del sieglu XIX, les isles fueron esquizaes por Yákov Sánnikov, Matvéi Gedenschtrom y otros. Vinieron siendo l'allugamientu d'estaciones permanentes d'investigaciones científiques dende 1930 aprosimao. Equí atópase la tundra desértica, cubierta de nieve la mayor parte del añu. Ente'l so fauna atopen especies como'l foín árticu y el renu del norte.
Esistió nes isles una base militar rusa hasta 1993, cuando foi abandonada. N'ochobre de 2013 anuncióse la reapertura de la mesma,[2] cola restauración y modernización de les instalaciones del aeródromu Temp,[3] allugáu na isla Kotelni.
Referencies
- ↑ «Scott Polar Research Institute», de la entrada «OSTROVÁ DE-LONGA ('De Long Islands')». Les coordenaes se corrixeron y llograron directamente con ayuda del «Google Earth».
- ↑ «Rusia va reconstruyir la so base militar nel Árticu» (español). Actualidá RT (16 de setiembre de 2013). Consultáu'l 9 de setiembre de 2013.
- ↑ «La Flota rusa vuelve al Árticu pa quedase». Actualidá RT (14 de setiembre de 2013). Consultáu'l 14 de setiembre de 2013.
Enllaces esternos