Diferencies ente revisiones de «Mar de Célebes»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Páxina creada con «{{Ficha de cuerpu d'agua | nome = Mar de Célebes | nome_orixinal = Laut Sulawesi | mar_IHO = 48b | semeya = Maitumcoastal.jpg | tamañu_semeya = 280px | pie_foto = Vista…»
 
EmausBot (alderique | contribuciones)
m Moviendo 1 enllace(s) interllingüístico(s), agora proporcionao(s) por Wikidata na páxina d:Q19270
Llinia 97: Llinia 97:
[[Categoría:Mares de Malaisia|Celebes]]
[[Categoría:Mares de Malaisia|Celebes]]



[[es:Mar de Célebes]]
[[Categoría:Tradubot 2017]]
[[Categoría:Tradubot 2017]]

Revisión a fecha de 14:00 16 avi 2017

Mar de Célebes
Laut Sulawesi
Océanu o mar de la IHO (n.º id.: 48b)
Llocalización alministrativa
División Provincies de Kalimantan Oriental, Célebes Central, Gorontalo y Célebes Septentrional (IDN)
Estáu de Sabah (MAL)
Rexones de Mindanao Musulmán, Península de Zamboanga (IX), SOCCSKSARGEN (XII) y Davao (XI) (FIL)
Xeografía
Mar Océanu Pacíficu
Superficie 472 000 km²[1]
Mapamapes

El mar de Célebes (o mar de Sulawesi) (en malayu y indonesiu, Laut Sulawesi) atopar na parte occidental del océanu Pacíficu. Ta delimitado pol archipiélagu de Sulu al norte, col mar de Sulu, y l'isla Mindanao, Filipines. Al este atopen les isles Sangi, al sur la isla de Célebes y al oeste la isla de Borneo. Ocupa una área de 472 000 km²,[1] algamando fondures d'hasta 6 200 m.

Clima

El clima dominante nesta zona ye'l tropical. Ente la cuenca de Célebes y la Fuesa de les Filipines tien llugar l'intercambiu d'agua col océanu Pacíficu. En branu, el monzón provoca l'intercambiu d'agua col mar de Java al traviés del estrechu de Makassar.

Mediu ambiente

El mar de Célebes contien una variada flora y fauna, destacando la colonia de cetáceos, yá que 26 de les 78 especies de ballenes habiten estes agües. Ente la fauna tamién destaquen los corales, barracudas, tortúes marines y los túnidos.

Intereses

El mar de Célebes ye conocíu pola esistencia de piratas qu'ataquen barcus pesqueros ya inclusive grandes cargueros. Pa evitar la so actuación, les autoridaes combaten a los pirates al traviés de tecnoloxíes modernes con embarcaciones rápides, radares y GPS. Pa protexer al turismu, Malaisia esplegó la so armada per esti mar, pa evitar que vuelva asoceder tomar de rehenes que tuvo llugar en 2000 per parte de rebeldes filipinos.

Científicos filipinos y estadounidenses toparon aparentemente ente 50 y 100 nueves especies de fauna y marina nel mar de Célebes ente Filipines ya Indonesia, una de les mayores reserves de biodiversidá del planeta.

Ente elles atopen un pepinu naranxa, un pequenu pexe similar al que protagoniza la película de Disney Buscando a Nemo y un vierme con tentáculos que-y salen de la cabeza. Un equipu de científicos del Institutu Oceanográficu de Woods Hole y l'organización National Geographic, en collaboración col Gobiernu filipín, peñó a principios de mes una amplia zona del mar de Célebes qu'enagora s'atopa a salvo del aumentu del nivel de les agües pola mor del calentamientu global. Acabar d'afayar más de 100 nueves especies nesti interesáu mar.

Delimitación de la IHO

La máxima autoridá internacional en materia de delimitación de mares, la Organización Hidrográfica Internacional («International Hydrographic Organization, IHO), considera'l mar de Célebes como un mar. Na so publicación de referencia mundial, Limits of oceans and sías (Llendes d'océanos y mares, 3ª edición de 1953), asígna-y el númberu d'identificación 48b, dientro del archipiélagu de les Indies Oriental y definir de la forma siguiente:

Nel Norte.
El llende sur del mar de Sulu (48 a) y la mariña sudoeste de Mindanao.
Nel este.
Una llínea dende Tanjong Tinaka, la punta meridional de Mindanao, a la punta norte de Sangi (3°45'N, 125°26'Y) y dende ellí al traviés de les isles Sangi a Tanjong Poeisan, l'estremu nordés de Célebes.
Nel sur.
La mariña norte de Célebes ente Tanjong Poeisan y Stroomenkaap (cabu Rivers) (1°20'N, 120°52'Y) y dellí a Ene hasta Tanjong Mangkalihat, en Borneo, el llende norte del estrechu de Makassar (48 m).
Nel oeste.
Labian, la llende meridional del mar de Sulu (48 a).
Limits of oceans and sías, pág. 25-26.[2]

Vease tamién

Notes

  1. 1,0 1,1 Geo-data: The World Geographical Encyclopedia / John F. McCoy, project editor.-- 3ª ed., Thomson Gale, 2002, pag. 615. ISBN 0-7876-5581-3.
  2. «On the North. The Southern limit of Sulu Sía (48 a) and the Southwest coast of Mindanao.
    On the East. A line from Tanjong Tinaka, the Southern point of Mindanao, to the North point of Sangi (3°45' N, 125°26' Y) thence through the Sangi Islands to Tanjong Poeisan, the Northeast estreme of Celebes.
    On the South. The North coast of Celebes between Tanjong Poeisan and Stroomenkaap (Cape Rivers) (1°20' N, 120°52' Y) and thence a Ene to Tanjong Mangkalihat in Borneo, the Northern limit of Makassar Strait (48 m).
    On the West. Labian, the Southern limit of the Sulu Sía (48 a)».
    La traducción al español ye propia. La versión orixinal, n'inglés, ta disponible en llínea nel sitiu oficial de la «International Hydrographic Organization» en: http://www.iho.int/publicat/free/files/S23_1953.pdf (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión)..

Enllaces esternos