Diferencies ente revisiones de «Alfabetu llatín»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 1: Llinia 1:
{{entamu}}
{{editando}}
L' '''alfabetu llatín''' ye una forma d'escritura fonográfica, esto ye, que representa significantes y non significaos (casu de les ideográfiques) y alfabética, en que los signos representen fonemes o soníos.
L' '''alfabetu llatín''' ye una forma d'escritura fonográfica, esto ye, que representa significantes y non significaos (casu de les ideográfiques) y alfabética, en que los signos representen fonemes o soníos.



Revisión a fecha de 11:48 28 set 2017

Plantía:Editando L' alfabetu llatín ye una forma d'escritura fonográfica, esto ye, que representa significantes y non significaos (casu de les ideográfiques) y alfabética, en que los signos representen fonemes o soníos.

A B C D E F G H I J K L M
N O P Q R S T U V W X Y Z

Hestoria

L'alfabetu llatín foi orixinalmente el mou de representación de la llingua llatina per escrito. Les lletres que tenía orixinalmente yeren

A B C D E F Z H I K L M
N O P Q R S T V X

Pue llamar l'atención la falta de les lletres G, J, U o Y, amás que la Z ocupa elsitiu de la G. Estes fueron incorporándose darréu.

Orixe

L'alfabetu llatín deriva del griegu, anque se discute si se garró directamente del griegu o foi una adaptación del etruscu, que tamién vendría del griegu. En cualquier casu, l'alfabetu llatín presenta diferencies col alfabetu xónico-áticu (el griegu más estendíu y actual), yá que hai diferencies ente les lletres C, D, L, R y S con respecto a Γ, Δ, Λ, Ρ, Σ.

Otres diferencies propies de les minúscules nun se puen tener en cuenta porque la minúscula ye d'orixe medieval, poro, inicialmente les diferencies apaecíen namás nestes lletres, siempre mayúscules.

La causa d'estes diferencies ye que l'alfabetu griegu en que se basó'l llatín nun ye l'alfabetu xónico-áticu, sinón l'alfabetu probablemente calcídicu que s'utilizaba en colonies del sur d'Italia como Cumas, anque tien un ancestru común col xónico-áticu.

Usu de la <C> y les consonantes velares

La lletra C del alfabetu calcídicu correspuéndese cola Γ del xónico-áticu, esto ye, la gamma. En griegu esta lletra val pa representar el fonema /g/, mientres que nel llatín orixinalmente sirvió pa representar tanto /g/ (oclusiva velar sonora) como /k/ (oclusiva velar sorda), y más alantre namás la /k/. Esto significa que les secuencies ca, ce, ci, co, cu pronunciábense [ka], [ke], [ki], [ko], [ku].

Sicasí, xunto al usu de la <C>, nel entamu'l llatín utilizaba tamién les consonantes y <K> pa representar el fonema /k/, dos lleters que proveníen de la qoppa y la kappa del griegu.

La qoppa y la kappa en griegu simbolizaben los dos la consonante velar sorda /k/ pero con relizaciones diferentes. Asina, la koppa utilizábsae cuando la /k/ diba delantre de vocales velares (o/u) o de /a/, mienters que la kappa diba con vocales palatales e/i. La diferencia yera tan tenue que l'alfabetu xónicu prescindió de la qoppa, pero nun lo fizo'l calcídicu del que garra'l llatín l'alfabetu.

Lletres especiales y con diacríticos nos alfabetos derivaos

  • Diacríticos - ´ ` ^ ˆ ˇ ˉ ˘ ˙ ˚ ˛ ˜ ˝ ̃ ̉
  • Alemán - äöü ß ÄÖÜ
  • Albanu - çë ÇË
  • Asturianu : áéíóú ü ñ ḥ ḷḷ ÁÉÍÓÚ Ü Ñ Ḥ ḶḶ/Ḷḷ ¡¿
  • Catalán - àèéíïóòúü ç ŀl · ÀÈÉÍÏÒÓÚÜ Ç ĿL/Ŀl (¿¡)
  • Checu - áéíóúý ů čďřšťž ÁÉÍÓÚÝ Ů ČĎŘŠŤŽ
  • Danés - æøå ÆØÅ
  • Eslovacu -
  • Estonianu - äöü õ ÄÖÜ Õ
  • Castellanu - áéíóú ü ñ ÁÉÍÓÚ Ü Ñ ¡¿
  • Esperantu - ĉĝĵŝŭ ĈŜ
  • Finlandés - äö ÄÖ
  • Francés - é àèù âêîôû ëï ç É ÀÈÙ ÂÊÎÔÛ ËÏ Ç
  • Gaélicu escocés - àèìòù ÀÈÌÒÙ
  • Gallegu- áéíóú ïü ñ nh gh lh ÁÉÍÓÚ ÏÜ Ñ NH -(à,ÊÔ,ê,ô)
  • Holandés - éó ë ij ÉÓ Ë IJ
  • Húngaru - áéíóú öü őű ÁÉÍÓÚ ÖÜ ŐŰ
  • Islandés - áéíóú ð þ æ ö ÁÉÍÓÚÝ Ð Þ Æ Ö
  • Italianu - àèòù ÀÈÒÙ
  • Letón - āīūž ĀĪŪŽ
  • Lituanu - ąėšųž ĄŲŽ
  • Maltés - ħ Ħ
  • Noruegu - æøå ÆØÅ
  • Pīnyīn (Chinu romanizáu) - áàāǎ éèēě íìīǐ óòōǒ úùūǔ üǘǜǖǚ ÁÀĀĂ ÉÈĒĔ ÍÌĪĬ ÓÒŌŎ ÚÙŪŬ ÜǗǛǕǙ
  • Polacu - ąćęłńóśźż ĄĆĘŁŃÓŚŹŻ
  • Portugués - áéíóú à âêô ãõ ç ÁÉÍÓÚ À ÂÊÔ ÃÕ Ç
  • Rumanu - âăî șț ÂĂÎ ȘȚ
  • Serbiu y croata: đ ć čšž dž Đ Ć ČŠŽ DŽ/Dž
  • Suecu - äåö ÄÅÖ
  • Turcu - öü ı çğş ÖÜ İ ÇĞŞ
  • Vietnamita - aáàảãạ ăắằẳẵặ âấầẩẫậ eéèẻẽẹ êếềểễệ iíìỉĩị oóòỏõọ ôốồổỗộ ơớờởỡợ uúùủũụ ưứừửữự yýỳỷỹỵ đ AÁÀẢÃẠ ÂẤẦẨẪẬ ĂẮẰẲẴẶ EÉÈẺẼẸ ÊẾỂỂỄỆ IÍÌỈĨỊ OÓÒỎÕỌ ÔỐỒỔỖỘ ƠỚỜỞỠỢ UÚÙỦŨỤ ƯỨỪỬỮỰ YÝỲỶỸỴ Ð