Diferencies ente revisiones de «Sieglu X e.C.»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
EmausBot (alderique | contribuciones)
m Moviendo 1 enllace(s) interllingüístico(s), agora proporcionao(s) por Wikidata na páxina d:Q25425
m Robó: Troquéu automáticu de testu (- a. C. + e.C.)
Llinia 10: Llinia 10:
{{Lleenda|#7575ff|[[estado|sociedad tao]]}}
{{Lleenda|#7575ff|[[estado|sociedad tao]]}}
{{Lleenda|#F0F0F0|non habitáu}}
{{Lleenda|#F0F0F0|non habitáu}}
{{Lleenda|Gainsboro|Área d'usu del [[fierro]], en redol al 1000 a. C.|cantu=#ff0000}}
{{Lleenda|Gainsboro|Área d'usu del [[fierro]], en redol al 1000 e.C.|cantu=#ff0000}}
{{Lleenda|Gainsboro|Área d'usu del [[bronce]], en redol al 1000 a. C.|cantu=#ff00ff}}
{{Lleenda|Gainsboro|Área d'usu del [[bronce]], en redol al 1000 e.C.|cantu=#ff00ff}}
|}
|}
]]
]]


El '''sieglu X a. C.''' empezó'l 1 de xineru de 1000 a. C. y terminó el 31 d'avientu de 901 a. C.
El '''sieglu X e.C.''' empezó'l 1 de xineru de 1000 a. C. y terminó el 31 d'avientu de 901 a. C.


== Acontecimientos relevantes ==
== Acontecimientos relevantes ==


* Na [[Península Ibérica]], los [[Fenicia|fenicios]] realicen los sos primeros viaxes (quiciabes dende'l sieglu anterior). Períodu inicial de [[Tartessos]] (hasta'l [[sieglu VIII a. C.|750 a. C.]]). Nesti períodu forma la [[cultura tartésica]].
* Na [[Península Ibérica]], los [[Fenicia|fenicios]] realicen los sos primeros viaxes (quiciabes dende'l sieglu anterior). Períodu inicial de [[Tartessos]] (hasta'l [[sieglu VIII e.C.|750 a. C.]]). Nesti períodu forma la [[cultura tartésica]].
* 1000 a. C.: na [[India]] empieza la [[edá de fierro]]; desenvuélvense los reinos de [[Panchala]], [[Kuru (reinu)|Kuru]], [[Kosala]] y [[Videha|Videja]].
* 1000 e.C.: na [[India]] empieza la [[edá de fierro]]; desenvuélvense los reinos de [[Panchala]], [[Kuru (reinu)|Kuru]], [[Kosala]] y [[Videha|Videja]].
* 1000 a. C.: n'España forma'l "Depósitu de la [[Ría d'Huelva]]", con oxetos de la [[edá de bronce]] (según datación actual).
* 1000 e.C.: n'España forma'l "Depósitu de la [[Ría d'Huelva]]", con oxetos de la [[edá de bronce]] (según datación actual).
* 997 a. C. (fecha tradicional): en [[Canaán]] produzse una gran revuelta de los diez tribus septentrionales contra les otres dos, depués de la muerte del unificador [[Salomón]] (según la ''[[Biblia]]'').
* 997 e.C. (fecha tradicional): en [[Canaán]] produzse una gran revuelta de los diez tribus septentrionales contra les otres dos, depués de la muerte del unificador [[Salomón]] (según la ''[[Biblia]]'').
* 993 a. C.: en [[Antiguu Exiptu|Exiptu]], el faraón [[Amenemope]] asocede a [[Psusenes I]].
* 993 e.C.: en [[Antiguu Exiptu|Exiptu]], el faraón [[Amenemope]] asocede a [[Psusenes I]].
* 993 a. C.: en [[Antigua Grecia|Grecia]], el rei d'Atenes [[Arquipo]] fina tres 19 años de reináu. Ye asocedíu pol so fíu [[Thersipo]].
* 993 e.C.: en [[Antigua Grecia|Grecia]], el rei d'Atenes [[Arquipo]] fina tres 19 años de reináu. Ye asocedíu pol so fíu [[Thersipo]].
* 984 a. C.: n'Exiptu, [[Osocor]] el Mayor asocede a [[Amenemope]] como rei.
* 984 e.C.: n'Exiptu, [[Osocor]] el Mayor asocede a [[Amenemope]] como rei.
* 982 a. C.: termina'l primer periodu (1197-982 a. C.) acordies con el conceutu de [[Sau Yung]] avera del ''[[I Ching]]''.
* 982 e.C.: termina'l primer periodu (1197-982 a. C.) acordies con el conceutu de [[Sau Yung]] avera del ''[[I Ching]]''.
* 978 a. C.: n'Exiptu, [[Siamón]] asocede a [[Osocor]].
* 978 e.C.: n'Exiptu, [[Siamón]] asocede a [[Osocor]].
* 967 a. C.: en [[Iraq]], [[Tiglatpileser II]] convertir en rei de [[Asiria]].
* 967 e.C.: en [[Iraq]], [[Tiglatpileser II]] convertir en rei de [[Asiria]].
* 965 a. C. (fecha tradicional): fina'l rei [[David (personaxe bíblicu)|David]].
* 965 e.C. (fecha tradicional): fina'l rei [[David (personaxe bíblicu)|David]].
* 962 a. C. (fecha tradicional): [[Salomón]] convertir en rei de les tribus d'Israel, depués de la muerte del so padre [[David (rei bíblicu)|David]] y empecipia la construcción del [[Templu de Jerusalén]].
* 962 e.C. (fecha tradicional): [[Salomón]] convertir en rei de les tribus d'Israel, depués de la muerte del so padre [[David (rei bíblicu)|David]] y empecipia la construcción del [[Templu de Jerusalén]].
* 959 a. C.: n'Exiptu, [[Psusenes II]] asocede a [[Siamón]].
* 959 e.C.: n'Exiptu, [[Psusenes II]] asocede a [[Siamón]].
* 952 a. C.: en [[Atenes]] muerre'l rei [[Thersippus|Tersipo]] tres 41 años de reináu; asoceder el so fíu [[Phorbas|Forbas]].
* 952 e.C.: en [[Atenes]] muerre'l rei [[Thersippus|Tersipo]] tres 41 años de reináu; asoceder el so fíu [[Phorbas|Forbas]].
* 950 a. C. (fecha tradicional): en Jerusalén constrúyese'l [[Templu de Salomón]].
* 950 e.C. (fecha tradicional): en Jerusalén constrúyese'l [[Templu de Salomón]].
* 950 a. C.: n'Exiptu empieza la [[dinastía XXII d'Exiptu|dinastía XXII]], que va durar hasta'l [[sieglu VIII a. C.|730 a. C.]]
* 950 e.C.: n'Exiptu empieza la [[dinastía XXII d'Exiptu|dinastía XXII]], que va durar hasta'l [[sieglu VIII e.C.|730 a. C.]]
* 945 a. C.: en [[Antiguu Exiptu|Exiptu]] fina [[Psusenes II]], l'últimu rei de la [[Dinastía XXI d'Exiptu]]. Asoceder [[Sheshonq I]], fundador de la [[Dinastía XXII d'Exiptu]].
* 945 e.C.: en [[Antiguu Exiptu|Exiptu]] fina [[Psusenes II]], l'últimu rei de la [[Dinastía XXI d'Exiptu]]. Asoceder [[Sheshonq I]], fundador de la [[Dinastía XXII d'Exiptu]].
* 945 a. C.: n'Exiptu naz [[Nehemes-Bastet]], cantante exipcia que vivió na [[Dinastía XXII d'Exiptu|XXII dinastía exipcia]].
* 945 e.C.: n'Exiptu naz [[Nehemes-Bastet]], cantante exipcia que vivió na [[Dinastía XXII d'Exiptu|XXII dinastía exipcia]].
* 945 a. C.: n'Exiptu, [[Sheshonq I]], fundador de la [[Dinastía XXII d'Exiptu]], asocede a [[Psusenes II]].
* 945 e.C.: n'Exiptu, [[Sheshonq I]], fundador de la [[Dinastía XXII d'Exiptu]], asocede a [[Psusenes II]].
* 935 a. C.: en [[Iraq]] muerre'l rei [[Tiglatpileser II]], rei de [[Asiria]].
* 935 e.C.: en [[Iraq]] muerre'l rei [[Tiglatpileser II]], rei de [[Asiria]].
* 925 a. C. (fecha tradicional): n'Israel muerre [[Salomón]], l'últimu rei de toles tribus israelites. Tres la so muerte'l reinu estremar en [[Reinu de Judá|Judá]] (que'l so xefe foi [[Roboam]]) y [[Reinu d'Israel|Israel]] (que'l so xefe foi [[Jeroboam]]).
* 925 e.C. (fecha tradicional): n'Israel muerre [[Salomón]], l'últimu rei de toles tribus israelites. Tres la so muerte'l reinu estremar en [[Reinu de Judá|Judá]] (que'l so xefe foi [[Roboam]]) y [[Reinu d'Israel|Israel]] (que'l so xefe foi [[Jeroboam]]).
* 922 a. C.: en [[Imperiu de China China]] fina'l [[rei Mu de Zhou]], de la [[dinastía Zhou]].
* 922 e.C.: en [[Imperiu de China China]] fina'l [[rei Mu de Zhou]], de la [[dinastía Zhou]].
* 922 a. C.: en China, [[Rei Gong de Zhou|Zhou Gongwang]] convertir en rei de la [[dinastía Zhou]].
* 922 e.C.: en China, [[Rei Gong de Zhou|Zhou Gongwang]] convertir en rei de la [[dinastía Zhou]].
* 909 a. C.: n'Israel muerre [[Jeroboam]], el primer rei de la tribu hebrea del norte; ye asocedíu pol so fíu [[Nadab]].
* 909 e.C.: n'Israel muerre [[Jeroboam]], el primer rei de la tribu hebrea del norte; ye asocedíu pol so fíu [[Nadab]].
* 900 a. C.: en China muerre'l [[rei Gong de Zhou|Zhou Gongwang]], rei de la [[dinastía Zhou]].
* 900 e.C.: en China muerre'l [[rei Gong de Zhou|Zhou Gongwang]], rei de la [[dinastía Zhou]].
* 900 a. C.: na [[India]], el pensador relixosu [[Yagñavalkya|Iagñavalkia]] compon (ensin escribir, yá que inda faltaben dellos sieglos por que los indios afayaren la escritura) el ''[[Shatapatha Bráhmana|Shatápata-bráhmana]]'', onde describe'l movimientu del Sol [[xeocentrismu|alredor de la Tierra]].
* 900 e.C.: na [[India]], el pensador relixosu [[Yagñavalkya|Iagñavalkia]] compon (ensin escribir, yá que inda faltaben dellos sieglos por que los indios afayaren la escritura) el ''[[Shatapatha Bráhmana|Shatápata-bráhmana]]'', onde describe'l movimientu del Sol [[xeocentrismu|alredor de la Tierra]].
* c. 900 a. C.: nel norte d'Italia surde la [[cultura de Villanova]].
* c. 900 e.C.: nel norte d'Italia surde la [[cultura de Villanova]].
* c. 900 a. C.: [[Urartu]] unifícase en redol a una autoridá central.
* c. 900 e.C.: [[Urartu]] unifícase en redol a una autoridá central.
* En [[Antigua Grecia|Grecia]] suprímese la [[monarquía]] en [[Atenes]] y los [[dorios]] fundan [[Esparta]].
* En [[Antigua Grecia|Grecia]] suprímese la [[monarquía]] en [[Atenes]] y los [[dorios]] fundan [[Esparta]].
* c. 900 a. C.: na actual [[provincia de Los Ríos]] (Ecuador), llega a la so rellumanza la cultura de [[La Chorrera (Ecuador)|La Chorrera]]. Nel centru del país, los pobladores orixinarios empiecen a edificar l'aldega de [[Quitu]] (actual Quito, la ciudá capital d'Ecuador).
* c. 900 e.C.: na actual [[provincia de Los Ríos]] (Ecuador), llega a la so rellumanza la cultura de [[La Chorrera (Ecuador)|La Chorrera]]. Nel centru del país, los pobladores orixinarios empiecen a edificar l'aldega de [[Quitu]] (actual Quito, la ciudá capital d'Ecuador).
* 900 a. C.: en [[Nubia]] (sur d'[[Antiguu Exiptu|Exiptu]]) fúndase'l reinu de [[Koush|Kush]].
* 900 e.C.: en [[Nubia]] (sur d'[[Antiguu Exiptu|Exiptu]]) fúndase'l reinu de [[Koush|Kush]].
* Fines del sieglu X a. C.: en [[Lefkandi]] (isla de [[Eubea]]) un artesanu fai una estatua de [[Centauru]]. Na actualidá atopar nel Muséu Arqueolóxicu de [[Eretria]] ([[Grecia]]).
* Fines del sieglu X e.C.: en [[Lefkandi]] (isla de [[Eubea]]) un artesanu fai una estatua de [[Centauru]]. Na actualidá atopar nel Muséu Arqueolóxicu de [[Eretria]] ([[Grecia]]).
* En [[Perú]] desenvuélvese la [[cultura chavín]].
* En [[Perú]] desenvuélvese la [[cultura chavín]].
* En [[Grecia]] termina la Edá Escura y empecipia el períodu xeométricu.
* En [[Grecia]] termina la Edá Escura y empecipia el períodu xeométricu.
Llinia 65: Llinia 65:




{{Tradubot|Siglo X a. C.}}
{{Tradubot|Siglo X e.C.}}


[[Categoría:Sieglos|-90]]
[[Categoría:Sieglos|-90]]
[[Categoría:I mileniu e.C.]]
[[Categoría:I mileniu e.C.]]
[[Categoría:Sieglu X a. C.]]
[[Categoría:Sieglu X e.C.]]





Revisión a fecha de 19:08 15 ago 2017

Sieglos Sieglu xi e.C.Sieglu x e.C.Sieglu ix e.C.
Décades 990 e.C.980 e.C.970 e.C.960 e.C.950 e.C.940 e.C.930 e.C.920 e.C.910 e.C.900 e.C.
Tabla añal del sieglu Xe.C.
El mundu nel sieglu X a. C.
     cazadores-pañadores      nómades pastorye      sociedad agrícoles simples      sociedaes agrícoles complexes/cacicazgos      sociedad tao      non habitáu      Área d'usu del fierro, en redol al 1000 e.C.      Área d'usu del bronce, en redol al 1000 e.C.

El sieglu X e.C. empezó'l 1 de xineru de 1000 a. C. y terminó el 31 d'avientu de 901 a. C.

Acontecimientos relevantes

Enllaces esternos