Diferencies ente revisiones de «Carrió»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m de (a,e,i,o,u,h) >> d'(a,e,i,o,u,h) sacante en plantíes
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-texto +testu)
Llinia 70: Llinia 70:
== Sitios d'interés ==
== Sitios d'interés ==
=== Ilesia de San Llorienzu de Carrió===
=== Ilesia de San Llorienzu de Carrió===
La '''ilesia parroquial de San Llorienzu de Carrió'''<ref>Páxina l'Ayuntamientu de Carreño[http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&textobusqueda=carri%F3&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=434]</ref> asítiase nel barriu d'[[Otero (Carreño)|Otero]].
La '''ilesia parroquial de San Llorienzu de Carrió'''<ref>Páxina l'Ayuntamientu de Carreño[http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=carri%F3&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=434]</ref> asítiase nel barriu d'[[Otero (Carreño)|Otero]].


El templu orixinal fue quemáu mientres la [[Guerra Civil Española|Guerra Civil]] y llevantada otra vuelta en comuña pola vecindá. Anguaño, tien dientro les imaxenes de la Virxen del Rosariu, de San Llorienzu y de la Inmaculada Concepción, toes elles donaes pol pueblu.
El templu orixinal fue quemáu mientres la [[Guerra Civil Española|Guerra Civil]] y llevantada otra vuelta en comuña pola vecindá. Anguaño, tien dientro les imaxenes de la Virxen del Rosariu, de San Llorienzu y de la Inmaculada Concepción, toes elles donaes pol pueblu.
Llinia 82: Llinia 82:


=== Molín de Pielgo ===
=== Molín de Pielgo ===
El '''molín de Pielgo'''<ref>Páxina l'Ayuntamientu de Carreño[http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&textobusqueda=carri%F3&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=439]</ref> asítiase na casería de [[Llamera (Carrió)|Llamera]], averáu al calce del [[ríu Reconco]].
El '''molín de Pielgo'''<ref>Páxina l'Ayuntamientu de Carreño[http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=carri%F3&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=439]</ref> asítiase na casería de [[Llamera (Carrió)|Llamera]], averáu al calce del [[ríu Reconco]].


Construyérase a finales de la dómina del XIX, principios de la del XX. Consérvase solamente l'edificiu, de planta rectangular de 5,5 m X 3,5 m y un solo espaciu coles dependencies básiques: infiernu y sala'l molín. Falta la ñora o canal que trayía l'agua, polo que nun tien utilidá.
Construyérase a finales de la dómina del XIX, principios de la del XX. Consérvase solamente l'edificiu, de planta rectangular de 5,5 m X 3,5 m y un solo espaciu coles dependencies básiques: infiernu y sala'l molín. Falta la ñora o canal que trayía l'agua, polo que nun tien utilidá.
Llinia 89: Llinia 89:


=== Palombar del Palaciu===
=== Palombar del Palaciu===
El '''palombar del palaciu'''<ref>Páxina l'Ayuntamientu de Carreño[http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&textobusqueda=carri%F3&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=436]</ref> ye una construcción del sieglu XVI, en forma de torre de planta circular.
El '''palombar del palaciu'''<ref>Páxina l'Ayuntamientu de Carreño[http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=carri%F3&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=436]</ref> ye una construcción del sieglu XVI, en forma de torre de planta circular.


Ta nel barriu de [[La Peruyera (Carrió)|La Peruyera]], en terrenos propiedá de [[Cementos Tudela Veguín]]. Alcuéntrase abandonáu.
Ta nel barriu de [[La Peruyera (Carrió)|La Peruyera]], en terrenos propiedá de [[Cementos Tudela Veguín]]. Alcuéntrase abandonáu.


=== Palombar de Casa Rodrigo===
=== Palombar de Casa Rodrigo===
La construcción del '''palombar de Casa Rodrigo'''<ref> Páxina l'Ayuntamientu de Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&textobusqueda=carri%F3&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=437] </ref> ta datada nos caberos años del sieglu XVI y primeros del XVII. Ye un palombar d'en forma torre, con planta cuadrada de 2,30 m de llau.
La construcción del '''palombar de Casa Rodrigo'''<ref> Páxina l'Ayuntamientu de Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=carri%F3&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=437] </ref> ta datada nos caberos años del sieglu XVI y primeros del XVII. Ye un palombar d'en forma torre, con planta cuadrada de 2,30 m de llau.


Alcuéntrase nel barriu d'[[Otero (Carreño)|Otero]] y propiedá de Casa Rodrigo. El so estáu ye d'abandonu pola falta d'usu.
Alcuéntrase nel barriu d'[[Otero (Carreño)|Otero]] y propiedá de Casa Rodrigo. El so estáu ye d'abandonu pola falta d'usu.


=== Monumentu a "La Chata"===
=== Monumentu a "La Chata"===
L'Asociación de Vecinos del Alto Aboño dedicó esti monumentu a la Familia Real española nel añu [[1915]], pola mor de la visita a [[Carreño]] de la [[Infanta Isabel Francisca de Borbón y Borbón]], conocida como [[“La Chata”]], que ficiera una escursión pola parroquia y la vecina d'[[Albandi]] y regaló un faldón pal [[Cristu de Candás]].<ref>Páxina l'Ayuntamientu de Carreño[http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&textobusqueda=carri%F3&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=440]</ref>
L'Asociación de Vecinos del Alto Aboño dedicó esti monumentu a la Familia Real española nel añu [[1915]], pola mor de la visita a [[Carreño]] de la [[Infanta Isabel Francisca de Borbón y Borbón]], conocida como [[“La Chata”]], que ficiera una escursión pola parroquia y la vecina d'[[Albandi]] y regaló un faldón pal [[Cristu de Candás]].<ref>Páxina l'Ayuntamientu de Carreño[http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=carri%F3&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=440]</ref>
Llamentablemente, el desmonte de [[L'Alto Aboño (Carrió)|L'Alto Aboño]] por parte de l'Autoridá Portuaria de Xixón, destruyó'l monumentu.
Llamentablemente, el desmonte de [[L'Alto Aboño (Carrió)|L'Alto Aboño]] por parte de l'Autoridá Portuaria de Xixón, destruyó'l monumentu.



Revisión a fecha de 12:35 25 xnt 2017

Plantía:Ficha entidá menor asturiana

Carrió ye una parroquia de les doce del conceyu asturianu de Carreño.

Situación y comunicaciones

La parroquia de Carrió ocupa la fastera más oriental del conceyu. Llenda al norte col mar Cantábricu, al este col conceyu de Xixón a través de la ría d'Aboño y coles parroquies carreñines de Prevera, al sur, y de Priendes y Albandi al oeste.

La distancia media con Candás, capital del conceyu, ye d'unos 5,50 km (siendo'l nucleu más cercanu la casería deshabitada d'El Palacio a 4,90 km. y el más llonxanu la casería de L'Alto Aboño, a 6,10 km).

Pue llegase dende Candás a Carrió en tren o por carretera:

  • Llinia F4 "Xixón-Cuideiru" de FEVE, con apeaderu n'Aboñu.
  • Carretera AS-239.

El códigu postal ye 33492.

Territoriu y población

Tien una estensión de 2,31 km².

Viven nella 138 persones (INE, 2011), 66 homes y 72 muyeres.

Les entidaes de población de la parroquia son les siguientes:

ENTIDÁ CATEGORÍA POBLACIÓN
Aboño Aldea 26
L'Alto Aboño Casería 3
El Bandín Casería 19
El Cantu San Xuan Casería 7
Les Cruciades Casería 3
La Cuesta Carrió Casería 12
Llamera Casería 11
Otero Llugar 33
El Palacio Casería Deshabitada
La Peruyera Casería 4
El Regueru Casería 4
La Sabarriona Casería 16

Topónimu

Xosé Lluis García Arias, al falar de los topónimos acabaos n'-ón, diz:

"El fenómenu de pérdida de -n ofreceríenlu, quiciá, dalgunos exemplos como Nalió (Gr)359, Somió (Xx)360, Carrió (Cñ) orixináu dende CARRIUS + suf. (Solin; 250 p. 12), a nun ser que, en dalgún casu, se trate d'exemplos de confusión y posterior reduición del diptongu -oi, -ou [...]."[1]

Sitios d'interés

Ilesia de San Llorienzu de Carrió

La ilesia parroquial de San Llorienzu de Carrió[2] asítiase nel barriu d'Otero.

El templu orixinal fue quemáu mientres la Guerra Civil y llevantada otra vuelta en comuña pola vecindá. Anguaño, tien dientro les imaxenes de la Virxen del Rosariu, de San Llorienzu y de la Inmaculada Concepción, toes elles donaes pol pueblu.

Palaciu de los Bernaldo de Quirós

El Palaciu de los Bernaldo de Quirós en Carrió alcuéntrase nel barriu d'Otero, dientro una finca d'unos 70.000 m².

La familia Bernaldo de Quirós mandólu construyir inicialmente nel sieglu XVIII y a finales del XIX amplióse (quiciás cola collaboración del arquitectu xixonés, Manuel Del Busto González).

Ye propiedá de la empresa Cementos Tudela Veguín dende 1999. L'aspectu anguaño ye de deterioru y abandonu.

Molín de Pielgo

El molín de Pielgo[3] asítiase na casería de Llamera, averáu al calce del ríu Reconco.

Construyérase a finales de la dómina del XIX, principios de la del XX. Consérvase solamente l'edificiu, de planta rectangular de 5,5 m X 3,5 m y un solo espaciu coles dependencies básiques: infiernu y sala'l molín. Falta la ñora o canal que trayía l'agua, polo que nun tien utilidá.

Esti molín producía corriente lléctrica pal Palaciu de los Bernaldo de Quirós.

Palombar del Palaciu

El palombar del palaciu[4] ye una construcción del sieglu XVI, en forma de torre de planta circular.

Ta nel barriu de La Peruyera, en terrenos propiedá de Cementos Tudela Veguín. Alcuéntrase abandonáu.

Palombar de Casa Rodrigo

La construcción del palombar de Casa Rodrigo[5] ta datada nos caberos años del sieglu XVI y primeros del XVII. Ye un palombar d'en forma torre, con planta cuadrada de 2,30 m de llau.

Alcuéntrase nel barriu d'Otero y propiedá de Casa Rodrigo. El so estáu ye d'abandonu pola falta d'usu.

Monumentu a "La Chata"

L'Asociación de Vecinos del Alto Aboño dedicó esti monumentu a la Familia Real española nel añu 1915, pola mor de la visita a Carreño de la Infanta Isabel Francisca de Borbón y Borbón, conocida como “La Chata”, que ficiera una escursión pola parroquia y la vecina d'Albandi y regaló un faldón pal Cristu de Candás.[6] Llamentablemente, el desmonte de L'Alto Aboño por parte de l'Autoridá Portuaria de Xixón, destruyó'l monumentu.

Fiestes

  • 10 d'agostu: San Llorienzu
  • Tercer domingu d'agostu: festividá de la Sacramental.

Entidaes de la Parroquia

A.V. "El Filandón" de Carrió

Dirección: Escueles d'Aboño, Camín de la Sabarriona

Códigu Postal: 33492 - Carrió

Presidente: Pablo Quiroga Prendes

Páxina Web: http://web.archive.org/20050115054748/www.geocities.com/avvcarrio (ensin usu)

Teléfonu: 985 16 96 00

Contó col Coru de voces "El Filandón" y ufierta dellos talleres a los vecinos durante la selmana.

Asociación Cultural "El Santo Milagro"

Direición: Carrió, 11

Códigu Postal: 33492 - Carrió.

Presidente: Pablo A. Quiroga Prendes

Páxina Web: http://web.archive.org/20040418100307/www.geocities.com/elsantomilagro/ (ensin usu)

Cultural Deportiva de Aboño

Direición: Aboño

Códigu Postal: 33439 - Carrió - Carreño

Presidente: Gustavo Martín Gayo

Teléfonu: 600419192

La Cultural Deportiva Aboño ye un club de fútbol fundáu nel añu 1929.

Anguaño participa na categoría de 1ª Rexonal.

Xuega nel Campo Municipal "Gómez Lozana" de Carrió.


Referencies

  1. Xose Lluis García Arias, "Toponimia Asturiana"[1]
  2. Páxina l'Ayuntamientu de Carreño[2]
  3. Páxina l'Ayuntamientu de Carreño[3]
  4. Páxina l'Ayuntamientu de Carreño[4]
  5. Páxina l'Ayuntamientu de Carreño [5]
  6. Páxina l'Ayuntamientu de Carreño[6]