Diferencies ente revisiones de «Ilesia de Santa María del Conceyu (Llanes)»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Páxina creada con «La '''Basílica menor de Santa María de l'Asunción de Llanes''', más conocía como '''Santa María del Conceyu en Llanes''' (Asturies, España), ye ún de lo...»
 
Sin resumen de edición
Llinia 1: Llinia 1:
La '''Basílica menor de Santa María de l'Asunción de [[Llanes]]''', más conocía como '''Santa María del Conceyu en Llanes''' ([[Asturies]], [[España]]), ye ún de los pocos exemplos d'[[Arte góticu]] qu'esisten n'[[Asturies]]. Entámense les obres nel añu [[1240]], y siguen hasta'l sieglu XIV-XV. Foi consagrada como parroquial nel añu [[1480]] y nel [[1594]] tovía taba n'obres. Ye basílica dende'l día [[25 d'abril de 1973]]. Otres partes de la ilesia son posteriores (el pórticu ye de 1610, la torre del sieglu XVIII).
La '''Basílica menor de Santa María de l'Asunción de [[Llanes]]''', más conocía como '''Santa María del Conceyu en Llanes''' ([[Asturies]], [[España]]), ye ún de los pocos exemplos d'[[Arte góticu]] qu'esisten n'[[Asturies]]. Entámense les obres nel añu [[1240]], y siguen hasta'l sieglu XIV-XV. Foi consagrada como parroquial nel añu [[1480]] y nel [[1594]] tovía taba n'obres. Ye basílica dende'l día [[25 d'abril de 1973]]. Otres partes de la ilesia son posteriores (el pórticu ye de 1610, la torre del sieglu XVIII).

[[Categoría:Llanes]]
[[Categoría:Basíliques d'Asturies|Santa Maria del Conceyu]]
[[Categoría:Ilesies d'Asturies del sieglu XIII]]
[[Categoría:Ilesies gótiques d'Asturies]]
[[Categoría:Bienes d'interés cultural d'Asturies]]

Revisión a fecha de 08:16 20 may 2017

La Basílica menor de Santa María de l'Asunción de Llanes, más conocía como Santa María del Conceyu en Llanes (Asturies, España), ye ún de los pocos exemplos d'Arte góticu qu'esisten n'Asturies. Entámense les obres nel añu 1240, y siguen hasta'l sieglu XIV-XV. Foi consagrada como parroquial nel añu 1480 y nel 1594 tovía taba n'obres. Ye basílica dende'l día 25 d'abril de 1973. Otres partes de la ilesia son posteriores (el pórticu ye de 1610, la torre del sieglu XVIII).