Diferencies ente revisiones de «Baton Rouge»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Legobot (alderique | contribuciones)
m Bot: Migrating 84 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q28218 (translate me)
Sin resumen de edición
Llinia 1: Llinia 1:
[[Imaxe:Flag of Baton Rouge.svg|130px|thumb|Bandera de la ciudá]]
[[Imaxe:Flag of Baton Rouge.svg|130px|thumb|Bandera de la ciudá]]
[[Archivu:BatonRouge EBatonRouge.png|thumb|200px| Llocalización de Baton Rouge dientro la so parroquia, y d'esta dientro l'estáu de Louisiana]]
[[Archivu:BatonRouge EBatonRouge.png|thumb|200px| Llocalización de Baton Rouge dientro la so parroquia, y d'esta dientro l'estáu de Louisiana]]
[[Imaxe:ChrisLitherlandBatonRouge.jpg|150px|thumb|Edificiu del capitoliu estatal de Louisiana, construyíu n'estilu [[art decó]] nel añu [[1931]]]]
[[Imaxe:ChrisLitherlandBatonRouge.jpg|250px|thumb|Edificiu del capitoliu estatal de Louisiana, construyíu n'estilu [[art decó]] nel añu [[1931]]]]


'''Baton Rouge''' (en [[francés]] ''Bâton-Rouge'' y en llingua [[choctaw]] ''Itta Homma'') ye la capital del estáu estaunidense de [[Louisiana]]. Ta allugada na parroquia (entidá territorial asemayada a los condaos d'otros estaos estaunidenses) d'East Baton Rouge, na fastera suroriental del territoriu de Louisiana, y ye la segunda mayor ciudá del estáu. Nel [[2010]] tenía una población ([[U.S.Census Bureau]]) de 229.553 habitantes; na so área metropolitana, nomada ''Greater Baton Rouge'', vivíen nesi añu 802.484 persones.
'''Baton Rouge''' (en [[francés]] ''Bâton-Rouge'' y en llingua [[choctaw]] ''Itta Homma'') ye la capital del estáu estaunidense de [[Louisiana]]. Ta allugada na parroquia (entidá territorial asemayada a los condaos d'otros estaos estaunidenses) d'East Baton Rouge, na fastera suroriental del territoriu de Louisiana, y ye la segunda mayor ciudá del estáu. Nel [[2010]] tenía una población ([[U.S.Census Bureau]]) de 229.553 habitantes; na so [[área metropolitana de Baton Rouge|área metropolitana]], nomada ''Greater Baton Rouge'', vivíen nesi añu 802.484 persones.


Baton Rouge ye un importante centru industrial (industria petroquímica y médica) y d'investigación. El so puertu ye'l novenu del país por tonelaxe desembarcáu, y ye'l puertu más septentrional nel que pueden afondar los barcos Panamax (los que poles sos midíes pueden cruciar la canal de Panamá) nel [[ríu Mississippi]]. Tien una refinería, de la petrolera ExxonMobil, que ye la segunda más grande del país y ta ente les diez mayores del mundu. Amás d'eso, ye la capital alministrativa del estáu, que tien más de 31.000 trabayadores na ciudá, y sé de la universidá estatal (''Louisiana State University'') y de dellos hospitales punteros.
Baton Rouge ye un importante centru industrial (industria petroquímica y médica) y d'investigación. El so puertu ye'l novenu del país por tonelaxe desembarcáu, y ye'l puertu más septentrional nel que pueden afondar los barcos Panamax (los que poles sos midíes pueden cruciar la canal de Panamá) nel [[ríu Mississippi]]. Tien una refinería, de la petrolera ExxonMobil, que ye la segunda más grande del país y ta ente les diez mayores del mundu. Amás d'eso, ye la capital alministrativa del estáu, que tien más de 31.000 trabayadores na ciudá, y sé de la universidá estatal (''Louisiana State University'') y de dellos hospitales punteros.
Llinia 9: Llinia 9:
La ciudá y la so rodiada, conocíes tamién como ''Capital Area'', tán asitiaes a la vera'l ríu Mississippi. La so importancia hestórica vien-y dada pola so llocalización. La parte vieya de la ciudá ta sobre'l ''Istrouma Bluff'', el primer cañón que tien el Mississippi p'arriba del so delta, y esto protexe a los sos habitantes y edificios d'inundaciones, huracanes y otros desastres naturales. Pa reforzar estes defenses naturales la ciudá tien un sistema de diques que protexen la zona asitiada al sur del cantil y les zones baxes agrícoles.
La ciudá y la so rodiada, conocíes tamién como ''Capital Area'', tán asitiaes a la vera'l ríu Mississippi. La so importancia hestórica vien-y dada pola so llocalización. La parte vieya de la ciudá ta sobre'l ''Istrouma Bluff'', el primer cañón que tien el Mississippi p'arriba del so delta, y esto protexe a los sos habitantes y edificios d'inundaciones, huracanes y otros desastres naturales. Pa reforzar estes defenses naturales la ciudá tien un sistema de diques que protexen la zona asitiada al sur del cantil y les zones baxes agrícoles.


[[Archivu:BR skyline.png|thumb|750px| Vista parcial de Baton Rouge. A la manzorga, el capitoliu estatal.]]
[[Archivu:BR skyline.png|thumb|left|750px| Vista parcial de Baton Rouge. A la manzorga, el capitoliu estatal.]]


==Enllaces esternos==
==Enllaces esternos==

Revisión a fecha de 16:58 2 feb 2017

Bandera de la ciudá
Llocalización de Baton Rouge dientro la so parroquia, y d'esta dientro l'estáu de Louisiana
Edificiu del capitoliu estatal de Louisiana, construyíu n'estilu art decó nel añu 1931

Baton Rouge (en francés Bâton-Rouge y en llingua choctaw Itta Homma) ye la capital del estáu estaunidense de Louisiana. Ta allugada na parroquia (entidá territorial asemayada a los condaos d'otros estaos estaunidenses) d'East Baton Rouge, na fastera suroriental del territoriu de Louisiana, y ye la segunda mayor ciudá del estáu. Nel 2010 tenía una población (U.S.Census Bureau) de 229.553 habitantes; na so área metropolitana, nomada Greater Baton Rouge, vivíen nesi añu 802.484 persones.

Baton Rouge ye un importante centru industrial (industria petroquímica y médica) y d'investigación. El so puertu ye'l novenu del país por tonelaxe desembarcáu, y ye'l puertu más septentrional nel que pueden afondar los barcos Panamax (los que poles sos midíes pueden cruciar la canal de Panamá) nel ríu Mississippi. Tien una refinería, de la petrolera ExxonMobil, que ye la segunda más grande del país y ta ente les diez mayores del mundu. Amás d'eso, ye la capital alministrativa del estáu, que tien más de 31.000 trabayadores na ciudá, y sé de la universidá estatal (Louisiana State University) y de dellos hospitales punteros.

La ciudá y la so rodiada, conocíes tamién como Capital Area, tán asitiaes a la vera'l ríu Mississippi. La so importancia hestórica vien-y dada pola so llocalización. La parte vieya de la ciudá ta sobre'l Istrouma Bluff, el primer cañón que tien el Mississippi p'arriba del so delta, y esto protexe a los sos habitantes y edificios d'inundaciones, huracanes y otros desastres naturales. Pa reforzar estes defenses naturales la ciudá tien un sistema de diques que protexen la zona asitiada al sur del cantil y les zones baxes agrícoles.

Vista parcial de Baton Rouge. A la manzorga, el capitoliu estatal.

Enllaces esternos